I Duatló Indomit de Sant Andreu de Llavaneres

Aquest Diumenge va ser una mostra de perquè faig esport i perquè estic apuntat als VO2. Com en tantes Curses, un comentari a l’equip per part de l’Eloi genera una corrent per a que entre un i l’altre, ens piquem per participar a la I Duatló de Muntanya Inndomit a Sant Andreu de Llavaneres. A mi em pica l’Edu, a qui pica l’Eloi, jo pico a en Marc, en Saul, a en Juan i així fins a completar una llista de quasi una Dotzena…

la meva nova Focus Raven ;)

La prova pinta que será molt dura, ja que segons ens comenten el tram de bici será més que exigent. Arribem tots a la Sortida… també en Cesari, en Xavi Mas, la Laia, el Jordi… i foto de rigor…

nombrosa presència de l''equip VO2

Quasi ni escalfem, fem mes xerrada i cachondeo… i sortida!... 5 km de Córrer… que es fan en uns inici que va pujant per la pista però sense gaire complicació.. fins que al kilòmetre 3… paret amuint pel mig del bosc… quasi escalada!... i tot seguit avall que fa baixada!... vaig bé… he vingut a disfrutar!

Agafem la bici… i ¾ del mateix… pista amunt fins que al km 7/8… la pista s’empina i entre la pendent i els corriols ja he de posar el peu a terra… Aquesta será la primera i no l’última, ja que els kilòmetres següents és un constant de pujades dures i dificils.. però encara a pista…

Fem una mica de baixada i de cop… ups.. hem sembla que m’he passat algo… veig un home i em diu que m’he colat… he seguit 500 metres pista avall… giro cua i veig algo pintant que entra al bosc.. será això?... m’endinso al bosc, pero no sembla gaire un lloc per on hagin passat 100 bicis abans que jo… em desespero i torno a girar cua!... i ja pensó en tornar pista enrrere i plegar quan veig uns nois que venen avall… porten un kilòmetre menys que jo i em fan veure el gir que ‘he perdut!

I a partir d’aquí fins als kilòmetres finals de Baixada, tot es resumeix en corriols molt técnics pel mig del bosc on més que per força, per manca d’habilitat, en més d’un cop he de posar el peu a terra o fins i tot caic… Em trobo en Jordi Pujol, amb el canvi trencat… em paro però no tinc ni idea de mecánica.. pobre, haura de baixar sense pedalat fins a abaix!

el circuit de BTT va ser molt exigent

Un dels moments més grans és la meva arribada a la transició… tots els companys de l’equip VO2m’esperen per fer-me la onada i animar-me (ells ja han acabat)… Edu m’acompanya a boxes… i diu m’acompanyarà el tram de correr que li servirá per descarregar… la Laia també s’apunta… 2,5 km per endavant amb dos pujadetes però que se’m fan molt amenes amb els dos “motxilers” que porto.

El segon tram de running...

Tram final de baixada i en un salt entre dos troncs… crack.. em torço el tormell… però ja no és temps per lamentar-se. Com diu la Laia: “tira que ara está calent!”… i apreto per arribar en 2h 58’59”… mitja hora menys del que havia pensat!

Entrant a Meta amb l'Edu com a motxiler

El resum… m’ho he passat pipa, tot i ser molt dura la bici. Però a més, com deia al principi, l’mabient que hem viscut entre els compyans d’equip encara fa molt més divertida la Prova… és per això que faig esport, per salut, per diversió, per la gent, per l’ambient, pels camins que descobreixo, per la natura… jajaja!