domingo, 27 de noviembre de 2016

Burriac Xtrem 2016







Arrenquem Temporada… aquesta es la 6ª. temporada, cada cop amb més experiencia i cada cop disfrutant més i més!... Enguany amb l’Ironman Barcelona a l’horitzó com a gran repte i per tant amb molt de temps per fe les coses bé i planificades. La burriac Xtrem sempre es la primera prova, i quina prova… un any més em decideixo per fer la de 25km.
He arrencat bé aquest mes i mig, he fet una bona pretemporada, sobretot pels bons habits i continuitat als entrenaments, dos dies de run per semana sense grans carregues de treball.
Però el dia de la cursa, molta mandra, sortim a les 10h… molt tard pel que estem acostumats. Quedo amb en Victor Pérez, que té mês mandra que jo: “porque me vienês a buscar sinó no la hago!”...
Amb temps de sobres ens plantem a Argentona, per sort sembla que el dia aclarirà i no fa fred… Ens trobem a la Plaça amb la resta dels companys de l’equip Santi Pellejero, Fran, Rai, GÚell, Alexis, Anna Carné, Sandra Sardina amb el peke i anem a veure la sortida de la cursa de 15km… Putxi, Cesari, Carles…
Escalfament fins al cotxe i tornar… i de sobres… ja escalfarem a la cursa… anem cap al Calaix i el Victor em diu que anirá amb mi tota la cursa, que no te ganes d’apretar-se… ja veurem!


Sortida carrer amunt i sorprenentment no girem per on sempre sinó que baixem per agafar una riereta… la temuda sortida de 2km pel poble a 4’30” se’n va a norris!... quina alegria m’há donat, já que sempre arribava a la font Picant amb el fetge a la boca… i a pujar!

És aqui on el Victor posa en pràctica aquesta maxima a totes les curses, que per molt que vulguis anar ambu n colega, quan això comença cadascú va al seu ritme i el perdo de vista.

Pujar fins el Km 4, baixar i tornar a pujar fins al km 8. Tot això entre caminets, boscos, corriols i zones que em fan disfrutar i veure que com el Maresme no hi há res!... El circuite s entretingut en aquest començament, snese gaires zones tècniques. Anem pels boscos que separen la zona d’Argentona de la de Òrrius. També em passa en Guell, així que ja sóc l’últim de l’equip, però vaig bé!


Enguany no trobo gaires coneguts a cursa, no puc anar comentant la prova… fins que em trobo amb la Erika… Una vegada més!... a cada cursa me la trobo i anem mes o menys al mateix ritme… i aquesta eés com jo, disfrutant de la cursa, riallera, saludant a tots els controls i voluntaris… vaya, que em serveix de referência per fer la cursa més amena… la que li espera poble… radio Torres al ataque!


Bromes a part. La Tercera pujada, la més llarga já ens deixa a meitat de cursa. Estic sent riguròs en el menjar i en la beguda. Em prenc la capsula de Sals 226 que m’há deixat en Victor per provar de no tenir rampes al final de cursa. Encarem ja la pujada i baixada del Turó de Matacabres i Turó de Cirers abans d’encarar el Castell.
Ens trobem en Carles Sole! Enguany ell no córre i per tant em fa de suporter... unaltre amb el que coincideixo a cada cursa!... Gracies pels ànims i les fotos!
La Pujada a Burriac, per les pedres es fa molt i molt dura, aquí les forces ja comencen a anar justes, però vaig tota la cursa sense exprimir-me del tot, regulant. Després del Castell ja queden 3 pics mes o menys curtets…


Segueixo de Xarreta amb la Erika, el que ens fa més amè aquesta part final que planeja bastant però es fa llarga… i quan pensem que queda la Recta Llarga d’asfalt d’Argentona, el circuit ens planta a unes escales que ens baixen al poble… 500 metres de carrers en baixada que fan que l’arribada sigui molt més agraida. La Erika i jo agafem ritme, per por a que ens passi alguna noia i entrem rient com sempre, disfrutant entre els anims de la gente i de picar mans.


Al final em surten 3:11’45”, només 4 minuts més que l’any passat tot i ser enguany mês dura i técnica… i sobretot amb una sensació d’arribar bé i sencer a meta. Veurem si això ho noto en positiu o negatiu la semana vinent a la Mitja de Mataró.

 

2 comentarios:

  1. Moltes gràcies per tirar de mi els últims km...Mira que tens històries per explicar. Molt bona crónica company...Fins a la propera trobada per la muntanya. Erika :)

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Gràcies a tu per fer-me de llebre!... Tinc més històries per explicar però les guardem per properes curses :p

      Eliminar