Per segona vegada a la meva carrera esportiva, he de començar aquesta crónica amb una sensació agredolça. Tot i fer una molt bona prova al Triatló olímpic de Tossa, que després us explicaré si seguiu llegint, el primer es enrrecordarme i apenar-me per la mort d’un company. No el conec, no sé qui era, però tot i així, li vull dedicar aquesta crónica… perquè tot i no conéixe’l si que vaig veure els seus darrers instants, estirat a terra, mentre li feien el massatge cardiac… R.G.P. va per tu!
La vida, per la resta segueix, així que anem a disfrutar del que ens fa feliços, aprofitem els moments que tenim per gaudir-la. I precisament aquesta era la meva idea quan em vaig apuntar a Tossa, un triatló que el conec, perquè va ser dels primers que vaig fer. Després de les Halfs pre-estiu i després de les vacances, on mantenir la forma costa, fer un Tri Olímpic es un bon test de cara a la Sgrail (half) que tenim a finals d’Octubre. Portaba bons entrenaments d’aigua (aprofitant que les nenes entrenen a la piscina jo tinc el meu slot), correcte a la bici (amb les sortides de cap de semana amb companys de l’equip) i un Run discret (la calor que ha fet aquest estiu no permet mes!)… i per tant, la meva idea era Disfrutar!
Com sempre, Tossa es ideal, la cursa comença a les 15:30 i per tant no cal matinar. Pujem tota la Family a mig matí, ens plantem a Tossa, anem a pels dorsals i ens trobem amb Jaume Riera (premianenc excompany d’equip) que fa la Sprint. També en Berni i la Noe (profes de les nenes) on en Berni també debuta a la Sprint. Anem al passeig, a la terraça d’un dels restaurants on fem el nostre punt de trobada. Dino aviat, abans que les nenes i la Maria, tinc Guardarobes davant, el box a 100m… per tant tot está controlat. Tinc nervis pero ja no tants. Arriba Jordi Mañé (VO2), em trobo amb Jordi Pujol (ex Vo2), Oscar Pastor (Quina il.lusió tonrar-nos a veure Bichopalo), arriba en Carles Moliner (Vo2) i finalment l’Otger, sobre la botzina per feina… i cap a la Platja.
El Swim es amb Neoprè recomanat, no per la temperatura de l’aigua, sinó per l’estat de la mar. I el Swim es resumeix en que es la pitjor Triatló que he fet mai, i mira que ja en porto unes quantes. El circuit de Tossa es petit, 2 voltes, que no son de 750m (al final em surten 1200m), 300 tios i ties a osties intentant trovar lloc per nedar… si li sumes una mar embravida per la tramuntana… resultat… en Cap moment vaig poder nedar tranquil, cops, escuma, gent, apretons a les boies per girar, peus, braços, onades, empassar aigua, no poder respirar tranquil… va ser un swim on habies d’estar tranquil i amb el cap fred… surto de l’aigua en 23’15” per fer 1234m a 1:53”… superat!
Arribem a la bici, allá esta la Maria i les nenes animant-me. Somric i cap al la Carretera que va a Sant Feliu… 20km d’anada i 20km de tornada amb quasi 750m de desnivell acumulat… un trenca-cames total, amb vent de tramuntana, amb curves, amb gent… i decideixo no encigalar-me.
Tot i que em van passant ciclistes, vull agafar el meu ritme, el pulsometre no em marca, així que a sensacions. No miro ni velocitat ni res, simplement pedalar, disfrutar de la carretera, intentar baixar amb compte i pujar amb ritme pero sense pasar-me que s’ha d’anar i tornar. Son 8 picos, així que els vaig contant. Km20 i porto 45’, per tant, dedueixo que faré 1h30 i veig que porto en Mañé al darrere!...
Portem poc mes de 2km de tornada quan em trobo a la Carretera estirat a terra un noi amb varis ciclistes i una moto dels mossos. L’estan reanimant!... No ha estat una caiguda, ja que ells están en tram de pujada… Quin mal rollo!... al cap de dos curves, he de fer un crit de ràbia… em ve al cap la noia de les vies verdes que vaig veure morta a terra fa uns anys, l’home atropellat a Blanes davant del Karting… m’apareixen tot de falixos al cap que no em deixen concrentra-me en les curves que venen… aixeco el peu i ens posem a parlar un altre corredor i jo, molt preocupats!… pero després de 5’, decidim que hem de seguir… Tot i així, la tornada es fa extranya, amb una sensación molt extranya… pero mica en mica el vent, les curves, les pujades, les baixades, em fan tornar a la concentració… Arribo a tossa en 1h28’26” a 26,4kmh de mitja… doncs no está tan malament…
Toca correr, entro al circuit amb la única intenció d’anar a un ritme cómode, ni alt ni Baix, un ritme constant… sense mirar el rellotge. Passo per davant de la Maria i les Nenes, que com sempre, em donen ales… em creuo amb Carles Moliner que ja entra… amb Oscar Pastor.. li crido “venga apreta o no me doblas!”… amb Otger… el circuit me’l conec d’altres anys, tot i que l’han canviat a 2 voltes… vaig bé, i veig que vaig per sota de 5’ el km quan el Garmin em va avisant de cada km… baixada de la primera volta i em dobla l’Oscar Pastor “tio, me ha costado pillar-te!” em diu. Prenc un Gel i aigua a l’avituallament i cap al poble altre cop… i el meu ritme no decau… es més, em trobo cómode.
Podría apretar pero el meu cap em diu que esperi, que no em passi. Torno a pasar per davant de la Maria i les nenes… somric com sempre, però avui amb raó, ja que em sorprèn lo bé que vaig. Arribant al bosc m’adelanta en Jordi Mañé, que te un correr molt bo i penso “quasi no quedo últim dels 4 de l’equip!”... jejeje!... la darrera baixada es per disfrutar. Espero el bajón físic, pero no arriba. De fet, faig els meus càlculs i veig que ni de bon troç farem 10km i per tant, quan arribo a la recta del poble, accelero tot i ser al km8… Al fons veig a la Laia (la meva petita!), s’ha colat per entrar amb mi!... m’encanta! recta de meta i entrem agafats de la ma!... faig 8,76km en 43’45” a 4’59” de mitja… prou bé!...
Temps Final 2:39’54” … amb una sensació molt bona!....
