domingo, 30 de diciembre de 2012

Duatló de Cabrils 2012




 

Tercer any consecutiu que participo a la Duatló de Cabrils... ja un classic al costat de casa. Poder anar en bici a la Sortida no té preu... i conéixer el circuit i a molta gent que hi participa, li dona aquest ambient lúdic a la prova.
Arribo dels primers, poso totes les coses a lloc i espero a que vagin arribant els meus ex-companys dels Ibers... Puchi, Mendi, Chori, Jose Gomez, Tito i Andrés pare... Sempre seré un Iber de cor!... També em trobo amb l'únic VO" que hi participa... en Santi Navarro...
Quasi sense temps a escalfar... ens posem al ben mig del rovell de l'ou i sortida... com sempre a muerte!... fem el primer bucle per la riera i anem a 4' (ho veig en el Nou Garmin Forerunner 310xt que estremo avui)...  vaya bojeria... encarem cap a munt i... decideixo agafar el meu ritme que això serà llarg!...





Enguany el tramde córrer es fa en dues voltes a un circuit menys dur... bé, dur és, però en ser dues voltes, no fas la primera pujada del tirón. Tot i així, al tram més empinat, als darrers 30 metres, ja caminem... a dalt de tot, l'Oscar Parra, animant, em fa tornar a correr per encarar la baixada... per senders i pista. Vaig bé, i encarem la segona pujada, on camino una mica abans... no em vull obcecar!... i segona baixada per anar a buscar la bici... 27'01" per fer els 5km

 



Agafem la bici i l'enllaç fins a la Carretera de la Mutua té una pala d'asfalt inicial que et posa el cor a 100... Arribats a la carretera de la Mutua, tenim 2,5km de pujada constant que aprofito per beure, menjar un platan... vaig de menys a més ja que uns que al principi em passen, els acabo recollint a mitja pujada... un cop a dalt, agafem cerriols i camins fins fer la baixada ràpida a Orrius... i des d'allà, pujada ja coneguda fins a les Antenes de Céllecs. La faig al meu ritme, agafant com a referència un grupet de 4 que van al davant meu i els acabo enganxant.... comença la baixada i els perdo de vista i agafo com a referència una noia del Triatlò Navas... anem a bon ritme fins la darrera baixada, molt técnica.. on hem de posar el peu a terra un parell de cops i on la noia em deixa passar per no endarreri-me...arribo a la zona de Boxes i el Carles Bergé ja m'avisa que més endavant tin a la Maria i la Paula amb el Meu germà i el Marku que han pujat a animar-me... 1:35'02" de bici (1:30 més les 2 transicions)

 

Deixo la bici i en començar a correr per boxes ja noto que els dos Quadriceps se'm puen... massa d'hora, ja que altres anys em passaba a la darrera baixada. Pujem per la riereta de sempre i les cames no tiren... arribats a les zones empinades, amb pru feines puc caminar. M'adelanta tothom!... arribo com puc a dalt i començo a baixar, patint molt, no puc quasi córrer però tampoc puc fer força per frenar... que dur... arribo a l'asfalt final... on em passen dos amics del tito com a fletxes i em fa apretar una mica... Veig la zona de meta... Darrers ànims dels Ibers i de la Family i entro a meta fent 14'44" per els darrers 2,2km... massa!!!... i acabo el 239 de 253 en 2h 16'47"

Espero que aquesta m'hagi servit d'entrenament per la Duatló de Mataró d'aqui a dues setmanes, on compartiré cursa amb els nous companys del VO2.

jueves, 27 de diciembre de 2012

Sant Silvestre de Masnou 2012



Ja és Tradició Familias. El dia de Sant Esteve anar a Masnou a córrer la Sant Silvestre del Port. 5 kilòmetres per fer lloc als Canalons i baixar els atracons de Nadal...

Cada any més cares conegudes. Quedo amb l'Edu per anar trotant fins a Masnou. Un cop al port ens trovem amb els nous "companys" del VO2 com en Lluis Saura, També ens trobem amb el Victor i la Laura, el meu Germà i els seus amics, i com no, els precursos de la Tradició... les meves cosinetes i els seus Galgos, el David i l'Oriol...

Anem a veure la cursa de les noies, i també veiem a la Miriam, del volei vilassar, i a la Irene, animada pel Rafa i l'Antonio, que no faltes a la cita... Com corren les primeres!... anem a la meta per veure l'arribada de la meva cosineta, a Mariona, ja que la Cris està lesionada del genoll... impressionant, perquè arriba de les primeres 50...

Anem a la sortida dels homes... el David i l'Oriol es posen molt al davant... el Rafa, victor, Edu i Jo, més al mig... el meu germà per la part del darrera amb el Marc i el Feri...

No hem escalfat i sortida!... arrenquem a córrer com descosits... apilonats intentant esquivar a la gent.... la primera volta es fa dificil precisament per això, per la gentada...adelantes i t'adelanten... això s'ha de millorar d'alguna manera!

Donem una volta al port i això s'estira... anem molt ràpid i a l'Edu i al Rafa ja els he perdut de vista. Veig el Lluís Sala dels VO2 i l'adelanto animant-lo... Arribem al Km 2 i els fem en 9'26" !!!!... anem a 4:15... això és una bojeria!

El tram d'anada fins a Ocata se'm comença a fer llarg, em falta aire i sang a les cames... a més, a mitja platja, em passa el meu germà preguntant "Què Ricard? com va?".... i només em dona temps a esbufegar "mahasaaah rahaaapit... ehsstic moort!" mentre veig com xino xano, amb en Marc van allunyant-se... cop moral!



Penso en agafar un ritme més de descans, respirar fons i esperar que arribi l'ultim tram del port per intentar apretar... però no veig punts kilomètrics i simprement corro fins arribar a la recta d'arribada per allargar la passa el que puc i entrar a meta amb un decepcionant 23'00"... 20" més que el Test a pistesa de la setmana passada a pistes.

A meta em trobo a l'Edu que ha fet 20'28"... el meu germà m'ha tornat a guanyar fent 20'02"... i fins i tot el David, que no córre mai ha fet 22'30"... avui al Dinar de Sant Esteve a casa els meus avis no hi haurà excuses... sóc el més lent de la familia!... però com diu ma cosina la Cris (sempre em defensa!)... sóc de distàncies llargues, les Half, la Burriac Extrem o la Transmaresme m'avalen!... jajajaja

Diumenge a patir i disfrutar a la Duatló de Cabrils!... mas maderaaaaaa!

domingo, 2 de diciembre de 2012

Mitja Marató Mataró 2012





Tercer Any consecutiu a una Mitja Marató, a Mataró, i ja em serveix per anar veient les millores. Si el primer any, en el debut vaig fer 1:57’ i el segon, més preparat 1:50… ahir, sense arribar gaire entrenat, vaig aconseguir baixar dels 1:50’ per 3 segons!!...




És principi de temporada i ens plantejàvem la cursa com a un entreno llarg, a més de veure el debut de l’Edu a la distància. Quedem de bon matí amb Aleix i cap a mataró. Fa un fred que pela, i correm des del cotxe fins al Bar Isaac, per entrar en Calor. Allà ens trobem amb el Miki i el seu Germà i en Marc, que no ha dormit gaire, per culpa dela peke de 3 mesos...

Un café, lavabo i cap al calaix a protegir-nos del fred entre la gent. Allà, ens trobem amb els companys del VO2, en Ramonet i el Lluis. Petem la xerrada i a córrer.
Ja em conec el recorregut i això ajuda. Decideixo anar tranquil, deixar que l’Edu i l’Aleix marxin, tot i saber que la primera meitat es baixada... vaig amb el miki i el seu germà, fins el 8, que em passen i decideixo no capficar-me. Passem el 5 a 25’ i el 10 a 50’, osigui que anem a 5’ el Km. I em trobo realment bé i tranquil. Encarem la N-II fins al Gir de l’Experience amb el vent de cara.... moltesta i és fred!



Edu: amb gorra de Tri i patrocinat per Focus ;)

Aleix (Tapat fins als ulls)

Jo (amb gorra i mirant a terra concentrat!)

De tornada, em noto molt i molt bé!... recordo que l’any passat em punxaven els bessons i avui no tinc dolors enlloc. Allargo la passa, i m’empasso la nacional sense baixar el ritme de 5’ el km. A l’alçada de l’Estació, en Santi amb un dels seus pekes, m’anima!... arriba la part que menys m’agrada del recorregut.

VO2 a Mataró

Arribant al Polígon començo a notar que ja no vaig tant cómode… Em trobo el Marc, había sortit molt fort i està pagant el no entrenar i no dormir. L’animo!

On pitjor ho passo és tornant de la Proctle & Gamble… em passa gent. M’enganxo a un grupet de 3, però en una cantonada... retallen!... repeteixo una vegada més que no entenc com tios que quedaràn el 1500 retallen 15-20 metres... s’enganyen!... i fan que em quedi despenjat d’ells!... pateixo i és l’hora del cap… passo l’Estació, ja corro practicament sòl... i buscant el km 18 no el veig... i de cop em trobo en el 19!!!!... subidón!

Sé el que em queda, la pujada a Sant Simó i el tobogán fins la meta!... i calculo amb el rellotge, que si nopeto, baixo d’1:50! Apreto les dents a la pujada, miro a terra, penso en que a la Burriac Extrem vaig patir més… m’enganxo a un noi, que porta un amic que l’anima, i em serveixen els ànims també! La pujada està feta, i toca alargar les passes fins els tobogán final… son 300 metres, intento esprintar però les cames no em donen més. Miro el rellotge, entro, entro, entroooo!... 1:49’57”


A l’arribada m’espera l’Edu, està en plè subidon, ha debutat fent 1:41’… em parla però no l’escolto, ja que intento recuperar l’alè!... em recupero i els dos comentem l’Alegria per les bones sensacions i temps. Ens trobem també amv el Miki i el seu germà (1:45’) i l’Aleix (1:47’)… i cap a casa que tenim gent a Dinar!!!!

Mica en Mica la cosa va millorant, temps i sensacions!... Ara a seguir entrenant amb els VO2 per seguir millorant!

domingo, 18 de noviembre de 2012

Orrienca 2012









Prometo ser breu en aquesta Crónica!... Tercer Any que participo a l’Orrienca i és l’any que surto més content. Ens habiem plantejat anar-hi amb els colegues de Vila(alex, Dani Lillo, Marc, Agus) i cadascú venia amb algún colega més. Total, que voliem fer una sortida “globera”

Abans de Començar petant la xerrada amb la Cris, la Mariona i el Tiet Jordi

Quedem a la Carpa de DBike per retrovar-nos tots. Be, quasi tots, ja que l’Agust, que me l’habia trobat amb la Furgo aparcant, no apareix!. El Dani, com sempre, arriba Just de temps per reparar la Roda punxada que portava desde casa i anar a pel Dorsal. L’Edu i el Javi, amb ganes de més canya, ja havien marxat cap a la sortida.

Ens posem al darrera de tot. Es dona la sortida i tenim per davant quasi 600 bicis. Així que tot i poder, ens plantejem no posar-nos nerviosos. Anem avançant a gent en la pujada a Céllecs. Un cop a dalt, veiem que només anem junts el Dani, el Marc i jo. En arribar a les antenes, el Marc diu que espera els seus colegues i que l’Alex es al darrera de tot amb els seus amics.
Marc i Dani a la primera pujada

El ritme era globero i permetia saludar a les cameres!

El Dani i jo decidim tirar endavant, arriba la baixada i a això al Dani li trempa… i com baixa !!!... amb un ferro de 300€ és capaç de baixar recte, sense traçar!!!... i anem passant a gent i jo quasi em mato un parell de vegades intentant seguir-lo. I en els primers corriols trobem les primeres cues. Toca tornar a pujar i està tot enfangat, les rodes patinen i hem de fer peu a terra.
 


Intentant seguir el Dani a les baixades!!


Arribem a dalt i allà està el David, amb la seva barretina animant el cotarro. Torna a venir una baixada llarga, i el Dani torna a deixar-me enrrere.. ja l’agafaré !
La darrera pujada de tornada de Vallromanes cap a Cabrils la conec, enganxo en Dani que ja ha de posar el peu a terra al tram més dur… em faig el valent i el faig sense baixar de la bici!... he anat tan tranquil que tinc cames de sobres!.

Ja només queda la pista, on trobem a les meves cosinetes, la Cris i la Mariona (acompanyades de l’Oriol i el meu tiet Jordi)… han fet l’atajo!!!!... però tot i això té mèrit!... apretó per deixar-los enrrere, a més torna a venir baixada i el Danin torna a anar a Tumba Abierta!!!!!....

El millor, la Birra amb en Dani Lillo a l'Arribada!

Arribem en unes 2h28’ a la Meta, agafats de la mà (molt Gai!)... i em quedo amb la sensació que hagués pogut fer la llarga tranquilament, o hagués pogut apretar molt més a la Curta, ja que no estic gens cansat… però hem fet unes rises!... Ens espera la Butifarra i la Birra per esperar com van arribant la resta de la Tropa!


domingo, 11 de noviembre de 2012

Burriac Xtrem 2012




Hi ha un famòs Slogan que diu “no se donde està el limite, però si que se donde no està!”.. doncs aquests cap de semana , crec que vaig arribar quasi al Límit en la meva participación a la Burriac Extrem. Ja el nom espanta, però el tall al peu que em va impedir fer la Burriac Atack em va picar a “probar” de fer la Extrem… Eren 28km de muntanya amb un Desnivell de quasi 1.400 metres, però era al costat de casa i sóc un valent!... però potser més que valent sóc un temerari, ja que em vaig plantar a una prova duríssima, Campionat de Catalunya de Curses de Muntanya, amb 2 entrenos a pista al meu nou equip (VO2) i amb una sortideta per muntanya de tot just hora i mitja.

Abans de la Cursa estaba quasi tant o més nerviòs que el dia de la Half. Vaig quedar amb el Rafa (les fa totes!) i va manar cap a Argentona. L’Edu era baixa per una “repentina” rampa  a l’entreno de natació del Divendres. Anem a buscar els dorsals i ens trobem amb l’altre patidor del Grup, en Victor; i amb l’autèntic crac del running als Ibers, en Jose. Xerrades de rigos amb coneguts i vells amics com en Carles Sole (fent de forofo premianenc), en Flama (sempre content)… i cap al calaix de sortida, on em trobo amb el Jose i el Ricard Cesari dels VO2… quatre ànims i a córrer!


Abans de la Cursa amb el Rafa!

La consigna jo la tenia molt clara, sortir com si anés d’excursió. El Rafa diu que vindrà amb mi, ja que ell ara té en ment la Andalucia Bike Race… però encara no hem sortit del poble, que ja li dic “tira que jo vaig més tranquil!”… i se’n va.

Fem el tram del poble per escalfar i a la primera pujadeta, hi han les primeres cues. Cap problema, això será molt llarg, ja tindrem temps de demostrar qui està millor que l’altre. Primera baixada tots en filera, xerrant amb la gent, rient, comentant la jugada i ens plantem a la Pedrera de Can Tanu al primer avitallament. Menjo, bec i no m’entretinc. Baixadeta i cap a Burriac. És la primera pujada forta, que ja fa que haguem de caminar una estoneta, però arribem a Dalt on em trobo a l’Aleix del “Carril 1 dels VO2”... li dic que vaig bé!


La baixada de burriac és perillosa i tècnica, però la supero sense problemas, disfrutant del recorregut, pujada a la Creu de l’Avellà… on està la creu que no la veig!... seguim pujant el Turó dels Cirers… portem una hora i mitja i ja caminem més que correm, per no poder i per conservar . Comencem a baixar, i tot just a 100 metres de l’Avituallament, em torço el tormell dret!... sento un “clec” que em fa tremolar el cos!... i no puc ni trepitjar!... ha sigut un esquinç dels forts!... baixo com puc fins l’Avituallament i no milloro. La gent de la organització em diu que abandoni… espero 5’ a veure si se’m passa, intento trepitjar una mica.. em fa mal, pero m’enrecordo que en la següent pujada m’estan esperant la Maria i la Paula… no els hi puc fer això… i decideixo sortir xino xano amb un noi del Team Calella que m’ajuda i m’anima al llarg del Coll de Gironella. El peu em fa mal, pero puc seguir… amb molta por, es clar!...

El subidon de la cursa arriba al Coll de Gironella, em trobo a la Meva patidora dona i la meva filla animant-me com unes bojes. Quina il.lusió, están amb la Laura del Victor, amb l’Edu, i el Carles i la Lina (vaya panxa té ja!). Un petonet, i a seguir.


Portem la meitat, dos hores de cursa, però baixant veig que patiré, ja que el tormell dret no em va fi i vaig amb moltíssima por!. Aquesta és una fase de la cursa en que tinc quasi un buit a la memoria, excepte que avanço dos noies on una s’ha fotut una nata i esta a terra, tot i que em diuen que ja han avisat a la Creu Roja. Això encara em fa agafar mes por i concentrar-me simplement en caminar a les pujades i no correr gaire a les baixades... però disfrutar dels boscos que tenim al costat de casa!

Arribem al km 20... aquí és on comença de veritat la prova. El cos em diu que ja prou, les pujades es fan llargues i dures, vas totalment sol, sense cap referència al davant ni al darrera. Només t’animes quan et trobes un boletaire o un punt de control. Apareixen les primeres amagades de Rampes a l’abductor. Els kilòmetres passen més lents… però descobreixo una font preciosa (tornaré amb la familia tot i que no se si es la dels Castanyers o del Gabatx)… i em paro a veure…

Agrair a Adrià Triquell per penjar aquesta fantàstica foto


Es l’hora dels Gels màgics… els he reservat fins més enllà del 20… el primer al 22, perquè les pujades son eternes… el Segon al 25 on ja em diuen que només queda baixar !
Passo les 4 hores i em diuem que queda només la baixada... i em torno a torçar el mateix peu per tercera vegada... aquest cop, tant fort com al primer... i només queden 2 kilometres... m’adelanten una parella (noi/noia) intetno seguirlos, però no puc ni de cames, ni de tormell, ni de cap… estic desitjant arribar al poble…


I arribo al poble i en la recta eterna fins a la plaça, se m’enrrampen els bessons, els abductors, un quadriceps… i les pestanyes !!... sento la gent cridant al fons i ja noto la meta… giro la darrera curva i allà esta la Maria i la Paula amb el Victor i la Laura… i li faig un gest que aquesta vegada no entrare a meta amb la peke, vaig massa mort ! (avui m’en penedeixo, he d’entrar sempre amb ella !)… miro el rellotge, la gent m’anima i 4:19’59"… Al final entro el 366 de 374, dels últtims, però quasi 100 no han acabat!

Una salvatjada, molt i molt dur. Massa pel poc entrenament que portava… però, una més al sac, i una nova demostració que el meu cap i el meu cos poden amb tot !
A per la propera!