Burriac Xtrem 2023

La BurriacXttrem m’ha deixat 3 coses clares. La Primera, m’encanta participar a curses per passar-m'ho be amb amics o companys. Dos: les curses de Trail cada vegada les fan més dures i tècniques i potser no s’han parat a pensar que el que volem es córrer per la muntanya i no escalar. I 3!... el canvi climàtic està aquí!... comencem!

Un Any més, i ja en van 10, la BurriacXtrem s’ha convertit en un fixe al meu calendari, fins al punt que juntament amb la Mitja de Barcelona, son les curses que més he repetit... Com cada any, per dates, em va genial després de l’estiu, amb l’arribada del fred (això després en parlem) entrenar per les muntanyes de la Serralada Litoral amb la BurriacXtrem com a objectiu. Em dona 2 mesos per deixar el pla i la calor per aclimatarme a pujar pel bosc... també com sempre, enganyo a algú, aquest any al meu amic, alcalde i pericu, en Rafa Navarro. També els amics i excompanys del VO2 com en Gonzalo, en Marc o Uri Delblanc la faran... repte?... fer-la bé i disfrutar-la!

Quedo amb el Rafa a les 7:15, aparquem a Argentona i ja comença el ritual d’amics, coneguts i saludats. Anem amb Gonzalo i Marc a fer un cafè i preparar-nos. Ens trobem en Flama, en Putxi, Uri, Angel Llamar, etc.. Tot un regitzell de cares conegudes. Alguns fan la de 28, nosaltres farem la de 21k que surt a les 8:30.

Sortim sense escalfar ni res, pero es igual, perque tenim 2km per Argentona i pujar per la font picant Amunt… Anem Marc, Rafa i jo junts… Primera pujada no molt llarga que utilitzem per anar avançant gent per no pillar taps… km2 baixadeta per anar a buscar la base de la primera pujada dura, el Turó dels Oriols… el Marc comença a marxar… Rafa i jo decidim no apretar massa, que no sabem com acabarem… i també trobem el primer Tap!... baixada curta i arribem a la Segona pujada dura… les Marques Blaves que et deixa al Castell de Burriac… aquest tram es mitic, practicament escalada, torna a a ver-hi tap… que ens permet mirar enrrere i veure tot el Maresme als nostres peus en un dia ben clar i asoleiat!... només portem 5km i tinc la sensación que només pujem… Primer Avituallament!

Ara bé un troç conegut, els voltants de Cabrera i ens trobem a Gonzalo sentat. Ha caigut, li fa mal el genoll i l’espatlla i diu que abandonarà… una llàstima!... ens quedem amb ell 2’ per comprobar que està bé i seguim!... Ara toca baixada vorejant Montcabrer per camins del bosc… i de cop… unaltre pujada vertical, quasi escalada altre cop que ens ha de portar a les Antenes pujant en 600m un desnivell de 150m…

Fem la zona de les Planes, que com bé diu, es un puja baixa que es fa bé i fins i tot algun moment de pista!... passem per la bass del Senglar… i tornem a pujar cap al Turó de Cirerà… arribem al punt mig de la cursa, km 12 i el Rafa ja m’ha anat avisant que a partir d’aquí la cursa va de baixada. Cert, perque faig els càlculs i portem en 12k mil metres dels 1.300m que hem de fer… no hi ha unaltra.

Portem ja 1h45!... i Rafa i jo anem comentant la jugada, explicant-nos batalletes, que si la canço de Rocky va ser perquè Queen no els hi va voler cedir una seva, que si la feina, que si la vida!... disfrutant ara si d’una zona de bosc i caminets on es pot correr!... vaig sempre davant ja que el Rafa baixa pitjor que jo… a les pujades ja em pillarà!... i li fotem una mossegada de distancia a la cursa… Avituallament del km15… parem, menjem, bebem i arrenquem una petita pujada prop de la zona de Can Raimi… 

Fem calculs que farem al voltant de les 3h… i avui no crec que pilli en Marc amb el Globus tipic seu!... crec que ha estat entrenant bé i ja comença a coneixer el seu cos!... De cop, en una baixada, patinada del Rafa i es fot de cap… fem chequeig de com està, sembla que és només un cop i seguim!... Ara ja anem bastant sols, de tant en tant ens passa algu o passem algu, i anem fent xino xano disfrutant del Maresme Lliure i Tropical!

Ja estem encarant anar cap a Argentona, sentim els gossos de la gossera… queden pocs kilòmetres… fà molta calor… el canvi climàtic està aquí, ja que recordo que altres anys feia aquesta cursa amb Tèrmica i buff i avui anem com si fos estiu… les darreres pujadetes ja em costen, el Rafa ja fa un parell de quilòmetres que va davant meu! … fins que arribem a les escales del poble… ja només queda disfrutar de la baixada fins a la Meta!... Fem 3h06’ i quedem el 147 de 297 participants… com li deia al Rafa, anem pel mig!... no és important, el més important és que ens ho hem passat bé i hem fet salut!... a Meta, Gonzalo ha abandonat i en Marc ens ha tret 10’… en Putxi ha fet 5è… i anem comentant la cursa amb els Amics, coneguts i saludats que ens trobem!.. una més a la saca!