RESUM 2019

Acaba l’any 2019 i es el momento de fer una mirada enrrere i veure els recorregut i lo disfrutat.

Gener amb la Marina Trail on vinc d’un hivern amb una Mandra especial. Crec que és més mental que no pas física, provocada pel desgast que provoca l’Ironman 2018. És difícil d’explicar, és com una falta de ganes per fer coses, però només abans de fer-les, ja que un cop hi ets a la cursa o entrenant ja tornes a estar enxufat…  al final em surten 22km en 02:33’44” el 60 de 174 … prou bé i, sobretot, amb la sensación que tot i la Mandra inicial, m’ho passo pipa!

Després la Duatló SBR Sprint de Mataró en la seva 3ª. Edició. Altres anys, al meu calendari era fixe anar al Duatló de Btt de muntanya que va canviar al de Carretera, pero que encara no había tingut la ocasió o encaix al calendari per fer-lo. Com diem a l’equip, a les curses de casa hi hem d’anar i aquest any hi erem 17 VO2, i només per fer grupeta em vaig motivar a fer-la. Com la Sansi de Masnou, un Duatló Sprint és anar amb el Ganivet a la boca desde l’inici fins el final. Veuriem que surt… Meta en 1:06’13”… molt bon temps i agònic i divertit a parts iguals!

Febrer, La Mitja Marató de Barcelona sempre te un encant especial, passen els anys i vagi amb qui vagi té la seva historia, te el seu punt magic! Aquest any venia amb la incognita de saber que sortiria si cara o creu. Cara, per l’experiència acumulada amb els anys que m’ha permés entre Halfs, Mitjes i Ironmans fer aquest salt de qualitat en la meva manera de correr. Creu, perquè vaig estar el Cap de Setmana anterior al llit amb febre amb la maleïda grip i em va deixar tan fluix, que l’entrenament de Dimecres amb en Marc per Mataró va quedar en un intent de correr més de 3km seguits a no menys de 5:20… suant, patint i marejat!... entro a Meta en 1:39’10” molt content de veure que la Grip no ha pogut amb la meva experiencia!... una més a la saca i com sempre, disfrutant com un enano!

Mitja de Granollers… Qui te un amic té un Tresor o en companyía sempre arribarás més lluny… son frases molt manides però molt sabies. A la Mitja de Granollers es van demostrar aquestes i vàries máximes més, com que a vegades el Cap quasi es tant o més important del que ens pensem. Millor Marca Personal (MMP) a una Mitja Marató amb un temps de 1:34’15” gracies al meu PaceMaker i Amic Rafa Navarro que em va portar en volandes desde la sortida fins a la línea de Meta en un petit repte que ens vam marcar.

Març: Duatló de Vic, i com m’agrada aquesta cursa. M’agrada tant que fins i tot enguany he deixat plantat el meu Amic Marc Català i altres Companys de l’equip en ser de les cames que fan la Marató amb l’Associació AEFAT per nens amb Ataxia telangiectasia, una enfermedad genética y neurodegenerativa que encara no té cura… bé, per la cursa i perquè la Marató és un desgast que arrossegaría setmanes i aquest any no tenia la motivació suficiente. Espero en un altre any poder colaborar activamente amb ells… acabo el Run2 en 12’20” a 4:26 per fer un temps final de 1:53:47… baixant quasi 2’ el meu temps i com sempre, disfrutant com un enano…

No tenia previst fer la Gran Fondo OnVeló y per tant será una crónica extranya… i descobrireu perquè. El resum es que es una contra a lo que sempre he dit… disfrutar, fer esport en compañía, apuntar-se a totes, etc… tot i així, tampoco es tant dolent… Encaixada al calendari el cap de setmana de celebración de l’aniversari del meu pare, no sabia si podría o no fer-la. Així que no m’apunto, i quan decideixo apuntar-me ja no hi han places. Tot i així, en Gonzalo está amb Grip i em cedeix el seu dorsal… Com a cursa, espectacular el circuit. Em queda pendent unaltre any intentar la llarga, ja que al final, entre anar. Cursa i tornar, m’han sortit 123km amb 1400 de desnivell… un bon entrenako!

Abril, Ningú va dir que seria fácil, pero si que seria divertit. Totes les proves tenen el seu què, la seva dificultat, pero també la seva belleza, el seu atractiu. Doncs la SwimRun Costa Brava té mes de belleza que de dificultat… però hi has d’estar preparat a què et trobaràs. Es tracta d’una prova on vas disfressat de Dalt a Baix… Corres amb neoprè, gorro, ulleres, pull boy, pales de nedar… Nedes amb bambes, mitjons… corres mullat, amb sorra als peus, nedes amb fred I amb un company… corres alter cop per un camí de pderes, escales, Trail extrem, soora de platja, passeiog marítim… i a sobre en parelles… com diría el meu company de la cursa d’ahir “una Liada!”… i això es el que va ser per ell, que no per mi… Fem 4h05’… podriem haber fet menys, pero no haguéssim “disfrutat” tant… A mi m’encanta aquesta cursa i repetiré, a en Jordi no li ha convençut… Crec que m’hauré de buscar parella per altres curses! 😉

Maig: Ja començo a tenir curses tradicionals al calendari i unaltra es el 10k de Montgat, organizat per el gran Sergio Del Rio de Life For events destinant part dels ingressos de la Cursa a la Oncolliga, Fundació Lliga Catalana d’Ajuda Oncològica, com a reconeixement i record d’una gran persona i esportitsta que ens va deixar, Sergio Matias, també conegut com a YoSoy DeLa Humanidad… entrem a Meta amb 43’10”… només 16” més lent que l’any passat on vaig fer MMP amb Javi de llebre… osigui no estem tan malament! Gonzalo ha fet 39’33” (tiempazo) i Alex, per segon any, queda darrere meu, no per falta de fisic, sinó perquè ell arrenca ara temporada… tot i així ja es Cursa rere cursa segueixo millorant. 

No sé perquè será, será l’experiencia, ja que entrenar més no ho faig, pero els resultats i les sensacions milloren. Suposo que arribaré a un punt maxim, però fins aquel dia, toca disfrutar-ho. Aquest cop va ser a la Half de Empuriabrava, on vaig millorar 15’ el meu temps de l’any anterior (hi había 1km menys de run, osigui son 10’ menys) i amb unes sensacions de disfrutar en tot moment.pera la rebenja per l’any vinent!... Meta en 5h10’30” … i fent 1:45’04” per fer 20km de run a 5’15”… Estic molt I molt content. Recordo que fins l’any passat, a totes les Halfs, el meu bajón arribava al Run… baixar de les 2h era un suplici, correr a menys de 5:45 quasi una quimera… ara, no sé perquè, he fet aquest salt qualitatiu.

Juny: El Resum del Half de la Rioja eés “una Cura d’humiltat” o el que és el mateix, no es pot perdre mai la cara o el respecta a la mitja distancia ni anar relaxat a una cursa d’aquest nivel. Però una cursa més, ha estat un cap de setmana espectacular on he pogut disfrutar de l’esport, del turisme, de la gastronomía y de la familia VO2Team.

Em vaig  apuntar a la SantJaumenka de premia de Dalt feia molt de temps. Com sempre dic, les curses del costat de casa s’han de fer totes i aquesta encara no l’habia tastada. Fins a darrera hora no sabia si marxaria de pont de Sant Joan, així que tampoco sabia si la faria. Tota la setmana de descans després de la Half de Logroño… arribada al Sant Jaume en 44’34” per fer 9,7km a 4’36”… not bad!... comprobó i he fet el 26è de la classificació, crec que mai he quedat tan endavant, també per la poca gent que hi ha, pero mola!... Cursa Agònica, una emboscada constant però alhora molt divertida

Juliol: Acaba la primera meitat de la Temporada amb la Tradicional Cursa 10k de Premia de Mar. La cursa de casa, és la demostració que fer Esport pot ser més que fer Esport, i es va convertir en una trobada amb els amics i familia VO2Team. Fins a 12 participants de l’equip a la Cursa, una trobada amb les families, amb Barbacoa a casa inclosa post cursa que va fer la vetllada molt especial… El Post Cursa, aquest cop és quasi més important que la cursa, però es resumeix en Tots a Casa amb les families fent birres, remullant-nos, Barbacoa, Pastissos Top de Barbara i Ruben per celebrars el 8 anyets de la Paula i gintonic final a la 'fresca'…

Setembre: Feia 4 anys que no corria la Burriac Atac. Feia 4 anys que no recordaba lo dura que era. Feia 4 anys que no recordaba el gran ambient que es viu a aquesta cursa i perquè s’ha de tenir al calendari de tant en tant. Un circuit diferente al que jo recordaba, crec que més dur. Volia baixar de 2h45’ i vaig fer 2h40’24” no sense patir, sobretot els darrers kilómetres… entro en 2h40’24” el 219 de 550…

Tornava a la Triatló de Tossa, crec que la Triatló Olímpica més maca que existeix, amb el permís de la classica de Banyoles. Després de dos any de no caber al meu calendari per culpa del Ironman, aquest any no podía faltar. Vaig enrredar al Marc Català entre d’altres i cap allá… Al final fem 2h55, 20’ menys que amb l’altre circuit de bike, així que aquest és mes ràpid. En dos setmanes tocarà patir de valent a la Sailfish de la Ballena Alegre… a veure qui em rescata a mi allá!?

Aconseguir unificar un Triatló de mitja distancia i Familia sembla un repte important, doncs la Half Sailfish la Ballena Alegre, ho aconsegueix. Si a això li sumes bona companyía i que et surti una carrera rodona, fa que el cap de semtana sigui per enmarcar. Acabar la Half per sota de 5h (anava a fer sub5 tot i els kmts que faltaven de bike i de run) i les sensacions boníssimes que vaig tenir em van fer disfrutar encara més la cursa… em planto als darrers metres on m’agafo de les mans de la Paula i la Laia per entrar tots junts a Meta en 4:36’41” i amb la sensació que si hagues estar 90km de bike i 1km més de run hagués baixat de 5h perquè encara em quedaba força per el darrer apretón… Final ideal, entrar a Meta i tirar-me a la piscina, veure l’arribada dels debutants Llorenç i Sergi, anar a Dinar tots junts una paellita, comprobar que les nenes s’ho han passat pipa el finde familiar… i a sobre comprobar que amb el temps i entrenaments les curses van sortint bé, es pateix i es disfruta a parts iguals… que més es pot demanar?!

Octubre: L’any passat el gran Jordi Mañé, dels VO2TEAM em va convencer per estar enguany atent al Circuit de Cross del Maresme. Inscripció gratuïta que et dona dret a poder participar a 9 curses de Cros. Em vaig apuntar. La pirmera, per calendari, no vaig poder asistir. La segona, era a Arenys… i Dimarts, a las piscina de Premià, amb els pares dels Trikids comentem que també la fan. Ens ancigalem fins al punt que a més d’apuntar les Nenes, per que corrin amb els Trikids, també apunto a la Maria, convençuda per la desi (la seva companya de Gym els dies de piscina de les nenes)… tinc por que em torni a sortir la Lumbalgia… al final 27’40”. Ja tinc repte per la Seguent, trovar-me més en forma, trovar-me sense dolors i guanyar a en Pol!... a veure si enrredo algun VO2 més i venir a disfrutar unes curses que desconeixia i son molt divertides.

Final o Inici de Temporada, la meva participación a la BurriacXtrem sempre es això… o El final de la temporada Anual, o el començament de la nova… Però sempre s’ha de fer. Després de 8 participacions, aquest any feia per primer cop la distancia ‘curta’… si es pot dir curt 18km amb 1050 de desnivell. L’Objectiu, el de sempre, disfrutar del Maresme Lliure i Tropical, dels Companys de’equip i d’una cursa molt i molt maca. L’altre objectiu, sempre hi ha un… que no em guanyi en Berni (profesor d’Educació Fisica de la meva filla)… ja li vaig guanyar a la Burriac Atack, però després de la caiguda en btt feis 2 setmanes i el mal d’esquena, era dubte si estaría jo a l’alçada… Arribo a meta amb la sensación que la distancia es laideal per l’estat de forma en el que estic, final o inici de temporada… distancia i ritme ideal per disfrutar una vegada més!... Arribo en 2h12’302 i soc el 121 de 433 participants (36 de 133 de Veterans)… #noestamostanmal

San Silvestre Masnou 2019

Tanco l'any amb un MMP intesperat al 5k de Masnou. Aquesta Cursa es ja una tradició. Al costat de casa, moltes vegades es una cita Familiar i d'amics de l'esport. Aquest any, va ser una trobada amb pares i mares de l'escola, entre les cuals hi ha la meva cosina Cris. I al final ens ajuntem 5 parelles per portar els nens a la cursa i fer-la en totes les categories: nens, dones i homes.

La aventura comença quan he de convencer a la Maria i les nenes que el dia de Sant Esteve ens hem de llevar aviat per fer una cursa. Despertador i presses per anar a l'estació a pillar el Tren (avui es gratis), on hem quedat amb Mariana (lianta de todo) i Artur, David i Cris, Pau i Maite, Jordi Moya i Alice... i tots amb els respectius nens. Amb la canalla al tren, la son ja ens ha marxat de cop. Un cop a Masnou, tots a buscar dorsals i cap a la Sortida dels mes petits, en el meu cas la Laia. Cridar i animar-los i després la cursa dels mitjans, jo la Paula...

Va avançant el matí, arriba el meu germà en bici (està lesionat i correrà en Pol per ell), arriba en Diego, en Marca Salvia, en Jordi Solà i en Benito dels VO2... marxen les Dones a escalfar. Animo a la Maria en la que serà la seva 2a. cursa en 2 mesos, després del Cross d'Arenys, pero avui es més pla. Mentre corren elles nosaltres anem a escalfar. El final de l'escalfament es per acompanyar a la Maria als seus darrers 500 metres... baixarà de 30'... molt i molt bé, tot i que no li mola! (29'54")

Anem cap al calaix, avui no tinc intenció ni sensació d'estar en forma, porto unes setmanes molt insconstant d'entrenos, fent btt, trail i menjant molt i malament... pregunto al voltant al Diego (massa Rapid), el Jordi Solà (massa desganat)... miro que tinc davant la llebre de 20' i en Marc Salvia diu que amb ella...

Sortida, em poso darrera d'en Marc per no sortir com sempre massa fort. enganxem la llebre de 20' i ens posem darrere. Aixi tota la volta i mitja dintre del port. Km1 a 3:53... Anem en grupeta, està també el gran petit Sergio del Rio... bona referencia també. Km2 3:55. Vaig aguantant però abans d'arribar a la sorra aixeco el peu, vaig que aquest ritme em matarà. Tram de sorra més tou que altres anys. Km3 4:13... veig en Victor animant-nos. Atrapo el Sergio del Rio que ha aixecat el peu també. Girem per encarar la recta del passeig fins el port. Aquesta any el vent es a favor lleument i es nota. Km4 4:21.

Entrem al port, m'adelanta el Sergio del Rio altre cop... intento seguir-lo pero no puc. Porto en Victor al costat amb la btt i gravant-me... es el que em fa seguir apretant i no defallir (postureo pero aquest cop efectiu). Miro el rellotge, quin patiment, calculo que si no peto del tot, baixo la meva milllor marca de 20'55" de l'any passat. Recta Final, apreto les dents, no veig ni a la familia ni els amics. Km5 3:56... Temps Final 20'21"... MMP!... estic mort!... i em trobo a la Laia, la petita, al costat meu... en passar per davant ha sortit corrents darrere meu i ni l'he vist. L'abraço, estic content, perquè sense portar-ho pensat ni preparat he baixat 30' de l'any passat!... #noestamostanmal ;)

Finl d'any!... en breu penjo el resum 2019!

BurriacXtrem 2019

Final o Inici de Temporada, la meva participación a la burriacXtrem sempre es això… o El final de la temporada Anual, o el començament de la nova… Però sempre s’ha de fer. Després de 8 participacions, aquest any feia per primer cop la distancia ‘curta’… si es pot dir curt 18km amb 1050 de desnivell. L’Objectiu, el de sempre, disfrutar del Maresme Lliure i Tropical, dels Companys de’equip i d’una cursa molt i molt maca. L’altre objectiu, sempre hi ha un… que no em guanyi en Berni (profesor d’Educació Fisica de la meva filla)… ja li vaig guanyar a la Burriac Atack, però després de la caiguda en btt feis 2 setmanes i el mal d’esquena, era dubte si estaría jo a l’alçada.

Com sempre, participación molt important dels VO2TEAM. Arribada a la plaça d’Argentona amb temps de sobres, ja que la Curta comença a les 10h. Cafelito, xerradeta i com fa molt de fred, esperem fins darrera hora per anar al calaix de sortida… ni escalfem ni res!

Sortida pel poble fin sanar a buscar la Ruiera que porta a la prim era pujada. Vaig amb Marc Cartalà, diu anirà amb mi si estic calladet!... ho veig difícil. A mig poble, trobo la Noe, i li pregunto per en Berni… diu está mes endavant… doncs la primera pujada amb l’objectiu posat de trovar en Berni, però li dic a en Marc que sense apretar-nos massa. No vull cremar-me de sortida. A mitja pujada pasem en Berni… objectiu assolit… també ens trobem al Edu Lopez, que fa 2 anys que no entrena… i a mida que anem arribant Amunt de la primera pujada veig que en Marc está massa fort i marxa… em quedo amb Edu!

Planejem, puja baixes, bosc, precios… fins arribar a la Segona pujada del Dia, la més forta, La Bèstia… toca caminar i anar comentant la jugada… l’Edu em va fent la goma i decideixo no esperar-lo, ja que no vull que em pilli en Berni per darrere. Arribem quasi a Dalt del Turó de cirers i toca baixada llarga. No em fa mal l’esquena, em vaig trobant companys que no han fet la cursa pero han vinguat a animar, Mik, Mañé o Salvi… als qui faig la conya que apretin al Edu que ve per darrere!

Pujada al Castell, sempre maca, sempre dura, sempre comentant amb altres corredors que no son de la zona i no la conéixen… a Dalt del Castell, ambientazo, están Eloi i Santi Diamant amb els nens animant… mes bromes… baixant el Castell, tinc temps de parar i que en Victor Barros em faci una foto i un vídeo per enviar-li a la Maria i dir-li que estic bé!... sempre postureo, sempre rient, sempre fent conya… i lo bé que m’ho passo!

sempre fent el pallasso!

Al perfil del dorsal posa que queda una mica d’enllaç i planeig i ja anem cap a Argentona, però aviso a un noi, que això está malament, que recordó que hi ha unaltra pujada heavy enmig… i efectivamente, per sorpresa, una pujada final de 600m amb 120m de desnivell… una pared baja… més d’un remiga que això no está al dibuix!...

Vaig mirant el rellotge els kilómetres, queda baixar fins a Argentona, anirem sobre el temps previst de 2h i poc… Baixada cap el Poble entre carrers, allá toca apretar deixant anar les cames, picant les mans a tots els nens que veig, somrient i saludant a tothom… Arribo a meta amb la sensación que la distancia es laideal per l’estat de forma en el que estic, final o inici de temporada… distancia i ritme ideal per disfrutar una vegada més!... Arribo en 2h12’302 i soc el 121 de 433 participants (36 de 133 de Veterans)… #noestamostanmal

Ara, a fer entrenos d’hivern i agafar forma per els reptes de 2020!

Objeciu assolit: Guanyar a en Berni

Cross Arenys 2019

L’any passat el gran Jordi Mañé, dels VO2TEAM em va convencer per estar enguany atent al Circuit de Cross del Maresme. Inscripció gratuïta que et dona dret a poder participar a 9 curses de Cros. Em vaig apuntar. La pirmera, per calendari, no vaig poder asistir. La segona, era a Arenys… i Dimarts, a las piscina de Premià, amb els pares dels Trikids comentem que també la fan. Ens ancigalem fins al punt que a més d’apuntar les Nenes, per que corrin amb els Trikids, també apunto a la Maria, convençuda per la desi (la seva companya de Gym els dies de piscina de les nenes).

Divendres Nit, presentación de la Temporada dels VO2TEAM. Tot seguit sopar de Club i Ballaruca fins les tantes de la matinada… total, no pensaba aniriem a fer la cursa… Doncs de bon matí, noto que la family está totalmente motivada, així que amb resaca i poques hores de son preparem tot i ens anem cap a Arenys.

Ambientazo al Parc de Can Jelpí. La primera en correr era la Maria. Mai ha fet cap cursa, mai ha corregut res… i li toca fer una Cross de 4,5km en un circuit amb gespa, sorra, pujades, baixades… Tota motivada s’ajunta amb la Desi i la Marta (la dona del Gran Sergio Del Rio) i fan la cursa. El resultat es el de menys, la fan sense quasi parar, 24’ de trote i patiment per ser finishers per primer cop!

Ara toca els Homes, escalfo 5’ amb en Pol dels Trikids i amb el gran Jordi Mañé (VO2team). Encara em fa molt de mal l’esquena de la caiguda de la setmana pasada i Lumbalgia de dimecres en intentar correr… a veure que puc fer. Son 3 voltes i 5,6km…

Arrenquem i, per suposat, estem al darrere de tot, ja que a aquestes curses ve gent que corre molt i molt. Descriure un cricuit de Cross es difícil, com he dit es tracta d’anar amb el Ganivet a la boca desde l’inici corrent a Gesta, sorra, desnivell, pujades, baixades… la pirmera volta la faig a 5’01”… porto en pol i un noi del Manou darrere enganxats.

Em fa mal l’esquena pujant i baixant, em falta ritme… no tinc el dia, però per orgull segueixo tirant. Les nenes, la Maria, els Trikis, tothom anima.. Segona Volta a 5’17”… i noto que vaig justet. Fins i tot en Sergio del Rio li diu a en Pol dels Trikis “va que lleva mala cara!”. La tercera volta mantenim el ritme, pero ja al tram de baixada, en Pol em pasa i no puc seguir-lo… tinc por que em torni a sortir la Lumbalgia… al final 27’40”.

Ja tinc repte per la Seguent, trovar-me més en forma, trovar-me sense dolors i guanyar a en Pol!... a veure si enrredo algun VO2 més i venir a disfrutar unes curses que desconeixia i son molt divertides.

Després meu, toca les Curses de la Paula, de 1,2km on disfruta de l’esport, de l’ambient… i menció al debut també de la petita de la Casa, 400m amb només 5 anys… orgullosa ella de la seva Medalla!...

Half Sailfish Ballena Alegre 2019

Aconseguir unificar un Triatló de mitja distancia i Familia sembla un repte important, doncs la Half Sailfish la Ballena Alegre, ho aconsegueix. Si a això li sumes bona companyía i que et surti una carrera rodona, fa que el cap de semtana sigui per enmarcar. Acabar la Half per sota de 5h (anava a fer sub5 tot i els kmts que faltaven de bike i de run) i les sensacions boníssimes que vaig tenir em van fer disfrutar encara més la cursa.

El cap de setmana es presentava com un Cap de Setmana Familiar. Una Half organitzada i amb base operativa al Camping la Ballena Alegre a Sant Pere Perscador, tenia tota la pinta de ser una oportunitat per fer esport i fer finde familiar. Així va ser, divendres a la tarda, recollim les nenes del cole i cap Amunt. Arribada i anem al bungalow, el més allunyat del centre, però super ben equipat. Tinc com a veí en Xavi Espinosa, quina casualitat. Un cop aterrats, anem a veure el Llorenç, nou fitxatge dels Vo2 Team, que ha pujat amb la familia i 2 amics més, Otger i Sergi i les seves families. Tenen els Bungalows junts i ja aprofitem per sopar al porxo mentre els nens juguen…

Sergi, Otger, llorenç i jo al run activació

Dissabte al matí, fem una petita quedada els 4 per fer una run d’activació, correm part del circuit del run de la Half i descobreixo lo maco que es aquella zona, amb el passeig per Castelló d’Empuries i les Runes Romanes. Tornada, esmorzar de luxe en familia al porxo del bungalow i cap a les piscines on hi ha activitats per families i nens, curses infantils. També aprofitem per anar a la platja i acabem anant a dinar al Bungalow entre banyet i banyet. Per la tarda, més piscines amb tota la colla que muntem les 4 families, també quedo amb el gran Patrick Albert per, mentre veiem el Barça, petar la xerrada amb els nens i families. Mes tard cap al Briefing on ens trobem amb Eloi i Joan Aranega dels VO2 Team que pujaven avui. Deixem bicis a boxes i a sopar aviat veient el concert del Tribute a Queen al Pasta Party que demà toca ‘mambo’.

Pasta Party veien Tribute to Queen

Despertador a les 5:45 que no cal que soni, perquè ja estic donant voltes fa estona. Esmorzar, preparar tot el tingladu i anar a boxes xino xano, xerrant amb el veí Xavi Espinosa. A boxes fa molt de fred, he arribat molt aviat, pero em permet passer la madra I els nervis I les sessions de lavabo sense presses. Arriben Llorenç, Otger, Sergi, joan I Eloi (fa la Olimpica pero sortim tots junts)… anem cap a la platja. Erola ens fa la foto de rigor. La imatge es preciosa, está a punt de sortir el sol, pero tinc fred. I més quan entrem Eloi i jo a l’aigua i sortim mulats, s’està millor dintre que fora…

 

Poca espera I arrenquem I com sempre toca intentar fer-se un lloc entre els més de 700 participants. Com sempre arribar a la primera boia és una barreja de lluita, colze, peu, braçada, respira, aixeca el cap, excuma, bombolles… i així, sense poder nedar bé fas el primer gir. Encares la primera recta i tampoco es neda cómode pero veure la sortida del sol no té preu i em fa embadalir. Primera tornada a la platja, ja que son 2 voltes, i sembla que la cosa es va calmant. Primera volta en 16’, molt bé, a la segona ja només toca agafar un bon ritme i anar fent. A mitja volta toco una Medusa amb la ma… baja, amb el canell… foto un bot, pero veig que pica molt poquet i em permet seguir, pero quin sustu!... i ja encaro la platja, nedo alegre pero sense donar-ho tot, l’experiència em diu que he de guardar que ja tindré on treure-ho. Surto en 34’30” que es molt bon temps per mi!

Llarga transició fins boxes, on m’ho prenc amb molta calma, a més a més fa fred. Arrenco a pedalar i començo a pasar gent i més gent. Vaig enxufat a 35kmh de mitja fins que acabem el tram d’enllaç fins al circuit on farem 2 voltes. La primera es reconeixement, no sé per on anirem ni com será, pero mica en mica comprobó que es un circuit molt rodador, a excepción dels trams de curves o els popbles i badens. Vaig aun ritme molt alegre, no baixo de 34-35 de mitja. Fa estona que veig que s’ha format un grup al darrere meu a uns 150m i dono gas perquè no vull em pillin.

Arrenco la segona volta seguint donant gas, i el grup segueix al darrere… fins que els deixo pasar… i em mantinc a 50m mentre menjo i bec… pero el grup es frena… torno a donar gas per pasar-los i tornen a apretar per intentar pillar-me… estic gastant sense necessitat… arribem al km 60 i decideixo que els 18km que queden reservaré cames (el circuit li falten 12km per unes obres)… deixo pasar el grup i decideixo pedalar sense donar gas del tot… i em pasa tot segui unaltre grup. Els dos son advertits per jutges, pero després a boxes no vaig veure a ningún al Penalty Box, potser es l’únic fallo de la organització. I resevant reservant em planto al Camping altre cop on estan la Maria I les Nenes per animar-me. Em veuren com faig la transició i m’esperen al sortir a correr… he fet la bici en 2h16’ a 33,5kmh de mitja per fer 78km.

 

Surto a correr, em paso a fer un peto a la Maria, la Paula i la Laia i al lio. Sortim del Camping dirección el recorregut del dia abans al entreno, dirección l’Escala i noto que les cames em van molt bé, molt lluny de les rampes de la setmana pasada al entreno de transició. Em creuo amb un amic d’en Marc amb el seu tritraje i l’animo i li xoco la ma, debuta en distancia olímpica. Vaig cómode de Cardio i de Cames i miro el rellotge i estic anant a 5:05… i veig que aguantar aquí no es dur.

 

Disfruto del paissatge, disfruto de la cursa, dels anims de la gent, de creuar-me amb Companys i coneguts de cursa. Arribo fins el gir de l’Escala on está en Patrick, faig broma tot demanant fotos pel blog i que no marxi que ara torno.

 

Tornant em creuo amb Sergi I Llorenç, son més forts que jo però la inexperiència els fa estar darrere. Mantinc un bon ritme i em planto a Camping on m’animen les seves families… passo per davant de les piscines i allá están la Maria i les Nenes donant-se un banyito, això no te preu. En pasar per Meta la primera volta está allá l’Eloi, que ja ha acabat,i i l’Arola animant-me… faig broma perquè vaig molt i molt be. El ritme no defalleix, el circuit ara ja me’l conec, vaig fent i disfrutant perquè veig que passo tanta gent com em passen. Animo en joan que ja va cap a meta “En 15’ estàs!”… També a l’Otger, está fort el tio!... Torno a l’Escala o li dic al Patrick ´fent conyeta “que ja no torno més a veure’l allá!”

Sorprenentment estic al km 15 i estic esperant el moment en que em vindrà el baixon i aquest no arriba, segeuxi corrents al mateix ritme desde l’inici, amb les mateixes sensacions, alegre, desofegat i amb les cames bé, crec que els entrenaments de Run de les darreres setmanes amb l’Uri delblanch que prepara l’Ironman m’han fet posar-me a un molt bon to.… Entrada al Camping, has de fer la llarga recta fins al final, temps per dir-li a la Maria que vagin cap a la meta per entrar junts… i així és, xino xano, bé de coco i cos em planto als darrers metres on m’agafo de les mans de la Paula i la Laia per entrar tots junts a Meta en 4:36’41” i amb la sensació que si hagues estar 90km de bike i 1km més de run hagués baixat de 5h perquè encara em quedaba força per el darrer apretón…

 

Final ideal, entrar a Meta i tirar-me a la piscina, veure l’arribada dels debutants Llorenç i Sergi, anar a Dinar tots junts una paellita, comprobar que les nenes s’ho han passat pipa el finde familiar… i a sobre comprobar que amb el temps i entrenaments les curses van sortint bé, es pateix i es disfruta a parts iguals… que més es pot demanar?!... Doncs amb aquesta cursa donem la Temporada 2018-2019 per Finiquitada…

Finisheras amb Joan Aranega