100x100 Half Empuriabrava 2018

“Estic Molt Content!””Ja em tocava!” o com diu el meu bon amic I company Victor Pérez “ja era hora que fes un salt de Qualitat que em mereixia!”… doncs ahir va ser, ahir vaig poder fer el 100x100 Half de Empuriabrava baixant de 5 hores i mitja, vaig fer 5:25’43” que segons els comentaris i els missatges rebuts, ja son paraules majors… Estic molt content i agraït!

Comencem. Empuriabrava venía a ser un entrenament de Qualitat dos setmanes abans del primer repte de la temporada, la Mitja Ironman de Zarautz i aquesta era la premisa. Venia d’un inici d’any sense córrer per la lesió al Astrágal, recuperada gracies a les mans i paciencia máxima de Miki Martinez Morales (@fisiopremia) i de l’Aitor. Portava una bici aceptable a les cames després de l’Stage del VO2TEAM fa dos setmanes a la Cerdanya… i una Natació simplement de continuitat, per mantenir la forma i poder nedar estona sense patir. El 10k de Montgat fa 1 mes em va demostrar que la part de correr també estaba recuperada, pero faltaba volum per afrontar una Mitja Ironman.

Com sempre, cap de semana familiar. Tot això no sería posible sense la paciencia i l’esforç infinit de la Maria que és capaç d’amoldar-se a mi i portar la carrega que suposa anar de cap de semana amb les dues petites i menjar-se ella tot, ja que jo, estic pendent més de la cursa que d’elles. Sense ella no estaría on estic ni faria el que faig… ni ho disfrutaría com ho disfruto!

Pujem en Gonzalo Cadillach, Jordi Mañé, oriol Delblanch i Fernando Moreno. Dissabte es un dia una mica estressant entre arribades a l’hotel, descarregar coses, intentar estar amb la familia, anar al Briefing, controlar alimentació, retirar dorsal, anar al Box… i si li sumem el sopar i la Final de la Champions fa que ens plantem al llit a les 11 de la nit reventats… millor així dormim tots!

A les 6 em desperto sol, a les 6:30 a Esmorzar amb en Gonzalo, debuta en una Half (l’any passat va abandonar la que va intentar) i es hora dels 4 consells de rigor. Quedem amb Jordi i Uri i cap al Box on deixem les coses i fem temps esperant s’acosti l’hora de la sortida.

Tots al calaix, cada cop son menys els nervis pre-cursa, començo a estar acostumat. La mandra a ficar-me a l’aigua me l’he treta amb un escalfament curt de 5’… no está freda pero si picada!

Sortida i com sempre, em poso al darrera de tot. El tram fins la pirmera Boia, molt curt (70m) amb molta onada alta es fa dificil… girem a l’esquerra i intento trobar ritme… imposible, aigua moguda i gent, aquest seria el resum!... la mar picada fa que la gent no ens orientem bé perqué no es veu clarament la boia, i per tant es un constant de gent creuant, i xocant… Fem el primer gir de 180 graus i res, tot segueix igual, una lluia amb la mar i amb la gent… no hi ha manera d’agafar un ritme sostingut i comode… a més a mes el Gps no m’ha agafat la distancia així que em guio pel temps. 2n gir de 180 i seguim igual, fins que arribem al gir que ens encara a la platja, miro el rellotge i vaig amb el temps previst… segons el temps oficial faig 39’33” per fer 1900m

Transició sense pressa i agafem la bici. Per davant 3 voltes de 30km, per tant poc menys de 3 hores si vull anar per sobre de 32kmh que es el meu objectiu, perque sembla un circuit planer. Arrenco bé, amb ganes, la Orbea Ordu em demana gas i m’acoplo i començo a avançar mes gent que no pas gent que em passa. El circuit és planer i vaig per sobre de 33 tota l’estona… pero en arribar al km12… abans de Palau-Savardera, de cop, la carretera comença a fer un fals pla, pero el pitjor es que ve amb vent de cara… ens quedem tots clavats… fins arribar a Gir de 180 o toca el tram de baixada i tornar a pedalar fins a Boxes… la primera volta la faig en 55’ tot controlat. 

La segona volta em trobo a Oriol Delblanch, parat, freno, diu te un tall digestió… torno a arrencar. Comparteixo volta amb el Joan Castillo dels RayoTeam, comentem la grupeta que s’ha muntat davant, fent drafting. He intentat pasar al davant pero se t’enganxen, aixi que decideixo descansar al darrere. Tornant a la segona volta els jutges els renyen, sembla que es desfa el grup i ja puc tornar a donar una mica de gas.

Entrem a la tercera Volta. Si ve cada cop se’m fa més curt el circuit per coneixe’l, també se’m fa més dur els moments de lluita contra el vent, que cada cop hi ha més!... Al llarg de tota la Bici, vaig bebent el Maurten i vaig seguitn les pautes de la Sandra Sardina (Nutricionista) i em vaig trovant molt bé… Arribada a Box en 2:44’13” a 33,9kmh de mitja… seguim sobre l’horari previst.

Ara bé lo bò!... Em toca córrer, y vull córrer bé, xino xano pero constant, sense apagons!... Arrenco a correr i, paradeta a pixar, i tornem-hi. Ritme cómode, com si anes a trotar una estona llarga, sense pensar en tot el que queda. Passo per davant la familia, han vingut els meus pares i els meus sogres.  

Son dos voltes de 10km així que cap I cames!... la primera anada se’m fa llarga, perquè no conec el recorregut i veig que no girem fins el km 6. Et vas creuant amb la resta de la cursa i et distreus amb els Companys, coneguts o simplement altres triatletes. El ritme que porto és molt constant, entre el 5:20 i el 5:30 el km… parant a tots els habituallamnets. Estic fent cas a la Sardina i vaig foten-li el Gel Zipvit amb cafeína paulatinament. Tinc la por de sempre de patir de panxa, pero sembla que va entrant bé. Primera volta en 55’… clavat!

Passo altre cop per Boxes, em paro davant la Family, petons a les nenes, em trec la gorra i xino xano unaltre cop. En Gonzalo el porto al darrera, i em va retallant pero molt poc a poc, amb lo bé que corre ell… vol dir que això es molt dur al seu debut i que no ho estic fent malament a ritme constant. Venen moments de bajón on recordó les paraules del meu amic Oscar Pastor “cuando viene un momento de bajón lo estoy esperando… llega y me digo es una pelea entre tú y yo a ver quié puede mas!”… y guanyo, m’han servit molt aquests pensament per no defallir.

Poso el rellotge amb el temps total, faig els meus calculs i baixaré de 5h30 si no passa res extrany. Darrer habituallament al km19 després d’una pujadeta, paro, vec, menjo taronja, aquest cop em costa més segons arrencar però ja només queden 2km… intento animar el ritme, pero com sempre es mes una sensació que la realitat… 

 Encaro la recta de meta, es llarga, amb el vent en contra, pero busco amb la mirada on es la Family… allà están les nenes, unaltra cosa bona d’aquesta cursa es que et deixen entrar a meta amb elles. Les agafo de la mà, la Maria es queda fent fotos… i correm, corro amb la Paula i la Laia fins la feta, boig d’alegria perquè elles també son part del motor que m’empeny, la seva mirada al Papa rient orguloses de veure que el seu pare es un d’aquells bojor que fa aquestes coses de forts m’enorgulleix… entrem a meta!

 … 1:55’23” de Run per acabar en 5:25’47”… un tiempazo! Un salt de Qualitat!... i això que era només un entreno!

BH 10k Montgat 2018

Després de 3 anys, tornava a la Cursa 10k de Montgat, Organitzada pel gran Sergio del Río de Life for Events sempre per una bona causa, enguany destinant part dels ingressos Oncolliga, Fundació Lliga Catalana d’Ajuda Oncològica, com a reconeixement i record d’una gran persona i esportitsta que recentment ens ha deixat, Sergio Matias, també conegut com a YoSoy DeLa Humanidad.

Després de lesionar-me el dia 31 de Desembre de la cola de Astragalo, el meu inici d’any va quedar totalment aturat. Res de Córrer, només nedar i bici, que no és poc. Gener i Febrer en blanc i Març amb uns inicis de Running seguint les directrius i tractament del meu salvador, en Miki Martinez (@Fisiopremia) que ha tingut la paciencia, el coneixement, la psicología, les mans i les hores necessaries per permetre’m tornar a correr. A l’Abril ja sembla que el problema està controlat i quasi resolt, així que ja he pogut fer alguns kilometres tot preparant les Hals de Empuriabrava (27 maig) i Zarautz (9 de Juny).

La cursa de Montgat per tant estaba al calendari en un lloc ideal. Enrredo en Marc Catala i un parell de Companys més del VO2Team i a veure que surt.

Quedo amb en Marc per anar en moto, tot i que està plovent, ja que per logística es més sencill. Arribem bé de temps, com a mi m’agrada, temps per fer bromes, anar al lavabo, comantar la jugada, veure gent, amics, coneguts i saludats. Arriba en Putxi, el crack de l’equip. Arriben també l’Alex Tapia i en AJ Benito. Segueix plovent i endarrereixen la sortida una mica. Temps per que deixi de ploure, anar al guardaropia a deixar les coses i escalfar poc, molt poc. I cap al calaix.

Allà els 4, ja que Putix va al davant de tot. Arriba en Javi Montesinos, el Capi… ha aconseguit un dorsal, viu davant i la farà d’entreno amb jaqueta posada i tot!... comentem que farem i com sempre, som prudents. “Em conformo amb un 45’” dic jo tot inocent. La premisa es aquesta, anem a 4:30 i ja veurem que passa.

Es dona la sortida i tenim el globus de 40’ al nostre costat i es clar, no podem fer unaltre cosa que tirar darrere d’ell sortejant la barreja de gent rápida i lenta que hi ha als primers metres… fem el turonet de Montgat per la Nacional2 i ja em falta l’aire quan encara no hem fet el km1… anem a 4… Marc es queda enrrere i decideixo fer el mateix, això es massa ràpid. Benito igual. Montesinos tira i Alex el segueix, pero en poc el veiem que es deixa també anar i ens reagrupem els 4… ens posem en formació tota la recta fins el Titus… “el Escuadrón VO2”… anem a 4:10 clavant els ritmes. No podem quasi ni parlar. Marc i Alex marquen el pas. Girem per pasar per la primera volta del km5 en 20’51”… i crido… “baixem de 43 minuts”

Tornem al turonet, Benito ja es despenja, Alex També… i Marc i jo seguim donant gas… Arribem a les cases de Montgat on es gira i alla s’ha parat Montesinos per fer-nos de llebre a la darrera pujadeta… Em despenjo, aquesta pujadeta es més llarga i els tinc a 30 metres… a la baixadeta miro a terra, agafo ritme, torno al 4:10 i sento en Javi cridar “vamos Ricard que nos cojes!”… i mica en mica em vaig acostant… els enganxo a contrameta… ja només queden 2 km… i segueixo donant gas fins al punt de pasar a en Marc i al Gir del Titus, veig que es queda enrrere. El miro amb cara de dir “va, no et despenjis ara!”… recta final, 800 metres. Javi crida “visualizar los Arcos de Meta!”… seguim a gas, Marc esbufega i a mi em comença a faltar aire… arribem a l’estació… 100 metres, miro el rellotge, em crida en Marc “Torres!”… els miro, ens agafem els 3 de les mans i entrem junts!... timepazo de 42’54” per fer 10,2k (els 10k em surten en 41’53”)… entro sense aire, passen un parell de minuts fins que puc buscar en Marc i Javi entre la gent i felicitar-nos… vaya tiempazo! Vaya Estrujada! #noestamostanmal i tots els Hastags que us imagineu!... estic super content. M’he deixat el Xip Groc pero en Marc confirma que hem entrat el 73 de 430… impensable per mi estar tant al davant!... dolor del peu 0,5 a la Cursa, dolor a la tarda 1-2… Seguirem treballant amb en Miki (Fisiopremia) la lesió… això ja ha arrencat!