Maratón de los Monegros 2012

La Maratón de los Monegros era el meu darrer gran repte abans de la Half. Me'l volia pendre com un entreno i com una experiència. Al final el meu company de viatge serie en Puchi (sergi Puigmal) que portaria el Dorsal del lesionat Edu ja que el Rafa i l'Antonio com sempre anàven en plan Zipi y Zape y l'Oscar i en Rayo (companys de Feina) me'ls trobaria allà juntament amb en Barroso, Ricardo de DBike, etc...

La cursa començava a les 13:30 per donar temps a que la gent matinés. 8 del matí en Puchi em passa a buscar per casa i carreguem les dues bici al "famòs" portabicis. Xerradeta bona, i quan sembla que el camí ja es fa llarg, prop de 3 hores, arribem a Sariñena.

Just arribar, un home en fa aparcar tot just a la Sortida, vaya sort hem tingut. Descarreguem i vaig a pels dorsals. Una cua d'escándol. Em tiro quasi 30'. Em trobo en Rafa i l'Antonio, l'Oscar i en Rayo... quedem en veurens després. Acabo i parlo amb l'Oscar en trucar-nos en una estona, jo habia d'anar a vigilar les bicis mentre en Puchi anava a buscar el seu dorsal. Vaig al cotxe i mentre espero, decideixo dinar el plat de pasta que portava... temps per xerrar amb el Ricardo del DBike que espera els del Makrobike per anar amb ells. (es qui em fa la foto)

Son quasi les 12, encara queda més de hora i mitja i ja hi ha gent que es posa a la sortida!!... el Rafa aconsegueix parlam amb mi i també em passa a veure...

El Puchi triga quasi 45' en tornar i decidim preparar-nos per anar cap a la sortida que comença a omplir-se... truco a l'Oscar però costa agafar linea. som 6000 persones intentant quedar. El mateix amb el Rafa. Al final decidim anar a la sortida. Estem al final de tot de la Recta i tenim un munt de gent que va arribant per darrera. Seguim trucant però res.

I sortida... amb la calma, ja que passen quasi 10' des que surten els primers. Al poble es fa una mica de Tapón, però ràpidament comencem a Rodar. Planeja i hi ha alguns moments de tap per culpa de Bassals que la gent no vol atravessar. EM trobo amb l'Oscar i em diu que el Rayo ya pateix!!... però si només anem per km 5 i plà!!!... consensuo amb ell marxar al nostre ritme en Puchi i jo, ja que sinó pot ser etern!

Arribem al primer port, encara atapeït de gent i apilotonats, i en Puchi, que està molt fort, apreta i marxa. Habiem dit que si ens perdiem en veurime a l'avituallament!... però el que no sabiem es que l'avituallament seria tanta bogeria de gent que no ens vam trobar!

Doncs res, decideixo menjar i maleïr en Puchi per deixar-me tirat, però aprofitar per tirar i entrenar. L'avantatge es que aquí mai estàs sol, però en el fons si estàs sòl. És aquí on els records és una nevulosa de Pols, pujades, baixades, parlar amb la gent, patir algun susto i més pols i paissatges. Tot és pista i simplement vas sumant i sumant kilòmetres entre llanures.

Al final, sempre t'envolten els mateixos. Vas passant els km 50, 60, 70, 80, 90 i de cop, quan ja començava a estar cansat i aborrit, apareix en Puchi...

El tio s'habia estat esperant més de 20' al primer avituallament i al final no em va veure... total que també li va servir per entrenar fort, que és com està... i lo bò es que ens vàrem veure just als darrers 25km... per comentar la jugada, fer 4 fotos i videos de rigos... sempre en marxa!... i decidir apretar els darrers kilòmetres ja que comença a ploure.

Fins i tot en el tram final em fa de llençador i ens possem a tirar en els darrers kilòmetres d'asfalt a un ritme infernal, passem a un unt de gent... entre ells, gent que fan la curta (fa 4 dies jo era d'aquests!)... i arribem al final... amb una al·legria inmensa, baixant de les 6h. al marcador en un parell de minuts i amb bones sensacions.

Acabem i segueix plovent, pel que decidim passar de la Fideuá i anar a per una Birra. Truquem el Rafa per veure on son... anem al parking a veure'ls per fer la foto de rigor!...

Unaltre al Sac, però encara queda tornar!... pel que abans de seguir agafant fred, anem al cotxe ens canviem i fem camí de baixada... encara queden 3 hores... el Barça - Espanyol, darrer partit d'en guardiola a la Banqueta ens fa d'amenització juntament amb el Portabicis... només sortir de Sariñena, quasi perdem les bicis, ja que el Portabicis estava anclar a l'aleró i quasi el doblega... susto i patiment tot el camí mirant pel retrovisor.

  

Al final, gran entreno, 120 km de rodar per sorra, i ja queda menys per l'objectiu de la Temporada, la Half de Calella. També agraïr en Puchi la seva paciència, ja que anar 6 hores amb mi al cotxe, més el que vam estar junts a la cursa, té molt de mèrit.