sábado, 8 de agosto de 2015

Skoda Triatló de Tarragona (Aquatló)



Logística, aquest és un dels aspectes primordials a l'apassionant mòn del Triatló. Dissabte feia la Triatló de Tarragona, distància olímpica per anar preparant.me per la Half de Berga al Setembre. Però la Cursa comença molts dies abans, m'arriscaria a dir que a cursa, al Triatló és cada dia, ja que cada día has de manegar el tema de la Logística.


Logística per entrenar, sería el primer aspecte. Cada matí sona el despertador i cada dia es diferent, cada dia tens mes o menys una feina que t'ocupa unes hores i has de fer-ho encaixar amb dos filles que estan de vacances, tenen casal al matí, estan a casa dels Avis a Premià, a casa dels Yayos a Vilassar, etc... fas un visionat del día intentant encaixar amb el que toqui avui una sessió de piscina (vale, m'escapo al migdia, faig 1.000 metres, dino i torno a la feina!), o una sessió de Bici (com tinc poca estona i treballo fins les 3, marxaré ben dinat amb la BTT, faré un sube-baja i així recullo a les nenes i les prto a la piscina...) o bé una mica de Run (si les nenes estan a Vilassar, vaig corrents de Premia a Vilassar i allá ja ens recull la Maria i torno amb elles...)... doncs com aquestes casuistiques, una cada dia per intentar fer algo!

Arribem a la Logística de la Setmana de la Cursa. Ens apuntem a Tarragona en Victor i Jo amb la intenció de baixar dissabte a la tarda, fer la triatló i pujar cap a casa. Però a mesura que s'acosta la data, canvïa la Logística familiar. "Oye, que podemos venderle de pasar el dia fuera a las mujeres?" diu en Victor. Ok, venut!.... y als dos dies... "Oye, que podemos comer en Comarruga, que vive mi padre, y luego bajamos a Tarragona?" diu el Victor. Ok venut!... i al dia següent ens enterem que la Organització m'ha posat a la Sortida de les 19:30 en comptes de la de les 18h... total, cancelamos los planes, ja que acabaré a les 22h. massa tard per fer esperar el victor la Laura i les Nenes... vale, si no em canvïen la sortida baixaré sol, no problem!... al dia Següent, tornem a l'inici, m'han canviat la Sortida a les 18h... plan, passem el dia de sol i platja a Comarruga i després a "disfrutar" del Triatló.




La Logística del Dia de la Cursa sempre és molt similar si tens nens i venen. Es resumeix en que no et deixis res de la cursa perquè fins a 20' abans no ho podràs mirar ja que has de "muntar" les bosses, menjars, roba, joguines/pintures, etc... per a passar un dia en família fora de casa. Cotxe carregat i la Frozen es converteix en la Banda Sonora del camí a Comarruga. Dinem amb el victor, la Laura, les pekes i el seu pare. Ben dinat cap a Tarragona on, el temps comença a empitjorar... de fet, comença a ploure i per tant el temps previ de la cursa, en el que has d'entrar a boxes, preparar les transicions, visualitzar la cursa, etc... es converteix en un estar pendent de la dona (pobre patidora) i entretindre a les nenes que han d'estar a cobert i no poden anar al parque que hi ha a 100metre perquè plou!...






Finalment, suspenen la bici per la pluja que segueix caient. No se si es millor o pitjor. Millor perquè acabaré abans i abans recolliré a les pekes i la Maria. Pitjor, perquè la bici es on menys dolent sóc. Queden 10' per les 6 i ningú s'acosta a l'escala de sortida fins que li dic a en Victor, Gabi i Oscar "va anem, si ens mullarem igual!"... ens acostem nosaltres i obrim la veda, ja que tots els triatletes en manada venen a l'aigua. Está calenteta, pero crec que fastigosa...

Sortida desde l'aigua, em poso al darrera, intenció, agafar un ritme constant. I així és, faig el que estaba previst, dos voltes i 1.500 metres en 33' i pensant en Berga... "puc fer tranquilament 500 metres mes a aquest ritme!".


Transició cap al Córrer... com tothom, anem a pinyó fixe i ens deixem el dorsal (la T2 de Bici a Run ja portes el dorsal a sobre i això ens despista a la majoria)... Arrenco a córer amb la mateixa intenció, ritme constant, com si fes una mitja marató, tot i que seran 10km. Vaig a 5:15 i em vaig creuan amb l'Oscar que em Dobla (es un Galgo!) i el Victor (que també va regulant). El millor moment es el punt de gir, on està el públic i les meves filles, la Maria i la Laura animant!... Arribo a la darrera volta, l'Oscar, que ja ha acabar, decideix fer-la amb mi (així suma per  el seu debut a l'Ironman de Calella... vaya animal he creat!). Em va inentant punxar per accelerar el ritme, vol que estiri les passes, però no puc o no vull... fins que en fer la tornada animo el ritme... "Que haces?" em diu. "Agafarem aquell d'allà al davant" responc.



Ens posem a 4:15 i l'Oscar diu que no ho enten, que puc donar més la resta de la cursa. Potser si, però sempre m'agrada acabar alegre i disfrutar-les. Potser això ho haurem de mirar!




Entro a Meta amb la Paula, content d'un nou entrenament de qualitat i ja tenint al cap la Logística Post-Cursa. Hem d'anar a recollir les coses a boxes ràpid, per no fer esperar més a les pobres "suporters"... anem rapid al cotxe, carreguem tot i com ja son les 20h... busquem un McDonald's (sé que la Laia Cuevas la meva Dietista, em matará en llegir això), agafem els mCMenús i sopem al cotxe ... son les 20:30... teniem més d'una hora de tornada a casa, posem el pijama a les nenes per si s'adormen a la tornada... efectivament, a 5' de casa puc apagar la peli de la Frozen (em se els dialegs de memòria)... pèrquè les nenes s'han adormit. Les hem de pujar a coll a la seva habitació, descarregar el cotxe... faig una diyxa rapida i arribo al sofà a les 23:30... avui la Logística ha funcionat més o menys.

Demà més!

domingo, 19 de julio de 2015

Triatló de la Vila 2015




Ets pare de Família, et tires tota la setmana aixecant-te a les 6:15 per anar a treballar, arriba el cap de setmana i tens aniversaris, dinars, platja, quedades amb familia o amics i no pares... i arriba el Diumenge i no se t'ocurreix unaltre cosa que aixecar-te a les 5:30 del matí per carregar els "bartuls", la bici, etc... i baixar a Barcelona per fer un Triatló.. això és amor per l'esport.

A més, la Zona de Boxes, situada entremig de la Torre Mapfre i l'Hotel Arts et fa coincidir amb tots els crápules, borratxos, juerguistes i fiesteros que acaben la seva nit de dissabte... la imatge és molt curiosa... esportistes arribant creuant-se amb guiris i autòctons que van de voltes...


A boxes et troves de tot. Aquest esport m'ha demostrat que és per tothom... des dels cosos danone, tritrajes sense cap arruga que deixen entreveure un cos modulat pel gimnàs o la genètica, fins al "cincuenton" que es veu oblgat a embutir-se dins d'quest estil de vestimenta que evidencïa tot... arribo com sempre amb temps i observo... fins i tot un es fuma un "piti" a boxes.. això és vici!... amics que es troben i es saluden, dos noies que es nota que es el seu debut en aquest mòn ja que es van preguntant constanment que han de fer, que han de deixar preparat, etc...


Anem per la platja caminant cap a la sortida, esquivant les "restes" dels que han acabat la nit dormint a la platja. Un cop al costat de la sortida miro enrrere, la imatge és espectacular, triatletes i acompanyants caminant per la platja aixecant un núvol de pols amb les dues torres de Barcelona al fons... llàstima no porto la cámara per evidenciar el moment!


No surto fins les 8:45 així que segueixo observant... i em venen al cap dos temes més. Per un banda está l'estil i la varietat de colors, trajes, marques. Alguns estan molt acoseguits, disenys adients, discrets, elegants... però de tant en tant em trobo algún que clama al cel, pel seu color o disseny que realment t'hi has d'acostumar per mirar-lo... però al triatló tot s'hi val... fins i tot gent amb un banyador de surfer, l'antípoda del que porta banyador de natació (exemple que será bon nedador!)...



L'altre punt a considerar i molt imprtant són els acompanyants o els "patidors"... aquests normalment són de dos tipus... Novies/Dones que han matinat per anar a veure (es un dir) la cursa del seu home... Que segueixen tot el previ i després hauran d'estar una bona estona esperant a veure si els veuen passar a la bici o esperant apilotonatd a meta a veure si el veuen arribar.... tenen tot el nostre respectei admiració... i les que, a mes a mes, venen amb els fills, més encara, ja que despertar els nens i aguantar-los al llarg del matí no té preu... es més dur ue la prova, segur!



Després tenim l'altre tipus d'acompnyant, els familiars, normalment són Mares i Pares orgullosos de veure com el seu fill s'atreveix a fer un esport tan dur i difíil com el triatló. El segueixen a tot arreu amb la cámara per inmortalitzar tots els moments... l'aconsellen tot i no ser esportistes, però són pares i per tant experts en tot. Finalment els veus i els sents a tot el circuit cridant com bojos perquè el seu fill tingui aquest ánim que el rebifi... per ells no quedará, un pare i una mare sempre estan allá per animar-te, als triatlons i a la vida!

Finalment, aquest cop no parlaré de la cursa, ja són moltes curses en les que he explicat el meu mal nedar però que acabo disfrutant, que a la bici acabo recuperant una mica de llocs i que el córrer, sigui una Sprint de 5km o una Half de 21km es pateix, tots patim però disfrutem patint i quan entrem a Meta acabem comentant la jugada amb el company de torn i acabem estant orgullosos d'haber-nos aixecat a les 5:30 del matí un diumenge... això si, la majoria, els que no tenim la dona o els pares a meta, tenim pressa per recollir i tornar ràpid a casa perque ens esperen, ja que el dia tot just acaba de començar!

domingo, 28 de junio de 2015

Triatló Sprint de Montgat




A les 20:30 acababa la calurosa y dura cursa de 10 km de Premià. Temps per anar a sopar amb la familia, fer una volteta al Shopping Night i anar a dormir a les 12H… i a les 6:00 ja estaba en Peu ja que havia quedat amb la Emma Bosch per anar pedalant fins a la TRAITLÓ SPRINT DE MONTGAT… olé tu!

Aquesta Traitló l'havia de fer, ja que es per una gran Causa, organitzada pel gran Sergio Del Rio i al costat de casa...anem rodant tranquil·lament la Emma i jo, entrem les bicis a boxes i ens trobem amb en Ricard Boix, que també la fará… i descobrim que les noies surten a les 10h… així que la Emma ens deixa que marxem a escalfar i li tocará esperar… un cop a la platja, preparats per tirar-nos a l’aigua, ens trobem a la Gemma Abad, de l’equip que es pensaba que també sortia a les 8:40… pobre, també li tocará esperar.


Fem unes braçades i cap al calaix de sortida. Molt estret i amb molta gent al nostre calaix… em poso al ben mig, avui paso de sortir al darrera de tot, tot i no ser bon nedador. Sortida i començo a nedar com un boig, però no noto que massa gent m’avanci!... será que es com anar en grup a la bici i em porten… i en un tres i no res ja estem a la primera boia, que és una autentica bojería de gent… El llarg el faig seguint els peus de dos o tres corredors i se’m fa curt… i tornada cap a la platja on descobreixo que em surten 900m en 14/15 minuts… massa ràpid (segur que hem dut la corrent a favor).. però m’esperona amb les bones sensacións!


Com sempre trigo moltíssim a fer la T1… 2’27”… una eternitat que he de millorar!... i a pedalar… circuit estret per tota la gent que som, ja que coincidim amb els grups dels que van a per la victoria i ens passen per l’esquerra a crit de “esquerraaaaaa!”… em trobo a en Ricard Boix a la cuneta al primer gir.. ha punxat!... vaya putada!... descobreixo “el Mur” de montgat… es dur, t’obliga a posar el plat petit, però pensaba sería més larg… Vaig content i disfrutant a la bici, passant gent, és en lo que sóc menys dolent… acabo en 38’01” amb una mitja de 31.57 Km/h


Toca córrer… surto de boxes, i está la Laura Majadas animant-me i fent fotos... “aquesta l’a pots fer tu!” li crido. El circuit es planer, però per una zona amb terra, sots, etc… intento no pensar en la cursa d’ahir… vaig com sempre al meu ritmet de 5’ el km … s’han de fer 2 voltes… que no se’m fan gaire llargues… miro el rellotge i veig que baixaré de 1h 20’ i m’esperona… apreto el tram final per acabar el run en 24’29” i amb molt bones sensacions!





Resultat final, 01:18’20” per ser el 417 de 568.. en mi linia!.. però molt content i disfrutant.. ara toca pujar una mica el nivel d’entrenaments al llarg de l’estiu per afrontar d’aquesta mateixa manera les Olímpiques que m’han de portar a Berga en bones condicions…

Emma Bosch Guanyadora al seu grup d'edat!

sábado, 27 de junio de 2015

Cursa de Premia 2015



 

“Doncs no estem tan malament” aquest sería el resul del Cap de Setmana sportiu que m’ha tocat viure… o l’altra resum es que amb temps, amb entrenaments, etc… tot acaba sortint…

Comencem amb la Cursa de 10km de Premia de Mar... el meu poble. Havia quedat amb en Toni per fer-la. Preparar-la el que es diu preparar-la… dos sortides de 10 km a la semana a les 3, 4 o 5 de la tarda amb la calor que fa, no es pot dir que sigui una gran preparació, però per el que estic fent darrerament, ja és algo…

Quedo amb en Toni, li dic que la farem junts, crec que corre al meu ritme tot i que diu que no… ja ho veurem. Anem molt d’hora perquè em pensó que la sortida es a les 7 i no a dos quarts i per tant tenim temps per petar la xerrada amb amics, coneguts i saludats… això també m’agrada molt!... escalfem una miqueta amb en Joan Basseda dels VO2 i ens fem la foto de rigor amb Alexis i en Karamo i cap a la sortida.




Ens trobem amb la meva cosina la Cris i en David… aquests serán una bona referencia. Li dic a en Toni, tu segueixme i baixem de 50’!... Sortida, amb el mogollón de gent i en baixada… baix retenint-me, mirant enrrere, ja que en Toni diu que no li va bé sortir molt ràpid. Vaig girant-me constantment… fins que a la riera, no hem arribat al km 1 que em diu “tu tira!”… i decideixo anar a buscar a l’Alexis que el tinc 50 metres davant…

Com sempre, els primer tram es ràpid, fins que arribem a la Ona on veig a la Cris… la passo i l’animo. Uns metres al davant el David que la va esperant… decideixo anar fent. El tram del passeig, com sempre, intentar agafar un ritmet bò i distreure’m en mirar el terra ja que si mires la gent estirada a la platja et venen ganes que quedar-t’hi!


La Cursa de Premia comença a la Salle, km 5’5 i pujar lleument cap a la Gran Via… enguany no se’m fa tan dur i la música i la gentada m’esperonen. Allà em trobo amb la Maria i la Paula, fidels a la cita. Vaig rient, saludant, picant de mans als nens i això es un bon simptoma… Descans de baixada i carrers del casc antinc per enfilar la tornada cap al centre del poble on hi ha el segon “repechón”… Passatge Manent, però vaig mirant el rellotge i veig que no vaig tant malament… Gran Via unaltre cop rien i saludant… això va bé i arriba la pujada per Elisenda de Montcada on em passa l’Alexis!

  
Al contrari que altres anys, la faig a ritmet, i arribant a dalt menys mort… agafo com l’Alexis que el tinc uns 50 metres al davant i a seguir apretant les dents fins a la meta, enguany al Camp de Futbol, per ser el Centerari… els 50 metres finals a la Gespa d’aquest camp que m’ha vist creixer m’emociona… i entro en 47’27”, un molt bon temps per ser Premia i per la calor que fa!... estic content de ser el 127 de 431.

24. Joan Basseda 40’01”
74. Karamo Barrow 44’23”
112. Alexis Guillén 47’11”
127. Ricard Torres 47’38”