sábado, 20 de mayo de 2017

Bilbao Triathlon (Media Distancia)



Cura d’Humiltat, Bocats de Realitat o Apendre per el Futur… hi ha moltes maneres de catalogar la meva participación al Bilbao Triathlon. El cert es que, tot i haver patit molt, pero que molt… m’emporto moltes mes coses positives que negatives i es el que em porta a seguir treballant, entrenant i disfrutant d’aquest esport.


I el primer de tot es el que s’anomena Turisme Esportiu. Marxar de casa, aquest cop sense les pekes. Compartir un cap de semana amb companys de l’equip VO2 TEAM, disfrutar d’una convivencia al ben mig d’una ciutat com Bilbao amb la Barbara i l’Imanol com a anfitrions… no te preu… tot és aprofitable, desde les anecdotes del viatge d’anada, passant per les experiencies conjuntes de la convivencia al pis, els ‘pinxos’ de la nit abans de la cursa, la preparació pre-cursa, l’Entrecot i Gintònic port cursa… tot te el seu disfrute.
Ja posats en materia, Resum ràpid de aproximació a la competició. Pujem divendres en cotxe amb el Ruben i la Barbara… arribem ben dinat, recollim dorsals i anem a fer un ‘pinxos’ tot l’equip i acompanyants.


Dissabte la cursa es a les 12:50 així que decidim esmorzar ben aviat… a les 8:30… després anem a deixar les bicis a boxes i després plat de Arròs amb Tonyina… primera errada… manca d’hidratació… he de fer cas al que la Sandra Sardina em va dir… 


Ja amb la barreja de Nervis i Mandra per començar la prova anem cap a la sortida… ens hem disgregat, pero al final coincidim tot l’equip just abans d’anar a l’aigua… foto de Rigor i al lio. 


Entrem a la ria i…. està Gelada!... 13-14 graus… els peus se’m congelen… faig el mort per aixecar-los i tots estem igual, queixant-nos… “va doneu la sortida ja!”… i pam… botzina i endavant!


Son 700 metres de Ria corrent a Favor… tots en pelotón amb aigua molt térvola que no em deixa veure res… rebo i nedo incómode, però pel que veig vaig avançant… el mal dels peus i mans ara es a la cara, veig el Ruben que ha parat, però segueixo... El Fred mica en mica va marxant... gir… i ara toquen 1100 corrent amunt. Intento posar-me a prop de la vora de la ria, que es on m’han dit que hi ha menys corrent. Intento agafar ritme de braçada i técnica, però es imposible, gent, peus, cops… com pot ser?... no aconsegueixo fer una natació còmode…


Veig a la Berta i la Mons i les crido… demostració que tot i anar incòmode vaig bé!... se’m fa llarga la tornada fins que veig l’escala de pujada a box… m’acosto i Pam!... se’m començen a enrrampar les dos cames a un lloc que mai ho havia patit, al abductor!... amb prou feines pujo l’escala… miro el rellotge i porto 42’… no esta gens malament però no puc ni córrer, veig el Marc que marxa del box just quan arribo… camino fins a la bici… on intento treure’m el Neoprè tot enrampat… mare meva, quin mal… respiro fons, em prenc el meu temps (5’30”) i surto caminant fins a la sortida de la bici.


Pujo a la bici, el primer trams es pujadeta… molinillo, cadencia, gel que toca, aigua i respiro fons i mica en mica les cames tornen a lloc… Agafem l’autovia i com vaig amb la Cabra, m’acoplo i començo a avançar gent… miro rellotge i porto mitja de 35-36 per hora i còmode… Em creuo amb victor, Imanol, Marc… i arribem al Vivero!... primera pujada amb una rampa inicial dura, pero que supero bé i després un port de 4,2 km al 7% de mitja… exigent però que vaig fent i disfrutant… a dalt de tot un pla i després kilòmetre final de pujada…


A dalt, Habituallament, tiro el meu bidón i demano aigua. Me la donen en botellín… i demano Bidón… el poso a la bici i cap a baix… (Segona errada, que després comentaré)

El descens es llarg i també per donar-li pedals i disfrutar ja que no es gaire tècnic… per després enllaçar un plà per carrers fins a rotonda d’inici de la segona volta… allà están la Maria i les Supporters animant com bojes…


A la primera rampeta em trobo en Marc. Va fòs, perquè la semana pasada va fer la Ultrabike (225km de btt en 21h i mitja!) i les seves cames se’n resenteixen. Vol plegar i quan el passo li dic que ni se li passi pel cap, que pensi en tot lo que sacrifica (ha vingut sense la Nuria ni l’Abril…)… no sé que fará però jo a lo meu… Tornem a l’Autovia on ara ja bufa vent de cara… tinc sed, be caigua i… no és aigua, es Powerade… però tinc sed, així que bec!... i mica en mica començo a notar que la panxa comença a fer un treball desconegut per a mi. Baixo el ritme i ara la mitja es 32kmh… arribo al Vivero i la primera rampa ja em costa… i de cop les cames comencen a tornar a enrrampar-se… torno a baixar el ritme… i sento en Pep Abril que em crida a lo lluny “Torreeeeees vinc a per tu!”… va anxufat i em passa… i comento les meves penes… m’avisa que ve en Marc darrere (quina alegría que no hagi abandonat!)… m’agafa i ens expliquem les penes i patiments i veig que em falta desarrollo a la bici, perquè ell porta mes cadencia… no em vull apretar perquè encara queda i el deixo anar… la panxa no millora, espero a la baixada recuperar alguna de les dues coses, o les cames o la panxa.

Baixo aquest cop més tranquil, sense pedalar fort… fiag l’enllaç i només pensó en o cames o panxa, please!... Arribo al Box i… unaltre cop enrrampat fins a les celles. La mons i la Berta m’animen a crits però veig que avui tocarà patir.



Bambes, gorra i a trotar… les cames van posant-se a lloc… be!... però la panxa empitjora i no porto ni 2km que començo a Vomitar… doncs o deixo tot… fins i tote m forço el vòmit per ja no deixar res!... agafo aire, m’animen els altres corredors i començo a trotar… sembla que bastant bé… em poso a 5’30” i va… ritmo crucero!... fins a l’habituallament… on agafo aigua per veure i torno a tenir una punxada infernal a la panxa i torno a vomitar… això no va bé!... Es la primera volta i he de fer 3?... El Vitor i l’Eloi em passen i m’animen!... pero les cames tornen a enrramparse… això no te bona pinta i quan encaro boxes vaig amb la idea d’abandonar!...



 Pero allà està la Maria que m’anima i em crida i em diu que està en Marc davant meu caminant també sense ganes… segueixo per inercia fins que anant cap al Gugenheim veig al fons el Marc que em mira i m’espera… i em rescata… tot i que es un rescat mutu, ja que també va fòs. 


Es el moment clau de la cursa, és son decidim que anem juntets fins a meta, peti qui peti, pasi el que passi, anirem fins al final. Entrenament de coco, ja que de cames poques… de tan t en tant hem de caminar… ales pujadetes, als habituallaments o als momento que se m’enrrampen les cames… però farem la Half sencera i l’acabarem…



Ens marxen els minuts però anem disfrutant dels ànims de la gent, del recorregut, de fer broma amb els Voluntaris… estem a la darrera volta, ja queda menys… “NO faig l’Ironman ni boig!” o “A Zarautz anirà ta mare!”… coses que ens diem… però aquestes mes de 2h de patiment també ens curteixen… descontem, ens passa l’Alvar, el Diesel de l’equip… tinc molta sed i torno a beure aigua i torno a vomitar… doncs res, així fins al final.


El tram final se’m fa etern, tant, que tot i els anims i crits dels membres del VO2TEAM no paro ni a saludar ni a fer un petó a la Maria (això no tornarà a pasar, pararé sempre!)… recta final i arribem en Marc i jo a Meta… derrotats però guanyadors, abatuts però triunfadors!... No ha pogut amb nosaltres!... 6h23’ però per treure moltes conclusions i lliçons.





domingo, 23 de abril de 2017

SwimRun Costa Brava




Escara estic intentant païr tot el que vaig veure i sentir ahir: el meu Debut al SwimRun Costa Brava!... sense cap mena de dubte una de les proves esportives més maques, impressionants i boniques que he viscut mai… nedar i correr de forma alternativa per parelles desde Calella de Palafurgell fins a Platja d’Aro per fer 21km (18,5 de Run i 2,5 de Swim) és quelcom que recomano a tothom…

Però comencem pel principi… Dimecres jo no estaba inscrit, però la baixa a darrera hora de la parella del Victor, el fa trucar-me i “liar-me” a aquesta aventura. Primer, permís a casa, ja que será el dia de Sant Jordi, un dia molt especial. Dijous, a corre cuita, busca un Neoprè de lloguer… SBR no podía fallar!Divendres, abans d’anar a la feina, provo el Neoprè a la piscina, em va bé… Dissabte organització amb en Marc Català per pujar a dormir a Platja d’Aro… en principi havien de pujar la seva dona amb la bebé i jo amb la Maria i les nenes… però al final pujem sols… s’improvitza un Sopar del VO2TEAM amb els místers Santi Pellejero i Francesc Lanuza i amb els companys que demà també competim com Alberto, eloi, Mañé, Pujol, Montesinos, Santi Diamant així com les suporters Sandra Sardina, Alexandra… pizza, gelat i a dormir.


La cursa comença a les 10:30 però la logística continua, anar a buscar a Victor i Oriol a Palamòs i anem a esmorzar ja amb la tensió d’un prova totalment desconeguda… jnomés havia fet fa u any un entrenament de swimrun a la platja de Llavaneres amb l’equip… pero a l’estiu, amb tritraje, sense neoprè i en platja… que em trobaria avui?

Ens recull un autocar on està la Laia Montoliu i la Laia Cuervas per part de la Organització, excelent per part de Besttrail i ens porten a Calella de Palafurgell… un cop allà, a un entorn idílic, ens comencem a vestir i donar els darrers consells… el Plan de Victor i meu és anar a disfrutar!



Sortida tots en grup corrents… pujada, baixada, petit tram per camí de ronda … em falta aire, és molt extrany correr amb el Neoprè, gorro, ulleres, pales de nedar i Pullboy… fins que arribem a la platja del Golfet, un petit racó meravellòs, que no el disfruto perquè ens tirem a l’aigua i pago la novatada… vaig perdent el pullbopy, m’estra aigua a les ulleres, no sé dirigir-me per veure capo n hem d’anar… total… un lio de natació per fer només 330m…

Sortim de l’aigua i li dic al Víctor que a la propera, amb més calma i fent el que toca… però el segon tram de córrer es un dels més llargs, quasi 3km, a més a més amb moltissimes pujades i baixades… anem per Cap Roig .. sembla una cursa de Trail però tot equipats, fa calor, no trobo el ritme, se’m cau el Pullboy de la cama… uf, quin lio… fis que arribem a la Cala El Crit a Punta Terme on fem 2 trams consecutius de natació fins a Cala Estreta… aquí ja va tot millor, fins i tot començo a disfrutar de la natació, del paisatge, del mar, del fons del mar… unaltre tram de correr, per un caminet que boreja la Costa Brava, que ens ensenya un paisatge meravellòs, passant per Cala Castell, per La Fosca… i unaltre tram de natació borejant roques… el mar està increíble… a la que estas cansat de correr, cap a l’aigua… quina meravella!
Entre mig, ens trobem al primer Avituallament a la Alexandra i la Sandra Sardina, animant i fent fotos… la Laia a l’Avituallament repartint menjar i beguda…


Passem Cala Fosca i correm cap a Palamòs… on veiem a la Laura, la dona del Víctor que està allà amb les seves bessones per animar-nos… també adelantem en Marc Català i en Maymí (en Marc va marejat pels vertigens!)… abans de Palamòs un darrer tram de natació de Sa Fosca a Cala Margarida… Toca el tram més llarg de correr, però és plà… el Port, el Passeig de Palamòs atapeït de gent alguns ens miren com si fóssim extraterrestres, altres ens animen… 3,5km fins a arribar als 3 espigons… aquí pateixo més, sobretot al entrar i al sortir de les roques… ja que a l’aigua, gràcies al Neoprè, fins i tot sóc jo qui espera a en Víctor… tamdem perfecte, ell tira de mi al Run i jo d’ell a l’aigua!... correm unaltre cop per caminet petit fins al Racó dels Home son tornem a nedar fins a la Punta de la torre d’en Garrigó… i així més caminet i mes racons meravellosos… Swim, Run, Swim, Run... ara entenc el nom de l’esport!...


Ens anem acostant a platja d’Aro i cada cope m costa més… sortint de l’aigua ja portem una mica de globu… però el tram final pel passeig de platja d’Aro serveix per ja veure que això ja està… darrer swim entre dos boies de la Platja… sortim de l’aigua , veiem altre cop a la Laura.. també està l’Imanol… ara ja toca correr 800m. de poble per arribar a la Meta… subidón… 3h41’ entrem contentíssims perquè hem debutat i ens ho hem passat genial.


Un cop a Meta, fins I tot desde la organització em fan dir 4 paraules i no puc més que agraïr i recomanar aquesta experiencia inoblidable i que de ben segur repetiré… després, dutxeta, intentar menjar algo ràpid i enredar per baixar amb en Javier Montesinos quan abans millor, que avui es Sant Jordi i tinc a les meves Flors abandonades a casa!

domingo, 2 de abril de 2017

Duatló de Vic 2017



Hi ja curses a les que els hi tinc un “carinyu” especial… i una d’aquestes es lña Duatló de Vic. Va ser una de les primeres proves de transicions que vaig probar quan vaig començar en això del Triatló. Per calendari es el final de l’hivern, era el final de la Btt i el primer morenu de l’any. Una distancia una mica més llarga que les Sprint i amb un circuit de bici amb 2 portets i exigent, a més de ser precios. Per tant, enguany, em coincidia amb la Vilatrail (estaba apuntant i vaig ahaber de vendre el dorsal), coincidia amb la Ports del Maresme (cicloturista també de referencia) i em coincidia amb una despedida de Sorter d’un amic… doncs res va impedir que anés a Vic.

Divendres nit anar de festa per Sitges de Despedida de solter no és la millor prèvia. Dissabte em llevo amb mal de cap (els excessos es paguen perquè ja no son un adolescent)… Tot el dissabte intento portar-me bé, dindtre del que es pot… i torno a casa amb la força justa per sopar amb la dona i les peques i quedar-me dormit al sofà a les 9… així que la cura de son va estar ben feta!
 


Quedo amb Oriol Delblanch, pasem per la piscina de Vilassar on fem comitiva VO2 Team i pujem a Vic. Arribant veiem que la boira encara hi és, avui pillarem de fred!.. de fet, arribem molt aviat i ens dona temps a fer reagrupament amb Jordi Pujol, ruben Garica, Ruben Monmany, Jordi Mañé, Sergio, Raimon.. fem un café i ens reservem del fred. Passa l’estona i ningú es mou… avui, per culpa del fred apurarem i molt!

Deixem bicis a boxes… soprèn la poca gent d’enguany!... escalfem 5-10 minutets i cap al briefing on ens fem la foto de rigor… Em poso al darrera bm els Rubens i Sortida…

Se que se surt en baixada i per tant vull exigir-me… avui no tinc en Marc Català per el pique personal, malalt a darrera hora… però tot i així tinc el circuit i els temps al cap… i així és… 1er. Km a 4’… el segon a 4’08” i a partir d’aquí, vorejant el riu aguantar el que es pugui… i em mantinc entre els 4’19” i 4’25” tota la tornada… patint i fent un parcial de 29’19” en 4’17”…



Transició on intento ser agil, crec que ho aconsegueixo i bici… 


Veig que fa fresqueta i no em sobraran la térmica, els manguitos, ni el buff… els primers kilómetres no trobo el ritme, em passa gent… fins que les cames es posen a lloc… agafo una bona roda que em porta a peu del primer port… Collada de la Mansa per Taradell… que enguany sense vent i sense calor se’m fa amè i ràpid…

Començo la baixada, el primer tram amb curves, tot sol… molt sòl… i vaig amb molt de compte perquè el terra te trams molls… la segona part de la baixada és molt més rápida i m’ajunto amb u parell de ciclistes que ens donem relleus constants a un ritme molt alt…

Segion port, el Coll de Romegats, es més curt i amb tobogans al principi… també em trobo bé i també se’m fa curt… Segopna baixada, també amb molt de compte fins que als 10km finals de pla fins a Vic es fa un grupet que em serveix per anar recuperant cames… 34.6km en 1:11’10” a 29’2 de mitja… no està malament…


Tram final de Córrer… no tinc referències de l’equip, però veig que els Rubens no em pillen… em poso a ritmet de 4’10” ja que sorprenentment em trobo bé de cames… però al entrar al riu els Quadriceps em comencen a avisar i he de baixar el ritme… rpefereixo perdre temps que quedar-me clavat… el km2 en 4’43”controlant que no se’m puji res… i arribo a la recta d’asfalt que porta a meta on poso el rellotge en Mode Temps Total i veig que si no peto, baixo temps de l’any passat… i així és, entro sota els ànims de la Mar, la Barbara, l’Aida etc… fent 1:55’51”… 1’ menys que l’any passat… per tant estic content d’aquest primer test de Transicions… que em demostren que desde ja, els dissabtes, després de la sortida de Bici… toca correr si o si!