domingo, 23 de abril de 2017

SwimRun Costa Brava




Escara estic intentant païr tot el que vaig veure i sentir ahir: el meu Debut al SwimRun Costa Brava!... sense cap mena de dubte una de les proves esportives més maques, impressionants i boniques que he viscut mai… nedar i correr de forma alternativa per parelles desde Calella de Palafurgell fins a Platja d’Aro per fer 21km (18,5 de Run i 2,5 de Swim) és quelcom que recomano a tothom…

Però comencem pel principi… Dimecres jo no estaba inscrit, però la baixa a darrera hora de la parella del Victor, el fa trucar-me i “liar-me” a aquesta aventura. Primer, permís a casa, ja que será el dia de Sant Jordi, un dia molt especial. Dijous, a corre cuita, busca un Neoprè de lloguer… SBR no podía fallar!Divendres, abans d’anar a la feina, provo el Neoprè a la piscina, em va bé… Dissabte organització amb en Marc Català per pujar a dormir a Platja d’Aro… en principi havien de pujar la seva dona amb la bebé i jo amb la Maria i les nenes… però al final pujem sols… s’improvitza un Sopar del VO2TEAM amb els místers Santi Pellejero i Francesc Lanuza i amb els companys que demà també competim com Alberto, eloi, Mañé, Pujol, Montesinos, Santi Diamant així com les suporters Sandra Sardina, Alexandra… pizza, gelat i a dormir.


La cursa comença a les 10:30 però la logística continua, anar a buscar a Victor i Oriol a Palamòs i anem a esmorzar ja amb la tensió d’un prova totalment desconeguda… jnomés havia fet fa u any un entrenament de swimrun a la platja de Llavaneres amb l’equip… pero a l’estiu, amb tritraje, sense neoprè i en platja… que em trobaria avui?

Ens recull un autocar on està la Laia Montoliu i la Laia Cuervas per part de la Organització, excelent per part de Besttrail i ens porten a Calella de Palafurgell… un cop allà, a un entorn idílic, ens comencem a vestir i donar els darrers consells… el Plan de Victor i meu és anar a disfrutar!



Sortida tots en grup corrents… pujada, baixada, petit tram per camí de ronda … em falta aire, és molt extrany correr amb el Neoprè, gorro, ulleres, pales de nedar i Pullboy… fins que arribem a la platja del Golfet, un petit racó meravellòs, que no el disfruto perquè ens tirem a l’aigua i pago la novatada… vaig perdent el pullbopy, m’estra aigua a les ulleres, no sé dirigir-me per veure capo n hem d’anar… total… un lio de natació per fer només 330m…

Sortim de l’aigua i li dic al Víctor que a la propera, amb més calma i fent el que toca… però el segon tram de córrer es un dels més llargs, quasi 3km, a més a més amb moltissimes pujades i baixades… anem per Cap Roig .. sembla una cursa de Trail però tot equipats, fa calor, no trobo el ritme, se’m cau el Pullboy de la cama… uf, quin lio… fis que arribem a la Cala El Crit a Punta Terme on fem 2 trams consecutius de natació fins a Cala Estreta… aquí ja va tot millor, fins i tot començo a disfrutar de la natació, del paisatge, del mar, del fons del mar… unaltre tram de correr, per un caminet que boreja la Costa Brava, que ens ensenya un paisatge meravellòs, passant per Cala Castell, per La Fosca… i unaltre tram de natació borejant roques… el mar està increíble… a la que estas cansat de correr, cap a l’aigua… quina meravella!
Entre mig, ens trobem al primer Avituallament a la Alexandra i la Sandra Sardina, animant i fent fotos… la Laia a l’Avituallament repartint menjar i beguda…


Passem Cala Fosca i correm cap a Palamòs… on veiem a la Laura, la dona del Víctor que està allà amb les seves bessones per animar-nos… també adelantem en Marc Català i en Maymí (en Marc va marejat pels vertigens!)… abans de Palamòs un darrer tram de natació de Sa Fosca a Cala Margarida… Toca el tram més llarg de correr, però és plà… el Port, el Passeig de Palamòs atapeït de gent alguns ens miren com si fóssim extraterrestres, altres ens animen… 3,5km fins a arribar als 3 espigons… aquí pateixo més, sobretot al entrar i al sortir de les roques… ja que a l’aigua, gràcies al Neoprè, fins i tot sóc jo qui espera a en Víctor… tamdem perfecte, ell tira de mi al Run i jo d’ell a l’aigua!... correm unaltre cop per caminet petit fins al Racó dels Home son tornem a nedar fins a la Punta de la torre d’en Garrigó… i així més caminet i mes racons meravellosos… Swim, Run, Swim, Run... ara entenc el nom de l’esport!...


Ens anem acostant a platja d’Aro i cada cope m costa més… sortint de l’aigua ja portem una mica de globu… però el tram final pel passeig de platja d’Aro serveix per ja veure que això ja està… darrer swim entre dos boies de la Platja… sortim de l’aigua , veiem altre cop a la Laura.. també està l’Imanol… ara ja toca correr 800m. de poble per arribar a la Meta… subidón… 3h41’ entrem contentíssims perquè hem debutat i ens ho hem passat genial.


Un cop a Meta, fins I tot desde la organització em fan dir 4 paraules i no puc més que agraïr i recomanar aquesta experiencia inoblidable i que de ben segur repetiré… després, dutxeta, intentar menjar algo ràpid i enredar per baixar amb en Javier Montesinos quan abans millor, que avui es Sant Jordi i tinc a les meves Flors abandonades a casa!

domingo, 2 de abril de 2017

Duatló de Vic 2017



Hi ja curses a les que els hi tinc un “carinyu” especial… i una d’aquestes es lña Duatló de Vic. Va ser una de les primeres proves de transicions que vaig probar quan vaig començar en això del Triatló. Per calendari es el final de l’hivern, era el final de la Btt i el primer morenu de l’any. Una distancia una mica més llarga que les Sprint i amb un circuit de bici amb 2 portets i exigent, a més de ser precios. Per tant, enguany, em coincidia amb la Vilatrail (estaba apuntant i vaig ahaber de vendre el dorsal), coincidia amb la Ports del Maresme (cicloturista també de referencia) i em coincidia amb una despedida de Sorter d’un amic… doncs res va impedir que anés a Vic.

Divendres nit anar de festa per Sitges de Despedida de solter no és la millor prèvia. Dissabte em llevo amb mal de cap (els excessos es paguen perquè ja no son un adolescent)… Tot el dissabte intento portar-me bé, dindtre del que es pot… i torno a casa amb la força justa per sopar amb la dona i les peques i quedar-me dormit al sofà a les 9… així que la cura de son va estar ben feta!
 


Quedo amb Oriol Delblanch, pasem per la piscina de Vilassar on fem comitiva VO2 Team i pujem a Vic. Arribant veiem que la boira encara hi és, avui pillarem de fred!.. de fet, arribem molt aviat i ens dona temps a fer reagrupament amb Jordi Pujol, ruben Garica, Ruben Monmany, Jordi Mañé, Sergio, Raimon.. fem un café i ens reservem del fred. Passa l’estona i ningú es mou… avui, per culpa del fred apurarem i molt!

Deixem bicis a boxes… soprèn la poca gent d’enguany!... escalfem 5-10 minutets i cap al briefing on ens fem la foto de rigor… Em poso al darrera bm els Rubens i Sortida…

Se que se surt en baixada i per tant vull exigir-me… avui no tinc en Marc Català per el pique personal, malalt a darrera hora… però tot i així tinc el circuit i els temps al cap… i així és… 1er. Km a 4’… el segon a 4’08” i a partir d’aquí, vorejant el riu aguantar el que es pugui… i em mantinc entre els 4’19” i 4’25” tota la tornada… patint i fent un parcial de 29’19” en 4’17”…



Transició on intento ser agil, crec que ho aconsegueixo i bici… 


Veig que fa fresqueta i no em sobraran la térmica, els manguitos, ni el buff… els primers kilómetres no trobo el ritme, em passa gent… fins que les cames es posen a lloc… agafo una bona roda que em porta a peu del primer port… Collada de la Mansa per Taradell… que enguany sense vent i sense calor se’m fa amè i ràpid…

Començo la baixada, el primer tram amb curves, tot sol… molt sòl… i vaig amb molt de compte perquè el terra te trams molls… la segona part de la baixada és molt més rápida i m’ajunto amb u parell de ciclistes que ens donem relleus constants a un ritme molt alt…

Segion port, el Coll de Romegats, es més curt i amb tobogans al principi… també em trobo bé i també se’m fa curt… Segopna baixada, també amb molt de compte fins que als 10km finals de pla fins a Vic es fa un grupet que em serveix per anar recuperant cames… 34.6km en 1:11’10” a 29’2 de mitja… no està malament…


Tram final de Córrer… no tinc referències de l’equip, però veig que els Rubens no em pillen… em poso a ritmet de 4’10” ja que sorprenentment em trobo bé de cames… però al entrar al riu els Quadriceps em comencen a avisar i he de baixar el ritme… rpefereixo perdre temps que quedar-me clavat… el km2 en 4’43”controlant que no se’m puji res… i arribo a la recta d’asfalt que porta a meta on poso el rellotge en Mode Temps Total i veig que si no peto, baixo temps de l’any passat… i així és, entro sota els ànims de la Mar, la Barbara, l’Aida etc… fent 1:55’51”… 1’ menys que l’any passat… per tant estic content d’aquest primer test de Transicions… que em demostren que desde ja, els dissabtes, després de la sortida de Bici… toca correr si o si!


domingo, 5 de marzo de 2017

Marina Trail 2017



I torne-m’hi amb les curses de casa… i com m’agraden… Marina Trail, sortir caminant de casa cap a la sortida, veure a molta gent coneguda… i Disfrutar del Maresme lliure i Tropical. Quedo amb el Ruben Garcia a les 8 per anar a recollir el dorsal i primera sorpresa: “creía estaba apuntat!”… i no!... menys mal que portava diners, que en Flamarich em deixa 10€ més i que els de la Orgaització s’enrollen… i agafo el darrer dorsal!


Ens trobem en Rafa i l’Antonio I arriba en Ruben Monmany, que te la Maató la semana vinent i ve a veure’ns la sortida i marxa a correr una estona llarga. Escalfem amb ell, poc, ja que la mandra i el fred ens fa estar mes quiets parlant que no pas escalfant.

Anem a la sortida, vull fer com l’any passat, apretar des d’un inici i a veure fin son arribo… i així és, la volta a la Salle, la Faig a 4’05” amb en Rafa i l’Antonio… en Rubén, que també té la Marató la semana vinent, s’ho vol pendre amb més calma.


Riereta amunt i al Polígon Buvisa ja veig que m’he apretat massa… son un picat!... però sé que és només la sensació inicial de no haber escalfat… i pujant per Teia ja veig que la gent ni em passa ni jo passo… simptoma que estic al lloc que toca… bé, qui em passa és en Ruben, que al seu ritme xino xano, se m’escapa a la primera pujada… est amolt fort!

Baixadeta i cap al Cerviol!... es una sensació agradable córrer per llocs que son el teu dia a dia, ja que saps el que et queda, el que vindrà, on apretar, on caminar. Arribem a la part de Dalt, vaig envoltat de mes o menys la mateixa gent, entre ells en Jaume (Vehí d’en VIcor) i en Flamarich (lesionat del genoll i per això esta aquí)… i em serveixen per comentar la jugada i disfrutar del paissatge.


Passem la meitat de cursa, faig els meus calculs i vaig igual o millor que l’any passat, cosa que em dona moral, ja que no m’ho pensaba pas… Vaig al voltlant de la 3ª., 4ª. i 5ª. noopia, que es porte 15” entre elles. Fins i tot, a la Darrera pujada al Vedat, em serveig per fer-li de guía local a la que era la 5ª. que ve progressant.


Lo bò del Maresme i sobretot d’aquesta cursa, es que es pot dir que al km 17 ja és tot baixada. Jo no baixo gaire bé i fins i tot arribats aquest punt de cursa, segons quins punts, els quadriceps ja son de mantega, però es Agrait saber que tot és coll avall. Fins i tot, a la zona del Asfalt, al Polígon em veig amb cor d’accelerar.
Els meus càlculs em donen per baixar el 2h31’ de l’any passat. Arribo al camp de futbol de la Salle de Premià i allà están tots animant-me, la Maria amb la Paula i la Laia que córre cap a mi; els meus pares, el Ruben Monmany que ja ha tornat de córrer, l’Alexandra que ha vingut a animar i en Ruben Garcia, que acaba d’arribar… Subidón, agafo a la Laia i entro a Meta en 2h27’16”… doncs estem prou bé per no haber tocat la Muntanya aquest hivern.