Duatló Fora Límits 2011 (Torroella de Montgrí)

 "Divertida matinal d'esport" que titularien els diaris... si algún expliqués els gran ambient que es viu en les triatlons i duatlons populars que es disputen arreu.

Aquesta vegada tocaba la Duatló Fora Límits de Torroella de Montgrí, que consistia en 45km de bici y 10 km corrents.

Aprofitant que en Rafa té un pis a Calella de Palafurgell, vam decidir pujar amb la familia al complert i reunir-nos el cap de setmana, juntament amb l'Antonio, la Susana i en Marc... que sumats a la Irene, Laia, Julia, la Maria i la peke de la casa la Paula, va convertir el pis en una Comuna.... però molt útil, per poder plantar-nos dissabte al matí a la Sortida, sense haber de fer una gran Matinada.

A les 9 ens plantem al club de Golf, aparcament gratuit i es veu un gran ambient, tot i no ser una prova multitudinària. Un cop arribats a la cua per l'entrega dels dorsals, ens trobem amb la resta d'Íbers... en Mendi i el seu Cunyat, el Sergi i el seu cunyat, i en Jose Gomez...

l'Antonio, improvisat mec`nic de la bici del cunyat d'en Mendi

briefing abans de la cursa

una de les fotos obligades, amb en Rafa i l'Antonio

Briefing... on ens posen la por al cos... i tots preparat per la sortida neutralizada... Ja de bon inici es veu, que els del davant no venen a passar l'estona i converteixen la part Neutralitzada en un autèntic anar a ritme i mica en mica es van formant grupets... Jo "intel·ligentment" decideixo apretar les dents i posar-me ben al davant... tot i que en Rafa, lÁntonio, el Mendi i el Jose i el cunyat del Sergi ja van molt al davant i els perdo de vista miro al darrera i veig que els grups funcionen i s'estan obrint forats molt importants...

Vaig alternant amb gent que ens passa i pasant, per fer uns primers 15 km. molt rodadors entre camins, cerreteretes petites fins que arribem al creuament de la C-66, que és on diuen que comença la pujasa a Fitor.

Aqui, es comença a desmembrar els grups i ja només funcionen les cames. Començem a pujar i arriben unes rampes dures, que em fan posar el plat petit... vaig tenint de referencia un altre cilcista per mantenir el ritme. Passat aquestes rampes, el terreny suavitza i sense adonar-nos arribem al Fitor. Personalment, pensaba que seria molt més dura... arribo a l'avituallament, on em diuen que els primers em porten noés 10' i motivat de veure que en tota la pujada no m'ha passat gairebé ningú, tot i que al principi anaba bastant al davant.

Comença la baixada, i vaig amb precaució al darrera d'un noi, ja que no vull que em passi com la setmana passada, que vaig sortir volant per davant de la bici. Però me n'adono que baixo més ràpid que ell, i el passo i començo a disfrutar baixant tot esperant la part que ens habien dit que era complicada... que no arriba mai!... en torno a trobar a baix, tornant pel camí rodador del principi i em poso amb les mans al mig a rodar fort... posant-me a trams a 35km. en pla i amb la BTT!!!!...

Arriba una pujadeta i... cami particular!... i s'acaba la carretera en una tanca... l'he liada, m'he colat en algun lloc... tiro enrrere, tot desitjant que no sigui massa... i passen 1'5km fins que em trobo el cami correcte... amb un noi que també abans s'habia equivocat.... i després de maleir-nos, comencem a tirar... menys mal, ja que aquest troç acompanyat es fa millor... tot i que ens els darrers 2km em despenjo, ja que començo a pensar en el Correr...

Arribem al Club de Golf... les supporters, com sempre, m'animen i em fan disfrutar de la transició. Deixo la bici, em poso les bambes i a córrer... quan surto de boxer, en Sergi està entrant... poc trigarà en adelantar-me... Em fan mal les cames i sobretot el taló dret... ja començo a estar acostumat!... agafo com a referència el noi que habia deixat en la baixada... el porto davant després de perdre'm amb la bici... córrer com jo, de moment... fins que arribem al creuament de circuit Llarg o Curt, que ell segueix recte... li fgaig un crit, i ha de girar cua uns 200 metres...

Portar-lo al darrera em motiva... vaig recuperant sensacions, no se quin ritme porto, però dsi porto el rellotge per controlar.... i de cop el Sergi em passa com un coet... això si, corrents al costat meu uns instants per animar-me!... noto que el noi del darrera s'acosta fins que em passa... i penso, perfecte, així el tornaré a tenir de referencia, ja que el circuit de Running és entre camins macos pero molt llargs, i es fa una mica aborrit... em concentro en el córrer i vaig pensant en que quan arribem als darrers 2 kilòmetrs apretaré, a veure si el puc adelantar.

Queden poc més de 10 minuts per arribar i em passa la que seria la guanyadora femenina... va massa ràpid per eganxar-me!... però apreto les dents a veure si puc agafar el meu rival d'avui, que el porto a 100 metres... però en entrar a la part asfaltada del Club, la Cama dreta em diu prou, i se m'enrampa l'Isquio... paro, estiro... respiro fons... em calmo i interno anar al trote... fins que sembla que recupero el poder córrer... just quan veig al fons el pàrking... giro a la Dreta i sento els crits de tots animant el darrer Íber... que una vegada més, participa, disfruta i acaba!...

es veu molt de luny... però sóc el que està arribant!

2h 56' (2h. 04 de bici i 52 de correr)

En Mendi ha acabat 4rt., en Rafa 10è tot i esperar l'Antonio, que ha fet 14è.... la resta, haurem de veue la classificació oficial.

La setmana vinent, l'Orrienca... a veure si em trec l'espina de l'any passat, que no vaig arribar a acabar!

Teialada 2011

Un any més, no podia faltar a la cita de la Teialada... ja que és la primera cursa BTT de la meva vida, fa només 2 anys, amb casco de la mini mouse prestat i bici sense plat petit ni amortidors i prestada!...

I Pluja!... ja de bon matí sabia que avui seria dur, ja que portava tota la nit plovent. Com sempre, he pujat ben d'horeta, m'agrada arribar amb temps... Un cop allà, fins i tot en Pascu, mig-organitzador em diu que s'ho esta pensant de fer-la... que carai!... amb aigua molt millor i més èpic!... Arriben en David i en Diego amb la Troup Ekipo, en Pauet, Bernaus, Buquet, l'Oriol, i el seu amic Xavi, que correrá amb la inscripció d'en Victor, que al final s'ha rajat!

Pistoletazo de sortida, i pujem riera amunt... han canviat el recorregut... que bé, perque ens fan pujar per on jo acostumo a entrenar!... anem tots junts, pero ja es comença a veure que el terra serà fangòs. Arribem a dalt, i decidim esperar en Bernaus i en Buquet... Baixada per pista i unaltre cop amunt per pistes amples... i un cop a dalt tornem a esperar... "en esas", que em poso al davant i arriba una baixada entre bosc, urbanització prop d'Alella Parc... i baixo sense apretar i disfrutant dels camins, que encara no estan prou malmesos... i ens plantem al primer Avituallament.... m'espero!, m'espero!, segueixo esperant... que extrany, si que triguen.... i als 10' apareix en Pauet i em diu que en Bernaus se l'ha fotut!... fins que arriben tots!... Jo estic agafant fred tant esperar i els hi dic que vaig tirant, i sé que tard o d'hora aquests m'agafaran.

Passem per la part de baix de les vinyes.. uf que bé que no les pujem, ja que cada any pateixo molt... i baixada fins al poble... on ens passen per davant de l'arribada i ens fan girar a l'esquerra pel carrer de les escales!... bici a coll i amunt, per enganxar amb la pujada del Cementiri, que cadany era la primera pujada. Vaig bé, i em passa en Pauet just arribar a dalt del Cementiri... aquest tio està molt fort!... i aleshores es quan agafem l'enllaç i ens trobem amb un cartell que diu: "Pujada Dura al 18% de 1'5 km" amb una calavera dibuixada... quina raó tenen!... començo a pujar, i vaig baixant pinyons fins que... ostia, porto el molinillo!... apreto les dents, pero a cada curva això s'empina més, i a més, les rodes patinen perque no para de ploure!... m'adelanta el Diego i el seu amic... escolto el David cridar desde a baix de la muntanya... va que pots!... pero no... he de posar el peu a terra i començo a caminar, tot esperant que planeji. I no planeja, al contrari, cada cop em costa mes pujar fins i tot caminant i tinc els bessons que m'esploten!... pero miro enrere i ni en David ni l'Oriol m'agafen... també caminen al darrer troç.

Fem l'enllaç que ens porta a la Masia de Sant Mateu, on ens reagrupem els tres i començem a baixar, pero aquets van molt rapid i jo perdo l'equilibri en un parell de corriols que em fan posar el peu a terra i caure de cantó casi parat... doncs mica en mica... fins que arribem a una rampeta que ens deixa a la pujada al Mirador... que bé! ... pista unaltre cop, i això m'ho conec. Veig el David i l'Oriol a 500 metres... intento apretar, però ja no puc gaire més!...

Arribem a dalt del mirador i suposo que baixarem per la baixada del Crist... doncs no!... baixada per un bosc, per enllaçar amb una pista ràpida, però plena de corriols i... se'm posa la roda dintre d'un corriol, intento mantenir la roda del davant, esperant sortir d'ell... fins que el corriol gira de cop i surto volant per davant de la Bici!!!!!... vaya ostia!!!!... i podria haber estat pitjor...

A partir d'aquest moment, tornem a entrar al bosc i ja no tinc el cap per baixades tècniques, vaig totalment creuat i amb la cama plena de sang. No m'he fet mal, però no vull tornar a caure, i cada dos per tres em paro per deixar passar algun corredor... vull arribar a baix ja!... i arribo a la riera de Teia, tot pensant que una vegada més, he participat, he patit i he acabat!

Segons la Organització:
26 Km. amb un desnivell acumulat de 1.100 metres (dificultat alta).

Segons l' Iphone i jo:
27,75km amb un desnivell  acumulat de 1.265m en 3h. i 12 minuts. (dificultat que te cagas!)

La Setmana que vé, Duatló Fora Límits de Torroella de Montgrí i després la Orrienca... que no plogui, pleaseeeeee!

Garmin Barcelona Triatlón 2011

Final de Temporada en la Fiesta del Triatlón... la Garmin!

Este año, me apunté porque Rafa Navarro debutava como triatleta, ya que el año pasado, pese a ser mi debut, acabé un poco asqueado con las entradas y salidas, no así con la prueba. A las 6 de la mañana salimos desde casa, con la intención de no sufrir las famosas colas para en boxes. Ya en la autopista, no encontramos con dos amigos de Rafa, que hicieron la Titan Desert con él y que salen en su ola, la =5, por lo que podrà esperar con ellos ya que yo salgo en la O1 a las 9:10.

Primera grata sorpresa, este año han mejorado la entrada al estadio, con 4 accesos, por lo que sin ningún tipo de cola, accedemos a dejar los bartulos. Estoy muy, muy tranquilo, ya que mi preparación desde Tossa és nula y simplemente vengo por acompañarle.

En boxes me encuentro con Oscar, compañero de fatigas en els Ibers y con Albert, qu vienen menos, al que les ha tocado salir con los Pros a las 08:10... Tranquilizamos a Albert hasta que se marcha para la playa, mientras, oscar y yo nos quedamos deambulando por boxes... a Rafa hace tiempo que lo he perdido, se ha ido con sus dos amigos de la Titan y me ha abandonado!

Nos cogemos los Neoprenos y nos vamos para la playa... donde nos encontramos que la gente calienta en otro sitio al de la salida, hasta que nos dicen que se sale desde allí, porque han recortado 300 metros para no pasar por detras del espigon porque hace muy mala mar... pues vaya!... viendo el panorama, nos tomamos una Biodramina y nos conjuramos... provamos el agua, y como mínimo està calentita!

Pistoletazo de Salida… y a nadar… o como mínimo a no tragar agua, ya que desde un principio compruevo que lo que siempre me gusta tanto, que es empezar nadando pese a ser mal nadador, hoy va a ser un suplicio. El agua està muy turbia por las olas y la desorientacion és total, sumado al mogollón inicial… golpes que recibes, golpes que das… hasta que nado sin golpes, pero sin ver referencias por los lados… no se ve nada!... ni ver la boya, ya que cada vez que levanto la cabeza solo veo una cresta de mar acercandose… y la primera boya nunca llega, nunca llega, no cojo ritmo, trago agua… hasta que llego!…

... giro a la derecha y la segunda es muy corta y mar a favor… que respiro!... y vuelta para la playa… con el mar empujándonos hacia el sur y nosotros nadando casi contracorriente dirección la playa… que se ve muy lejor… no voy cómodo así que decido simplemente nadar y olvidarme de todo… hjasta que un cayak me recurda que me desvío… que laaargo!... y al llegar a la playa, toco pié y viene una ola que me lanza hacia la arena de pié… que bien me ha quedao, pero casi me tira con la resaca... la gente aplaude, creo que lo peor ya ha pasado…

Corro hacia boxes, y no veo a Oscar en la transición… el Neopreno me sale bién, que gran notícia!... cojo la bici y a correr hasta salir del estadio. El circuito està vacio, ya que somos los primeros, intento acercarme a un grupo que tengo a 50 metros, pero hace viento y desisto… decido pedalear, coger ritmo y ya vendran grupos mejores…

Este año tengo la rueda bien inflada y por tanto noto que puedo rodar y girar bién… a medida que pasan los kilómetros, el circuito se va llenando de bicis y puedo ir cogiendo grupos y aumentando el ritmo… poniéndome en tramos a mas de 40km/h… Así, la Segunda y tercera vueltas disfruto de ir en grupo… en la Última, el circuito se llena demasiado, y decido empezar a no dar tanta caña, porque no sé como estaré en la Carrera a pié…

Entro en el Estadio, suelto la bici y a correr. Esto és lo que peor veo, además, me duele el Talón… las piernas no las tengo tan mal… pese a que mi ritmo es lento ya que me sigue pasando gente…

Poco a poco me voy sintiéndo cómodo, y cuando miro las referencias de mi reloj con el kilometraje, hay algo que no me cuadra, ya que en el km 5 paso en 25’… eso es muy ràpido para mi… aún así, me cruzo por el Arco de Triumfo con Oscar… me lleva 3-4 minutillos… volviendo por delante de la ciutadella, me encuentro a Oscar estirando. Se pone a mi lado y me comenta “Te espero porque si sigo a mi ritmo me estan cogiendo rampas cada km”… así, decidimos ir juntos hasta el final… aunque mas que juntos, él tira de mi, ya que al llegar al interior del Parc me noto que la falta de entrenamiento se empieza a notar… Se me empieza a hacer largo el recorrido, pese a que Oscar me va animando y cantando que ya queda menos. Al llegar a la Torre Mapfre me doy cuenta, que sin el Oscar me habria parado… yo soy de correr de meos a mas y acabar los ultimos dos km a ritmo alto, pero esta vez és un suplicio, me ha entrado el hambre, las piernas me duelen y flojean, y el tramo final hasta la meta no lo disfruto, simplemente oigo los ànimos de la gente y resoplo una y otra vez… Llegamos a la Meta y le doy las gracias al Oscar, porque por primera vez, se lo que és sufrir corriendo…

517 Rafael Navarro 2:25:02 - 28:20 - 5:16 - 1:03:06 - 2:33 - 45:49

270 Albert Lanuza 2:25:51 - 25:06 - 3:38 - 1:09:52 - 2:55 - 44:22

1339 Oscar Parra Morente 2:41:44 - 27:25 - 3:45 - 1:08:56 - 3:11 - 58:29

1340 Ricard Torres Puighermanal 2:41:45 - 29:42 - 4:24 - 1:11:27 - 2:47 - 53:26


Resum de l’Any:

Garmin 2010 (Olimpica)
Orrienca 2010 (BTT)
Teialada 2010 (BTT)
Mitja Marató de Mataró
Duatló de Cabrils (Muntanya)
Mitja Marató de Barcelona

Transmaresme (BTT)

Duatló de Banyoles (Carretera)

Duatló de Vic (Carretera)

Cabrilenca (BTT)

Triatló de Mataró (Olímpica)

Cursa de Premia (10km)
Duatló de Muntanya de Gòsol
Burriac Atack (Muntanya)
Cursa Mataró (10Km)
Triatló de Tossa (Olímpica)
Garmin 2011 (Olímpica)

Déu n’hi do!... per començar no està malament, ara ja conec una mica tots els terrenys, només em falta millorar, ja que disfrutar, ja les disfruto!!!

Triatló Olímpica de Tossa 2011

Després del primer any com a Club, tot i encara no ser oficial... vàrem quedar per fer la Triatló de Tossa com a cel·lebració i trobada dels que més o menys hem estat entrenant i quedant els darrers mesos constituint allà el no oficial Trofeu Íber.

Doncs el primer de tot és la logística. Agraïr al Victor i la Laura ja que vàrem anar a passar el cap de setmana a Palamòs i així haber de matinar menys i estar més a prop.

Dissabte a la tarda l'emoció és màxima quan quedem tots els Íbers per entregar-nos les noves samarretes i anar a recollir els dorsals. Ens citem unes hores més tard al mateix lloc.

Però tot va començar malament, ja que després de 45 dies de calor, anuncïen tormentes per diumenge... quina mala sort. Emprenyats pensant en que se suspendria la bici, tal i com va passar a Mataró, vam anar a dormir i ens vam despertar amb una tormenta d'escàndol... a les 6 del matí, venien ganes de quedar-te al llit i no fer el "tinglado" per no res!...

Tot i així, anem cap a Tossa, maleint el temps, però a mesura que anem arribant, ens adonem que a Tossa no plou... truquem a les nostres dones per dir-li's que ja hem arribat i que aquí no plou!... Aparquem, baixem amb els "bartulos a boxes" on ens trobem amb els altres Íbers... l'Oscar, en Carles, en Patrick, el Sergi, en Sergio... arriba la primera decisió... el Neoprè... i m'enrecordo d'en Jason Button que sempre va a la contra i li va bé!... i decideixo fer l'inversa que la resta i no posar-me'l (a Mataró vaig patir molt per treure-me'l i no crec que guanyi tant ja que no sóc bon nedador)... i tot xulo me'n vaig a la platja on ens trobem amb els Pros del Grup, en Tito, en Mendi (sense neo) i en Ruben...

Sense temps per escalfar, toco l'aigua, està calenta... i ens criden per fer el Briefing... em coloco com sempre a la dreta i al darrera amb l'Oscar i en Tito... i cap a l'Aigua... Són dues voltes i per tant dedueixo que el circuit és curt amb molta gent, pel que començo amb molta cura de no rebre "osties"!... i efectivament, l'aigua està calenteta, una mica moguda per les batudes dels de davant, pero nedo molt cómode al llarg de tota la primera volta... la primera tornada a la platja se'm fa molt curta!... surto a la platja, sento crits i són les nenes, unes m'animen a mi... les meves... les altres a en Mendi, que sortint 3' més tard ja m'ha agafat (i lesionat!)... entro a l'aigua patint per no molestar els més ràpids de la segona tongada i per mantenir la línea... ja que amb tanta boia, se'm fa difícil trobar amb la vista la bona... però unaltre cop, la tornada se'm fa molt ràpida... i una Triatló més, tot i no ser un gran nedador, disfruto dels darrers trams d'aquesta disciplina...

La Tonyina entre orques sóc jo!!

Entro a Boxes content de no portar el Neoprè, ja que em trobo amb en Carles, l'Oscar, el Patrick... barallat-se amb el seu, mentrestant em calço i a pedalar!

Em conec la bici per haber fet el circuit fa 3 setmanes, per tant començo a pedalar sabent que he de guardar per San Grau... i a mitja pujada, quan encara no ha començat lo dur, passa en Sergi enganxat a un grup... aquest petarà!... i efectivament, a la que s'empina la carretera, el passo cridant-li que dossifiqui (avui estrena les cales!)... arribo a dalt mig parlant amb dos o tres que porten el mateix ritme i animant-nos entre tots!... a la baixada intento enganxar-me a tres, per fer roda fins a Llagostera, però és impossible, ja  que està molt mullat i a més d'esquitxar molt, no vull tenir cap "susto"... Em torna a passa en Sergi a mort... aquest se la fotrà!... Sortint de Llagostera m'enganxa en Tito i em serveix per, tot i no anar amb ell, tenir-lo sempre a 50 metres com a referència... i això em permet anar passant a gent... i a mitja pujada, se'ns enganxa també l'Andrés pare... "Ostia, no sabia que venieu i amb el Traje Íber!"... arribem a dalt casi junts, a ritme, tot esperant el Patiment del Dia, la baixa de Sant Grau...

I efectivament, primera curva i tot de gent dient que frenem, tram perillòs... faig cas, però em patina del darrera i casi caic... suficient per fer-me comentar amb un company de viatge que no val la pena matar-se, així que m'ho prenc amb molta calma... A la següent curva, em trobo dos ciclistes a la cuneta!... i 500 metres més avall, en Sergi a un canto de la carretera... li crido però no m'ha vist! (després sabrem que tal i com jo preveia, se l'ha fotut!)... el tram final és més continuat i arribem a la Carretera sde Sant Feliu de Guixols, on no em sorprenen les continues pujades i baixades que hi han i on li serveixo a l'Andrés perque no es desesperi ja que em comenta que se li està fent llarga la bici!...

Baixada fins a Tossa, entrada al poble, anem afluixant ja que el terra està molt moll i just en arribar a la darrera curva... on està tot el públic... A TERRA per culpa d'un pas Cebra!... m'aixeco i la bici no roda... he doblegat la roda del davant, per tant... me la pujo a coll i corro 200m fins a boxes!

Toca córrer... i les cames les noto més destroçades que mai!... el trencacames de la bici es nota... i encara li dono voltes a la caiguda que he tingut fins que arribo a la meitat de la primera volta on em trobo a l'Alex (està a la organització) que em crida "només pensa en córrer"... i axiò faig... vull fer cada volta a 18 i la primera ho faig... a més, em creuo amb tots els Íbers i comprobo que dintre del Trofeu Íber no vaig últim, ni penúltim... per tant la Cullera de Fusta no serà per mi!... se'm treu un pes de sobre i en comptes de relaxar-me, em fa sentir-me bé i em dona moral per no defallir... la segona volta se'm fa pesada i em passen en Sergi (tot i la caiguda) i en Victor... però entro a la Tercera sabent que ja s'acaba... i m'informen les Suporters que tinc a la Maria amb la Paula (2 mesos) esperant-me a l'arribada... apreto els darrers metres i vaig cap a la Peque... petó a la Maria, agafo la Paula i córro cap a la Meta on veig que baixo de 3hores i mitja... al final 3h. 20' 59"...

Acabo mooolt content, ja que tal i com va predir la Marta d'en Mendi, supero en Patrick en 10 minuts i en Carles en 17'...

Destacar el Gran esperit de club que es comença a encetar, ja que, menys en Sergi (que va marxar perque li feia mal el braç de l'ostia que s'habia fotut), en Tito (la dona el reclamava) i els Andres (pare i fill tenien un dinar), la resta vàrem fer un mega dinar al Passeig marítim om vam comentar la jugada i vam entregar el Trofeu Íber a en Mendi (representant en Ruben que estaba amb tota la familia que l'habia vingut a veure) i la Cullera de Fusta a en Carles...

Com a Triatló... sense cap mena de dubte, la Millor, per ambient, per organització, per Circuit... si no plou, ja seria la òstia!

Cursa Popular Rondasport Mataró 2011

Com ja comença a ser tradició... Cursa Popular Rondasport de Mataró el dia de la Diada de Catalunya. 10 kilòmetres per endavant que enguany habien de servir com a entrenament per a la Triatló de la setmana vinent a Tossa.

Aquest any, acomptanyat pel Rafa y l'Antonio, que comencen a agafar-li el gustillo a altres coses que no son només la bici... i per tant, futurs triatletes amb molt de potencial. Habituals a la cita, els Íbers Oscar Parra i en Victor, amb el seu pare.

Abans de sortir, quasi ni escalfem, tot i arribar ben d'hora. Però tinc el dia mandròs i no tinc gaire intenció de cansar-me... mal negoci!

Ens posem tots juntets abans de sortir, però ni crit de guerra ni res... pistoletazo i a córrer. Enguany, la Sortida es feie des del Parc Central, on es dona una volta d'un Kilòmetre i poc, que només serveix per comprovar que, com sempre, gent lenta es posa al davant i gent ràpida al darrera... i només fas que anar d'un cantó a l'altre esquivant i deixant passar. És en aquestes, que en Rafa, que va lesionat del Bessó i jo, que no tinc un ritme tant alt com la resta, decidim començar xino-xano... anem a 5' el km... massa per com estic de forma i pujant pels Salesians, el Rafa em deixa enrrere... però em va millor tenir-lo a 50 metres com a referencia que al costat!... coses meves!... arriba la baixada i s'ha d'aprofitar i e poso a 4:40, que per mí és molt!... arribo a l'ecuador amb 25:30, no està malament, ja que no em vull exigir gaire.

La segona part comença amb el troç aborrit del polígon i fins arribar al Cami Ral tinc la sensació que avui no tiro, i fins i tot penso en parar... però el Cami Ral em recorda que el que queda es menys del que he fet i guardo per prepararme per la Pujada de San Simó... i efectivament, on tothom punxa començo a incrementar el ritme, ja que tot i el desnivell en el km 9 de 31 metres en negatiu, aguanto a 6, tot adelantant a cantitat de gent que o anava molt forta o no s'esperava la pujada... queda el tram final... segueix picant amunt, però no tant, apreto i aconsegueixo acabar a 4'55" tot i ser pujada... un cop més acabo esprintant i amb la sensació que podria haber donat més... m'ho he de fer mirar.

Temps final 52'34"... per mi suficient per un dia d'entreno i mandròs de sortida!...

La setmana vinent a Tossa em conformo amb fer al voltant de 55'...

Nom_Cognoms Ll_Sx Real Parcials mKm


200. Antonio Jimenez Cumplido   44:58:00 (21:48-23:10) 4:30

268 . Oscar Parra Morente          46:43:00 (22:32-24:11) 4:41

317. Victor Perez Villalta             48:07:00 (23:17-24:50) 4:49

474. Rafael Navarro Alvarez        52:18:00 (25:03-27:16) 5:14

479. Ricard Torres Puighermanal  52:34:00 (25:30-27:04) 5:16

Burriac Atac 2011

Gràcies a la Agilitat d'en Victor, vaig aconseguir ser un dels 750 privilegiats que teniem dorsal per afrontar un nou repte per a mi... la famosa Burriac Atac!

Aquest any, encara més dura, amb 20 km i un perfil una mica més tècnic que altres anys, segons m'explicàven els experts... doncs dissabte a la tarda, a les 7, cap a la Plaça de l'Era de Vilassar per fer un bon bocata i pair nervis amb les dones, en Victor i el seu pare, en Sergio, i un parells d'amics seus... i a les 9 menys cuart, ja amb els nervis a flor de pell i veient la gentada i que no ens trovariem amb en Mendi, decidim anar cap a la Sortida... primer error!... decidim, com a novatos que som, quedar-nos al darrera.

Al box em trobo en Famades, que també debuta, però aquest és un galgo, no aniré amb ell i... Pam!... es dona la sortida... Correm per entre els carrers amb una gentada animant-nos... i a l'alçada del Cementiri, decideixo no anar al ritme del Victor i Companyia, ja que són 20 kilòmetres i, entre les bambes noves i el desconeixement... estic una miqueta cagat!

Passem per davant l'espinaler i en David i en Dani m'animent cervesa en mà... quina enveja!... però vull fer la Burriac Atac i acabar-la... túnel i... primera caravana!... que es descongestiona ràpida... pujades lleus, apreto una mica perquè m'han avisat que... efectivament... em trobo amb un tap descomunial a la primera pujada... tot i que es va fent... el Gran Tap ve a la Pujada de l'Infern... massa estona parat!... arribem a dalt i no estic gens cansat... saludo a la Vane i cap avall... també en processó... hi ha algun tram per córrer però encara anem molta gent junta i a la pujada al castell també ho torno a patir!... és allà on adelanto en Manolo... que sembla anar malament en la foscor!... tornem a fer una forma pujada en processó fins que arribem a dalt del Castell de Burriac... en aquesta baixada comença a estirar-se la cosa i començo a adelantar a gent que és més lenta que jo... hi han trams pel bosc que s'agraeix el córrer... començo a disfrutar de les baixades i a poder patir corrents les pujades... tinc un parell de casi-rebrincades de tormell, però res seriòs que em facin abandonar, com algun que em creuo pel camí...

Ja hem passat l'ecuador de la prova i em noto super fresc... segons els molt organitzadors que hi ha a cada curva, cada trencant, el que queda és me baixada que pujada i per tant, em maxa el canguelo i començo a pensar que és hora d'anar més fort... i efectivament ho començo a notar... vaig passant gent de mica en mica... Arribo a l'Esglesia de Cabrera, en Tito m'anima, i encara em dona més forces per seguir apretant...

La baixada desde Cabrera a Vilassar la començo a disfrutar com un enano... vaig bé de cames i la gent que passo està trencada, fosa... moralment és un chute d'adrenalina... fins i tot, quan arriba la part d'asfalt, sembla que porti voladores... com mola que no m'han fet gens de mal les bambes noves i s'agafaven de la ostia a les parts tècniques...

Adelanto en Carles de Premià... i eso que aquest tio va a córrer... més moral... miro el rellotge i veig que estaré al voltant de les 3 hores, quan jo pensava abans de sortir, que faria 3 i mitja... arribo a la Platja... aquí sembla que la sorra t'agafi dels peus, però ja veig l'arribada al fons i ja no és moment per parar... apreto les dents i arribo al final en 3 hores i 2 minuts... al final he quedat el 426 de 750 participants dels quals van acabar 685... potser per unaltre és molt, però per a mi, que mai he corregut de nit, mai he corregut pel bosc, mai he fet muntanya... perfecte, estic molt content!... unaltra prova al Sac i una experiència més!

A nivell organitzatiu, comentar que és espectacular l'ambient de la sortida, l'animació de la gent per tot arreu, a cada urbanització, a cada pujada... lo bne marcat que està el circuit, la de gent que hi pel mig del bosc per indicar-te perills, derviaments, etc... i l'ambientàs a l'arribada... un 10 tant als organitzadors com a tots i cadascún dels que ho fan possible... Gràcies!

IV Duatló de Muntanya de Gósol

Primera trovada dels CE Iber amb els Tritrajes oficials a la IV Duatló de Muntanya de Gósol. En Patrick, autèntic anfitrió de la Cursa, ens va acollir a casa dels seus avis tant a en Mendi, en Victor i a Mi. Diumenge al Matí, se'ns va afegir el voluntariòs e incombustible Tito.

La IV Duatló de Gosol es tracta d'una prova popular, però amb molt de nivell... 3,7 km de runing, 15 de btt per acabar amb 2,5 de cursa altre cop.

Després de les explicacions per part de la organització, sortida poble amunt. En acabar-se el poble apareix un petit GR de pujada casi vertical, el qual s'ha de fer caminant, excepte els primers classificats, on està el nostre Conan, en Jose Mediolea. Després de pujar fins a dalt de la muntanya, arribem a un prat on ja es pot començar a córrer, preludi d'una baixada molt ràpida però molt perillosa per els tormells, ja que estava plena de pedres. En arribar a baix, en Mendi arriba 4rt.a agafar la bici. Per darrera, en Tito al ben mig del grup, i cap al final, en Victor, en Patrick (que em va adelantar en plana baixada) i jo.

El tram de Bici començava amb un parell de km. planers que em va servir per enganxar just a les primeres rampes de pujada a en Patrick i en Victor. De cop, ens trobem tres Ibers junts. Però sobretot ens trobem en Patrick i jo en el duel al sòl per no ser l'últim de l'equip!... mica en mica, i amb cadència, deixem enrrere en Patrick i tot seguit despenjo en Victor. Després d'1'5 km de pujada... la gran baixada, tot pista, però molt pedregosa i per tant ràpida i perillosa on el més dur era aguantar les mans enganxades al manillar i frens. Un cop a baix, nova pujada, aquesta més curta però més intensa, ja que les rampes eren més pronunciades i sumades a la Calor que feia i les pedres, la van convertir en un petit suplici. Va ser aquí on en Victor va tenir un cop de Calor, sumat al Gel que li va sentar malament i haber tornat el dia abans de les vacances a Cerdenya... que el va fer Vomitar... a més de punxar la roda, motius més que suficients per abandonar la prova. Un cop a dalt d'aquesta darrera pujada, una mica de carretera i final en baixada fins a la segona transició. Pel Davant, en Mendi va arribar a la Segona Transició 8è... quina màquina, de fet, me'l vaig trobar arribant a la meta quan jo deixava la Bici.

El Darrer tran de córrer era un petit tram plà fins arribar darrera del Castell on un "caminet", per dir-ho d'alguna manera, et pujava fins a dalt de tot. Aquí, per suposat, de córrer res. El més maco és arribar a la Torre del Castell i pujar les escales metàl·liques per tocar la Campana i tornar a baixar. La baixada del Castell per les rampes del poble, també van ser un autèntic suplici per els quadríceps, que en qualsevol moment dirien prou... ultims metres i final del patiment/disfrute!

Classificacio IBER a Gosol:

8. Jose Mendiolea 1h 18'

24. Ernesto Abad 1h. 24'

29. Ricard Torres 1h. 34'

31. Patrick Albert 1h. 37'

--. Victor Perez (abandono por pinchazo!)...

Destacar la Gran Tasca de les Ajudants la Maria, la Laura i la Mariana tant a les transicions com al final de la prova.

També agraïr a en Patrick haber-nos allotjat a casa seva, el que va convertir aquesta trovada en un gran cap de setmana.

FORÇA IBERS!

Cursa Popular de Premia de Mar 2011

Després de molts anys, vaig fer la Cursa Popular de Premià de Mar... la de casa, la del Poble!... 10km entre els meus carrers.

Abans de comneçar, salutacions amb en Quesada, en Famadas, l'Oriol i el Sergi... sé que tots ells correran massa així que em quedo amb l'Ivan San Antonio i ens posem al darrera.

Sortida, carrer amunt però en arribar al camí del mig, sabia que fins a la platja era pla i baixada... així que m'enganzo a l'Ivan i a muerte. Comencem a avançar gent, ja que hem sortit molt endarrera... tot va vé... fins que abans d'arribar al cami del mig tornant del poligon Buvisa penso... l'Ivan va molt fort i ho pagaré... i decideixo deixar-lo estar a ell i la seva musica de Armin Van Byuren...

Arribem al passeig marítim amb bon ritme... però se'm comença a fer llarg. És quan me n'adono que el puto iphone que porto al braç no m'està avisant cada 0'5km com a mi m'agrada, i per tant ni sé ojn sóc, ni sé com vaig... tot i que entreno cada dia per aquest trajecte... decideixo centrarme en el ritme... i em comença a passar gent... clar, soc de ritme lent... 5'30" com a molt!... doncs a reservar que el final és dur...

Tornem de Masnou i el passeig se'm segueix fent llarg, i més si em va passant gent... apreto les dents fins a arribar al pas soterrat unaltre cop... va ara si!... doncs no!... no que el platan que m'he menjat per brenar se'm repeteix... estic patint més del que pensava, començo a tenir calor, pujo el primer tram de la gran via amb ganes de parar... però corro a casa!

Arrinbo a la Gran Via... això si que és un xute i no el Gel que m'he fotut abans de sortir i que crec que és el problema... la gent anima i inconscientment pujes el ritme... Vaig a la Maria amb l'Adela i la Rose a la Jijonenca.... rebufo com sempre... que vegin que estic cansat ;) ... i al final de tot estan els meus pares!... els saludo, rebufo, però ara és de veritat perque comença l'autèntica pujada de 600m d'Elisenda de Montcada... m'anima que començo a adelantar a 3 o 4 que caminen!... en arribar a dalt, ja està casi tot fet... reservaré fins arribar a l'ambulatori i allà a mort, perque és baixada... apreto i em fixo un objectiu, una noia a 150 metres... arribo a la darrera curva... sprint de futbol i final.... 52:05" segons les classificacions oficials al Xip... el 361 de casi 600... no està malament...

L'any que ve, baixo de 50 i entro amb la Paula als braços!

Triatló de Mataró (o... Acuatló)

Darrera prova de la meva temporada Natural (no s'ha d'oblidar que vinc del futbol i ara fa un any em retiraba)... a casa, la Triatló de Mataró. En Tenia moltes ganes, i tot i no haver entrenat gaire, l'esperaba amb ansietat...

Dissabte a la nit es posa a ploure, diuen que demà ja no ho farà... me'n vaig a dormir, em desperto i... segueix plovent... Volia anar en bici desde Premià i "cabezón" a les 7:30 me n'hi vaig... ja pararà!

El Victor m'adelanta per la Nacional amb el cotxe i se n'enfot... arribem davant del CN Mataró i això no para... deixo bici a Box i res!... Queda mitja hora per començar i la Organització decideix suprimir el tram de bici, per perillòs... modifiquen la natació a 1.000 i els 5km corrents... vaya putada, ja que la bici és el meu fort en la meva lluita Iber per superar el Victor i el Sergi...

Arriben en Mendi i en Xavi Barroso, comentem la jugada i decidim... tothom va amb neoprè, però m'han dit que l'aigua està a 20 graus... prou calenta... o vaig amb Tri i perdo flotabilitat o amb neoprè i em barallo per treureme'l... al final segona opció...

També és el moment en que arriben les sofridores, la Maria i la Laura a acompanyar-nos una vegada més.

Anem cap a la sortida, hi ha molta gent, crec que eren 750 els participants... ens fem 4 fotos, probem l'aigua i a preparar-se per el rush inicial.

Surten les noies... i als 4 minuts, els Federats... i a l'aigua... Sense voler'ho, m'he posat en molt bon lloc, malament, perquè jo no sóc bon nedador i temo que em pasaran per sobre... agafo el meu espai entre patades i braçades... i apreto fort fins arribar a la primera boia... no em vull quedar a les primeres de canvi en els darrers llocs...

Girem la Boia i en el llarg la cosa es dispersa. Ha parat de proure pero no hi ha molta claror, per lo que la meva direcció es torça constantment mentre busco algun nedador que el faci de Guia... a poc d'arribar a la segona boia el trobo i agafo ritme...

El darrer llarg cap a la platja se'm fa molt llarg, ja que és en diagonal, per tant, més llarg que el primer troç... començo a veure casquets de color blanc dels No Federats que han sortit darrera meu i neden bé!... se'm fa llarg, tot i que decideixo apretar les dents... total, no hi haurà bici... apreto fort i arribo a la platja prou bé!

Entro ràpidament als boxes treient-me els braços del Neoprè i arribo al meu lloc ben ràpid.... vinga va tira fort!... no puc!... se m'enganxen les cames del neo... el Xavi i en Ruben en son testimonis... he de seure a terra per poder treure'm el Traje... fins i tot els de la organització flipen del "pardillo"... Ric... se'm cansen els braços i just quan fins i tot m'agafa una rampa a l'isquio de fer força, salta i ja és fora!... no em poso ni mitjons, per no perdre temps... hauré perdut 3 o 4 minuts!

Començo a córrer intentant agafar bones sensacions... son diferents, sempre corria després de la bici, però correr depsrés de nedar també és extrany... em comença a pasar molta gent fins que en arribar al primer gir de l'espigó agafo ritme... tot i que m'he deixat el rellotge i no sé a quan vaig... no molt ràpid... Em creuo amb el Sergi... aquest m'agafa fijo a la segona volta... i em creuo amb el Victor, aquest no... ja que voldria dir que em fot 4 minuts... la segona volta la faig millor, tot i que a falta de la tornada desde l'espigó començo a notar les roçadures per no portar mitjons... aguanta!... el Sergi m'adelanta... corro 15 segons al costat d'ell, però és massa per mi... arribo a la darrera recta i em pico amb un parell que venien forts i em volien adelantar... això si que ho sé fer, guadar per acabar esprintant!... i sense que em passin, clar!

Final... he fet  543 de 576 amb 53'01", el Victor 52'17" el 534... i el Sergi ha fet 428 en 47'56"...

No és un bon resultat, però per ser el primer Any... acabo amb 2 mitjes maratons, la Transmaresme, 2 Deumils, la Garmin Olímpica, la Duatló de Muntanya de Cabrils i les Duatlons de Carretera de Banyoles i Vic... ara a esperar que arribi la Paula... i al Setembre torno a començar!