Tot comença amb els nervis de les setmanes anteriors, pensant en que no estic prou preparat, sobretot per nedar 1.500 metres, fer tot seguit 33 km de bici per acabar amb 10 km corrents… per separat si era factible, però tot junt!… quina presió… doncs la nit abans a sopar pasta en plan professional, a dormir d’hora… i a les 6:30 del matí toca diana… hem de esmorzar en condicions, preparar el “tinglado” i anar a Barcelona… aquesta és una part interessant del Triatló, ja que has d’agafar Neoprè, ulleres, dorsal, xip, braçalet pels boxes, casc, ulleres de nedear, mitjons, les Catlike, la bici, la marxa, tovallola, bambes per córrer, cullotte, maillot, samarreta de córrer, barreta energética, poma, un bidó amb sals per la bici, un bidó per la transició, Gels… i agafar el cotxe i plantar-te al descampat de la Mar Bella… entrar fent cua al pavelló i que et diguin que la bossa gran no entra a la pista d’atletisme on eren els boxes… només bosses petites… doncs, desfés tot, agafa lo indispensable, apila-ho i entra… queda una hora per la meva sortida… i entren els Élit a l’Estadi… corro cap a la seva zona de transició i veig a Javier Gómez Noya amb el temps just de fer-li una foto desemfocada i… ja ha passat… molt bé!
… s’ha d’anar a fer les necessitats… faig una cua de 20′ … torno i em preparo tot el llistat d’abans al seu lloc per després perdre el mínim de temps i em poso el Neoprè… m’ha costat poc posar-me’l!… encara no he començat i ja estic atavalat… però encara em quedem 20′… arriba el Victor, amb qui em vaig apuntar a la Garmin, justíssim de temps, ell surt d’akí a 10′ i ja criden els del seu gorret blanc per anar a la platja… jo surto 10′ després… doncs l’acompanyaré i ja veig la sortida seva… arribo a la platja, ell surt… i ens criden als del Gorret Blau… entro a l’espai delimitat… quins nervis… ni he estirat, corregut, escalfat, mullat… res!… em poso a la part del darrere… no em pasará lo de Malgrat… on per voler sortiral davant, em vaig emportar cops i patades…
compte enrrere, 5, 4, 3, 2, 1 … tots surte corrents, jo al trote… entro a l’aigua, on vaig tocant i trotant i entrant fins que m’arriba al pit i… a nedar!… Concetració… estic en un lloc on vaig veient gent a la meva esquerra… només giro el cap cap aquest cantó… aniré sempre en paralel a ells per no desviar-me… que és el meu gran handicap a la natació, a part de la meva lentitud… agafem ritmet, veig que els que estan al meu voltant neden com jo i això m’anima! … no em dono conte i arribem a la primera boia… encara estem molt apilats i es munta una mica d’apilament… girem fent braça per no molestar-nos i… a nedar el tram llac perpendicular a la platja… el mar està plà, l’aigua no està freda, les ulleres no se m’estal·len ni m’entra aigua… això és una passada… nedo i vaig mirant les barquetes que vigilen que no ens ofeguem… i arribo a la segona boia… girem mes espaiats i ara només queda la diagonal final fins a la platja… vaig mirant al devant, per veure com de lluny estem… queden 200m… i em comencen a passar casquets de color rosa… els primers que han sortit 10’ després que jo!… Collins com neden… arribo a la borera… perfecte, si surto de l’aigua, acabo!… Veig a la Laurea del Victor la saludo content i m’anima!… zona de transició… correm per la catifa blava i intento treure’m la part de dalt del Neoprè… se m’enganxa el braç esquerre… arribo a la zona de boxes i penso, tranquil, poc a poc i bona lletra… em trec el neoprè… em poso el culotte, em poso el maillot de Compagina, el casc, les botes i agafo la bici… a córrer!… transició llarga… arribo al carrer i a pujar-me a la bici…
… aquí comenta el petit Calvari… hi havia d’haber una “Rikiada”, des de la primera curva noto que les rodes em ballen… perquè serà?… vaig fluís!… no pot ser!… doncs si, molt fluíx, tant fluís que en segons quines rugositats de la carretera o a les “alcantarilles” toco la llanta a terra… doncs la que m’espera… intento trobar la roda correcta, però a cada curva els perdo, ja que m’he d’obrir per no caure o no desllantar… això és el resum, já que em limito a pedalar, sense forçar amb la poc de no guardar perl a cursa a peu… mentrestant, em van passant grups de corredors que Volen a 50 km/h…
s’estabilitza la cursa, agafo un grupet interessant a la darrera volta i em poso a roda sota el seu consentiment per patir fluixera de rodes… faig 1h 05’ per 33km… aqui he perdut 5 minuts o més… arribo al final del suplici!… baixo de la bici i corro cap al meu lloc… deixo la bici, em trec les bambes em trec el cullote, em poso el pantaló i la samarreta de correr, les bambes de correr i ale!… són 10km pel davant…
les cames semblen roques… anem 5 o 6 junts i crido “semblem robocops!” i un riu… em Diu que já marxaran els dolors… correm pel passeig marítim… no tinc sensacions d’atleta… fins que a l’alçada de la Torre Mapfre, al voltant del km. 2 agafo ritme… que bé… poc a poc, no apretis, portem 2 hores de prova i encara queden tres quarts… hi há gent que em passa i passo a gent… arribo al parc de la ciutadella, que maco!… la gent anima!… sortim del parc i em creuo amb el Victor… claculo que d’akí a 10 minuts he de ser on és ell, tornant cap a la meta!… arribem a l’Arc de Triomf, já hem passat l’ecuador, nomes queda tornar… passo pel lloc on he saludat al Victor, li trec un minut i escaix… això em motiva, vaig millor que ell… tranquil, no apretis, esperat als darrers 2 km… em sorprèn que no em fa mal res… vaig activante l ritme a partir d’arribar a la Torre Mapfre já que he passat el km.8… busco la referència del 9… no la trobo… on està… quan queda… començo a estar cansat i a notar tot l’esforç… “já estas arribant” em crida una noia… “Gracies!” li contesto… queda poc, pel que conec de Barcelona així que apreto…. Hi há una S al final on veig la catifa Blava… i a la S em criden els meus pares, el meu Germà i en Marku… “Ricaaard vinga campió!”… se’m psa la pell de gallina… casi esprinto en els darrers 200m…. Síiiiiiii…. He acabat!… miro el rellotge… 2h. 47’ 35” … perfecte… em donen la medalla… si!… sóc un Finisher!…
Ricard Torres Puighermanal
Temps Final 2:47:36
Natació 38:03 (ritme 2:33 min./100m)
T1 5:04
Bici 1:05:46 (ritme 30,11 Km/h.)
T2 4:03
Running 54:42 (ritme 5:29 min/km.)
Les meves cames han marxat... i no porto el movil per trucar-les!... el primer km son draps, no sé córrer, se'm pujen els cuadriceps... vaig totalment sol, ja que la cerrera s'ha estirat molt i més en la part del darrere... em passen els puretes... que s'havien pres el seu temps a la transició... els darrers 1000 metres, amb un zig-zag al parc, es fan eterns... però al final veig la Maria, la Laura, la Valerie... ja arribo... petó a la Maria... i torno a ser un Finisher de 2h:45'45" ... no estic a la Lliga del Mendi i en Ruben pero acabo... El pobre Victor ha hagut d'abandonar per culpa del dolor que té al genoll desde la mitja marató de BCN...
