domingo, 12 de febrero de 2017

eDreams Mitja Marató de Barcelona



 

Estem al camí… ja porto setmanes veient que amb sacrifici, constancia, bons consells i continuitat les coses surten… la Mitja Marató de Barcelona va ser una mostra més, Millor Marca Personal amv 1:37’43”… algo inimaginable fa uns anys. I a això li he de donar les gràcies en gran part a l’equip VO2 TEam i els meus companys, que m’animen, m’ajuden i em guien. També agraír als maus fisios Aitor i Miki, perquè em van mantenint el meus estrany cos… i també a la Sandra, la meva Nutricionista, perquè hem començat el camí #roadtoironman.

Com cada any tot comença les setmanes abans, amb consells per part dels companys, amb entrenaments sol o acompanyat que t’han de portar a un punt de forma ideal. Aquí, en Ruben Monmnay està essent vital per preparar-me mentalment als reptes que tinc, em posa aquest punt de Metrònom i de seny que sovint em faltava.

El matí de la cursa, ben aviat, comança amb els consells de la Sandra Sardina, avui provarem coss en cursa, hem de començar a testejar el cos que ja ‘només’ queden menys de 9 mesos per l’Ironman…
Cotxes grupal amb en Gonzalo, amic del futbol retrovat ara a aquest esport; el Mister Sergi Garcia, sempre de bon humos, el Ruben Monmany i, el que será avui el meu Guia, en Ruben García… troballa del nou membre de l’equip que comparteix ritmes amb mi (ell te mes gas però ve de la mitja de Granollers).. cap a barna i al Parking a posar-nos guapus!


Anem cap al calaix o anem trovant gent com Eloi, Rai… i un cop dintre del Calaix… arriba la trupe: Marc Català, Cesari, Raul Estevez, Guell… som la marea VO2 TEAM. Intenció d’avui, anar a 4’40” i al final Déu dirà per intentar superar el 1:39’54” de l’any passat.

Sortida, amb la calma, el Ruben es qui em va posant el frè de mà… pujant Entença, s’obre una mica l’apilonament inicial, ja hem perdut en Guell i en Marc per davant… i en Cesari i Raúl Estévez van també en parella com nosaltres… bé, nosaltres som un Trio, ja que al calaix se’ns ha unit el gran Chus Del Rio, amic de Curses… avui li farem nosaltres de llebre.

Enguany vull xerrar poc, cosa extranya en mi, però estic molt concentrat, com a molt en anem preguntant com anem i poc més… el Km 5 en 23’37”… Gran Vía, Passeig Sant joan, Pallars, Pujem Llacuna i entrem a Perú per agafar el km10 en 47’01” (23’25”)… anem amb el ritme del Martillo pilón… ja als 20’ m’he pres el primer Gel, provarem el que m’ha dit la Sardi… al mnut 50’ el segon, just quan passem quasi l’11… vaig molt còmode…

Baixem Rambla Prim i el Ruben comença a notar el desgast de la semana pasada a la Mitja de GRanollers. Li dic que aguanti, però crec que ja no li queda gaire gas… Encarem la diagonal amunt i es quan ell diu prou, no vol ser un lastre per mi, m’ha portat fins aquí i es deixa anar… em trobo tan bé que es just quan poso una mica més de gas.. em poso a 4:30 i veig el Marc al davant… arribo a la seva alçada i li dic que descansi i s’enganxi a mi… però també va fer la de Granollers i també ha petat…


Baixo Diagonal ‘Encigalat’ potser he apretat massa aviat… i decideixo aixecar una mica el peu… just quan em passa el Gonzalo i veiem en Comella animant!... ja només queda la tornada, els 4km finals.. i per tant, torno a obrir el gas i qu esigui el que Deu vulgui. Torno a pillar en Gonzalo i segueixo tirant, amba quella sensació de l’any passat d’anar avançant a gent de va de mes a menys… ja només miro a terra i el rellotge… no puc ni fer calculs però si sé que baixaré la meva Marca…

Gir de pujada a Marina i veig a la Alexandra… espectacular en el seu debut fer 1:40’… li dic que apreto que estic al límit… copet al cul… ella a mi, clar!... i just davant veig en Guell… ni volent, perquè tot això em serveix de referènciae per no defallir en aquests metres finals… gir a l’esquerra, recta final i veig en Raul Estévez… ho estic donant tot i m’acosto, però no lo suficientment ràpic… Rebo els ànims de la Lorena, de la Laia Cuevas... queden pocs metres i li faig un crit al Raúl, es gira per esperar-me, però ni així!… apreto les dents i entra una mica per davant meu… final… 1:37’43”… he baixat més de 2’ de l’any passat… això és la bomba!... entra en Gonzalo (ha fet 1:36), en Guell, la Alex… abraçades… estem super contents… i just davant ens trobem Alexis, Victor, Eloi, Sergi… tothom està cotent, hem fet uns tiempazos i tot i córrer sols, quasi hem corregut en equip… ah… i m’ha sortit 1km de més!

Primer minicicle acabat… ara toca mantener el Córrer, recuperar la bici (si el temps ens ho permet) i seguir pujant volums de Piscina…


domingo, 5 de febrero de 2017

Duatló per Equips del Prat



 
Poques vegades a l’any tenim la oportunitat de treballar en una cursa en Equip. Per als que venim d’un esport col·lectiu, el Futbol en el meu cas, poder anar a una competició en Equip té alguna cosa especial, de dejavú. Però estar al llarg de l’any treballant, entrenant per a proves en solitari fa que això a la llarga es noti. La Duatló per Equips a El Prat, a més, és una festa del nostre esport, ja que s’ajunten quasi 300 equips… i per tant el Parc Central es converteix en una Reunió.

Els Equips A o Èlit són els que realment competeixen, la resta, com el B, C o Femení en el nostre cas, anem a la prova amb la intenció de fer-ho lo millor possible, pero sempre amb la intenció de disfrutar i d’arribar tots els membres de l’equip junts (La normativa et permet sortir 6 però arribar, si vols, només 4).
Després de setmanes d’entrenament d’hivern, i d’alguna sessió a pistes, l’equip C amb en David Gil, Oriol Delblanch, Raul Estevez, Ricard Cesari, en Güell i jo, ja estavem preparats per disfrutar d’un matí d’esport en equip.


Día també per anar amb les families, i com no, la Maria i les Neces no podien Fallar. Abans de les 11, anem a animar l’equip femení i entrem les coses a boxes i a escalfar. Fa moltíssim de vent, així que a la Bici patirem. 



Les sortides per equips van de minute n minut. Já al calaix de sortida, foto de rigor i consignes per veure quins ritmes portarem… i jo creuan els dits per no ser l’ultim dels 6, que es qui acaba patint de veritat.
Sortida, 4 voltes a un circuit de poc mês de 1.200 metres al voltant del Parc Nou d’el Prat. Decidi manar a 4’30” i mica en mica anar veiente com anem… anem en formació, revent els ànims de las resta dels membres de l’equip i dels familiars… Anem cómodes i acabem fent els 5,3km en 23’33” a 4’22”

TRansició i tots junts a agafar la Bici. També són 4 voltes i veiente com ve el vent, já veiem que hi há una part del circuit a la que el vent ve molt fort de cara… feina per l’Oriol Delblanch… i de sobte, acabant la primera volta, ens adonem que hem perdut en Raul Estévez… Comence a parlar, no sabem fa quan que l’hem perdut… que fem?... esperem? Seguim?... no sabem si há abandonat i per tant seguim…


Al gir de 180 graus veiem el Raul que encara és a cursa… tornen les discusions, que fem? l’esperem? Seguim?... ens agafará?... i decidim seguir tirant… És quan tornem al mateix lloc de la cursa, quan veiem que el Raúl Segeuix més o menys al mateix lloc… tornen les discussions… però aqui hi há un argumente més… “sh’ està currant sòl contra el vent per enganar-nos!”… el fácil hagués estat abandonar, però ell segueix… així, que a la part de vent a favor, decidim esperar i seguir amb l’Origen del que veniem a fer… Arribar els 6, tot i que a algú no li agrada la idea! Abans del Gir de 180 el Raúl ens enganxa.. i ja només queda mitja volta per entrar a Boxes…


Toca el darrer tram de correr, i sabam que pel sobre-esforç, el Raúl patirà, però já esta preparat l’Oriol per emputxar-lo si fa falta. Al principi sembla que anem molt lents, però mirem el rellotge i anem a 4’30”… el Raúl va cansat però es va refent… ja només son 2 voltes que es fan més llargues que les primeres, però tampoc és res agònic… darrers ànims de la gente i entrada a Meta tots 6!... feina feta!... la discussió final al voltant de si l’hauriem o no ‘haber esperat já no té sentit… sortim els 6 entrem els 6… i així há estat!... com diu el gran Javier Montesinos, “tenim tot l’any per competir individualment!”… 1’!7’18” i 82èns Open.

domingo, 29 de enero de 2017

Duatló Ciutat de Granollers 2017



Quan estem a un equip, perdem la conciencia del que fem. Aquesta es una teoría que fa temps que em ronda pel cap, però ahir, a la Duatló de GRanollers al Circuit de Montmeló, va tornar a pendre forma. Ets en un equip i entrenes, pedales, nedes, fas curses, rodejat de gent que et penses que és normal. Fas amics i coneguts en un mòn on sembla habitual treure hores per entrenar, sortir cada tarda a correr 1 hora, quedar per pedalar i fer 60-70-100 kilómetres o anar a la piscina i nedar 2.500 metres… tot això, a uns ritmes que semblen normals… i tu, « la tortugueta » del grup et veus com el patito feo, com aquell que tot i esforçar-te, sempre està tancant el grup, a les curses estas on els homes grans, els pasats de pes i les noies no tan bones… i et baixa la moral, penses que tu no estàs fet per això…

Però de tant en tant hi ha imputs que et posen al teu lloc… a la Duatló de Granollers va ser tan senzill com quedar-me fora de la cursa de FEderats i haber de fer la Open. Em vaig apuntar tard i per tant amb les places exhaurides no em va quedar cap mes remei que haber de fer la cursa Open. Esperar amb en Bernat Carrau, company d’equip al que vaig liar per no estar sol, a veure com el 300 participants de l’altra cursa passaven fred entre la boira, ja que sortien a les 9. Entre ells, els meus companys d’equip.

Un cop acabats ells, a les 11, amb temps de sobres per comentar la jugada, escalfar, etc… sortiem la cursa Open. La meva intenció, test per la Duatló del Prat de la setmana vinent, veure com arrenca aquest microcicle de punt de forma que acabara a la Mitja de Barcelona d’aqui a dues setmanes… i també, intentar guanyar al Ruben Garcia, que ha acabat a la èlit en menys de 1h10’… que és el temps que vaig fer l’any passat.


Em posso al mig amb en Bernat, que intentarà seguir-me… i arrenco. Avui ho vull donar tot, em vull provar, després de les sèries a pistes a rimtes alts. El primer km en baixada a 3’50”… pujada de la caixa patint, baixada de contrameta i pujada de la moreneta… anem molt i molt ràpid… però ho vull donar tot, no deixo res… i acabo els 5k en 20’29” a 4 i poc… já li he mossegat un miut a l’any passat.



La bici, amb menys gente al circuit, se’m fa difícil agafar grups… intento a la segona volta entrar a una grupeta, però es nota que son ciclistes que venen a fer la duatló… i els perdo… tot i així, seguexo no deixant res guardat i acabo en 35'13" (32.37 km/h)… un parell de minuts mês rapid altre cop…



El tram final de correr és agònic, els bessons i els quadríceps comencen a pagar anar a tot gas i amaguen en enrrampar-se fins que s’adapten… després já només queda apretar les dents i arribar a meta en 10’34” els 2’5k, entre els anims dels companys que encara han quedat per animar-nos i fer 1:06'16" patint pero baixant en 4' el temps de l'any passat!



I aquí ve on segueixo amb la teoria inicial… comprobo la classificació i he fet el 52è en la Cursa Open de 200 participants, he fet el 9è de la categoria Veterans 1 i 6è en 40-44 anys Open. Osigui, que quan baixes al mòn real, a la cursa open on hi corren Federats despitats com jo, ciclistes que proven duatlons, corredors que s’animen a provar això o esportistes en general… te n’adones, que una mica de mèrit si que tenim… Qui no es conforma es perquè no vol!

Run 1 5k: 20'29
T1: 1'24"
Bike 20k: 35'13" (32.37 km/h)
T2: 1'05"
Run 2 2'5k: 10'34"
#roadtoironman