sábado, 9 de junio de 2018

Zarautzko Triatloia 2018


la family al complet...
No hi ha res com Zarautz. Ja puc dir que porto uns anys en això i començo a ser un veterà i res com el Triatló de Mitja Distancia de Zarautz. Es resumeix en un Swim de 3.000 metres lluitant per entrar al temps de tall; una bici exigent amb paisatges preciosos que et demana un esforç extra acabant amb rampes de mes del 20% a Aia i Txurruka; per acabar amb un Run impressionant entre els anims de la gent… Si a això li sumes anar amb la familia i conviure amb els Companys del VO2Team… genial!... La cirereta: fer un triatló de somni, baixant 29’ el temps de l‘any passat i disfrutant com un enano!

Tot comença dijous, enguany, vam voler allargar el cap de semana i vam agafar festa la Maria i jo ja vam pujar Dijous amb les nenes. La pallissa de cotxe ha de ser compensada amb un parell de dies de tranquilitat i turisme. A l’hora de dinar ja erem per Zarautz. Dinar al Passeig, mentre les nenes es remullen els peus i juguen amb la sorra. Per la tarda, passeig de parc en parc tranquil.lament, sense preses. I al vespre, anar a Sopar de Pinxos… Divendres despertar-se sense agoviament, tornar a pasejar, tornar a parcs, tornar a la platja… Tranquilitat i familia, tot esperant el que vindrà per la tarda.

foto obligada a Zarautz
signatura dels participants...
la millor supporter...
Els de l’equip comencen a arribar, Victor amb les nenes, Ruben amb Babsi i Lai, Gonzalo, Marc i Maymí… anem a dinar i després a descansar una estona. A les 17:15 el Victor i jo som els únics que anirem a córrer per fer activació, ja que la resta volen anar a fer una volteta en bici. Fem 25’ suaus, fa calor, pero diuen demà canviarà el dia. Dutxeta i cap a la carpa, on recollim el dorsal i anem a fer una mica el postureo. Allà conec el gran Ion Zugasti, fotògraf basc que conec de les Xarxes social i per fi ens coneixem en persona. També tinc temps per acostar-me tot tímid a saludar a la Judith Corachan (el meu amic i company de feina Oscar Pastor “Bichopalo” ara entrena molt amb ella) i li comento que vaig ser jo qui vaig liar el Bichopalo als triatlons i comentem el nou circuit de bici. Busquem un lloc per sopar un grupet, on l'Alex Tapia i la Laura ja s’han incorporat al grup, i després cap a l’Hotel a descansar.

les nostres fans...
Victor Pérez #contigoempezotodo
El Dia de la cursa es fa més llarg ja que la prova no comença fins a les 14:15, el que fa que puguis aixecar-te per esmorzar sense presa, petar la xerrada amb els companys... pero la tensió ja va en augment. A les 11, dinar d'Arròs amb tonyina i ja cap al Box a portar les coses… Deixem tot amb el dubte del dia que farà, ja que és nuvol i amenaça pluja... i cap al Bus que ens ha de portar a Guetaria. Allà ens trobem tots els VO2 a la platja i seguim intentant apaivagar els nervis. També em trobo el gran Marc Ferrer (el guanyador de la peli de 100METROS, un crack) i ens posem al dia i destensionem…queda poc per la sortida, foto d’equip, 5’ d’escalfament i cap al calaix de sortida.

gran participació dels VO2 TEAM
SWIM: 3.000m de Guetaria a Zarautz… surto com sempre al darrere i a la dreta per anar a buscar la primera Boia. Enguany tenim 1h05’ de temps de tall. Comença a ploure just en començar. El Rellotge no em marca la distacia i això m’amoïna per no saber quant porto, pero el temps si em serveix de guía. 
Al Girar la Boia, no veig la segona, però si que veig que com l’any passat la gent va molt endins. Decideixo pendre de referencia la punta de les roques i allà vaig. És un tram llarg, molt llarg… vas fent, vaig molt sol, la mar no está picada i corrent a favor… tens temps de pensar en moltes coses per evadir-te pero sense perdre les roques de vista. Passo la segona Boia i es veu la tercera lluny, pero es veu… seguixo fent, xino xano, no aniré sobrat pero entrare al tall. 
Gir de la Tercera Boia ja veient la Carpa Blanca i la platja… encara queda un troç, però les onades ajuden a moments, surfejant-les… l’únic moment crític és quan, amb quasi 1h de natació al cos, notes que la Marea, que està de retirada, no et deixa sortir de l’aigua… costa però al final entro a boxes en 56’53” …

BIKE: El circuit enguany ha canviat, no farem la carretera de la costa per obres, es fan uns girs interiors després del Port de Meaga, el qual hem de pujar 4 vegades (2 per cada vessant), el que suposat més desnivell. Ha parat de ploure pero esta tot moll… El meu objectiu confessat es atrapar al Ruben i treure-li distancia perquè no em pilli al Run. Però no vull anar massa fort, el regal final de Zarautz s'ha de tenir en compte sempre. Tot i així, no vaig de passeig com l’any passat. Baixant el primer port ja pillo en Ruben. Els trams d’enllaç serveixen per anar saludant als companys del VO2 Team i veure referencies. Victor a 9’, Marc a 8’, Gonzalo a 5’ … Segon Port, xino xano, ja no em pssa gent, i en canvi, jo si vaig passant algú… i primera baixada a Zarautz per veure l’ambientazo i saludar a la family… altre cop amunt Meaga, avall, enllaç i tornada. Les distàncies mes o menys es mantenen però em trobo còmode tot i que els trams interns d'enllaç, un contstant sube baja i amb asfalt molt trencat, no m'acaben de fer el pes!… 

Alegre a la Bike... com sempre!
Passo per Zarautz i em creuo amb Judith Corachan que ja entra a Box amb Raña just darrera… queden 18km… els més durs… anar fins a Aia i Txurruka. Pillo en Gonzalo just abans d'arribar a la rampa de Aia. No va fi!... Arriben els trams del 20% de Aia i tinc una sensació molt extranya: la gent va clavada, no es pot posar dreta perque els hi rellisca la roda amb el terra mullat, en canvi jo, vaig fent sense patir en excés, es dur, pero vaig convinant anar sentat i anar dret, i pujo bé… més bé del que m’espero… fins i tot comentant la jugada amb altres participants… Rampa 1, descans, ara ve unaltre rampa… trobo en Sergio (amic del Victor) amb problemes i caminant… i jo segueixo fins a completar la pujada alegre…

pujant el Muro de Aia!
La baixada mullada la faig amb molt calma. És un enllaç per Orio fins al regalet final, la rampa de Txurruka… unaltre cop trams de més del 20%... però unaltre cop adelanto a gent comentant la jugada, entre els ànims del públic… estic molt bé i em dona encara més fonça i confiança!... Baixada fins al poble per arribar a boxes en 2:54’54”… 20’ menys que l’any passat!


RUN: A veure que toca avui, després de les grans sensacions de fa 2 setmanes a Empuriabrava… L’inici és per no mirar el rellotge, entres al casc Antic de Zarautz entre la gentada… m’adelanta Gustavo Rodriguez (el guanyador masculi que entra ja a meta) , l’ambient és espectacular. Veig a la Maria i les Nenes just abans d’etrar al mític carrer de Zarautz plè de gent… m’emociono… se’m posa la pell de gallina… és una sensació indescriptible!... no corres, levites! ...somrius, crides, animes a la gent, criden el teu nom.. passes per meta… comencen les 3 voltes… surto del casc antic amb la recta de la via del tren i miro el rellotge… vaig a 5’10” i vaig còmode… decideixo anar a Aquesta Sensació, que es bona… sigui el ritme que sigui… Em passa Alex Sanz de l’equip, em dobla, va comode, faig broma amb ell! … i vaig fent… Passo per l’habituallament del Parc i sempre paro a veure aigua caminant… res, 10 metres, oxigen i aigua i tornem-hi… em conec el circuit, passem el Bar dels Borratxos que animent moltissim. Anem pel cami que ens porta al final del Camp de golf, agafem la tornada per les Tables i pel Passeig… el rellotge em segueix marcant el 5:10… i segueixo anant còmode. Segueixo menjant lo pactat i entrenat amb la Sandra Sardina… passo la primera volta, torna la part bona, torna a Disfrutar i Levitar… arribo on està la Maria i la Paula i la Laia, i em paro, els hli faig un petó... i tornem al xivarri… com mola aquesta sensació… i torno a pasar per meta…

Levitant pels carrers de Zarautz
És la segona volta, ara és el moment de mantenir la calma, que encara queda, de relaxar l’adrenalina, anar fent via, seguir el ritme i seguir disfrutant de la cursa!... El ritme no decau, tot i ser el moment psicològicament més dur… el Km 10 el passo en 52’… molt bé… altre cop el passeig llarg i anar fent fins que torno a pasar per boxes. Segona Volta… m’avança l’Eloi, que ja arriba, fem la conyeta, com está de fort el Cigaleru!... i tornada a pasar pel Casc Antic… tornem a disfrutar… Passo per Meta i ara ja només tinc al cap que pot ser la meva darrera volta a Zarautz i per tant que l’he de gaudir com mai…

el meu motor #nosinmishijas
 Sortint del casc antic em trobo en Marc… camina… li crido: “arrenca va!”… pero va amb mal de panxa i no pot … em sap greu pero vaig enxufat, no em podré quedar a esperar-lo com va fer ell a Bilbao… Segueixo perquè vaig a bon ritme ritme i no el baixo. Muscularment ja m’ho noto, pero tot son petits objectius… fins el parc, fins l’habituallament, fins en Mortes (el tinc davant i va fent)… fins les tables on em trobo a la Gemma i en Fernando Pruñonosa… els animo i segueixo picant pedra a ritme… ja descompto, he posat el rellotge al temps total i de les 6h15' que volia fer passaré a poc més de 5h45… estic molt content… només camino als habituallaments… al darrer de fet, a 1km de Meta, m’ho prenc amb més calma, agafo aire per arrencar ja que queda la entrada triunfal… Vull assaborir aquest ambientàs… Arribo a la plaça de Meta, paro a fer un petó a la Maria i les Nenes i entro exultant amb una mitja marató de 1:48’38” (5'07"/km) per acabar en 5:45’50”… Un Tiempazo!... Quina alegría, com he disfrutat!… 

ambientas al casc antic
 Després, vindrá el sopar, el gintonic amb l’equip, comentar la jugada amb els Companys, familia, acompanyant… etc… però crec que ja seria massa rollo! ;)

domingo, 3 de junio de 2018

TunaRaceBalfegó Lloret 2018



No soc molt de nedar, de les 3 disciplines del Triatló, seria la que menys entreno, pero de tot i així li he acabat agafant el gustillo. Després del començament de temporada on tinc una petita base a l’aigua, i tot just una semana abans del Triatló de Zarautz on nedarem 3km hi había al calendari la Travessa Tuna Race Balfegó de Lloret, organitzada pel Santi Pellejero. Son també 3km i per tant encaixava perfectament a la preparació. I així ho vam fer una bona grupeta de VO2TEAM.

Torna tocar matinar, aviat quedem a Vilassar per repartinr-nos en cotxes i com diu en Gonzalo: “estem una mica bojos tots plegats!”… torna a matinar, torna a esmorzar aviat, preparar el material i desplaçar-te a algún lloc on mig adormit, mig amb les bromes dels Companys, et donen un dorsal i et prepares per fer una d’aquestes bojeries.

 
Anem a la Platja de Santa Cristina d’Aro, allà, ens trobem tots els participants, ens preparem, comentem la jugada i tots cap al Catamarà que ens portarà a la platja de Fenals de lloret. En trajecte, entre riures i conyes es amè, però mica en mica vaig pensant que anem molt lluny… 3km!.


Un cop a Fenals, petit escalfament de 5’ per comprobar que l’aigua no està del tot freda… i está, com a minim, en calma. Anem al “encerrado!” (el Tancat en Castellà per en Bernant Moragas) i donen la sortida…
El plan, nedar, nedar i nedar sense parar a un ritme constant, que em serveixi per calibrar si la semana vinent a Zarautza entraré al tall, que enguany es de 1h05’ per fer 3km. La mar está bé, no som molta gent així que vaig fent. Al principi veig un grupeto n m’enganzo, però mica en mica es va estirant la cosa fins al punt d’anar sol. Vaig mirant de no tenri gent gaire lluny, per respecte a la mar… i por!

Passo el 1er. Km en 18’ vaig comode, faig els meus calculs i veig que el ritme es bo… Fisicament no em noto carregat, ni d’espatlles ni de cames… 2km en 36’… perfecte, segueixo constant, tot i que ara no vaig cap boia… fa estona que he perdut les referencies de les boies “minions” i seguexio algún nedador de lluny… aixeco el cap i veig que estem endintre, que no hem fet el petit gir en S a la dreta… i tiro en Diagonal cap a la Costa on veig les bois “minion” que he de deixar a la meva Esquerra… crec que amb això em sortiran més metres…


Efectivament, km3 veig la platja amb l’arribada… porto 54’… he clavat els ritmes, pero encara em queda el darrer tram, el gir cap a la platja que se’m fa llarg… intento no canviar el ritme a risc que se m’enrampin les cames, ja noso les lumbars carregades… i arribo a la platja en 59’33” per fer 3.350 metres a 1’47”/100 … no está malalent, un bon entreno, una nova experiencia i confiança per la semana vinent a Zarautz…

domingo, 27 de mayo de 2018

100x100 Half Empuriabrava 2018



“Estic Molt Content!””Ja em tocava!” o com diu el meu bon amic I company Victor Pérez “ja era hora que fes un salt de Qualitat que em mereixia!”… doncs ahir va ser, ahir vaig poder fer el 100x100 Half de Empuriabrava baixant de 5 hores i mitja, vaig fer 5:25’43” que segons els comentaris i els missatges rebuts, ja son paraules majors… Estic molt content i agraït!
Comencem. Empuriabrava venía a ser un entrenament de Qualitat dos setmanes abans del primer repte de la temporada, la Mitja Ironman de Zarautz i aquesta era la premisa. Venia d’un inici d’any sense córrer per la lesió al Astrágal, recuperada gracies a les mans i paciencia máxima de Miki Martinez Morales (@fisiopremia) i de l’Aitor. Portava una bici aceptable a les cames després de l’Stage del VO2TEAM fa dos setmanes a la Cerdanya… i una Natació simplement de continuitat, per mantenir la forma i poder nedar estona sense patir. El 10k de Montgat fa 1 mes em va demostrar que la part de correr també estaba recuperada, pero faltaba volum per afrontar una Mitja Ironman.
Com sempre, cap de semana familiar. Tot això no sería posible sense la paciencia i l’esforç infinit de la Maria que és capaç d’amoldar-se a mi i portar la carrega que suposa anar de cap de semana amb les dues petites i menjar-se ella tot, ja que jo, estic pendent més de la cursa que d’elles. Sense ella no estaría on estic ni faria el que faig… ni ho disfrutaría com ho disfruto!
Pujem en Gonzalo Cadillach, Jordi Mañé, oriol Delblanch i Fernando Moreno. Dissabte es un dia una mica estressant entre arribades a l’hotel, descarregar coses, intentar estar amb la familia, anar al Briefing, controlar alimentació, retirar dorsal, anar al Box… i si li sumem el sopar i la Final de la Champions fa que ens plantem al llit a les 11 de la nit reventats… millor així dormim tots!
A les 6 em desperto sol, a les 6:30 a Esmorzar amb en Gonzalo, debuta en una Half (l’any passat va abandonar la que va intentar) i es hora dels 4 consells de rigor. Quedem amb Jordi i Uri i cap al Box on deixem les coses i fem temps esperant s’acosti l’hora de la sortida.



Tots al calaix, cada cop son menys els nervis pre-cursa, començo a estar acostumat. La mandra a ficar-me a l’aigua me l’he treta amb un escalfament curt de 5’… no está freda pero si picada!
Sortida i com sempre, em poso al darrera de tot. El tram fins la pirmera Boia, molt curt (70m) amb molta onada alta es fa dificil… girem a l’esquerra i intento trobar ritme… imposible, aigua moguda i gent, aquest seria el resum!... la mar picada fa que la gent no ens orientem bé perqué no es veu clarament la boia, i per tant es un constant de gent creuant, i xocant… Fem el primer gir de 180 graus i res, tot segueix igual, una lluia amb la mar i amb la gent… no hi ha manera d’agafar un ritme sostingut i comode… a més a mes el Gps no m’ha agafat la distancia així que em guio pel temps. 2n gir de 180 i seguim igual, fins que arribem al gir que ens encara a la platja, miro el rellotge i vaig amb el temps previst… segons el temps oficial faig 39’33” per fer 1900m

Transició sense pressa i agafem la bici. Per davant 3 voltes de 30km, per tant poc menys de 3 hores si vull anar per sobre de 32kmh que es el meu objectiu, perque sembla un circuit planer. Arrenco bé, amb ganes, la Orbea Ordu em demana gas i m’acoplo i començo a avançar mes gent que no pas gent que em passa. El circuit és planer i vaig per sobre de 33 tota l’estona… pero en arribar al km12… abans de Palau-Savardera, de cop, la carretera comença a fer un fals pla, pero el pitjor es que ve amb vent de cara… ens quedem tots clavats… fins arribar a Gir de 180 o toca el tram de baixada i tornar a pedalar fins a Boxes… la primera volta la faig en 55’ tot controlat. 


La segona volta em trobo a Oriol Delblanch, parat, freno, diu te un tall digestió… torno a arrencar. Comparteixo volta amb el Joan Castillo dels RayoTeam, comentem la grupeta que s’ha muntat davant, fent drafting. He intentat pasar al davant pero se t’enganxen, aixi que decideixo descansar al darrere. Tornant a la segona volta els jutges els renyen, sembla que es desfa el grup i ja puc tornar a donar una mica de gas.



Entrem a la tercera Volta. Si ve cada cop se’m fa més curt el circuit per coneixe’l, també se’m fa més dur els moments de lluita contra el vent, que cada cop hi ha més!... Al llarg de tota la Bici, vaig bebent el Maurten i vaig seguitn les pautes de la Sandra Sardina (Nutricionista) i em vaig trovant molt bé… Arribada a Box en 2:44’13” a 33,9kmh de mitja… seguim sobre l’horari previst.


Ara bé lo bò!... Em toca córrer, y vull córrer bé, xino xano pero constant, sense apagons!... Arrenco a correr i, paradeta a pixar, i tornem-hi. Ritme cómode, com si anes a trotar una estona llarga, sense pensar en tot el que queda. Passo per davant la familia, han vingut els meus pares i els meus sogres.  


Son dos voltes de 10km així que cap I cames!... la primera anada se’m fa llarga, perquè no conec el recorregut i veig que no girem fins el km 6. Et vas creuant amb la resta de la cursa i et distreus amb els Companys, coneguts o simplement altres triatletes. El ritme que porto és molt constant, entre el 5:20 i el 5:30 el km… parant a tots els habituallamnets. Estic fent cas a la Sardina i vaig foten-li el Gel Zipvit amb cafeína paulatinament. Tinc la por de sempre de patir de panxa, pero sembla que va entrant bé. Primera volta en 55’… clavat!

Passo altre cop per Boxes, em paro davant la Family, petons a les nenes, em trec la gorra i xino xano unaltre cop. En Gonzalo el porto al darrera, i em va retallant pero molt poc a poc, amb lo bé que corre ell… vol dir que això es molt dur al seu debut i que no ho estic fent malament a ritme constant. Venen moments de bajón on recordó les paraules del meu amic Oscar Pastor “cuando viene un momento de bajón lo estoy esperando… llega y me digo es una pelea entre tú y yo a ver quié puede mas!”… y guanyo, m’han servit molt aquests pensament per no defallir.


Poso el rellotge amb el temps total, faig els meus calculs i baixaré de 5h30 si no passa res extrany. Darrer habituallament al km19 després d’una pujadeta, paro, vec, menjo taronja, aquest cop em costa més segons arrencar però ja només queden 2km… intento animar el ritme, pero com sempre es mes una sensació que la realitat… 

 Encaro la recta de meta, es llarga, amb el vent en contra, pero busco amb la mirada on es la Family… allà están les nenes, unaltra cosa bona d’aquesta cursa es que et deixen entrar a meta amb elles. Les agafo de la mà, la Maria es queda fent fotos… i correm, corro amb la Paula i la Laia fins la feta, boig d’alegria perquè elles també son part del motor que m’empeny, la seva mirada al Papa rient orguloses de veure que el seu pare es un d’aquells bojor que fa aquestes coses de forts m’enorgulleix… entrem a meta!


 … 1:55’23” de Run per acabar en 5:25’47”… un tiempazo! Un salt de Qualitat!... i això que era només un entreno!





martes, 1 de mayo de 2018

BH 10k Montgat 2018




Després de 3 anys, tornava a la Cursa 10k de Montgat, Organitzada pel gran Sergio del Río de Life for Events sempre per una bona causa, enguany destinant part dels ingressos Oncolliga, Fundació Lliga Catalana d’Ajuda Oncològica, com a reconeixement i record d’una gran persona i esportitsta que recentment ens ha deixat, Sergio Matias, també conegut com a YoSoy DeLa Humanidad.


Després de lesionar-me el dia 31 de Desembre de la cola de Astragalo, el meu inici d’any va quedar totalment aturat. Res de Córrer, només nedar i bici, que no és poc. Gener i Febrer en blanc i Març amb uns inicis de Running seguint les directrius i tractament del meu salvador, en Miki Martinez (@Fisiopremia) que ha tingut la paciencia, el coneixement, la psicología, les mans i les hores necessaries per permetre’m tornar a correr. A l’Abril ja sembla que el problema està controlat i quasi resolt, així que ja he pogut fer alguns kilometres tot preparant les Hals de Empuriabrava (27 maig) i Zarautz (9 de Juny).


La cursa de Montgat per tant estaba al calendari en un lloc ideal. Enrredo en Marc Catala i un parell de Companys més del VO2Team i a veure que surt.

Quedo amb en Marc per anar en moto, tot i que està plovent, ja que per logística es més sencill. Arribem bé de temps, com a mi m’agrada, temps per fer bromes, anar al lavabo, comantar la jugada, veure gent, amics, coneguts i saludats. Arriba en Putxi, el crack de l’equip. Arriben també l’Alex Tapia i en AJ Benito. Segueix plovent i endarrereixen la sortida una mica. Temps per que deixi de ploure, anar al guardaropia a deixar les coses i escalfar poc, molt poc. I cap al calaix.


Allà els 4, ja que Putix va al davant de tot. Arriba en Javi Montesinos, el Capi… ha aconseguit un dorsal, viu davant i la farà d’entreno amb jaqueta posada i tot!... comentem que farem i com sempre, som prudents. “Em conformo amb un 45’” dic jo tot inocent. La premisa es aquesta, anem a 4:30 i ja veurem que passa.
Es dona la sortida i tenim el globus de 40’ al nostre costat i es clar, no podem fer unaltre cosa que tirar darrere d’ell sortejant la barreja de gent rápida i lenta que hi ha als primers metres… fem el turonet de Montgat per la Nacional2 i ja em falta l’aire quan encara no hem fet el km1… anem a 4… Marc es queda enrrere i decideixo fer el mateix, això es massa ràpid. Benito igual. Montesinos tira i Alex el segueix, pero en poc el veiem que es deixa també anar i ens reagrupem els 4… ens posem en formació tota la recta fins el Titus… “el Escuadrón VO2”… anem a 4:10 clavant els ritmes. No podem quasi ni parlar. Marc i Alex marquen el pas. Girem per pasar per la primera volta del km5 en 20’51”… i crido… “baixem de 43 minuts”


Tornem al turonet, Benito ja es despenja, Alex També… i Marc i jo seguim donant gas… Arribem a les cases de Montgat on es gira i alla s’ha parat Montesinos per fer-nos de llebre a la darrera pujadeta… Em despenjo, aquesta pujadeta es més llarga i els tinc a 30 metres… a la baixadeta miro a terra, agafo ritme, torno al 4:10 i sento en Javi cridar “vamos Ricard que nos cojes!”… i mica en mica em vaig acostant… els enganxo a contrameta… ja només queden 2 km… i segueixo donant gas fins al punt de pasar a en Marc i al Gir del Titus, veig que es queda enrrere. El miro amb cara de dir “va, no et despenjis ara!”… recta final, 800 metres. Javi crida “visualizar los Arcos de Meta!”… seguim a gas, Marc esbufega i a mi em comença a faltar aire… arribem a l’estació… 100 metres, miro el rellotge, em crida en Marc “Torres!”… els miro, ens agafem els 3 de les mans i entrem junts!... timepazo de 42’54” per fer 10,2k (els 10k em surten en 41’53”)… entro sense aire, passen un parell de minuts fins que puc buscar en Marc i Javi entre la gent i felicitar-nos… vaya tiempazo! Vaya Estrujada! #noestamostanmal i tots els Hastags que us imagineu!... estic super content. M’he deixat el Xip Groc pero en Marc confirma que hem entrat el 73 de 430… impensable per mi estar tant al davant!... dolor del peu 0,5 a la Cursa, dolor a la tarda 1-2… Seguirem treballant amb en Miki (Fisiopremia) la lesió… això ja ha arrencat!