domingo, 2 de mayo de 2021

Triatló Banyoles B

 Amb el Half de Banyoles es pot dir que la temporada ja s’ha normalitzat i ja ha acabat la primera meitad... amb el COVID, el primer Semestre han estat entrenaments intentant convinar la Pnademia, la Feina i les poques proves al Calendari... pero no podia deixar de tenir una Half que em marques el camí aquests primers mesos de l’any.

Feia anys que volia fer Aquesta Cursa. Enguany no era l’any perque habia de fer la Half de Peñiscola, pero per culpa de les restriccions de la Pandèmia, haber de marxar dos dies fora de casa a Peñicola i no tenir el cap de setmana familiar desitjat, no em motivaba prou i per tant, vaig decidir cancelar l’una i anar a Banyoles, on tenia 12 companys de l’Equip VO2 participant i on podria fer un Sube-baja el mateix dia.

Coordino amb en Miki Llevat per pujar i baixar el mateix dia... Tocarà maitnar molt però aixi sopem i dormim a casa. A les 4:45 sona el despertador, per esmorzar i a les 5:15 en Miki em recull per casa i anem cap a Banyoles amb l’Otger que ens segeuxi a l’Autopista. Arribem a les 6:15 amb temps suficient pe aparcar super aprop de la sortida, anar a la cua per entrar a boxes, trovar-nos amb la resta de companys VO2 i preparar-nos per la Sortida.

Al final l’Organització decideix que no farem 1,9km de Natació, per temes de Temperatura de l’aigua i ambiental. Al final seràn 750 en Rolling Start. Ens porten per ordre de numero cap al moll de sortida, on comparteixo posició amb l’Eloi Solà, i ens dona temps per poder petar la xerrada i fer alguna que altra conyeta...

Sortim de 2 en dos cada 3 segons així que no em trobaré cops ni bloqueig... però només sortir ja comprobo que la gent neda molt ràpid, com tinc un dorsal molt baix, surto dels primers i per tant, la majoria dels 350 participants venen darrera i em van passant com avions. Tinc la sensació de no avançar, pero vaig fent, vaig disfrutant, ja que l’aigua no està tan freda com empensaba... Al final 750m no se’m fa llarg, ja que habia entrenat per fer 1,9km... així que en 15’ estic ja encarant la Transició... em surten 15’54”... natació a 1’55” els 100, que no está malament per mi!

Bike... 2 voltes del circuit direcció Esponellà i 2 voltes del circuit direcció Sant Martí de Campmajor. Només sortir, primera pujada i ja noto que se m’ha baixat unaltre cop el seien i bvaig baix... La Primera meitat es tracta d’una pujada... un pla per donar gas amb la Cabra i una baixada a Esponellà... així que al final fas 4 pujadetes que et van minant... pero tens un tram llarg al mig per agafar ritme... on vaig passant ciclistes i alguns em passen. Anem 3-4 nois a bloc, donant-nos 3-4 metres de distància. Eloi ve amb nosaltres. Fins que al KM 40, quan ja encarem la segona part del Circuit, a la baixada se m’escapen i vaig una estona molt mes sol...

La segona meitat del circuit te la part de pujada i baixada al principi i el pla arribant a Sant Miquel, pero en ser 2 voltes, sempre tens la sensació que el circuit es molt canviant, puja, baixa, pla, puja baixa, pla... a les pujades no puc apretar ja que en anar baix, noto mal al genoll... i vaig fent... a les baixades, amb el terra moll per la pluja nocturna, no arrisco i la gent baixa molt ràpid. Es un circuit molt maco i complert, que si estas fort en bici, pots treure temps... Vaig controlant la meva cursa particular... on tinc els meus companys VO2... Davant de tot els Cracks com en Pol, Carles Moliner, Montesinos, Marc Jr, Marc Catala i Otger o Eloi... DEsprés vinc jo que vaig controlant els que em venen pel darrere, Jordi Solà (que m’acaba pillant al km 60 perquè esta molt fort preparant Vitori), Miki Llevat, Gonzalo i Ruben Monmany... als qui no he de deixar que s’acostin perquè corrents em treuràn les enganxines. Faig la bici en 2h44’32” a XX de mitja... no està malament.

Transició 2, i a correr... aquesta es la part que més venia mentalitzat i que millor volia preparar, ja que després de 14 Halfs sé que es on cauen els minuts, on guanyes i perds temps i on pateixes o no pateixes la cursa... Seran 3 voltes de poc mes de 6km... Surto alegre, a un ritme cómode i xequejant l’estat de les cames. Km1 per sota de 4:50... però la panxa em diu que he de parar... i paro darrera un matoll i descarrego... i torno a sortir a bon ritme, ara si vaig cómode!

La Primera volta me la prenc de deescobriment del circuit. Anem pel mig del bosc del Llac, per on setmanes enrrere habia anat en bici passejant amb la Maria i les Nenes. Vaig disfrutant i cómode i faig la primera volta per sota de 5’/km... molt bé!

La Segona volta es  tracta de seguir disfrutant, de seguir trepitjant fang i bassals de tant en tant, de seguir creuant-me amb els companys i animant-nos. Passo el km 10 en 48’23”... i just encaro el final de la Segona volta que em Passa Javier Montesinos, serà lúnic de l’equip que em dobla... ens animem... Saludo a la silvia del Ruben que ens anima i fa fotos... i encaro la Tercera Volta.

Com art de Magia, la Tercera volta se’m comença a atravessar... de cop passo de anar a 5 fins el km 10, anar a 5:10 ... i al km 13, just arrencar la 3ª volta noto que el cos ja no tira igual... no miro molt el rellotge ni els temps, vaig amb les pulsacions... pero veig que el meu ritme ha caigut a 5:20... Es el moment de tirar de coco, de disfrutar, de no parar tot i tenir la sensació de parar... tiro de Gels a veure si rebifo... Encaro la tornada, que son els 3km finals. M’animo en pensar que si mantinc el ritme baixaré de 5:15 de mitja que per mi està molt bé. M’animo en veure que Només en Mik, a 2km de meta, em passa... per tant Gonalo i Ruben van per darrere, tot i que també han sortit mes tard...

Toca apretar les dents quan arribo al Zig Zag del Parc de la Draga que en aquesta volta es fa llarg... pero ja tenim unaltra a la saca, faig 1:39’44” al tram de Run, i per tant em surten quasi 20k a 5:11 que està molt bé!... Entro a META amb un Temps total de 4:40’10” i amb la sensació com sempre de disfrutar en el patiment, de patir disfrutant i de pasar-m’ho molt i molt bé!... ara toca descansar, donar temps a la Familia, entrenar per plaer i sense obligacions ni muntar tetris al calendari entre feina, familia i entrenaments... i buscar algun repte per després de l’estiu!


domingo, 25 de abril de 2021

GRAN FONDO LLORET 2021

Tenia abandonades les curses i tenia abandonat el blog. Amb l’arribada de COVID-19, en un any i mig de Pandèmia, només he pogut participar a la Cerdanya Cycle Tour preparatoria per la Half Bearman Triatlón... Ara, amb l’arribada de les Vacunes, mica en mica sembla que comença ha haver-hi desescalada i per tant comencen a fer-se coses... i entre elles, proves!

La GRAN FONDO LLORET era una pedalada que no sabia ni que la tenia al calendari. Ve d’una enxixada general amb els Compis VO2 que alguns es desapunten i altres, com jo, no recordavaem que la teniem, fins que ens envien el mail amb el Dorsal... doncs res, estic apuntat amb Ruben, Otger, Carles Moliner i Rai... i amb en Ruben, que está preparant la 140.6 decidim que la fem. a mi m’anirà bé per preparar Banyoles B de la setmana vinent... i es per aquest motiu que decideixo anar amb la Kabra... Error!

La Pedalada consta de 160km amb mes de 2.500m de Desnivell positiu, vaja, una autèntica Animalada... que decideixo compartir amb en Ruben, company de Fatigues i entrenaments, sobretot de Run i Swim al temps de Pandèmia. No cal matinar massa, ja que la sortida es a les 8h a Lloret. Aparquem tots juntets amb Carles Moliner, Otger, Ruben i Jo... petem la xerradeta i repassem el recorregut... en Rai arribarà com sempre justet per la sortida... Foto de Rigor i cap al Calaix.

Cales i Rai marxen davant perquè estan mes forts, Otges diu ens acompanya a veure com es troba... Sortida ja pujant el Port de Santa Maria de Llorell, de 4ª. Categoria fins a Tossa... port que fem xino xano i on em trobo en Diego, germa del David marit de ma cosina... com diu ell, un Clàssic trobar-nos, ja que sempre ens trobem a totes les Pedalades. Ell farà la de 90km, pero ens va bé per petar la xerradeta... de Tossa enfilem la Carretera de la costa per girar per Sant Grau, el primer port Llarg del dia... Otger decideix anar al seu ritme i marxar... jo agafo el meu ritme i ja noto que soc la Única Cabra de la prova i l’error es garrafal... moure la Cabra amb tants ports serà una tortura!... pero anem xino xano fins a Dalt i baixem fins el primer Habituallament a Llagostera al Km37... Paro amb el Diego, menjem un bocata de Nocilla, veig que Otger ja ha decidit marxar... i penso el mateix, si no arriba el Ruben aviat, aniré a la meva... però tot just ho estaba dient que el veig arribar... no li he tret tant i per tant, decideixo que anirem junts perquè no hi ha tanta diferència...

Sortint de Llagostera es el tram més plà de la Prova. Són 30k de Carreteres precioses passant per Caldes de Malavella, fornells de la Selva, quart per Encarar el Segon Port dur del dia... Els Angels, quasi 12km amb un descans just al ben mig... Portem Ruben i jo a en Marc, un noi que se’ns uneix al trenet tota la prova i ens farà companyia. La pujada es fa bé, i anem passant gent i ens van passant grups... anem a ritme constant pero guardant i disfrutant. Un cop a Dalt, paradeta al Habituallament i a preparar-nos per disfrutar també de la baixada.


Tornem a encarar carreteres precioses de l’Empordà... Madremanya, monells, La Bisbal de l’Empordà, pero ja no és tan plà, ja son contants tobogans que van acumulant Fatiga a les cames... encarem el Port de la Ganga, mes curtet, pero mes dur i baixem a Calonge, on parem al tercer Habituallament al Km105. Anem a una mitja que ha anat baixant de 25kmh a 24kmh. Ara comença la veritable Gran Fondo... Encarar Romanyà, un port que entre l’aproximació que va pujant i el Port en si, son 12km... ja comencem a tenir moments de Fatiga, de cansanci, de dolor de cul, de calor amb la sortida del Sol, de pensar que cony estic fent aqui... ja no disfruto tant del paissatge, ja només penso en pedalar i pedalar i ja arribnarà la baixada... i baixem a Sant Feliu de Guixols, darrer habituallament del dia al km 121...

Ens prenenm l’habituallament amb Calma... de fet bromejem amb algun altre participant. Estan un noi i una noia comentant amb un mosso, ja només queda la carretera de la costa... i els corregeixo... “només” no... Queda tota la Carretera de St. Feliu de Guixols a Tossa i després el Port final... ja m’ho veig venir que serà dur i llarg... i així és!... Es tracten de 21km de constant sube baja... on cada pujadeta ja es un anar fent, tal i com posa pintat a molts llocs a terra... anar fent esperant la propera baixadeta de descans, anar fent disfrutant del paissatge de la costa brava, anar fent i creuar-nos amb Sep Kjuss i tot l’Equip Professional JUMBO que estan entrenant... en Ruben ja ha decidit anar al seu ritme i despenjar-se, en Marc punxa en una curva i ha de parar a reparar... i jo, sol, vaig fent i passo a la parella i vaig trobant algun altre ciclista fos i am passa algun que encara te gas de sobres!

Un cop a Tossa, ja no cal parar, ara si que és el Port Final, 5km que es fan eterns, pero que només amb la il.lusió de l’arribada ja en tens prou per anar fent... corono, baixada a Lloret i mirto el rellotge per veure que al final em surten 6:39:53 per fer els 160km amb 2.591m de desnivell a 24,1 de mitja i 148Watts Avg... la posició es el de menys, pero el 222 de 270 participants. A meta, Otger esperant-nos, ja que Rai i Carles fa estona que han arribat i marxat... Ruben arriba 5’ després i per tant, podem comprovar que ni està tan fluix com diu, ni estic tan fort... i que la Cabra ha estat una mala decisió, i que la tornaré a fer perquè m’ha agradat moltissim el recorregut i la organització... i que ja estic preparat per fer la setmana vinent la Triatló B de Banyoles i que m’encanta fer aquestes Pedalades.



domingo, 20 de septiembre de 2020

Half Ironman Bearman Xtrem


Com ja sabem tots, l’any 2020 serà recordat per l’any COVID. És l’any de la pandemia, del Tancament mundial, de les restriccions, dels confinaments, de les mascaretes, de la Crisis Econòmica mes gran viscuda desde la Segona Guerra Mundial provocada pel coronavirus... i per tant, per els que ens encanta l’esport, és l’any de les proves cancelades, del veure com ens ho fem per entrenar o entrenar sense un objectiu clar o simplement per disfrutar i estar en forma... però al desert sempre hi ha un Oasi. Al juny vam tenir la Cerdanya Cicle Tour i ara, poc abans de que ens tornir a quasi tancar per culpa dels Rebrots de l’atardor, tenim algunes curses... i jo tinc la Sort d’haber estat ‘liat’ per els més xalats del VO2TEAM a fer la Bearman Extreme Triathlon... en distancia Half... un objectiu que m’ha fet entrenar i motivar-me en tornar de l’estiu.

Així que, tot i ser una prova prop de casa, muntem expedició amb els VO2... Mik Llevat, Jordi Mañe, Albert Felix i jo... amb el Guest Star, Jordi Pujol del Calella. Pillem un Camping prop de Amelie les Bains, que es el Lloc neuralgic de la Cursa i pujem divendres tarda per recollir dorsals, veure l’ambient i preparar-nos per la prova del Dissabte.

La cursa, no gaire coneguda, es tracta de 1900 metres nedant al Llac de Saint Jean-Pla-de-Corts a le Boulou... al costat del Pertus o La jonquera... la Bici son 94km amb 1.800 de desnivell per la zona del Vallespir. I acabarem corrent, pujant 10k i mig cap amunt 800 metres i baixant els altres 10,5km per completar una mitja marató... com diu en Mik, en dia d’excursió!

 

Anem al Llac a les 8 i mitja, sense pressa ni nervis. No gaire gent, uns 120 participants a la Distància Half (els del Ironman van sortir a les 6:30) i per tant un ambient molt còmode per afrontar el que ens vindrà per davant. Estreno Literalment Neoprè... un Head comprat als amics de Swimming Zone... escalfem 5’ i sortida desde l’aigua. Una volta i mitja al Llag. Temperatura ideal, gent només a la primera boia, així que xino xano i anar fent. Girem les boies a l’esquerre, que es on giro per respirar i per tant puc veure que no soc l’ultim ni molt menys... vaig fent, disfrutant de nedar tot i no haber entrenat mes de 4.000 metres en 2 mesos... i surto de l’aigua amb la sensació de no estar cansat, amb moltes bicis encara al Box i em trobo als 4 companys... 39’... not bad!... la Mar i la Adelaida ja estan allà animant i fent fotos i videos!

M’ho prenc amb calma, avui vull disfrutar. A la bici i al Run ens obliguen a agafar un GPS i portar el Mobil... vaya cosa m’han fet!... a mi, deixar-me portar el mobil es sinònim de Videos, fotos, audios... i així és... el primer tram son 30k que va pujant de 0 a 700 metres per Vives, Llauro, Calmelles, Bellpuig fins a Saint Marçal... temps per fer algun video, disfrutar del paissatge i anar amb la calma. Explicar vivencies als grups de Whaszzap del Team o veure els anims que m'envia la Maria i les meves filles. Avui toca disfrutar!


Baixada i pla amb asfalt molt rugos entre curves, boscos, paissatges i motos (hi ha una concentració motera avui i tota la cursa estem rodejats d’elles!)... i encarem una baixada pronunciada fins a Amelie-les-Bains ... vaig molt sec, paro a una Font i carrego aigua.

Passem per la Zona de Meta, es el km 50 i vaig bé, no m’han passat gaires i algún he passat jo... fins i tot he tingut temps de fer-me amic d’en Pascal, un francés a qui li he demanat em faci els videos!

Falso llano fins el km55 i, de cop, una paret!... 6km de pujada entre el 9% i el 13%... durissima, molinillo i a passar gent... asfalt trencat, costa moure el darrer pinyó... no s’acaba mai!... fins que arribem a Corsavy on veig que en jordi Pujol esta parat a una font i el passo... doncs no vaig tan malament. 

Queden 10k de puja baixa i a partir del 70 tot avall fins a Le Tech on agafem la carretera Comarcal... i Pam!... en deixar de fer força, rampa al abductor Esquerre!... no pot ser... acompasso la respiració, bec molta aigua i pedalo agil sense fer força per alleugerir esforços i recuperar cames...

Arribo a boxes, on em trobo amb en Jordi Pujol... la Mar em recorda la conversa de l’aigua... es una cursa auto-asistida, tothom va amb motxilletes o cirturons amb ampolles... jo crec que no les necessito...”Quina mandra ara sortir a correr!” crido... pero també es l’actitut que avui tinc... anar xino xano, no petar i disfrutar! em diu l'Adelaida.

Surto de amelie les Bains amunt i de cop unaltra pared on costa fins i tot caminar... i després un tram de Bosc, roques i trail super empinat... "com sigui tot així flipare!" em dic "que porto les bambes dasfalt!".... pero al km1, enllacem amb una carretereta estreta i serà la que no deixarem ja ... 9,5km amunt, 9,5km avall... Decideixo trotar. La carretera puja, pero vaig fent, faig un Caco (Camina-Corre) i mentalment segueixo els meus calculs... hora i mitja amunt i hora avall... Km 5 una Font!... bec aigua, poso el cap a sota, recupero aire i a seguir!... Comencen creuarse amb mi els primers que baixen i m’entretinc contant les seves posicions... 1er, el 2n, el 3er... i el 9è es l’Albert!... li crido que té el 7è i 8è a tocar... va enxufadissim!... Em torna a passar en Pascal i li torno a demanar el video de rigor per el meu Instagram!

Del km 6 al 9 puja sense descans, vaig passant i ens anem passant amb la 2a. noia i un parell de francesos... quan corro els passo, quan caminem em passen... tinc un caminar massa lent!... fa sol, hi ha gorgs i vistes als cantons de la carretera, veig baixar en Mañé al top 30 i en Mik just darrere d’ell... tinc sed!... puc correr pero vull guardar per la baixada... km 9, em creuo en Jordi Pujol i li pregunto si hi ha font a dalt i em diu que no!!!... com que no??... pensaba que hi habia una font al Gir del 10,5... Arribo a dalt on un noi apunta a una llibreta els que passem... vaig pel 50 i poc... Em ve al Cap les paraules de la Mar (dona del Jordi) renyant-me per no portar aigua... he fet 1h25 amunt... vaig on time, pero Sec!

Toca anar avall... em deixo caure, frenant, ja que la inercia t’accelera pero les cames, al final noten l’esforç. Passo a la segona noia, tinc sed, molta sed!... em moro de sed!!!... corro només pensant en la Font del Km5... osigui el 15... que no arriba mai, ja que es el 16 ja!... i en arribar hi poso el cap a sota!... em tiro molta estona bebent aigua... fins i tot faig cua a la noia i els franceos!

 Ja només queda el tram final, veig que pujen els primers de la distància Ironman... hi ha mes Ombres, arribem al tram de trail on has de parar... amb el cansanci només faltaria fer una mala trepitjada i torçar un tormell o caure!... baixem al Poble, la gent als bars ens aplaudeixen i animen entre extranyats i sorporesos de veure’ns... tram del riu... la noia, que m’ha tornat a pssar va caminant davant... em poso al costat i li crido en Espanyol-Francés que corri que baixem de 7h30’... treuré el mobil i em grabaré la meta, ja que avui ens obliguen a portar-lo, tindre el moment unic gravat!.. Recta final, allà estan els meus companys animant i toco la Campa en 7h25’... i Com sempre, somrient, animat, content, disfrutant!... m’ho he passat pipa... unaltre a la saca i unaltre que repetirem!


domingo, 19 de julio de 2020

La Cerdanya Cycle Tour 2020



Aquesta crec que serà la Primera i única crónica d’aquest Fatídic 2020… Per culpa del COVID-19, la nostra vida ha quedat modificada i també el nostre Calendari Esportiu. Cosa extranya, en aquest moment d’impas entre la primera onada de la Pandemia i els rebrots que es preveu que tornin teniem al Calendari la Cerdanya Cycle Tour. Per miracle, s’ha pogut cel.lebrar… i l’hem pogut disfrutar!
Una vegada més, una cursa no és només la Cursa en si, en aquest cas una Cicloturista. Es tracta d’una escapada lúdico-esportiva. La agenda i el plan era disfrutar-la pero no faltar gaire a casa… així que Organitzant-nos amb els Companys VO2 Team la cosa quedaba en… uns pujaven divendres a casa l’Erola (Eloi, Santi, Albert Felix, Carla), altres pujaven amb les seves families a fer el finde (Sergi, Llorenç, Nebot, Otjer, Montesinos) i altres anàvem a casa d’en Marc dissabte (Gonzalo, Jordi Roca, Ruben, Marc i jo)…


El nostre plan era només de 24h però ben aprofitades… marxem dissabte a les 17h… arribem a les 19h a recollir dorsals… anem a la casa a deixar bicis i trsastos… Sopar a la Formatgeria de Llivia amb tots els Companys VO2 per xerrar i fer unes rises… després cap a la casa a preparar bicis i dormir… i al matí, fer la Cursa i en acabar, refrigeri-tentenpié i cap a casa… per arribar a les 17h altres cop!... tot molt TOP! 😉




I Així va ser… com sempre diem, més enllà de les curses, s’agraeix tenir a la Familia VO2 per compartir aquestes experiències de vida… bromes, riures i convivencia no van faltar al Escuadrón Marc, Gonzalo, Ruben i jo… adornar aquest cop amb el convidat estrella, Jordi Roca… unaltre bromista fi de la nostra corda!



Anem al Tajo, m’estalvio el lio de les sortides, calaixo, horaris i histories però que van ser ideals per fer que la cursa, tot i el COVID amenaçador, semblés bastant segura per els mes de 800 participants de la prova. Ens posem al calaix de les 8:40… la idea es anar tots juntets, tot i que alguns están mes formts que altres, pero com no hem de guanyar, doncs a disfrutar del dia… 144km per endavant i 2.500m de desnivell acumulat per la Cerdanya Francesa… La grupeta la formavem Marc, Gonzalo, Llorenç, Albert Felix amb Otjer, Jordi Roca i Pol Surinyach com a convidats.





Sortida de ALP, dirección Bellver i ja anem a Gas… això és molt llarg, Jordi i Pol marxen, la resta ens quedem al segon grup… aquestes curses s’ha d’anar tota l’estona amb la sensación que vas guardant… de Bellver a Puigcerdà, cap a Llívia i primer port del dia… pujar a Font Romeu… uns 12km pujant de 1200 a 1800m d’altitud. Aquí la grupeta ja es desfà, cadascú al seu ritme, en Gonzalo i Jo anem juntets fent la nostra!... Aquest port et regala uns paissatges impressionts, tota la cerdanya a sota teu.



Un cop a Dalt, habituallament I reagrupament de tots I seguim… Baixada rapida fins a Mont Lluís…km 48… 1/3 de cursa I anem bé!

Encarem el Coll de la Llosa, on el primer tram no puja gaire i el tram final em sorprèn, ja que pensaba seria més llarg… en total, poc més de 5km al 5% de desnivell… Marc i jo fem Videos, fotos, Instagram Lives… i portem en Llorenç i Gonzalo just darrere…



Impresionant la Baixada del Coll de la Llosa… Larguísima, quasi 14km de carretera estreta, curves, arbres… baixes de 1800 a 1000m… maquisim enllaçar curva rere curva, veient com mica en mica estas mes avall i avall entre plantes, boscos, vistes al riu… pero quan ja portes 15’ baixant, penses… “ostres! Massa estem baixant!... això ho haurem de tornar a pujar!”…



I així és… un cap avall, creues a l’altra banda del riu i la carretera comença a pujar… es el famòs Col, de la Creu!... 14km Amunt, per tornar al mateix lloc i alçada on erem. El port està dividit com en 3 parts… la primera, Suau, anem tota la grupeta mes o menys junts… a partir dels 3-4 km comença a pica… la pendent ja es un 5-6%... ja cadascú va al seu ritme i esfroç. Gonzalo i jo ens quedem amb un noi de Masnou… Llorenç agafa Pajarón i diu que afluixa i anirà al seu ritme.





La tercera part, els darrers 4km, son un infern… Calor, desnivell mig del 7% amb rampes de fins el 15%, ja portem 80km a les cames i mes de 3h… Gonzalo i el noi de Masnou se’m despenjen… Veig en Marc davant a uns 500m… ara toca patir i arribar fins a Dalt sense guardar!... a Dalt tinc els Companys a l’habituallament on fem la paradeta de rigor.



Baixem de la Creu I anem de Matemala a Les Angles… Aquest tram em sorprèn, ja que estic be de cames, vaig amb Marc i Otjer, mentre Llorenç I Gonzalo ja es despenjen… pensaba seria un port i veig que no, que es tracta de Quilòmetres de Falso Llano amb vent de cara… pero que anem fent xino xano!... fins arribar al darrer Habituallament i una Darrera Baixada on la carretera esta bastant trencada…

Just en aquest moment, Gonzalo ens diu que no va, que está marejat, te mal d’esquena i que marxem… em quedo amb ell pero em diu que marxi amb el grup que s’escapa… i tiro… seguim planejant i baixant fins a La Perche i fins als peus de la Carretera que porta a Eyne… on Marc i jo decidim esperar a Gonzalo… si sortim junts acabem junts i el tram final, tot i ser baixada, son 30km que es poden fer molt i molt llargs.


Fem Eyne, passem per Llo i es fa un petit grup amb nosaltres i alguns corredors que sacoplen… de fet ens tirem tot el tram final fins a Llívia tirant del grup. Tira en Marc i jo al costat tapant aire al Gonzalo.Fem Saillagouse-Llívia a 38 de mitja, not bad, amb aire de cara!...


El mateix al tram de carretera secundaria que ens portarà als peus del camp de Golf… aquí tiro jo com un boig, pensant que tots van enganxats darrere… del Golf girem Amunt cap a Alp, quasi 2km de carretera que va una mica Amunt, aixequem el peu per arribar els 3 juntets a meta…


Finalment ho aconseguim… entrem junts! Personalment estic molt content, ja que pensaba fariem 6h i arribem en 5h29’ a 25kmh de mitja i amb la sensació que podría haber apretat una mica mes!... No hagués guanyat gaire temps, així que com diem en aquestes curses, millor junts i perdre 5’ que sols!... i així és… a meta ens trobem amb la resta de Companys, a una hombra ens apalanquem, birra, fideuà, recuperar aire i recollir per baixar cap a casa amb la sensación d’haber disfrutat com una enano!