Half Pamplona 2025

La Half de Pamplona 2025 ha estat una cursa per oblidar, o millor dit, per recordar!... cura d’humiltat, demostració de que perquè sigui la meva 23a. Half que faig no li puc perdre mai el respecte a aquestes proves... o també per donar-li el valor que es mereix, que un Half no és anar i sortir i llestos!... un Half es dur, molt dur!... i la gent de fora, quan els hi dius que fas un half, flipen!... i nosaltres sempre li treiem mèrit, com si fòs el mes normal del mon... dons no!... un Half és molt dur! ... i el de Pamplona ho va ser per dieferents motius!... comencem... 

Com sempre la idea era aprofitar una prova esportiva per fer un Cap de Setmana de Turisme. Ens haviem apuntat el Ruben Eslava i jo al Half d’Oropesa el cap de setmana següent, però unes competicions de Natació dels Nens, ens va fer re-calcular ruta: Cancelem Oropesa a l’any vinent i ens apuntem a Pamplona com l’any passat!... una setmana menys d’entrenament però cursa ja coneguda. 

Arribava bé en la part de Natació, és un tràmit... i per mi fer un o dos entrenaments a la setmana no suposa un gran esforç. També arribava amb la feina recuperada a la part de Bici, després d’un ultim més acumulant hores; però arribava amb poc Running, ja que fa 6 setmanes em va sortir una punxada al Soli, que em va fer parar 2 setmanes i les setmanes anteriors a la cursa, només havia fet tirades curtes de 6-7 kmts... 

Divendres ens agafem festa i anem en dos cotxes les dues families, els Eslava (Ruben, Laura, Aritz i Marc) i nosaltres (Maria, Paula, Laia i Jo)... anem directament al llac a deixar les bicis, dinem allà i després cap a Pamplona a deixar les coses a l’apartament, enguany al centre!... Per la tarda em vaig apuntar a un Test de Hoka a una botiga per fer l’activació de 35' i les sensacions van ser bones... Soparet a pizzeria i aviat cap al pis a descansar. 

Com totes les curses del Nord, es fan en Dissabte i a migdia... m’encanta no haber de matinar! 

Rubén i jo anem a esmorzar... preparem el ‘tinglado’ passejem amb les families i a les 11 agafem el Bus que ens porta al Llac. Al bus ens trobem amb el Nestor amb la Laura i el Nil. El Nestor s’ha apuntat a la cursa com a preparació per el Full de Vitoria en 2 mesos. 

Un Cop al llac, entrem a boxes, deixem tot ben preparadet i sortim a fora a petar la Xerrada amb els VO2 & Families (Jaume Angulo, LLuis, Hector, Santi Twonav i Julia i en Marc Clotet)...

A les 13:15Anem tots al box amb el Neoprè posat... Fa solazo!... estem quasi tots junts davant les bicis i es fa la sortida en Rolling Start per dorsals... així que baixant cap al llac sortim el Nestor i jo junts amb el Ruben a 10m davant. 

La Natació es fa al Embalse de Alloz, un llac idilic, amb una aigua dolça i neta, amb uns paissatges verds i bonics.. Així que em tiro amb el Nestor intento seguir-lo els primers metres, fins que decideixo anar al meu ritme. 300m fins la primera boia i gir... 1.000 metres de linea recta. L’aigua està fresqueta, pero amb la calor que fa s’agraeix! Vaig còmode, feia un any que no em posava el neoprè així que, com sempre dic, la natació és un tràmit.

Seguent boia i gir a la dreta per tornar en diagonal... no miro el rellotge en cap moment! Nedo tota la tornada una mica separat de la gent que fan un curva extranya i fan mes metres... segur que avanço i a més nedo sense cops... veig ja l’arribada de l’aigua!.... 1.927m en 38’30” a 1:59 /100 m ... bastant lent però còmode! 

La T1 es una rampa llarga, però va bé per treure’s neoprè, gorro i agafar aire. Entro al Box, agafo la Bici i a rodar. 

Aquest any he portat la Cabra, després que l’any passat vaig veure que el circuit és molt rodador. Només patia per punxar les rodes (Tubular i no porto eines) però és un risc a còrrer, minimitzat per haber-les portat a fer noves fa 2 setmanes... Els primers quilòmeptres son de transició per sortir de la zona del LLac, fins que arribem a la primera pujada al km8... 3km al 4% amb rampes i descansos... i vaig fent. Veig el CANO, el Mite del CN Mataró i li crido que em faci una Foto!... 

Comencen els tobogans i zona de baixades i em costa de ficar el Plat Gran... i em costa... i no entra... i comprovo que el Desviador del plat s’ha deixat anar.... putada!!!!... i això que li vaig portar la Bici al Sergio del DBIKE fa dos setmanes perquè habia saltat aquest cable!!!... caguntot!!!... vaig amb el plat petit i per tant, a les zones ràpides a la que em poso a 40kmh ja no puc pedalar més ràpid... i em passa tothom a 50 o 60 per hora! 

Segona pujada, la cuesta de los Pinos y Oteiza al km 20... vaig fent fins que en agafar la Baixada noto com el Canvi dels pinyons també se’m trenca!.... no em canvia!.... no pot ser!!!... i se’m queda al pinyó petit (pels que no sabeu, és el més dur)... del km 20 al 40 és quasi tot pla i baixada, així que no puc anar a mes de 40kmh... però el pitjor de tot es que si deixo anar la palanca del canvi noto com les peces s’estant deixant anar i tinc por que les perdi pel camí o salti tot!.... però clar, es la palanca dreta!!... i si he de frenar en alguna curva he de deixar anar la mà per tocar el frè de darrera que també és el de la dreta!... de fet, passat Larraga, en un parell de curves em conencen a saltar les peces i les perdo!... fins i tot paro un moment per comprobar que el cable encara esta enganxt amb lo unic que queda, la palanca!... em passa el Santi Twonav just en aquest moment... Quin desastre, em veig fora de cursa, ja es mala sort!!!... Arrenco altre cop i pillo començo a rodar amb la ma agafant la palanca... pillo al Santi a Puente la Reina per explicar-li breument... i vaig tirant... agafant amb la dreta la palanca i pregant perque aguanti!  

Amb aquests quilòmetres de pla he comprobat que si tiro la palanca enrrere si canvïa de pinyó, pero he de mantenir la ma a la palanca constantment si no vull que salti, així que a la que arribo al port de Artazu comprobo que he de fer tota la pujada tirant de la Palanca!... ajupit, en mala posició, sense poder aixecar-me!  

No tinc ni idea si vaig bé o malament de ritme, només sé que el circuit me’l conec, que el que queda va picant amunt, que començo a estar cansat d’anar tota l’estona enganxat... fins i tot se m’enrrampen els dits de la ma dreta!... la resta de la bici és un constant patiment que no disfruto, no he pogut menjar còmode... la feina que he tingut per agafar els bidons d’aigua, ja que els avituallaments son a dalt del poble de Iriza i clar... malabars per agafar el Bido amb l’esquerra mentre agafo la palanca de la dreta a l’acople!... 

Ja veig Pamplona, fem els polígons, el parc d’entrada per arribar a la pujada final a la Taconera... al final Resiliència!... he pogut salvar la bici!... i allà estan la Maria i les nenes per animar-me!... Faig 84,47 km en 2:52’03” ... 13 minuts més que l’any passa i sense disfrutar ... 

T2, deixo la bici, em poso les bambes i la Gorra i a còrrer... La Maria i les nenes em dieun que tinc el Nestor i el Ruben davant a poc més de un minut!... Enllaç de 1,5km fins a la Pujada de Santo Domingo on entrem al circuit del Run i ja noto que les cames les porto molt i molt tocades... no se si es per estar 3h en la mateixa posició, sense poder aixecar-me, no se si es per la Calor o per no haber menjat tot el que habia de menjar... pero el que estava desitjant, deixar la bici i còrrer, crec que no serà tant premi com pensava.

Faig el Centre històric "que maco és correr pel centre de Pamplona, amb la gent animant!". Carrer Estafeta, Plaza del Castillo i després cap a la Muralla i baixada al Parc o ja toca tirar de ritme i coco!... poso el rellotge en modo pulsacions, vaig a 150-155 i em poso en mode crucero... van passant els kilòmetres i vaig a 5:45... 6, 6:10... això va cap avall i la sensació es de no poder!...

 

Arribo al final de la primera volta i toca la pujada... allà estan la Maria i les Nenes, els hi dic que això és molt dur... i em diuen que davant està també el Ruben fòs!... passo per meta, em queden 2 voltes!... això avui es farà llarg!... al km 9 em trobo el Ruben caminant!... està KO... em paro al costat i ja amb el gest de la mà fa un “deixa’m!” que entenc a la primera, l’animo i li dic que aguanti i no abandoni!... i tiro al trote cotxinero, que és en el que s’ha convertit la prova!... just davant el Nestor caminant també!... em poso al seu costat i decidim fer un Caco, donant-nos anims i consells tota la segona volta!.. 

Ja no miro el rellotge ni el temps, només tirem!... de fet ens plantegem si abandonem o no en aquesta segona volta!... poc abans de la pujada, Nestor diu que si plega i jo que no, perquè tinc a la Maria i les nenes a la pujada de Santo Domingo... corrents amb mi els hi dic: “NO plego per vosaltres!” ... i la Paula em contesta: “No pleguis per tu, per tot el que has entrenat!”... m’emociono, quasi ploro, estic tou!... i segueixo!... 

 

Passo per meta, ja només queda la darrera volta!... en sortir al Parc veig que el Nestor tampoc ha plegat... i li dic “no paro així els dos tenim alguna motivació, jo que no em pillis i tu pillar-me!”... petites fites, petits reptes que et fan seguir... parlo amb un noi que també ho està passant fatal... camino 5 o 6 vegades i torno a correr 500-600 metres... tinc la mateixa sensació que tenia a l’Ironman, globus, buit, cansat!... sóc un Walking Death!... a 3km de meta em torna a pillar el Nestor!.. Anem junts fins el tram final de la pujada on li dic que tiri, que necessito anar al meu aire...

Pujada Final, però a baix veig a l’Aritz que em diu que el seu pare, el Rubén, al final també l’acaba i l’esta esperant!... grande!!...

Amunt Santo Domingo... i allà estan la Maria i les Nenes... que faria sense elles!... la Laia i la Paula corrents tot Estafeta amb mi... és el millor final que puc demanar!... un petó a cadascuna i cap a meta...

Entro fent una Mitja de 2h20’48” a 6:37... un suplici!... però acabo!... en 6h03’11”... el Nestor esta a Meta esperant-me... i darrere entra el Ruben!...  

Això ha estat molt dur... ara mateix crec que no faré cap més, pero estic apuntat a Oropesa l’any vinent, així que li haurem d’agafar el respecte i treure’ns l’espineta!