SGRAIL100 2022

foto amb el gran JAN FRODENO

El que m’encanta de fer esport i sobretot triatló, es que tens varietat de curses, tan bon punt fas un Triatló Olimpic, com fas una cursa de Trail, fas una travessa nedant, com fa una pedalada… doncs la SGRAIL100 és una d’aquestes proves diferents. Diferent perquè és un triatló Lineal, que vol dir que no comences i acabes al mateix lloc. Diferente perquè es fa en Gravel. Diferente perquè es no competitiva (en teoría). I diferente, perquè está organitzada per el gran Jan Frodeno com si fos una trobada d’amics. Així que cantitat de “guiris” i un ambient molt lluny de la competición… això si, no treu que sigui una prova dura. Si a això li afegeixes que es neda a Cadaqués (una meravella), es pedala per Cap de Creus i l’Empordà (precios) i fas un Trail per arribar al Castell de Girona… es un cocktel perfecte!... comencem!

previa a la cursa

Jan Frodeno i jo!

La idea inicial era pasar el cap de semana en familia a Girona amb en Marc, Eloi i jo… pero els plans familiars van fer que reorganitzéssim i pujéssim Marc i jo sols. Vam anar Dissabte a la tarda a Girona a agafar dorsals, fer el Check In de les bicis, fer un passeig intentant buscar una camisa hawaiana (em vaig enterar a darrera hora que la gent corría així!) i acabar Sopant a una pizzeria amb en lluis Lázaro i Txell (company de feina del Marc), Eloi, erola i Biel, Marc i jo…

 

recollida de dorsals

Pizzeria: Erola, Biel, Eloi, Marc, lluís, Txell i jo

A les 10:45 ja estavem al llit, jo amb la meva tos de fa 2 setmanes… ens habiem d’aixecar a les 5:45, a les 6 venien Lluis i Eloi a l’hotel, anavem en cotxe fins el GEIEG des d’on sortien els Autobusos que ens portàven a Cadaqués. 1h y mitja de bus, per descansar i dormir. Nervis cero i mandra molta!... Arribem els primers a Cadaqués on veiem l’impressionant sortida del sol. Anem a Esmorzar al Casino, lavabo i deixar les coses al Box. Foto de rigor, ens tirem a l’aigua per probar-la i cap a la Sortida.

impressionant sortida del sol

Marc, Lluis, jo i Eloi

Fun pre cursa!

El Swim eren 1.500m dintre de la badia de Cadaqués, precios, el mar no está fred, el circuit es molt lineal, 700m endavant, gir de 100m i tornada 700m, així que en cap momento vaig tenir l’angoiza d’altres curses entre els 300 participants que hi erem. No tinc la sensación d’anar molt rapid, intento disfrutar de les vistes. Intento enganxar-me a algún peu, pero vaig conservador, que queda fer el gir i tornar. La Tornada pensaba tindriem més corrent a favor i no… pero vaig comode, miro l’arc Vermell d’arribada i vaig disfrutant de com s’acosta. Vaig be i cómode que això será llarc!... Arribo a la platja en 29’27” pero el temps oficial es 28’17” per fer 1.563m (a 1’53”) posición 79.

el Swim a la Badia de Cadaqués

La Transició me la prenc amb molta calma. Em sorprèn que hi ha mogollón de bicis encara. Trigo 5’40”… un mon… perquè aquesta cursa es no competitiva! …

Toca agafar la bici i arrenquem per Cadaqués… per sortir un cami Amunt… es la Pujada a Joncols. Una pista serpentejant que dura uns 3km i et permet tenir unes vistes espectacularts de Cadaqués. De cop em pasa en Carlos Verona, ciclista profesional de l’equip movistar. Li crido, “con la Eléctrica no vale, Carlos!”… va enxufadíssim!... comtemplo el paissatge i com porto el Garmin 630 que m’ha deixat el Ruben Eslava m’encanta veure el perfil i distancia que em queda de pujar… no había provat mai això… ja sé que vull per Nadal (!!!). 

les vistes eren impressionants!

Arribem a la primera baixada. És pista pero amb molta pedra, i amb la gravel i els barrancs vaig amb molta cura. Veig molts ciclistas amb roda punxada. Baixem quasi a nivel de Mar i pujem el Puig del Coll, aquest d’asfalt. Després ve una baixada i a una recta molt llarga el GPS em marca seguir recte. Veig que el noi del davant gira a la dreta per un cami, pero al Fons unaltre ciclista va recte…. El meu GPS diu recte, així que allá vaig. Com es baixada no miro Amunt i no em fixo si hi ha mes ciclistas Amunt o no… de fet, una mica més avall el GPS em fa anar per un cami de sorra Amunt i per tant crec que vaig bé… pero no es així!... quan acabo la pujada de sorra d’uns 500m arribo a una urbanització, el GPS em comença a enviar avall serpentejant cami del port de Roses… crec que m’he equivocat, no vaig ningu davant, això es pel mig del poble… pero ara no puc tirar enrrere quasi 5km de més que porto… segueixo el GPS, pero em començo a ralla pensant que m’he perdut, que no porto móvil… m’envia poer Roses i acabo pensant que a males segueixo el GPS a veure on m’envia o per carretera fins Celrà…. I de cop, al Fons veig un dels vigilants dels camins que em veu, atura el transit. El GPS indica que giri a l’esquerra per una pista de sorra… entro i per darrere arriba un cilcista de la Cursa… ja estic en cursa altre cop!

en Richard!!!

Comento amb en Richard, un home anglés que m’he perdut. Comencem a fer relleus ell i jo. No sé si soc més endavant o més enrrere, pero ja estic en cursa altre cop. Se’ns ajuntem dos nois més i començo a pedalar. Soc jo qui tira dels 4 la majoria del temps. Anem per Pistes precioses, ara es tot pla fins el km 70. Arribem al primer avituallament, parem, aigua, gels, menjar i seguim… Passem per Castelló dEmpuries, Sant Pere Pescador, l’Armentera. En un momento ens torna a pasar el mateix que abans. Dels 4, dos seguim recte pel GPS (un Alemany i jo) i 2 giren a la dreta (Richard i un noi català)… que extrany.

rodant per l'Empordà!

Arribem al 2n avituallament. Allà ens tornem a trovar els 4 i ens reagrupem amb un grup molt mes gran, d’uns 10-15 ciclistes. Son gent molt forta, crec que estic més endavant del que em toca, pero m’enganxo i aprofito el grup. Anem molt rapid, per camins de l’empord’a molt variats, pedra, pobles, rieres, de tot!... Albons, la Tallada de l’Empordà i Jofre… on está el darrer Avituallament. Surt el grup molt ràpid sense esperar i decideixo que ja n’hi ha prou, perquè em portàven a ganxo.

...a ganxo 50km.

Queden 20km i vaig sol. Aquest tram final va picant Amunt, començó a notar el cansanci. Els kilòmetres passen molt lents. Menjo, bec, gel… Flaçà, rampote de 800m a Juià que et mata… i arribem a Celrà… tot just arribant al Final de la Bike em pasa un Grup encapçalat per Jan Frodeno i Carlos Verona (2n cop que em pasa!)… faig broma de veure que estic amb ells… es veu que han parat a ajudar a una reparación d’algun amic o company… Arribo al final fent 89,41km en 3h52’53” el 42 de la bici!... algo m’he beneficiat segur!

recorregut en gravel

A la T2 els Pros es paren amb les dones, nens, amics… es tot molt festiu. Jo m’ho vull pendre amb calma. Ens tornem a Saludar en Richard i jo i ens felicitem per la bona bike que hem fet… Vaig a posar-me les bambes, tot sense pressa!... 6’ de transició… jejeje res competitiu!

Toca Corer… el primer km es totalmente pla, pero tinc les cames trinxades. Vaig a 6’30” intentant recuperar-les… km2 es una pujadeta trotant i una baixadeta on se m’enrrampen els quadriceps i un isquio… ostres que llarg es farà això!... km 3 i 4 es totalmente pujada, per una pista i bosc, molt maco, pero on intento correr els trams que no son molt empinats i caminar els trams més durs!....

tram de trail run

 De cop sento “venga Ricard!”… és en Carlos Verona animant-me. Venen per darrera amb en Jan Frodeno. En arribar a la meva alçada Corro amb ells. Els hi comento que per mi es un premi poder correr 300m amb en Jan Frodeno i ell. M’animen i els hi comento que sortiran al Blog… Carlkos em pregunta pel Blog, els hi explico i en Jan diu que es molt guay això… no hi ha temps per més perquè ells segeuixen a ritme cap amunt… pero aquesta ja ha estat la meva recompensa correr amb el 3 vegades Campió del mon de Kona!... i amb Carlos Verona, ciclista Top!...

sense cames, caminant

Arribo a Dalt, un parell de nois de la organització animant i m’ofereixen birra… dic que si clar!... trago de birra que senta de maravella. Queda la baixada… el principi de la baixada se’m fa més dur que pujar. Els Quadriceps pateixen i he de mirar com correr per no enrrampar-me. Són 3,5 km de anar deixant-se caure. Coincideixo amb Miquel, un noi de Manresa que va trinxat també per problemas estomacals. Fem aquesta part junts animant-nos. 2km finals, se’m fa llarg, li dic que tiri, que jo vull anar a la meva, disfrutant de paissatge. Entrem al Castell de Girona per darrere… fins i tot em perso en un desviament i m’avisa un passejant…. Ja sento la música i l’speaker… Arribo a la Plaça dels Jurats pujant l’escala de ferro… faig 1h23’ per fer els 10,4km del run… si es pot dir correr!... per entrar a Meta en 6h01’07”…. Molt tocat i fos!...

entrada a Meta!

Un cop a Meta, arriba l’Erola flipant que hagi arribat tan aviat i li explico que m’he perdut i crec he retallat. Efectivament després he comprovat que m’he estalviat 3km i 300m de desnivell de la pujada a El Pení (molt dura)… Després he comprovat amb el Flybys de Strava que he guanyat uns 10’-12’… més el desgast no fet de la pujada, més anar en un grup més endavant i que m’han portat a ganxo durant 50km… però m’ho he passat bomba…

Lluis, Jo, Marc i Eloi

 Pujo a fer-me un massatge aprofitant que no hi ha cua i quan baixo em trobo en Marc: “Que fots Aquí? Quan has entrat? No t’he vist?”… “T’he guanyat!” li contesto “vinc de fer-me un Massatge!”… no ho enten, “has plegat oi?”… ja,ja,ja tenim broma per dies!... li explico el que m’ha passat i esperem a Eloi, que ha punxat baixant i ha perdut 1h… arriba amb en Lluis Lázaro!... AL final crec que si la torno a fer será més suau, en grupeta d’amics per anar tots junts i disfrutar-la encara més!... Toca recollir ràpid que és diumenge i toca les obligacions familiars!...