Burriac Atac 2015

Les Cróniques son records. Després de fer una cursa, tornes a la vida diaria i et poses davant del teclat revivint coses que et venen al cap i intentes ordenar-les. La Burriac Atac de dissabte son un munt de sensacions i moments viscuts que els vull vomitar per no deixar-los perdre en l’oblit. Ubna Gran Cursa, la Festa Major de les Curses de Muntanya del Maresme, per Ambient, Recorregut i Organització...

La prèvia amb la Familia, les pekes a la Marec Atac, mentre jo ja em vaig tensionant i em vesteixo de “runner” a un lavabo minúscul és l’inici. Acomiadar-me de la Maria i les nenes, que sé que avui faran tot un periple pels voltants per animar-me. Vaig a la Plaça de l’Ajuntament on els 13 VO2 que hi participem ens deixem veure. Fem una foto d’equip i comentem el que vindrà…

Anem cap al calaix i ens posem bastant al davant… ai que patirem!... em trobo en Raul Estevez i comentem el mateix!... Nervis abans de la sortida i la tensió s’allibera sortint a tot drap per tal de no agafar el tap del Turó de l’Infern. Em poso darrera la Laia, anem a 4’15” i no la puc seguir. Intento no baixar el ritme. Córrer de nit fa la sensació que les pujades són menys dures. Crists de la Gent i anims per tots els trams de Cabrera.

Al Turó de l’Infern em sorprèn no tenir tap. Caminem, fins i tot més lent del que voldria. I sense adonar-me ja estem a dalt. Comento amb l’Alvar, que el porto darrera, que se m’ha fet curt!... a Dalt, els meus amics Victor, Ernest i Agus animant, a més dels Suporters Aleix mortes I Albert Carrera… i sobretot, allà està la Maria amb les nenes… fins I tot torno enrrere 10 metres, per fer-lis un petó… s’ho val!

Baixo trepitjant ous, deixo passer a tothom, els meu tormell dret de vidre no vol tornar a rebrincar-se i el cap em diu que la setmana vientn tinc Berga i per tant, no et carreguir també l’esquerre…

A Banyadores, la panxa sembla portar una bossa d’aigua que ni puja ni baixa. Faig el tram del Bucle llarg entre pujades i baixades pensant en que o em passa o ho passaré malament… pero no paro de trotar i córrer. Anar més al davant del que estic acostumat et dona aquest plus… intentes anar al ritme de la gent que t’envolta.

Finalment per Art de Màgia milloro i molt… Ja conec el que em queda… Pujar al Castell i tot començant veig que la llum em comença a fallar. La paro i faig la pujada aprofitant la llum dels de darrera. Es pujada dura, quasi escalant, kes vistes son espectaculars. Arribem a dalt del Castell i em quedo definitivament sense llum!...

No us podeu imaginar el que es la Baixada del Castell sense llum!... les roques blanques s’intueixen entre la foscor. Vaig apartant-me perque vaig super lent. Vaig parlant amb tothom a veure si algú em deixa un frontal. Però el pitjor no es baixar la roca. En arribar al Bosc, negre, amb arrels i on has de correr, é son de veritat ho passo malament. No sé on posar els peus, si puja, si baixa. Si es posa algu al darrera em faig hombra. Si es posa al davant em deixa enrrere… fins que una Nois (després faré menció especial) en portava dos i me’n dona un!... la criso “quedem a la Creu Roja i te’l torno!”… Veig la llum, mai millor dit. Poder correr, poder veure bé, em dona un plus d’alegria i tranquil.litat que fa que el tram final de pujada i l’enllaç final fins a Cabrera, que als entremament se’m feia llarg, se’m fes curt i entretingut… disfruto!

Asfalt… Queden 4km fins a vall, ja només queda trotar… Em trobo bé!... davant de Can Rodón tornen a ser-hi l’Ernest, en victor I l’Agus I faig broma comentant lo del Frontal!... Baixem fins al Pla de l’Avellà am ben Jaume Gamell dels Gafarruns al costat, ara és ell qui s’ha quedat sense llum… però al darer tram en veu tan “alegre” que em diu que tiri… De fet vaig a 5 el km i sense apretar!...

Arribada a la Platxa, allà esta la Maria amb la Paula, que entra i l’agafo de la mà per fer els darrers 150 metres amb ella. Ambientàs, gentada, crists, ànims, pell de gallina… Entro en 2h53’23” super conent, amb molt bones sensacions i havent disfrutat molt!

Menció especial es la Noia que em va deixar el Frontal. No la vaig trovar a la Creu Roja, vaig anar a l’Speaker perquè ho digués i res… després de tornar varies vegades, els hi vaig dona a la organització… em va saber molt i molt de greu no poder donar-li les gracies en persoan i no saber si ha recuperat el seu frontal!

Classificació dels ‪#‎VO2club a la Burriac Atac ‪#‎BATAC15 sobre 510 homes i 84 dones participants:

1 FERRAN SAMPERE SALOMO 1:48:02

3 FRANCESC DE LANUZA GIMENO 1:50:56

10 FRAN OLIVE MARTI 2:05:48

19 PAU TRULLÀS MEDINA 2:09:29

29 IVAN ROVIRA DOÑATE 2:14:43

56 SANTI DIAMANT NAVARRO 2:21:15

68 ELOI SOLA LAGARES 2:24:04

73 JOAN BASSEDA PERADALTA 2:24:57

94 RICARD CESARI GÓMEZ 2:27:53

148 JOSEP JOAQUIM GÜELL 2:39:33

185 ALVAR PELLEJERO MONELLS 2:45:15

236 RICARD TORRES PUIGHERMANAL 2:53:46

331 FERNANDO PRUÑONOSA GUILLEM 3:10:08

1 LAIA CUEVAS MARTI 2:26:01

Enhorabona a tots ells!