Centuria Trail 15k SCRVTVM Sant Pau de Seguries

Cursa sorpresa, maca, dura i gran entreno per a la Burriac Xtrem que tinc en 2 setmanes, aquest seria el resum rapid, pero si vols seguir llegint, ho explico! 

Aquest cap de setmana pujavem a Camprodon, que feia quasi un mes que no pujàvem, amb la intenció de fer cap de setmana de descans i familia. Per suposat, portava roba per correr, ja que algun dia tenia pensat sortir a entrena per la Burriac Xtrem del proper dia 19/11. Per sorpresa, m’entero divendres a la tarda, que dissabte hi ha la Centuria Trail a Sant Pau de Seguries. Així que baixem a preguntar si em puc inscriure i diuen que si, el mateix mati de la cursa... Genial!... 

Hi havia la de 10k, 15k i 28k... així que la de 15k estarà prou bé. La cursa surt a les 10:15, així que no he de mantinar, només anar abans de les 9 per fer la inscripció. Tinc una hora per davant i comprobo que el dia s’ha aixecat amb moltissim vent, sumat al fred... dubto que potser la termica i manguitos mes la samarreta pot ser poca roba. Em trobo al parking a unes Catrines de Premia i m’expliquen que la primera i la ultima pujada son molt dures. A veure que em trobo perquè he vist el perfil i veig que son 3 pujades llargues. 

Escalfo 10’ i a veure que surt, sense espectatives més que disfrutar i fer un bon entreno. Sortim uns 120 participants. Primer km pels carrers del poble, a 4’30... com totes les curses i de cop... primera pujada cap a Capsacosta. Es 1,5km per pujar uns 250m amb algun descans... però amb trams del 30% i el 40% a la part final!!!... un cop a dalt, una creu de Ferro i baixada super empinada també. Correm un tram maquissim pel mig del bosc i trepitjant fulles caigudes... s’ha d’anar amb compte o trepitges, per les pedres i arrels amagades a sota! 

Encarem la segona pujada, poc mes de 700m, aquesta no es tan dura, comparada amb la primera... però no hi ha cap moment de descans... El grup on anava s’ha desfet, i hi ha un parell de corredors que ens anem passant depenent de si pujem o baixem!... el vent bufa fort quan arribem a dalt!... baixada, també bastant tecnica, ja veig que es una cursa per anar amb calma i precaució!... 

Km 5,4 toca la part central... uns kilòmetres de sube baixa en el que vas disfrutant del paissatge... pero la carrera tendeix a baixar, temps per recuperar cames i aire... fins que arribem al segon avituallament al km9. Paro, menjo, ve la darrera pujada i veig un cartell de Tram Strava 1,9km 400+ de desnivell... i la primera pujada es una pared per un prat (després veuré que es un 45% de desnivell)… molt heavy, costa pujar caminant... i és llarga!... una baixadeta i segueix pujant i molt... un 20% de desnivell de mitja amb baixades o plans entre mig vol dir que quan puja, puja.. I molt!... segueix fent vent, pero ja no fa fred... la part final de la pujada va entre el Bosc i a dalt de tot sento el Centurion i el Romà animant... “Va que et veig caminant! Espabila!!” quin bon rollo trobar aquests dos personatges de la organització a dalt de tot de la pujada... i ja només queda baixar... 

Miro el rellotge, ja fa estona que veig que farem 1050m de desnivell positiu i per tant baixar de 2h serien paraules majors... la baixada final es divideix en un tram molt rapid pel bosc... per arribar a una especie de Riera plena de fulles on practicament et deixes derrapar avall (-35%-40%)… per acabar el darrer km al caminet que va pel costat de la Carretera... ja veig la Meta... ja només queda disfrutar i saludar a la gent... entro a meta en 2h10’59” el 54 de 145... no estem tan malament!