Santvi de Cabrera

“Una cursa Extranya!”

 … aquest sería el títol de la meva primera participación a la Sanvi de Cabrera… ens esperaven 14km de cursa de muntanya que deien seria molt dura, ja que el circuit el feia en Javi Delgado, de Espiridon!!... Fisicament, arribava amb els ulls Vermells com un Vampir per culpa de la Conjuntivitis… mai abandono, però avui era un dia per pensar-s’ho, ja que veig borròs i em piquen els ulls!... pero res, unes ulleres i a correr!

Com és al costa de Casa, no cal matinar… cotxe, recullo el Miki (el meu super Fisio), a la meva “novia” Edu i l’Aleix i cap a Cabrera. Un cop allà, ens trobem amb tota la tropa VO2… el Joan, l’Oriol, Ricard Boix, Morante, Ramonet, Ade, el Josep i l’Arnau… i ens fem la Foto de rigor!... a darrera hora també arriba el Santi, que estaba amb els seus fills a la cursa pels més pekes.

Foto d'ekip VO2

Els VO2 agrupadets a la Sortida

Ens posem al Darrera i sortida… un grup al davant i les nenes de l’equip, l’Oriol, en Morante i jo al darrera… volteta pel poble entre risas, fins que comença a pujar i es fa el silenci i es comença a seleccionar. Vaig bé, i porto l’Oriol i el Morante al danvant. A mitja pujada adelanto a la Marta (novia del Mendi)… l’animo, però li dic que no em pot tornar a guantyar com a Gavà!... els primers 5 kilometres no parem de pujar… anem un grupet de gent que sempre som els mateixos on també hi há en Carlés Solé i el gran Toni Noé (aquest yayo les fa totes!)… arriba la primera baixada i se supera sense problemes.

El paisatge i els camins son macos, estan tendres de la pluja del dia abans, i és una zona que vaig reconeixent d’altres curses (Burriac Atac o Burriac Extrem)… i vaig bé… fins que arriba la pujada forta!... pero forta, forta!... que quasi no puc ni pujar caminant!… i els bessons em comencen a avisar… però arribem a dalt i comença la baixada!... Comentari especial per en Mendi, que amb la seva BTT me'l trobo 3/4 vegades al llarg del circuit per animar-me amb els seus crits!

Portem 7 o 8 km i vaig amb en Toni Noé… recupero sensacions fins que en un momento, ens adelanta un noi del Maimekansu i li crida a en Toni Noé: “Que fas aquí, t’has equivocat, no pot ser que estigueu tant al davant!”… i ens comencen a pasar gent a un ritme superior al nostre… doncs serà veritat, que en algún lloc ens hem equivocat i em comencen a delantar en Ramonet dels VO”, el Famades, el Flamarich, el Sergi Farran… fins i tot porto a la primera noia al darrera (de fet li xafo la foto de les pedres!)…

Esgarrant la foto de la 1a. noia!

El gran Toni Noé

Oriol, company de cursa fins que em vaig colar!

Joan, la sorpresa del día!

Edu, sempre pendent de les càmeres!

El tram final de baixada el faig bé, no sé si pel xute d’anar al davant o pel fet de portar menys kilòmetras a les cames… no sé quants m’he menjat, però já baixem cap al poble i arribo a meta davant la sorpresa dels poc que em conéixen i em veuen arribar tan d’hora. El que no té preu, és la cara de tots els que van arribant i em veuen já a la Meta!...

Apretant al final per semblar que vaig amb els de davant :)

Doncs això, cursa extranya, perquè l’he feta veiente borròs per la conjuntivitis, perquè he fet menys del que em tocaba sense voler, perquè he arribat amb els primers… espero no repetir gaire aquestes sensacions i posar-me bé d’una vegada, i estar on em pertoca… patint pel darrera, però disfrutant!