L’Estiu es una época per disfrutar, per relaxar-se, per la bona vida, el bon menjar, els amics, la cervesa, els gelats, la platja, descansar... o també pot ser l’época de l’any en que mes hores de sol hi ha i per tant l’época en el que la gent que fem esport, més hores tenim per encaixar el tetris i entrenar. Això altres anys era així, però aquest any, lluny d’això, ni nedar, ni anar en bici... i per tant la Burriac Atac era l’excusa perfecte per no deixar-me del tot i, com a mínim, seguir entrenant alguna cosa... correr!... Tenir una cursa de Trail Nocturna amb ambientàs de gent, al costat de Casa i plè de Amics i companys feia de punxa per, en tornar de les merescudes vacances, buscar forats al calendari per quedar per entrenar amb Ruben, Uri o qui fos i com a minim, arribar a la Burriac amb algo a les cames!
La Burriac és
Sempre especial, es Molt maca per l’ambient, diferent per ser Nocturna,
engrescadora per ser a casa i dur... molt dura!... i Enguany un Regal poder
fer-la en les condicions de sortida... o no, de la Pandemia!... Erem uns quants
del VO2 que la feiem... i com sempre... abans de la cursa, la cerimonial
quedada. Aquest cop berenar a casa dels Sogres del Victor, amb les Families i
nens... d’allà tots junts acap a lña sortida que es feia al Poligon de Vilassar
per poder fer el Calaix amb les distàncies de Seguretat. Sense escalfar, obren
el Box i ens posem a dintre, per no quedar massa enrrere al calaix...
Sortida i com sempre tots a Gas... anem pel Polígon a poc mes de 4... per intentar no pillar cap Tap. La tàctica en teoria era anar amb en Marc, pero ha arribat tard al Calaix i està més enrrere. El ruben sap que sortiré a gas... així que veig a la Ceci i m’enganxo a ella i el seu Germà... fins arribar a la primera pujada, la rampa d’asfalt de Cabrils... allà tothom es posa al seu lloc... saludo diferents coneguts... aquesta pujada posa a tothom al seu lloc... i m’enganxa el Marc... em diu el Segueixi pero em sembla que aquest cop, per fi em passarà la ma per la cara en el nostre pique habitual... ja fa un parell d’anys que esta més fort que el vinagre i avui serà la culminació en les curses amb mi!... baixada cap a Cabrera... allà està la Maria amb les Nenes, saludo i pujem pel Cementiri de Cabrera on ja comença la part de Sorra de la cursa...
M’ho conec, se com és perquè l’he fet diferents vegades així que xino xano i sense pressa... vaig a ritme de diferent gent que ens anem donant ritme. Fa molta Calor, suem molt... em noto aplatanat i em noto que encara tinc el berenar que em repeteix i no ha baixat del tot... pero vaig fent... pujada al Orriols... primera feta... baixada i fem l’aproximació a Marques Blaves... on trobo Tap pujant.. que fins i tot em permet agafar aire... fer un parell de bromes amb en Gabi, germà del Miki Fisiopremia... Arribem al Castell, cansat, calor, pero se el que queda, així que xino xano... la Baixada per les cordes de Nit encara es més perillosa, així que Keep Calm!...
Enllacem un tram pel bosc pels Til.lers que permet correr. Menjo el primer Gel i ja me n’adono que la fluixera i les males sensacions de la panxa eren perquè aquesta no va fina... ja em conec massa i es massa habitual en mi això!... pero toca seguir... Pujada a Cirés.. no tan famosa com les altres dues que hem fet però amb trams molt durs també. Ja no hi ha trenet i començo a anar a trams sol pel bosc... pero el més dur ha passat!
Baixada de
Banyadores on m’ho conec tant que fins i tot he de demanar pas a un parell de
nois que enganxo... Sento ja el rebombori i gent animant a la Fornt Picant...
doncs anem-hi... entro a la Font Picant, omplo bidó d’aigua i ... Amunt!... el
primer tram de pujada de la Font picant costa fins i tot caminant... la
fluixera s’ha convertit en Aplome... similar al que sents al km 30 de la Marató
o al Run del Ironman... salvant les diferencies... és un cansanci General...
pero em menjo el Segon Gel a veure si rebifo... ja només queda pujar al
Repetidor i baixada fins la Platja...
La Baixada de les Antenes de Montcabrer és per Matar-se. La faig amb molt de compte, està molt trencada, la llum se m’ha posat en mode Fluix... que extrany, m’ha durat només 2h a full!... i per tant veig menys, vaig cansat i no em vull matar!... i Arribem a l’asfalt!... ara ja toca rodar fins avall!
I quan sembla que tot ja es facil... es quan noto que la panxa ja comença a dir prou... Al canvi a l’Asfalt em trobo gent que baixa a 4 encigalada, gent que par per rampes i gent que trota subsistint com jo... Baixem per Mas Terrillo, Riereta i Cabrera i en Arribar al Torrent dels Hortets de Cabrera he de parar per anar al “lavabo” perque ja em marejen els retorcijones... i faig para 1, arrenco... no es suficient, parada 2, arrenco, no es suficient i parada 3... arrenco i vaig lliure i fresc!... Sembla mentida com canvia el cos!... ja puc correr, ja puc saludar a la gent que ens anima...miro el rellotge i veig que tot i la fluixera, tot i les paradinhas... faré el que tenia pensat, 2:45...
Entro a la Platja
on esà la Recta plena de gent... miro mentre avanço i veig a la Paula i la Laia
que venen corrents cap a mi... i m’agafen de la mà!... això és el que estava
desitjant... veure la seva cara d’il.lusió d’entrar a meta amb el seu pare!...
i entro en 2:44’52” el 223 de 415... podria estar mes endavant?... portser si,
pero no gaire!... així que cursa feta, cursa disfrutada, cursa a la Saca!
ADEU A VO2 TEAM
Ara, després de
molt pensar-ho, toca un descans del VO2... tot i que tinc el repte de la Marató
en 2 mesos, necessito fer un descans de l’equip, necessito tornar a trobar
motivació per encaixar hores d’entrenament, reptes... Necessito prioritzar la
Familia, la Feina, el Master, i que l’esport sigui una cosa per disfrutar, sense
obligacions, angoixes, fustracions, comparacions... han esta 8 anys on he
viscut moltissimes coses, on he assolit grans reptes com fer 2 Ironman (acabar
1!), Mitjes Maratons, Halfs, Stages, Sopars, trovades, entrenaments, pedalades,,
travesses... m’emporto amics i moments de vida... pero toca fer un Reset!... Gracies
Santi Pellejero i companys per haber-me fet sentir part de la Familia V02... ens
veiem segur!
