domingo, 22 de mayo de 2016

IRONMAN 70.3 BARCELONA 2016




Després de participar dos anys a la Half Challenge Calella, enguany hi tornava amb la marca Ironman 70.3 Barcelona. Un hivern molt bo tant en sensacions com en temps, sobretot al córrer, feia que tothom esperés de mi un gran resultat, fer un Sub6h. Tot i així, jo era una mica més conservador i després de fer 6:24’ l’any 2013, em conformaba en baixar de 6:15 i, sobretot, el que volia era córrer bé, no agonitzar a la Mitja on altres anys había fet més de 2h10’…

Setmanes d’entrenaments planificant, dintre del que es pot, entre familia i feina. La darrera semana, vaig decidir no fer res des del Dilluns, massatge al Aitor dijous i pautes de menjar de la Laia, que també m’arriben dijous i a les quals intentaré fer una mica de cas…

Però la Mort del meu Avi, la matinada del Dijous al Divendres em trastoca tots els plans… de fet ens els va trastocar a tota la familia. No esperàvem la pèrdua de l’Avi Esteve, que tot i els seus 89 anys, estaba perfecte. El matí de divendres amb la trobada familiar a casa la Yaya va ser dur emocionalment. La Tarda al Tanatori va ser també llarga i dura per les cames i pel coco… la part bona, el meu germà, que ve per l’enterro, serà un aficionat més… l’altra, que li podré dedicar al meu Avi aquesta Cursa.

Dissabte, matí d’enterrament i Cementiri, i quasi sense temps per posar-me nerviòs o pensar en la cursa, me’n vaig ben dinat a buscar el dorsal i deixar la bici a Box, tot a cuita corrents i sense grans parafernalies, cosa extranya en mi, que sempre m’agrada anar amb temps i tenir-ho tot controlat… això si, a dormir ben d’hora que demà hi ha tralla!

Matinem, 4:25 obro ja els ulls, petit esmorzar i cap a buscar el Raul Estevez, que avui debuta, no a mitja distancia, sinò en tot, mai ha fet un Triatló… petits consells al cotxe anant cap a Calella. Aparquem prop de Boxes i baixem a fer les darreres comprobacions a la bici, a les bosses, etc… Anem a la platja i ens trobem amb en Boix, en Santi, la Sardina i… en Dani Rovira, a qui li recordo que al rodatge de la pel:lícula “100 metros” vam dir que l’últim pagava la birra…


Costa entrar per escalfar, de fet està molt freda. Entrem i sortim!... i cap al Calaix, en forma de Serp per Temps, per entrar esglaonadament a l’aigua, un encert, que fa que la sortida no sigui tant traumatica… em poso al 42’30” i cap a l’aigua després d’una espera una mica llarga.


Efectivament tot està molt repartit i anar a la primera boia passa de ser un suplici dintre d’una rentadora a ser un “escalfem que això ja ha arrencat”… això si, mala mar, mar de fons que feia que la natació, dintre de lo dolent que sóc, no sigui molt fluida. Gir de 300m. i toca el tram llarg contra corrent. Poca gent et toca, poca gent et molesta, i vaig a una zona on mes o menys anem tots al mateix ritme i això reconforta. Es fa llarg arribar al segon Gir, ja hem arribat al 1.000 i miro que vaig amb el temps previst, al voltant dels 25’… tercer gir i corrent a favor… el tram es fa molt curt fins que ja encarem el gir cap a la platja on apreto una mica, faig la pixada de rigor en marxa abans de sortir de l’aigua i em planto a la sorra en 40’52” … mes o menys el que m’esperava.

Transcisió llarga, bossa a terra, en Jordi Pujol arriba darrera meu, comentem poc, perquè vaig posant-me mitjons, sabatilles, xaleco, gels, barretes, ulleres i marxo… 8’16” fins que em poso a dalt de la bicicleta, sota els crits de la gent que anima, Lorena i els VO2 més matiners en Rubén i la Barbara animant com bojos…

 

Toca la Bici… Arrenquem dirección Collsacreu i tinc al cap les paraules de l’Alberto, cadencia i no vulguis apretar massa. I així faig, vaig sempre amb un pinyó de mes per anar amb ritme alt de cames i vaig disfrutant d’un recorregut que em conec. Arribem a dalt i a partir de Collsacreu menjo i bec segons lo previst, cada hora una barreta i un gel als 15’ que a més coincideix en just abans de començar cada port… Arribem a Sant Celoni i toca tirar amunt amb el mateix pensament, cadencia i sense cremar massa les cames. A mitja pujada, xerro amb en Xavi del CT Blanes sobre el bon dia que ha quedat i una veu ens diu “no digáis ná a ver si se va a complicá!”… era en Dani Rovira i li dic “me estas persiguiendo? Antes en la playa i ahora aquí?”… i comencem a explicar-nos coses: lo del meu avi, la seva Tita Desert, lo del rodatge, lo de la seva Associació en defensa dels Animals, lo de que ens coneixem tots ... just quan enganxem a l’Anna Gómez que s’uneix a la xerrada i que ens amenitza la pujada fins que arribem a dalt on informo als guirirs que tinguin compte amb el primer tram de baixada que es molt perillòs… ja hem passat la meitat de la Bici!


Torno a menjar, veure molt i gel als 15’ a la llarga baixada que em permet acioplarme i anar a ritme sense apretar més del compte. Encarem la pujada a Collsacreu i intento reservar i no tirar del tot… cadencia i amunt!... realment no se m’ha fet pesada la bici… arribem a Calella i al carrer del costat de l’Estació tinc la claca, la Maria amb les nenes, els meus pares, el meu germà, la canolich… cridant com bojos!... mola!... entro amb un temps de 3:19’22”… volia fer 3:15… pero no esta malament, perqupè he reservat per poder córrer bé!
 

Entro a boxes, aquesta transició es més rápida (3’28”). Bambes, gorra i dos gels… pixo i a córrer…

Arrenco amb molt de mal als Quadriceps però molt ràpid, amb el subidón del primer tram que va pel passeig vaig a 4’30”… tota la gent animant-me, la familia, els VO2 repartits per tot els circuit… vull anar per sota de 5’ tota la cursa a un ritme àgil… i es el que faig al 2, 3 i 4 … ja al km5 veig que això será llarg, les cames encara em fan molt de mal, els trams del Passeig Marítim d’anada a Pineda se’m fan aborrit i durs mentalment i els ritmes cauen a 5:15, després a 5:30.

Faig el primer gir, ara el vent va en contra i els ritmes están prop del 5:45… vaig malament de Coco, en Raul Estevez, eliminat per fora de temps està fent la cursa a peu i m’anima cada cop que em veu, així com en Sergio, en Fernando o en Boix… m’adelanta en Nebot que em dobla i m’escridassa que no em ralli quan li dic que no puc, a la tornada està l’Alberto Canal animant que em diu que no pensi en temps, que agafi un ritme crucero i disfruti… però costa!... Em fa molt il:lusió quan en Marc Ferrer, Company del Rodatge de la Peli, m’adelanta al pas d’entrada al passeig… ens diem 4 paraules d’anim, li recordó que ell será el Campió a la Peli i ell em diu que no defalleixi que ja ho tinc. 

Torno a arribar a la zona de la gent, aquí correm per inèrcia, gent animant de tots els equips, et criden pel teu nom… veure els companys del VO2 embojits cada cop que passo i sobretot, veure a la Familia al complert que m’han vingut a animar… fa que fugin els dubtes de moment.


Passo l’ecuador, ja només queda restar, però tinc molts moments de defalliment, de fet, en un Avituallament em paro a veure i menjar i agafo dos Gels, ja que els meus han caigut… corro a 5’50” i fins i tot hi ha algun tram que camino, la cursa ha pogut amb mi… Veig en Putxi que em Fot bronca i m'espabila de cop!
De tant en tant vaig pensant en el meu Avi, que des del Cel estarà criticant que perquè he de fer aquestes coses, però que en els fons també estarà orgullos de poder explicar als seus amics lo que fa el seu net, ara en te mes alla dalt que aquí… M’adelanta en Jordi Pujol i m’esperona… ja faig la darrera tornada… Taronjes, isotònic, aigua i gel i ara ja si em plantejo no parar fins al final…


Ja veig la gent, ja sento la música, augmento la cadencia i la respiració, que no el ritme… bé, acabo a 5’30” el darrer kilòmetre tot i que em sembla que estigui esprintant. Visualitzo l’entrada, just abans de la catifa vermella, esta la Maria que em dona el mocador “Va per tu Avi!”… saludo a tota la Familia, pico mans al Marc Català dels VO2 que s’ha quedat a animar-me… l’espeaker diu el meu homenatge al meu Avi i entro a Meta en 2:00’00” de Mitja per fer un Temps Final de 6:12’00” … i em poso a plorar per l’esforç, per l’emoció…
La Resta es molt llarg, també valdría un post al blog, però em vull quedar amb aquest final, mirant al Cel Plorant de lo Orgullòs que em sento com a Net, Fill, Germà, Marit, Pare, Gendre, Amic, Company d’equip…


No hay comentarios:

Publicar un comentario