Desde que a l’Octubre de l’any passat vam ser ‘adoptats’ a Camprodon, tenia en ment que la zona del Ripollès es brutal per fer esport. Els caps de semana que pujem al pis m’han servit per descubrir les mil excursions que es poden fer en familia per camins, boscos i muntanyes. També he pogut fer algun entrenament de Trail i només 1 sortida en Bici de Carretera amb el Nestor i l’Eduard per descubrir el Port d’Ares per les dues vessants. Els caps de semana a Camprodon son per fer familia i per tant no ‘puc’ dedicar un mati sencer a fer bici… però tot i així, tenia al Calendari fixat fer la Gran Fondo Pirineus, com a punt i final a les 3 Gran Fondo organitzada per SportEvent360… les 3 m’anaven bé al calendari i aquesta darrera era el final de festa de la primera meitat de la Temporada…
Em vaig decidir per fer la llarga, la de 120km amb 2.400m de
desnivell com a repte… Cap de semana Familiar, ja que com Teletreballem els dos
uns dies i les nenes tenen vacances, vaig poder pujar Dijous al vespre i fer
3-4 dies de vida a la Vall… Em vaig mirar el recorregu pocs dies abans de la
cursa i es quan vaig descubrir l’encerrona en la que m’havia ficat. Les dos
setmanes abans, tocaba entrenar desnivell al Maresme amb sortides als ports del
voltant per intentar acostumar-m’hi…
Tota la Prova tot és còmode i genial, ja que puc anar
caminant a buscar el dorsal el dissabte. Puc llevar-me sense matinar en excés,
ja que tinc la sortida a 3’ en bici… per tant, despertados a les 7, torradetes
de mermelada amb café amb llet i a les 7:40 agafo la bici i vaig cap a la
Sortida. Allà he quedat amb Aleix Mortes, VO2 que ha pujat amb la novia a fer-la.
Revisem el recorregut que m’he imprès en un paperet per saber el kilometratge
de cada pujada i baixada. Fa fresqueta pero sembla que el clima ens respectarà.
A les 8 i poc, sortida d’uns 300-400 ciclistes….
Sortim de Camprodon direcció Sant Joan de les Abadesses,
15km inicials en lleugera Baixada on ja es munten els grupets de 30-40
cilcistes. Anem alegres pero sense apretar massa que això será llarg. Gir a l’esquerra
per encarar el Port de Santigosa… 3,5km al 5,5% de mitja. És on em trobo el
gran Joan Aragonès del CN Mataró i és el lloc ideal per anar xerrant i
explicar-nos batalletes i posar-nos al día… en Arribar a Dalt, veiem que Aleix
Mortes encara esta amb nosaltres, just darrere!...
Arriba la primera baixada i la mes llarga… quasi 20km fins a Olot amb carretera ampla i llargues rectes. En Mortes més corpulent, em deixa enrrere… i jo deixo enrrere en Joan… Olot girem cap a Sant Joan les Fonts on hi ha el primer avituallament, pero es massa aviat per parar, vaig plè d’aigua, així que segueixo!...
Comencen les llargues rectes de la carretera de La Canya, Hostalnou
de Bianya i quan comença la carretera a pujar ens desviem a ma dreta per iniciar
Capsacosta. Aquest port ja pica més, son 8km al 4% de mitja pero amb trams més
empinats. Pujant es temps per xerrar amb uns nois de Lleida i per comentar que
lo dur està al final. Arribant a Dalt, es veuen les vistes de la Vall de Bianya
i la Garrtoxa. Els darrers 3km de Capsacosta son quasi planers i m’enganxo a
3-4 francesos que van a ritme.
La Baixada Següent es la primera Sorpresa del Dia. La baixada cap a la Vall del Bac es tracta d’una carretereta molt estreta i sinuosa, amb trams de molta baixada, pero amb sorpresas de pujades enmig de 50m o 300m amb desnivells del 8%-9% que et trenquen la baixada i et fan explotar les cames!... La part final del descens de Colldecarrera fins arribar quasi a Castellfollit de la Roca ja es mes constant i torno a estar en un grupet de 5-6 ciclistes… Ens desvíen per la carretera que puja fins a Oix, el Coll de Camporiol…4,5km al 5% amb un descans al mig… i petita baixadeta i ja estem al Avituallament de Oix.
Estem al km 87, portem 1.200m de desnivell i hem de fer
2.400… així que en els darrers 35 està lo més dur… Menjo bé, carrego aigues,
perquè com deia, el sol es de justicia i ara bé lo bò!... Només sortir recordó la
conversa per Whatzaapp de Dijous amb Aleix Mortes flipant amb la part final…
Recordo que hi havia 3,5km al 10%... i només arrencar li dic aquesta mateixa
frase a unaltre ciclista… el temps just per trovar-nos amb la pared!... el Coll
de Brucs li diuen… ni un descans!... les rampes al 10% son constants i a
moments em venen ganes de posar peu a terra, pero tots anem tirant de ronyons,
de cames, de cap, de collons, d’orgull, del que hi hagi per no parar!... i de
cop, el port es converteix en un pla de 4km que et permet agafar aire, fer foto
de les impressionants vistes i intentar recuperar l’alè!... baixada amb bona
carretera d’uns 9km fins arribar a Beget!... nou avituallament!... parada
obligada abans de la darrera pujada!
La Darrera pujada es la Carretera de Beget a Rocabruna, 10km al 5% de mitja pero amb descansets, el que vol dir que també hi ha trams del 7%-8%... que a aquestes alçades ja son un suplici. Anar Fent es el que es diu, i a vegdes et passa algú i a vegades ets tu qui passes!... conec la carretera de fa un mes que vaig venir en cotxe!... que diferent que és!... es més maca en bici, pateixes menys a les curves!... però ja hem arribat als 100km i més de 2.000 de desnivell i ja es disfruta poc!... Les cames em comencen a fer amago de Fiblada!... bec molta aigua, ritme constant… Descans a Rocabruna… darrers missatges a la Maria i les nenes per dir-lis que quasi estic a Dalt i ja només em queda baixar!...
Km 116, el tenia marcat al paperet com el darrer punt de
pujada… d’allà tot avall fins al creuament amb la Carretera de Mollò, gir cap a
Camprodon i els darrers 3km es deixar-se caure… Veig que faré menys de 5h25’… a
22,5kmh de mitja. Temps oficial 5h33'06", el 174 de 273... Prou bé!... He disfrutat, he fet carreteres maquissimes, he
vist paissatges… Dura?... Molt!... Maca?... També!... Un cop a Meta, vaig a la
zona del Catering a menjar i comentar la Jugada amb el Joan Aragonès i algú
altre i… ben dinat cap al Pis a fer la dutxeta de rigor i el Passeig Familiar
per la tarda per estirar cames!
Totalment Recomenable!
