domingo, 25 de febrero de 2024

La Mitja de Granollers 2024

 

La Mitja Marató de Granollers es un Classic al calendari de qualsevol runner. Aqui és on he fet el millor temps (1:34 l’any 2019) i un dels pitjors (més de 2h)... Després d’uns anys sense venir, encaixava al Tetris en que s’ha convertit el meu calendari amb proves de natació de les nenes, cumples, aniversaris i ‘eventos’ varios... i com cada any, es necessari una mitja per anar acumulant kilòmetres a les cames de cami a les Halfs... Peñíscola al Abril, i Pamplona al Maig. Lio a la meva nova parella de ‘batalles’ i qui m'esta fent la planificació, en Ruben Eslava... també li encaixa a en Rafa... que diu que la farem junts... i també vindrà el Néstor, que la farà com a preparació per la Marató. Com bolets, les setmanes abans també en Marc Català diu que la farà per acompanyar a un amic seu... i com sempre, quedada en un Bar per petar la xerradeta tots plegats, ja que després, tot i voler anar mes o menys al mateix ritme, la carrera posa a tothom a diferents llocs... escalfem a la zona dels calaixos i com tenim colors i intencions diferents al final... Rafa, Nestor i jo per sortir a 5’... Marc i Quico al calaix negre més conservadors; i Ruben i el seu amic Cristian, van endavant a ritmes més ràpids... al Calaix em trobo també a en Jaume Riera de Premià!... Serà el meu debut amb Samarreta TRIKIDS!


Sortida i el Rafa ens farà de metrònom a 5’... el proncipi amb la gentada es una mica complicat pero a mesura que surts de Granollers ja vas agafant ritme. L'anem clavant, anem còmodes fins i tot xerrant i tot i anar pujant mica en mica, passem el km 5 en 24’41”... Vaig bé de pulsacions pero li comento al Rafa que potser anem massa ràpid i després ho podem pagar... pero realment anem còmodes. Del 6 al 10 es la carretera de Corro d’Avall a La Garriga amb una petita variant d’1k a la zona del Polígon, que és on bufa més aire. També es la zona de les 3 pujades que de tornada es fan durilles pero anem còmodes. En una de les pujades al km 8-9 en Nestor es despenja i he de decidir, quedar-me amb ell o tirar amb en Rafa que va alegre... doncs aprofitem que anem bé i m’enganxo al Rafa. Km10 en 49’14” (24’33” el 5k).

Entrada a la Garriga, és on sembla que costa més la cursa, ja que és on més puja, amb el terra de llambordes i ja sumes kilòmetres, però entre la gentada i pensar que arribes al punt més alt fa que tinguis el gir de l’Esglesia com a punt de referència... un cop allà, ja només queda descomptar!.. En teoria ja es tot baixada!... Li dic al Rafa que ja començo a notar les cames, pero aprofitem els trams de baixada per recuperar... li dic “guardem fins el Km 16-17 i allà veiem que tal!”... i així és, seguim anant còmodes i arribem a les 3 pujadetes al km15 en 1h13’32” (23’12” parcial 5k)...

Escurço les passes a les pujades i pensaba em costarien més, ja m’he pres el primer Gel al km12, serà això!?... pero cap de les 3 pujades em costa excessivament... lo únic que anem mirant el Rafa i jo és el nostre Bessò... ell es lesiona sovint allà... i jp també!... així que tenir el Bessò controlat es converteix en una de les missions mentre correm!... Seguim corrents per sotea de 5’ sobrats, de fet li dic que segur que baixem de 1:44’... Arribem als darrers 5k on tot és recte, tot és baixada!.. I com vam fer el dia del meu rècord, anem augmentant el ritme!

El km17 el fem a 4:36, el 18 a 4:39... fin i tot el Rafa em diu que potser m’estic venint molt amunt... però em trobo bé, amb cames cansades però amb gas i ganes!... ja que estem aqui anem a buscar un bon final progressiu... km 19 a 4:36... Ens trobem en Jaume Riera de Premià que va clavat i ha pagat anar més fort al principi, l’animo... km 20 ja dintre de Granollers a 4:28... Fins i tot deixo una mica el Rafa enrrere... pico mans als nens, m’anima la gent... bé, animen més al Rafa perquè els Perikos entre ells s’animen!... passem tots els Arcs que hi han, el darrer km s’hem fa llarg pero el fem a 4:22... miro el rellotge i fem 1h42’07”... tiempazo, perquè li hem tret 3’ al que voliem fer i sobretot amb la sensació d’haver anat de menys a més... no se si es per l’experiència (que ja en tenim unes quantes)... per la forma fisica o perque... però acabem amb una gran sensació!... Una més a la Saca i ara a seguir preparant Aigua, Bici i Córrer amb les Halfs a l’Horitzó...


Un cop acabats, per les presses, telefonada a Tots... el Cristian, amic del Ruben 1h28’ (vaya animal), el Ruben 1h34’ (i diu que va tenir rampes), en Nestor ha clavat el 1:45’ que volia i en Marc i en Quico 1h46...


 

domingo, 7 de enero de 2024

Sant Mateu Xtrail 15k 2024


No hi ha millor manera de començar l’any que fent Esport... i si es en una cursa al costat de casa, encara millor. La Sant Mateu Xtrail el 7 de Gener permet tenir durant les vacances una mica de focus posat en entrenar entre tant Turró, neula, birra, vi i comilones. No s’arriba en el millor estat de forma, però si amb la sensació de Mandra per un cantó (fred, llevar-te aviat,..) i il.lusió per l’altra (competir, fer esport, correr a casa,...)... així que quedo amb el Rafa Navarro per pujar caminant... l’any passat l’haviem de fer junts pero ell estava malalt i jo vaig pujar sol mig gripòs. Aquest any ell s’ha envalentonat en fer la de 25k, jo amb la de 15k en tinc prou. 7:15 a casa, pujem i arribem just perquè ell pugui recollir dorsal, veig a Ptxi i Otger i van cap a la sortida de 25k a les 8!... a mi em queden 45’ per endavant per entrar al Bar, fer un Cafè, anar al lavabo tranquil i anar amb calma.


Queden 15’ per la sortida, vaig al guardarroba a deixar tot... fa molt de fred. Em trobo amb amics, coneguts i saludats... Xerro amb en Toni Puertas, diu que està carregat perque ha començat a preparar la Marató!... veig a Uri i Abel, amb els que l’any passat vaig anar la primera part. Abel diu que l’esquena no se que, Uri que va a disfrutar i no encigalar-se!... anem a escalfar perque estem a 5 graus!.. Quina rasca!... i cap al calaix!

Sortim al darrera pero a la primera part del poble decideixo apretar una mica perquè em conex el circuit i no vull trobar taps... si després ho he de pagar ja ho pagaré!... i es així, passo a molta gent a l’asfalt i a la primera pujada vaig bastant al davant perque vaig amb gent que tot i ser empinat, corren en algun tram!... m’ho conec, la primera pujada de 1k i poc anant cap a Teia, descans amb una baixada al mig per encarar la part de pista pel bosc de pujada al Baldiri. Noto que vaig a bon ritme, baixo alegre i camino rapid a les pujades. Arribem a Dalt al km 4!

Del km 4 al 5 es de les baixades mes maques de la zona, al principi amb unes vistes espectaculars de Premia i el Mar. Baixada mig corriol, mig cami, tècnica pero no del tot, que et permet correr i divertir-te baixant. Demano pas a un noi que va més lent just al principi i cap avall disfrutant molt i comentant amb unaltre corredor que va darrere meu “que xula és aquesta baixada fins arribar al Cerviol!”… on girem a l’esquerra i toca tornar a pujar…


Això m’ho sé de memoria i crido “2,5km fins a Dalt!”… es per on entreno sempre. Porto un grupet de 5-6 corredors darrere i em diuen que marqui jo el ritme… i com ja se on correr i on caminar, anem fent fins arribar a Dalt de l’Hermita de Sant Mateu.

Tercera Baixada, aquesta es més pistera, anem per la Font de Sant Mateu i baixem pel bosc del Torrent de Can Marti, Pedra del Diable fins arribar a Can miqueló Nou… És una part de 2,5 km on pots correr i per tant o s’agraeix que la Organització hagi decidit fer curses de Muntanya on no tot sigui molt tècnic i molt baixada i pujada dura… que també ens agrada aquesta sensación d’anar per camins del bosc, trotant i amb l’aire a la cara!... Estem al km 10!

Ja només queda la darrera pujada i la darrera baixada!... em començo a notar les cames carregades, noto que he apretat molt a la primera part. A més em comencen a passar corredors de la Llarga de 25k que van bastant més rapids, deuen ser de la part del davant. La pujada pel Torrent de  Sant Mateu per agafar el Vietnam també me la conec així que regulo. Ja vaig bastant sol i troto a les pistes i camino quan s’empina. Son altre cop uns 2,5km de pujada fins arribar altre cop a la Pista on baixem per l’Elèctrica cap avall.


Comento amb un noi que això ja només baixa. Miro el rellotge i veig que baixaré de les 2h que era l’objectiu. Arribem a la Cadira del Bisbe i altre cop passo a un noi dient que això “és el pati de casa meva!” ja que baixem pel corriol que porta al poble i que he fet tot l’hivern. Arribada al poble, volta per darrere del Sant Jaume… i cap a Meta somrient!.... Em trobo bé, vaig alegre, no he patit gaire, excepte a la pujada final una mica, entro a Meta en 1:53’35” el 70 de 246 … i el 22 de la meva categoría (Ja soc Veterà)… baixant dels 2:08’ de l’any passat en que estava malalt… Un Cop a Meta, em torno a trovar amb Uri Delblanch, Otger i Putxi… En Rafa arribarà després!... Estic content, he estrenat 2024 amb bones sensacions!... Seguim!