Half Ironman Bearman Xtrem

Com ja sabem tots, l’any 2020 serà recordat per l’any COVID. És l’any de la pandemia, del Tancament mundial, de les restriccions, dels confinaments, de les mascaretes, de la Crisis Econòmica mes gran viscuda desde la Segona Guerra Mundial provocada pel coronavirus... i per tant, per els que ens encanta l’esport, és l’any de les proves cancelades, del veure com ens ho fem per entrenar o entrenar sense un objectiu clar o simplement per disfrutar i estar en forma... però al desert sempre hi ha un Oasi. Al juny vam tenir la Cerdanya Cicle Tour i ara, poc abans de que ens tornir a quasi tancar per culpa dels Rebrots de l’atardor, tenim algunes curses... i jo tinc la Sort d’haber estat ‘liat’ per els més xalats del VO2TEAM a fer la Bearman Extreme Triathlon... en distancia Half... un objectiu que m’ha fet entrenar i motivar-me en tornar de l’estiu.

Així que, tot i ser una prova prop de casa, muntem expedició amb els VO2... Mik Llevat, Jordi Mañe, Albert Felix i jo... amb el Guest Star, Jordi Pujol del Calella. Pillem un Camping prop de Amelie les Bains, que es el Lloc neuralgic de la Cursa i pujem divendres tarda per recollir dorsals, veure l’ambient i preparar-nos per la prova del Dissabte.

La cursa, no gaire coneguda, es tracta de 1900 metres nedant al Llac de Saint Jean-Pla-de-Corts a le Boulou... al costat del Pertus o La jonquera... la Bici son 94km amb 1.800 de desnivell per la zona del Vallespir. I acabarem corrent, pujant 10k i mig cap amunt 800 metres i baixant els altres 10,5km per completar una mitja marató... com diu en Mik, en dia d’excursió!

 

Anem al Llac a les 8 i mitja, sense pressa ni nervis. No gaire gent, uns 120 participants a la Distància Half (els del Ironman van sortir a les 6:30) i per tant un ambient molt còmode per afrontar el que ens vindrà per davant. Estreno Literalment Neoprè... un Head comprat als amics de Swimming Zone... escalfem 5’ i sortida desde l’aigua. Una volta i mitja al Llag. Temperatura ideal, gent només a la primera boia, així que xino xano i anar fent. Girem les boies a l’esquerre, que es on giro per respirar i per tant puc veure que no soc l’ultim ni molt menys... vaig fent, disfrutant de nedar tot i no haber entrenat mes de 4.000 metres en 2 mesos... i surto de l’aigua amb la sensació de no estar cansat, amb moltes bicis encara al Box i em trobo als 4 companys... 39’... not bad!... la Mar i la Adelaida ja estan allà animant i fent fotos i videos!

M’ho prenc amb calma, avui vull disfrutar. A la bici i al Run ens obliguen a agafar un GPS i portar el Mobil... vaya cosa m’han fet!... a mi, deixar-me portar el mobil es sinònim de Videos, fotos, audios... i així és... el primer tram son 30k que va pujant de 0 a 700 metres per Vives, Llauro, Calmelles, Bellpuig fins a Saint Marçal... temps per fer algun video, disfrutar del paissatge i anar amb la calma. Explicar vivencies als grups de Whaszzap del Team o veure els anims que m'envia la Maria i les meves filles. Avui toca disfrutar!

Baixada i pla amb asfalt molt rugos entre curves, boscos, paissatges i motos (hi ha una concentració motera avui i tota la cursa estem rodejats d’elles!)... i encarem una baixada pronunciada fins a Amelie-les-Bains ... vaig molt sec, paro a una Font i carrego aigua.

Passem per la Zona de Meta, es el km 50 i vaig bé, no m’han passat gaires i algún he passat jo... fins i tot he tingut temps de fer-me amic d’en Pascal, un francés a qui li he demanat em faci els videos!

Falso llano fins el km55 i, de cop, una paret!... 6km de pujada entre el 9% i el 13%... durissima, molinillo i a passar gent... asfalt trencat, costa moure el darrer pinyó... no s’acaba mai!... fins que arribem a Corsavy on veig que en jordi Pujol esta parat a una font i el passo... doncs no vaig tan malament. 

Queden 10k de puja baixa i a partir del 70 tot avall fins a Le Tech on agafem la carretera Comarcal... i Pam!... en deixar de fer força, rampa al abductor Esquerre!... no pot ser... acompasso la respiració, bec molta aigua i pedalo agil sense fer força per alleugerir esforços i recuperar cames...

Arribo a boxes, on em trobo amb en Jordi Pujol... la Mar em recorda la conversa de l’aigua... es una cursa auto-asistida, tothom va amb motxilletes o cirturons amb ampolles... jo crec que no les necessito...”Quina mandra ara sortir a correr!” crido... pero també es l’actitut que avui tinc... anar xino xano, no petar i disfrutar! em diu l'Adelaida.

Surto de amelie les Bains amunt i de cop unaltra pared on costa fins i tot caminar... i després un tram de Bosc, roques i trail super empinat... "com sigui tot així flipare!" em dic "que porto les bambes dasfalt!".... pero al km1, enllacem amb una carretereta estreta i serà la que no deixarem ja ... 9,5km amunt, 9,5km avall... Decideixo trotar. La carretera puja, pero vaig fent, faig un Caco (Camina-Corre) i mentalment segueixo els meus calculs... hora i mitja amunt i hora avall... Km 5 una Font!... bec aigua, poso el cap a sota, recupero aire i a seguir!... Comencen creuarse amb mi els primers que baixen i m’entretinc contant les seves posicions... 1er, el 2n, el 3er... i el 9è es l’Albert!... li crido que té el 7è i 8è a tocar... va enxufadissim!... Em torna a passar en Pascal i li torno a demanar el video de rigor per el meu Instagram!

Del km 6 al 9 puja sense descans, vaig passant i ens anem passant amb la 2a. noia i un parell de francesos... quan corro els passo, quan caminem em passen... tinc un caminar massa lent!... fa sol, hi ha gorgs i vistes als cantons de la carretera, veig baixar en Mañé al top 30 i en Mik just darrere d’ell... tinc sed!... puc correr pero vull guardar per la baixada... km 9, em creuo en Jordi Pujol i li pregunto si hi ha font a dalt i em diu que no!!!... com que no??... pensaba que hi habia una font al Gir del 10,5... Arribo a dalt on un noi apunta a una llibreta els que passem... vaig pel 50 i poc... Em ve al Cap les paraules de la Mar (dona del Jordi) renyant-me per no portar aigua... he fet 1h25 amunt... vaig on time, pero Sec!

Toca anar avall... em deixo caure, frenant, ja que la inercia t’accelera pero les cames, al final noten l’esforç. Passo a la segona noia, tinc sed, molta sed!... em moro de sed!!!... corro només pensant en la Font del Km5... osigui el 15... que no arriba mai, ja que es el 16 ja!... i en arribar hi poso el cap a sota!... em tiro molta estona bebent aigua... fins i tot faig cua a la noia i els franceos!

 Ja només queda el tram final, veig que pujen els primers de la distància Ironman... hi ha mes Ombres, arribem al tram de trail on has de parar... amb el cansanci només faltaria fer una mala trepitjada i torçar un tormell o caure!... baixem al Poble, la gent als bars ens aplaudeixen i animen entre extranyats i sorporesos de veure’ns... tram del riu... la noia, que m’ha tornat a pssar va caminant davant... em poso al costat i li crido en Espanyol-Francés que corri que baixem de 7h30’... treuré el mobil i em grabaré la meta, ja que avui ens obliguen a portar-lo, tindre el moment unic gravat!.. Recta final, allà estan els meus companys animant i toco la Campa en 7h25’... i Com sempre, somrient, animat, content, disfrutant!... m’ho he passat pipa... unaltre a la saca i unaltre que repetirem!