No hi ha millor manera de començar l’any que fent Esport... i si es en una cursa al costat de casa, encara millor. La Sant Mateu Xtrail el 7 de Gener permet tenir durant les vacances una mica de focus posat en entrenar entre tant Turró, neula, birra, vi i comilones. No s’arriba en el millor estat de forma, però si amb la sensació de Mandra per un cantó (fred, llevar-te aviat,..) i il.lusió per l’altra (competir, fer esport, correr a casa,...)... així que quedo amb el Rafa Navarro per pujar caminant... l’any passat l’haviem de fer junts pero ell estava malalt i jo vaig pujar sol mig gripòs. Aquest any ell s’ha envalentonat en fer la de 25k, jo amb la de 15k en tinc prou. 7:15 a casa, pujem i arribem just perquè ell pugui recollir dorsal, veig a Ptxi i Otger i van cap a la sortida de 25k a les 8!... a mi em queden 45’ per endavant per entrar al Bar, fer un Cafè, anar al lavabo tranquil i anar amb calma.
Queden 15’ per la sortida, vaig al guardarroba a deixar tot... fa molt de fred. Em trobo amb amics, coneguts i saludats... Xerro amb en Toni Puertas, diu que està carregat perque ha començat a preparar la Marató!... veig a Uri i Abel, amb els que l’any passat vaig anar la primera part. Abel diu que l’esquena no se que, Uri que va a disfrutar i no encigalar-se!... anem a escalfar perque estem a 5 graus!.. Quina rasca!... i cap al calaix!
Sortim al darrera pero a la primera part del poble decideixo
apretar una mica perquè em conex el circuit i no vull trobar taps... si després
ho he de pagar ja ho pagaré!... i es així, passo a molta gent a l’asfalt i a la
primera pujada vaig bastant al davant perque vaig amb gent que tot i ser
empinat, corren en algun tram!... m’ho conec, la primera pujada de 1k i poc
anant cap a Teia, descans amb una baixada al mig per encarar la part de pista pel
bosc de pujada al Baldiri. Noto que vaig a bon ritme, baixo alegre i camino
rapid a les pujades. Arribem a Dalt al km 4!
Del km 4 al 5 es de les baixades mes maques de la zona, al
principi amb unes vistes espectaculars de Premia i el Mar. Baixada mig corriol,
mig cami, tècnica pero no del tot, que et permet correr i divertir-te baixant.
Demano pas a un noi que va més lent just al principi i cap avall disfrutant
molt i comentant amb unaltre corredor que va darrere meu “que xula és aquesta
baixada fins arribar al Cerviol!”… on girem a l’esquerra i toca tornar a pujar…
Tercera Baixada, aquesta es més pistera, anem per la Font de
Sant Mateu i baixem pel bosc del Torrent de Can Marti, Pedra del Diable fins
arribar a Can miqueló Nou… És una part de 2,5 km on pots correr i per tant o s’agraeix
que la Organització hagi decidit fer curses de Muntanya on no tot sigui molt
tècnic i molt baixada i pujada dura… que també ens agrada aquesta sensación d’anar
per camins del bosc, trotant i amb l’aire a la cara!... Estem al km 10!
Ja només queda la darrera pujada i la darrera baixada!... em començo a notar les cames carregades, noto que he apretat molt a la primera part. A més em comencen a passar corredors de la Llarga de 25k que van bastant més rapids, deuen ser de la part del davant. La pujada pel Torrent de Sant Mateu per agafar el Vietnam també me la conec així que regulo. Ja vaig bastant sol i troto a les pistes i camino quan s’empina. Son altre cop uns 2,5km de pujada fins arribar altre cop a la Pista on baixem per l’Elèctrica cap avall.
.jpeg)
