Rictopu... apuntar-se a totes, disfrutar-les totes !!: Triatló Olímpic de Tossa 2013

sábado, 14 de septiembre de 2013

Triatló Olímpic de Tossa 2013

Tossa va ser el meu final de Temporada pel que fa a Triatlóns… i la constatació que sense entrenar es pateix molt i que el setembre, porto un gafe a sobre… o una cosa va lligada amb l’altra.

La Cursa era dissabte a les 15h. per tant, res de matinar, agafem la familia i anem cap a Tossa, busquem un lloc per dinar ben d’horeta… i ens anem reagrupant amb Oriol i Xavi Antequera (VO2), miki (Fisiopremia) i Sergi Farran i Puchi (Ibers)… Edu, es baixa d’última hora já que Narbonne li há passat factura i està desmotivat.

Amb en Miki... el meu fisio i participant, també!

Dinar, Xerrar, recollir dorsals, deixar les bicis i cap a la platja… on ens trovem a la Meri i en Joan Pol com a suporters d’excepció. Em poso al bem mig… avui vull donar-ho tot!... i sortida!

Entrada a l'Aigua!

Com sempre arribar a la primera boia és f adur, no es veu res, molta gente.. fins i tot, per primer cope n 3 anys, rebo una patada al nas que em deixa uns moments KO!... en arribar al Gir… leso nades creixen i la gente, extranyament s’obre molt!... jo decideixo anar a la meva… gir i cap a la platja, ja més cómode… Sortim i entrem de l’aigua i segona volta on ja estic al meu lloc, la part del darera, nedant sense agoviaments. La part de les onades, snese tanta gent es fa millor i tornada a la platja per arribar a boxes en 34’…

Transició

Faig la transició sense pressa i a pedalar… Em poso al meu ritme, sense pressa però sense pausa… Fa vent!... començo a avançar gent a la que comença el primer port. Fins i tot passo a en Sergi Farran… vaig deixant els grups i pssss… punxada!!!... em cago en tot!... miro el rellotge i a canviar la roda del davant!... van passant gent, els que havia adelantat i els que venien al darrera meu de la natació… i jo liant-me amb la coberta dels collons!... em passen ja els Avis i les darreres noies… fins i tot un mosso em diu “no et preocupis, ara ve el cotxe escombra!”… finalmente canvïo la roda en 14’ (a Ferrari ho fan més ràpid)… i ja vaig creuat perquè estic sòl.

Tot el camí sol es va fer dur!

Començo a adelantar a gent, de tant en tant. De llagostera a Sant Grau fa un vent més fiort que la setmana passada… segueixo passant gent, però avui acabao si o si !... poso el « Mode Molinillo » i ja arribaré… Faig la bici en 1h55’ + 14’ de punxada … a boxes estan els supporters (Maria & Co.) extranyats… i els crido que he punxat però que acabo!

Arribant amb la bici...

A córrer, dos voltes de 4,5km… i em plantejo ritme marxeta, já que no tinc cames per la falta d’entrenos, però avui sique tinc cap per acabar. Faig la primera volta i tinc temps per somriure als supporters… també hi és el míster Ricard!...

Nom del Restaurant?... Riquíssimo! (Missatge subliminal?)

A la primera volta, amb temps de somriure!

Encaro la segona volta pensant en que és un entreno, que ja arribaré i que será tot més èpic… el que em va falta a Narbonne!... Arribo al final, crido al Ricard: “sense entrenar no e spot competir!” tot rient… la Meri i en Joan Pol em criden que em pari… giro la curva i… la Paula està “pixant”… em paro per esperar-la… já que el millor de tot és entrar amb ella… fa 2 anys vaig entrar amb ella en braços (4 mesos)… avui já entra corrents ella davant meu i rient!... 3h40’ per posar Punt i Final als Triatlons enguany…