domingo, 27 de enero de 2019

Marina Trail 2019



Sempre dic que he de fer totes les curses de casa i La Marina Trail encara més en ser una cursa de muntanya solidària. Cada any, els beneficis que se’n treuen, es destinen íntegrament a un projecte educatiu al Sud de la Fundació PROIDE. Recorregut conegut, cantitat d’amics, coneguts i saludats. Arribar fàcil a la sortida i a la meta… tot suma!

Tot i així, porto tot l’hivern amb una Mandra especial. Crec que és més mental que no pas física, provocada pel desgast que provoca l’Ironman 2018. És difícil d’explicar, és com una falta de ganes per fer coses, però només abans de fer-les, ja que un cop hi ets a la cursa o entrenant ja tornes a estar enxufat… entenc que és més motivacional i mental i per això, tot i la mandra, segueixo apuntant-me a totes… i un cop en elles, disfrutar-les totes!

Arribo a la cursa després d’un Hivern amb sense quasi cap dia de Trail, molt lluny d’altres anys on la Serralada Litoral era la meva escapada. Com ja he dit, poca motivació, quedo amb Oriol Delblanch dels VO2 per anar amb temps a La Salle. Allà ens trobem amb en Josep Nebot, també company, i unics que fem la de 21km… mentida!... apareix Alex Sanz, que agafa el dorsal d’en Gonzalo i també la farà. Passem com podem el fred, el recollir la bossa del corredor i portar-la al cotxe, el fet que no m’han fet el meu dorsal tot i tenir la inscripció feta… ho soluciona en Rafa Navarro que té contactes… Lavabo i fem 5’ de trote al voltant de l’escola i cap al calaix…


De fet, comentem això, anem sense escalfar, ja escalfarem a la cursa… Sortim junts bastant al davant… el primer km el fem a 4:15 però em serveix per estalviar els taps que es fan a la primera riereta de pujada o a la pujada després de la Pisotella… i vinga Amunt!… és una agonia ja que com surts arran de mar, l'únic que es fa és pujar… 4,4km Amunt… 500 metres de baixada i unaltre cop Amunt… I ja estas a Dalt de tot!


La cursa en aquest moment es converteix en un disfrutar pel Maresme Lliure i Tropical… ja m’ha marxat la mandra, ara ja només fas que caminar/trotar pujant, córrer ágil al plà i baixar mirant bé no torçar-me els tormells… i m’encanta! M’encanta la sensació d’anar pel bosc, pels camins, olorant la muntanya, sentint la meva respiració, veient Premià a Baix, ananr per hombres, corriols i empassant kilómetres sense pensar… la ment está en blanc i vas fent… és una meravella!

I sense ser conscient de les distàncies, arribes al km 17 on ja planeja, i després al km18 que ja tira cap avall… Tens una mica de fatiga a les cames, pero ja saps que ara tot és baixada… els meus càlculs no fallen… sempre vaig a ritme de 5km cada 35’… Els 2 km finals es fan llargs, ja que tornar a l’asfalt es fa dur muscularment… miro un parelll de vegades enrrere a veure si ve algú… sempre hi ha aquest petit esperit competitiu… encaro l’entrada al camp de futbol, saludo als Companys de l’equip que han fet la de 12km i els de la de 21 que ja han arribat… al final em surten 22km en 02:33’44” el 60 de 174 … prou bé i, sobretot, amb la sensación que tot i la Mandra inicial, m’ho passo pipa!
La setmana vinent, canvi total de registre, Duatló per Equips a El Prat… tocarà donar gas!





domingo, 13 de enero de 2019

3a. SBR Duatló Sprint de Mataró



Per primer cop participava en el Duatló SBR Sprint de Mataró en aquesta la seva 3ª. Edició. Altres anys, al meu calendari era fixe anar al Duatló de Btt de muntanya que va canviar al de Carretera, pero que encara no había tingut la ocasió o encaix al calendari per fer-lo. Com diem a l’equip, a les curses de casa hi hem d’anar i aquest any hi erem 17 VO2, i només per fer grupeta em vaig motivar a fer-la. Com la Sansi de Masnou, un Duatló Sprint és anar amb el Ganivet a la boca desde l’inici fins el final. Veuriem que surt.

Quedo amb el Ruben per anar junts desde Premià en cotxe ja que encara es de nit per anar en bici. No cal matinar massa, unaltra avantatge de les curses de casa. Aparquem i cap a la zona de boxes. Fa molt de fred, així que triguem bastant en fer tot el ritual de deixar les bicis, la roba al guardaropia i escalfar. Apurem tots bastant, i aprofitem per saludar a coneguts del “mundillo”. 5-10 minuts de trote amb els Companys o amb la Sardina (Avui també corre) i cap a la sortida.

Es comença amb un 5k… Sortim Ruben, Jordi Solà i jo juntets… però ja a la recta del Passeig del Callao agafo com a referencia un ritme alt, com a la Sansi, he fet 4:09 i 4:04 … em pensó que el Jordi i Ruben venen darrere… no vull deixar res, tot i que al Km 2,5 hi ha la pujada de les Escaletes, 150 metres al 15%... Arribo sense aler, pero ja només queda baixar, o això es el que em penso. km3 en 4:23, queda tota la tornada pel Passeig del Callao, 4:14 i el tram del Braç del Port que no me l’esperava al Run1… com a Masnou el darrer km se’m fa llarg i dur… vaig a 4:11… i acabo els 5,23km en 22 (4:12)


Transició molt rápida i a Estrenar la Specialized Tarmac del 2016 que m’he comprat. Només sortir del port, em passa joan Aranega a tota metxa, jo encara estic recuperant cames. També apareix en Jordi Solà i muntem un petit grup amb Electra del Cambrils, Marc del Granollers i altres que s’apunten. Comencem a tirar com bojos, pero no hi ha organització i fa un vent molt incòmode. Comencem a fotre crits els 4 intentant organitzar el grup, sobretot 3 del Malgrat que en comptes de fer relleus, van tallant el grup i van fent atacs o a moments es posen davant frenant el grup… Hi ha molta docència que fer en el mon de la bici encara. No es que jo sigui un expert, pero es molt fácil, dos files, la de l’esquerra progressa i la de la dreta descansa, i en arribar a davant, sense atacar, passes a la dreta… fácil oi?... doncs no hi va haber manera, fins que a la segona volta, tant Electra, com Jordi com jo vam decidir quedar-nos darrere i descansar per el Run 2… surt una bici molt dolenta per ser en grup… 18km a 34,8 de mitja!


El run dos es fácil, anar fins el CNMataró, tornar i pujar el tram del braç del port i tornar… res, 2,5km… però que dur que es fà. Les cames fan figa, els bessons visant de rampa… vaig donant-ho tot i vaig a 4:20… em passa la Sanzberro (Fastergirl) i encara tinc esma per fer-li una broma… m’anima en Quim desde fora al seu estil: “va nen, vols uns xurrus o que?”… i pensó, però si no puc més… Entro al Port, miro enrrere i veig el Jordi ve a 10-15 metres. Em va salvar a Masnou i he manar tota la bici junts, avui l’espero jo… freno lo just per esperar que arribi i girar la recta de Meta i entrar junts!... fem els 2,5 en 11’ a 4:25… per entrar a Meta en 1:06’13”… molt bon temps i agònic i divertit a parts iguals!