.jpg)
Arrenquem l’any 2023 amb la X Edició de la Sant Mateu Xtrail i la meva 5ª participació. Com sempre dic, és la cursa de casa, és el meu lloc d’entrenament i s’ha de fer. A més a més, serveix per no deixar-te anar al llarg del Nadal i tenir un objectiu per compensar els excesos. Com l’any passat, m’he apuntat a la de 15k, ja que 25k a aquestes alçades de calendari seria massa. La idea era fer-la amb el Rafa Navarro, xino xano, pero a darrera hora es descabalga de la cursa per un refredat. Jo tampoc estic fi desde dissabte, però l’Oriol Delblanch diu que la fa a acompañar a un amic seu que acaba de començar, l’Abel, així que ja tinc excusa per anar.
M’aixeco amb molt mal de cos i de cap i pujo caminant cap a
premia de Dalt. Faig una cua molt llarga per agafar el dorsal, que em permet
petar la Xerrada amb en Toni Puertas (també esta malalt i no la fa), amb Oscar,
i anar comentant amb coneguts i saludats. Ràpid al lavabo i a deixar les coses
al cotxe del Uri, i cap a la Sortida.
Sortim sense escalfar, tinc mal cos, m’he oblidat de pendre’m
el paracetamol… pues res, a veure com va!
Ja em conec el circuit bastant bé, i sé que al principi es puja molt. Anem els 3 xino xano entre la gent i als taps dels primers corriols Amunt per darrere la Pisotella per anar cap a Teià… en 1,8 km ja hem fet 200m de desnivell. Vaig comentant amb Uri que l’Abel sembla que va bé… però l’aconsello que vagi guardant, que això és llarg...
Primera baixadeta per encarar la pujada el mirador del Baldiri. Es la part més dura de la cursa, pero també de les mes maques. Cal disfrutar de les vistes, d’anar a la filera de gent… coincideixo amb javi Garcia, company de futbol de fa mes de 25 anys!... és 1km que puja 150 metres… entre corriols, bosc, mirador i arribem a Dalt amb les vistes de Barcelona al Fons… i m’espero a que arribin… miro el rellotge i son 3’ clavats fins que arriben uri i Abel i comantem queserá millor que marxi al meu ritme… així faig!... Baixada ràpida passant a gent fins que arribem a enllaçar amb el Cerviol!...
El Cerviol es la pujada que més faig a la meva vida, podría fer-la amb els ulls tancats!... son mes de 2km per arribar a Sant Mateu… Coincideixo altre cop amb el Javi i xerrant xerrant ens posem al día mentre anem avançant… Ja hem fet 3 de les 4 pujades, així que en teoría el més difícil ja ha passat…
Però justament a partir d’aquí, tot i ser mes o menys
baixada, noto que el cos s’em comença a afluixar! … passem pel Mehnir de la
Pedra del Diable, fem una zona boscosa que em conec i mquissima, pero ja no
disfruto tant… Em paro al Segon Avituallament i em menjo Xuxes, Xocolata, mig
platan… a veure si em donen energia… som al km 10, queda la darrera pujada i
baixar a meta… Coincideixo amb la Dolors, la dona del Uri del Mas9 Team, parlem
una mica i li comento que no tiro… Estem al Vietnam de pujada i fins i tot als
trams plans em costa…
Arribem a Dalt de la Eléctrica de Sant Mateu, ja tot es baixada… vaig cansat pero sembla que el menjar m’ha rebifat una mica… Miro el rellotge i ja veig que no faré el 1:58’ de l’any passat. Arriba la Erika Vico, unaltra classica de les curses del Maresme, ella ve de la llarga… i tal i com li dic, em serveix de referencia… Arribada al poble, volta al Sant Jaume i entrada a Meta en 2:09’40” per ser el 161 de 246 participants. Si li trec els 3’ esperant al Baldiri, 8’ mes que l’any passat… Uri i Abel arriben en 2:19’05” temps perfecte per seure amb el bocata de butifarra i la Birra, petar la xerrada amb més coneguts i saludats i anar cap al cotxe per anar cap a casa…
Una mes a la Saca, pero no es bona idea fer una cursa
malalt! 😉
