El Resum del Half de la Rioja eés “una Cura d’humiltat” o el
que és el mateix, no es pot perdre mai la cara o el respecta a la mitja distancia
ni anar relaxat a una cursa d’aquest nivel. Però una cursa més, ha estat un cap
de setmana espectacular on he pogut disfrutar de l’esport, del turisme, de la gastronomía
y de la familia VO2Team.
Arribava al Half de la Rioja a Logroño amb la moral pels núvols
després d’Empuriabrava on vaig baixar temps de l’any passat i vaig ser capaç de
correr la mitja marató a 5:15 tot i anar amb rampes a les cames desde el km1,
així que a Logoño, Copa d’Espanya de Mitja Distància no podía ser menys. Divendres
quedo amb Eloi, per pujar cap a Logroño. Coordinem amb la resta de Companys i
arribem per dinar algo a la famosa Calle Laurel, un cop descarreguem les coses
al piset.
El pis está al centre, de tot i per tant, tot ho podem fer caminant.
De fet, per la tarda, fem un
pettit Running d’Activació i anem fins a l’estadi on estan els boxes. Tornada
i a sopar amb moderació, que dissabte hi ha cursa. La gran avantatge de les
curses al Nord es que les fan en dissabte i ni has de matinar, i a més pots
aprofitar després per fer el sopar i la festa grossa.
Dissabte al matí, tenim temps per esmorzar, per passejar per
Logroño, per portar les coses a boxes, per tornar al pis a dinar,… i encara ens
sobra temps, perquè comencem a les 14:50… fins i tot massa temps, ja que entre
la calor i lo tard que sortim t’entra una mandra important.
Ens criden
i cap al riu. L’Aigua està a 19 graus, per tant no es problema. La
corrent sembla que es poca. Primer toca nedar contra corrent i després a favor.
Després de veure la sortida de Elite i Noies, sortida 1 (la meva) i em poso al
darrere. Només arrencar ja comprobo que l’aigua és terbola i intento agafar
ritme. Les referencies son seguir els del davant o els del costat, ja que no es
veure gaire més. Aixecar el cap de tant en tant i comprobar que la gent neda
molt ràpid i que la gent va més o menys recta. Al cap de poca estona ja ens
passen els gorros blancs de la sortida 2, com avions. Sem fa llarga l’anada i
al gir rebo alguna que altra patada, quina mania té la gent en no deixar espai.
La tornada en canvi noto que és més ràpida, será per la corrent!... surto de l’aigua
en 37’ clavats, a 1:51/100m, no está malament per ser jo, vaig on time!
Transició molt llarga desde el riu fins a l’estadi d’atletisme
on a la T1 em trobo a l’Alvar, té la bici just al costat. Començo a canviarme
que ens diem dos paraules i ja surt. “Ara em pilles!” em diu…
La Bike es una volta només, per tant no tindré cap referencia
més que el que he llegit o van dir al briefing. Primers 5k per la ciutat,
aclimatació i pedalar fins que agafem la N-111 direcció sud amb una recta de
mes de 10km on ens anem posant cadascú al seu lloc. Adelanto Alvar, vaig
adaptant-me acoplat, pero ja es comença a notar vent.
Gir a la dreta i fem dos ports de 3km més o menys passant
per poblets com Sorzano, Sojuela, Daroca, Hornos de Moncavillo. És una carretera
sinuosa amb sube bajas constants que ja et va escalfant. Intento no apretar
massa perquè no conec el circuit… segueix el sube baja, per Ventosa, Daroca,
entre vinyes i vent. Passem per costat del Marques de Caceres!!!
La part entre el km 30 i el 50 en teoría es baixada, pero el
fort vent fa que tot i que vas a més de
30-35 i acoplat, no descansis en cap moment. Em ve al cap en Monmany a Lanzarote
i pensó que deu ser una locura maxima fer l’Ironman de Lanzarote tantes hores
patint el vent i el desnivell. Passo a la Laia Cuevas amb un crit d’anim.
Acoplats fins arribar a Cenicero on ve la darrera pujada,
amb un darrer kilòmetre dur i amb carretera molt oberta… d’allà fins Laguardia,
La Puebla, el Campillar carretera tirant avall, seguint el riu Ebro, amb algun tobogán
pero agafant molt velocitat… això si, el vent segueix present i mai a favor!...
Arribo a boxes en 2:55’31” per fer 86,5km a 29’6kmh de mitja…
Toca
Correr. 21km per endavant per fer turisme… baixo de la bici amb molt
bones cames, cap rampa, em poso el rellotge en modo Pulsómetre i xino xano com
ja he après…km1 a 5:09 I bones sensacions…km2 paro al primer Avituallament, em
prenc el Gel Zipvit (de 40’) i xino xano descobrint el circuit. Un tram de
gespa massa llarg i km3 a 5:16, tot va bé!?... doncs no, noto que el Gel no ha
entrat del tot bé, i no vaig amb nàuseés pero si em comença a baixar el ritme.
Em
salva que es la primera volta i vaig descobrint el circuit, creuant Ponts pel
riu, passant entre la gent, anant cap al centre de Logroño i fer varis carrers
amb gent animant per acabar tornant cap a l’estadi, pero els meus ritmes ja han
baixat a 5:30 o 5:40… Primera volta!
Doncs no disfrutaré com a Empuriabrava, perquè quan el cap
em diu que acceleri i animi el ritme que em costa el mateix que anar lent… la
panxa i el cos em diu que no, que ni se m’acudeixi animar-me o fotré un pet… i
per tant, decideixo oblidar els temps i fer un run de tractorada… un xino xano sense
parar més que al Avituallament on m’ho prenc amb calma per veure aigua i
refrescar-me el clatell.
I Així faig la segona volta, voltant el 6’ el km… i
ara ve la Tercera, on mateix guió, ritme samba, disfrutar del recorregut i para
a cada Avituallament. Picar mans a nens, saludar als voluntaris, animar els del
públñic perquè m’animin… baja, disfrutar de la cursa ja que no puc anar més
rapid… i ja encaro l’arribada a l’estadi, allá están els Companys animant-me. Miro
el rellotge, si apreto una mica baixo com a mínim de 2h a la Mitja… la faig en
1:59’54” i acabo el Hal en 5:41’25”
He acabat mnolt tostat, potser perquè no venia prou
mentalitzat, potser perquè el gel em va entrar malament, potser perquè la bici
no era tant sencilla i el vent l’ha complicat… això es lo bò d’aquest esport,
no hi ha dues carreres iguals i aquesta m’ha fet tornar a recuperar-li el
respecte…
Després ve la T3… acabar la cursa, dutxa i anar a sopar a la
Calle san Juan. Després anar a fer una Copa als Bars just a la porta del pis on
estàvem. I després, els més valents (Alvar, Pol i Joan Aranega), seguir la Nit
fins a les 4 de la matinada entre balls, copes i cachondeo. I al matí aprofitar
per anar al Museu Wurth. I de baixada para a un poble de Saragossa a Dinar i trovar-nos
que están de festa major… Apuntar-se a totes disfrutar-les totes, i aquestes, a
més de disfrtar la cursa, es disfruta el finde sencer i són el motiu pel qual
seguexio fent això.
