Final o Inici de Temporada, la meva participación a la burriacXtrem
sempre es això… o El final de la temporada Anual, o el començament de la nova…
Però sempre s’ha de fer. Després de 8 participacions, aquest any feia per
primer cop la distancia ‘curta’… si es pot dir curt 18km amb 1050 de desnivell.
L’Objectiu, el de sempre, disfrutar del Maresme Lliure i Tropical, dels Companys
de’equip i d’una cursa molt i molt maca. L’altre objectiu, sempre hi ha un… que
no em guanyi en Berni (profesor d’Educació Fisica de la meva filla)… ja li vaig
guanyar a la Burriac Atack, però després de la caiguda en btt feis 2 setmanes i
el mal d’esquena, era dubte si estaría jo a l’alçada.
Com sempre, participación molt important dels VO2TEAM.
Arribada a la plaça d’Argentona amb temps de sobres, ja que la Curta comença a
les 10h. Cafelito, xerradeta i com fa molt de fred, esperem fins darrera hora
per anar al calaix de sortida… ni escalfem ni res!
Sortida pel poble fin sanar a buscar la Ruiera que porta a
la prim era pujada. Vaig amb Marc Cartalà, diu anirà amb mi si estic
calladet!... ho veig difícil. A mig poble, trobo la Noe, i li pregunto per en
Berni… diu está mes endavant… doncs la primera pujada amb l’objectiu posat de trovar
en Berni, però li dic a en Marc que sense apretar-nos massa. No vull cremar-me
de sortida. A mitja pujada pasem en Berni… objectiu assolit… també ens trobem
al Edu Lopez, que fa 2 anys que no entrena… i a mida que anem arribant Amunt de
la primera pujada veig que en Marc está massa fort i marxa… em quedo amb Edu!
Planejem, puja baixes, bosc, precios… fins arribar a la
Segona pujada del Dia, la més forta, La Bèstia… toca caminar i anar comentant
la jugada… l’Edu em va fent la goma i decideixo no esperar-lo, ja que no vull
que em pilli en Berni per darrere. Arribem quasi a Dalt del Turó de cirers i
toca baixada llarga. No em fa mal l’esquena, em vaig trobant companys que no
han fet la cursa pero han vinguat a animar, Mik, Mañé o Salvi… als qui faig la
conya que apretin al Edu que ve per darrere!
Pujada al Castell, sempre maca, sempre dura, sempre comentant
amb altres corredors que no son de la zona i no la conéixen… a Dalt del
Castell, ambientazo, están Eloi i Santi Diamant amb els nens animant… mes
bromes… baixant el Castell, tinc temps de parar i que en Victor Barros em faci
una foto i un vídeo per enviar-li a la Maria i dir-li que estic bé!... sempre
postureo, sempre rient, sempre fent conya… i lo bé que m’ho passo!
 |
| sempre fent el pallasso! |
Al perfil del dorsal posa que queda una mica d’enllaç i
planeig i ja anem cap a Argentona, però aviso a un noi, que això está malament,
que recordó que hi ha unaltra pujada heavy enmig… i efectivamente, per
sorpresa, una pujada final de 600m amb 120m de desnivell… una pared baja… més d’un
remiga que això no está al dibuix!...
Vaig mirant el rellotge els kilómetres, queda baixar fins a
Argentona, anirem sobre el temps previst de 2h i poc… Baixada cap el Poble
entre carrers, allá toca apretar deixant anar les cames, picant les mans a tots
els nens que veig, somrient i saludant a tothom… Arribo a meta amb la sensación
que la distancia es laideal per l’estat de forma en el que estic, final o inici
de temporada… distancia i ritme ideal per disfrutar una vegada més!... Arribo en
2h12’302 i soc el 121 de 433 participants (36 de 133 de Veterans)…
#noestamostanmal
Ara, a fer entrenos
d’hivern i agafar forma per els reptes de 2020!
 |
| Objeciu assolit: Guanyar a en Berni |
