Vaig llegir un article que deia que els Temps Average dels Homes a la Marató era de 4h15’... així que ja puc dir que estic a la meitad bona... ahir vaig fer la Zurich Marató de Barcelona en 4h08’33”... Aquesta seria la visió positiva. També com a positiu que he millorat el meu temps de 4:38’ del 2014... o els 4:22’ del meu Ironman de 2018... i També cal destacar que una Marató es molt i molt dura i ja només el fet de acabar-la dignament es un éxit.
Pero la realitat
era que volia baixar de 4h... crec que ho tenia, habia entrenat bé les darreres
setmanes, pero una punxada al Soli ho va esgarrar tot... comencem!
Arribava a la Marató amb els deures bastant ben fets. Una planificació d’entrenaments amb el Premium del Strava em servia de guia. 16 setmanes, desde la tornada de vacances a l’Agost, amb 3 entrenaments de run setmanals. A mesura que arribaven les setmanes finals, les distancies dels entrenaments s’allargaven amb les famoses Tirades Llargues de Cap de setmana de 20, 26, 28km que vaig fer amb amics com Nestor, Ruben, Marc, Llorenç o Carmeta i que son dies d’experiencia i que fan que, com tot a la vida, el camí sigui tant important com la meta...
Dia de la Marató, quedo amb en Llorenç per anar a Bcn... al final la Carmeta, per un mal de queixal, es baixa. L’habia de fer amb mi xino xano amb els mateixos ritmes, així ens feiem companyia, pero no va poder venir. Replantejo la meva cursa, keep calm, tot solet, al teu aire i al teu ritme sense engrescar-te ni regalar...
Arribem a un bar,
on quedem amb carles Moliner, correrà amb Llorenç; Marc Català i Ruben, que
correran empenyent les cadires de Rodes de la Fundació AEFAT. Foto i cap al
calaix.
L’estona del
Calaix es fa llarga, fa fred, no he escalfat, no cal, ja tindré temps per fer-ho
en cursa... i després de 3 sortides, la nostra, la del Calaix 3:30-3:45... era
on estava inscrit el seu dia abans de la pandèmia, era un temps que segons els
entrenaments que portava el podria fer en un dia bo!... pero avui toca ser
conservador!...
Sortim, es una
festa, pell de gallina, gent de tots els paisos, gentada animant, carrer de
Sants i es el meu escalfament... La Tàctica es molt clara, corre a 5:15-5:20
mirant només les pulsacions, a 150 i anar cómode... vaig disfrutant de correr
per Barna, de les converses del meu voltant, de passar per davant del Camp
Nou... Km5 segons el meu Garmin vaig a 5:20” pero temps oficial en 26’53
(5’40”)... vaig lent pero comode... keep calm!... Km6 parada a pixar i
seguim!... Travessera, Av. Sarria, c. Berlín, Numància i Gran Via... es la part
facil de la Marató, baixada i al principi fins al km10... 53’21” (5’29”) segons
el temps oficial... vaig segons lo previst!
Passeig de Gracia, Aragó, Mallorca... disfruto d’anar per Barcelona corrents i fent turisme... passem per davant de la Sagrada Familia i em quedo embobat mirant-la.... km15 1:20’28” (5’27”)... i arribem a la primera part dura de la Marató: La MMeridiana. Desde fa un parell d’anys es fa sencera fins a falt de tot quasi a l’enllaç de la Ronda. Fa fresqueta encara, i vent... vent de cara i pujadeta... es fa aborrida... ho salva en Victor Pérez, ha vingut en bici fins allà, m’anima i em fa un video... “voy regulando!” li dic... i es cert... pero es fa llarga. Girem i la tornada ni es baixada ni tens el vent a favor... m’he creuat amb en Gonzalo que m’anima amb un crit!... km20 en 1:48’00” (5’28”) i mitja marató en 1:53’53” (5’28”)... els meus calculs eren passar en menys de 1:55 així que anem bé!...
Els kilòmetres
van passant, vaig seguint el planning alimentari, desde el minut 50, Gel cada
5km... anar bebent una mica d’aigua a cada habituallament, com no fa calor, amb
uns glopets va be... Pont de Calatrava, Bac de Roda, Lateral de la Gran Via i
Baixem Rambla Prim... km25 en 2:15’24 (seguim en 5’28”)... Em passa el Diego de
la Iris amb un amic, ens saludem i girem Diagonal Mar amunt... Vaig bé i còmode
i estic content perquè estic fent la Diagonal sencera trotant sense caminar. Al
2014 aqui ja em vaig haber de posar a caminar molt cansat... Em passa Oriol
Tahull i la novia, van molt sobrats, just quan m’acaba de començar a punxar el
Soli dret... intento minimitzar el dolor i la sensació, evitar pensar-hi, però
va a mes... merda!... a més, se que el Nestor m’està esperant a Glòries per
acompanyar-me la part final... i pam!... el dolor es fa tan intents que he de
caminar... hi ha gentada i ni per vergonya torera puc aguantar... camino i
troto fins a Glories... 200m on es el Néstor!... intenta ajudar-me fent un mini
massatge, pero estem enmig de la curva de Glòries plena de gent i decidim
marxar caminant... respiro fons, camino talonant i va afluixant el dolor tot i
encara ser molt intens. Troto, fa mal pero puc trotar. Nestor comença la seva
teràpia, teràpia sobre el dolor, sobre explicar-me coses, sobre donar-me petits
reptes a aconseguir amb petites recompenses, com per exemple arribar al
seguient punt d’aigua on camino, bec tranquilament i recupero.. el dolor hi es
per va afluixant i em permet trotar... km30 en 2:47’06” (5’37”)... tinc la
sensació que m’està marxant l’objectiu del Sub4, pero el Nestor m’anima a
oblidar-me d’això i a seguir fent...
Fem tota la part del Litoral sense vent, solete i anar fent, amb moment que m’animo perquè puc correr més ràpid que per sobre de 6... però el Soli no em deixa i he de frenar!... al 32,5 nou punt d’aigua i nova recompensa... caminar, beure i arrenquem altre cop!... Anem assolint “Petits reptes” com diu el Nestor... Torre Mapfre, Gir de km35 en 3:19’41 (5’44”)...
Parc de la Ciutadella, Arc de Trionf... aquest any
si que tinc el cap per veure el paissatge i l’ambient... al 2014 aqui anava
Globo... avui vaig mes o menys be... si no fòs pel Soli!... això si, repte de
cada km, paradeta a caminar 15-20 metres per recuperar i seguim... Plaça
Universitat, Plaça Catalunya ens dediquem Nestor i jo a videos per la Maria i
les Nenes i fotos... així em distrec!... Via Laietana i com diu el Nestor...
ara ja son 4km.. de res, si hem arribat fins aqui, ja només queda aguantar i
lluitar!... Vaig prou bé, pero correr mes extrany encara per culpa del Soli i portar
ja 3h i mitja fa que els Quadriceps ja em comencen a dir que això es molt
dur!... pero la Nestorina segueix funcionant... Paralel i km40 en 3:54’05”
(5’53”)... estic convençut que sense el mal al soli, ara estaria entrant a Meta
sub4, pero també penso que tot i el mal al Soli, només em queden poc mes de 2km
per arrbar a meta...
Al Km41 esta la dona del Nestor amb el peke, saludem, fem el darrer video i en Nestor es despedeix per deixar-me fer el darrer km sol... i em demana un favor: “Sobretot ara no paris!”... i així Faig... reconec en Marc Salvia al públic animant-me... darrera pujada, darrera curva a Plaça Espanya i Recta de META... llarga pero on es disfruta i molt, marxen tots els dolors, em salten les llagrimes... saludo al gran Speaker Alberto Montenegro, penso en les nenes, en la Maria, en les hores d’entrenaments i entro a META en 4:08’32” (5’55”) un temps més que digne!... content, cansat, lluitat, orguyòs... i pensant que a partir d’ara mitjes maratons, mitjes Ironmans i entrenar per plaer que això es molt dur!
