sábado, 13 de septiembre de 2014

Triatló Olímpic de Tossa 2014


la millor forma d'arribar a meta!


La Triatló de Tossa s’ha convertit en un classic. Un clássic per acabar les temporades dels Triatlons, un classic per entrar amb les meves pekes i un classic per les avaries.

Després del naixement al Maig de la Laia, he estat parat fins l’Agost,on he fet una mica de pretemporada per arribar a Tossa una mica digne. El cap de semana ha estat genial ja que vàrem anar a dormir a casa de l’Alex i la Sandra i els seus pekes, per allò de fer “turismo esportiu” o com li dic jo… “vendre-li la moto a la familia”… ja que d’unaltra manera seria imposible fer totes aquestes coses.


dinant a les 12:30 amb els VO2Triatló

La cursa és a les 15h. Quedem amb els companys de l’equip per menjar alguna cosa abans… Saul, Sergio, Oriol, Miki (fisiopremia), Boix, Juan… i alguns arriben ja dinats com en Rai, Imanol o Josep Nebot.

A punt per la sortida
Anem cap a la sortida, neoprè opcional i tot i els dubtes perquè fa calor, ens el deixem posat. Anem cap al calaix i a nedar. Com sempre a Tossa, molta gent per un circuit tant estre i petit… arribem a la primera boia sense adonar-nos i entre cops… agafar la segona és també un momento i de tornada a la platja noto quasi corrent a favor i començo a veure l’aigua… ja no és escuma!

A la primera volta cops i escuma!
Sortim a la platja per donar la volta, saludo a l’Alex i… sorpresa, porto 14’… vaig molt bé! L’espatlla no em molesta més del compte i faig la segona volta realment disfrutant per sortir de l’aigua en 28’30”… l’any passat van ser 35’… allà están les meves incondicionals la Maria i la Paula (quina alegría em fa veure-les!)

sortint de l'aigua...

...sempre fent broma!

Transició amb la calma i a pedalar… comencem els primers kilòmetres que van picant i vaig passant gent fins que m’estableixo amb un grup de gent… el primer port és més curt, però té unes rampes més dures que costen…

Baixada cap a llagostera, on vaig tirant de dos o tres… en aquesta zona de la cursa no es fan gaires grups, tothom desperdigat, pel que normalment vas sòl.

Encarem cap a Sant Grau i bufa molt de vent en contra que costa pedalar… fins que arribats al port ja es cadascú a lo seu. Ja me’l conec, reconec quasi cada rampa… i tot i així se’m comença a fer llarg… fins que finalment arribem a dalt.

La baixada sé que és perillosa, a més a la primera curva, un noi está a terra atés per un de Protecció Civil, així que calma… i fins a vall!

Arribem als darrers kilòmetres, amb les tres rampetes i quan ja he arribat al final de la última i ja veig tossa… psss psss pss psss… no pot ser! Unaltre cop no!... he punxat la roda del davant!... queden 4-5 kilòmetres, trigo més en canviarla que seguir baixant… això si, a 10 per hora i veient gent come m passa i intentant no desllantar!... i és així, com un any més entro amb una avaria a Tossa! (i ja van 3 anys!)

Entrant amb la roda del davant punxada!

Toca córrer… a veure que tal… i només començar… managuen les cames amb rampes als quadriceps… paciencia, respira fons, veu aigua i un gel i xino xano… i al km 2 ja vaig recuperant sensacions.

No sé a quin ritme vaig, ja que el rellotge té bloquejades les tecles… així que anirá a sensacions. Em creuo amb en Rai, en  Nebot i l’Imanol que ja entren… i al mitja volta em passen en Boix, Saul, Sergio i en Miki… que els animo que baixen de 3h… Jo a lo meu, a disfrutar de la cursa…

Al gir, están allà animant-me la claca… em crida l’Alex “el barça ha guanyat!” i jo ric, ja que és precisament una de les coses que pensaba..

M’ho estic passant bé, em noto cansat, però regulo la pujada per apretar el darer tram de tornada… I així és, acabo amb un córrer lleuger, veig que baixaré de 3h 20’ que era el meu millor temps a Tossa… al final de la recta están tots els de l’equip VO2 animant-me… xoco mans, els dic que ens hem de fer una foto tots… faig la curva i agafo la Laia (amb 4 mesos) i la Paula corre de la mà meva… l’espeaker em menciona.. i faig 3h19’12” (29:25, 1:57’27”, 52’20”)…


entro a meta amb la Laia i la Paula!

Avui he disfrutat!

Estic molt content, m’ho he passat bomba avui… Agraïr a l’Alex I la Sandra l’hospitalitat per el cap de setmana, els companys de l’Equip per seguir suportant-me… però sobretot a la Maria I de rebot a la Paula perque són les que van sempre amb mi, les que supoten les meves bojeries d’horaris i a les que els hi robo una mica de temps per entrenar i poder disfrutar el dia de la cursa!

l'Equip VO2Triatló

... a la foto faltava l'Imanol... aquesta es la bona!

No hay comentarios:

Publicar un comentario