Mitja Marató de Mataró 2017

Crec que no pot haber una millor cloenda a una temporada. Fer la meva millor Marca Personal a la Mitja Marató de Mataró suposa un premi a una temporada llarga on m’ho he treballat desde l’inici amb l’Objectiu del Ironman Barcelona i on aquests maleïts 6km per ser finixher m’han portat de regal una motivació extra per aquest tram final.

Recapitulem…. Com dic, post Ironman, la Burriac Xtreme i la Mitja de Mataró eren el colofó final. Dos curses al costat de casa que com vaig repetint, m’agrada fer sempre. Enguany, la Mitja de Mataró canviava el Circuit, ja no tenia el temible mur final i per tant es podía afrontar d’una altra manera. A això se li ha de sumar la inercia d’estat de forma que portava, que em va permetre fer series Dimarts veient que el ritme de 4:30 no era del tot descavellat.

A això se li ha de sumar la motivació extra que em van donar l’Oriol Delblanch i l’Oscar Pastor Bichopalo, que em van picar per interntar-ho. De fet jo ja ho portava en ment, recordaría la frase del Rubén Monmany “o podiu o ambulancia” i ho donaría tot a veure que sortia.

Quedo amb Oriol aviat, per anar amb temps a Mataró, aparcar bé, recollir dorsal, saludar els Companys Sergi Garcia, Rai… fer un cafetó i xerrar amb coneguts com en Maymi, o en Toni… escalfar veient els Fondistes de Vilassar amb Aitor i Bienve al capdavant… tot dintre de lo normal. Bé… tot no, fot un fred que pela, estem a 6 graus… i asobre fa vent!... titubejo amb la tactiva a pendre… fins que anem al calaix de sortida. Un cop allà, llebre de 1:40 i llebre de 1:35… Oscar está a la de 1:35 i em convenç per fotre-li dos ous i intentar-ho… i alla que vaig!

Sortim desde el Pavelló del Pla d’en Boet, i hem d’anar a Argentona, per tant el desnivell s’acumula als primers kilometres. Només sortir veig en Franki, faig dos bromes, pero a la qu la Llebre se’m posa al costat em poso en modo ON… Ha de ser un ritme de 4:30 pero com al principi es puja, anem més lents i en trams pensó que será massa rapid. Tot i així, allà em quedo, al costat, al capdavant de la grupeta, respirant bé, corrent bé… km 5 en 22’57”

Del 5 al 10 ja de tornada a la ciutat, Camí de la Gegante del revés, es Baixa més que no algún tram de pujada pel casc antic… Riera… on està en Gonzalo al balcó animant… vaig molt bé i content… pero també molt concentrrat… km 10 en 45’32” clavant els temps.

Camí de la Geganta direcció entrada del Port…entrem al Passeig, el vent encara no molesta prou i segueixo comandant el grup. A mig Passeig están en Victor i en Marc, han vingut a acompañar-bos a alguns Companys i amics. Se sumen a la Grupeta. Comentem una mica com anem, pero avui no estic per xerrar, no vull gastar energies, estic concentrat…

Entrem a la Nacional 2. En Marc es posa davant meu per frenar-me una mica el Vent. Em posos enmig del grup…km15 1:07’29” … pero me’n torno a anar cap al davant, ja que anar enmig m’atavala, corro molt raro, la gent em toca les cames un parell de vegades… rpefereixo anar al davant i veure on vaig i on trepitjo. Les cames ja comencen a notar-se, els peus també, però avui vaig a per totes. Ens creuem amb els Companys que van al davant que m’animent.

Gir de 180 graus de la N-II, Km17,5 … queda una serie de 3,5km… em veig amb forces i decideixo arrencar, apretar les dents, fer com vaig fer a Barcelona i no parar fins al final. Sento la Llebre del Grup comentar el circuit i cada vegada la seva veu és més lluny. No miro enrrere, no sento ni en Marc al costat meu (la marató de San Sebastia de la semana pasada li passa factura)… Vaig enxufat, em surt el km19 a 4’15”… pero ara ja noto el vent, ara ja trobo a faltar gent  amb qui correr, anem desperdigats. Km20 a 4’13” … apretó les dents, perquè veig que baixaré de 1h35’… ara ja no ho puc tirar tot pel terra.

Pero el Km21 és una llosa, se’m fa etern desde la rotonda de l’Avinguda Maresme fins el Gir per pujar a l’Hotel Ciutat de Mataró. No puja gaire, no fa gaire vent… pero és molt… apretó les dents, gir final i meta… apretó mes, allà m’animen Oriol, Aitor, etc… i entro fos… però amb una alegría inmensa… 1:34’26” … 3’ i mig menys que el meu anterior Record… estic molt i molt conent… intento agafar aire… venen Oriol i Aitor a Felicitar-me… ara ja puc dir que sóc gran, perquè baixar de 1:35 ja son paraules majors… em ve a la memoria el 1:55’ de la meva primera mitja. Estic de Subidón. Quina millor manera d’acabar temporada!

Mitja Marató de Mataró 2016

 

La Mitja Marató de Mataró no pot faltar!... com sempre dic, correr a casa no te preu. No te preu no haber de matinar i fer una cursa per llocs coneguts. El plantejament era fer un Escuadrón VO2 Team ja que en Marc Català debutaba a la distancia. Oriol Gimenez i Sergi Garcia seríen els seus Pacemakers per baixar de 1:40’ . En Ruben, en Vicotr i jo, decidim que es un ritme al qual ells podem anar cómodes i jo intentaré seguir-los.

Ja de bon matí, Victor baixa per un enterrament i Ruben per malaltia de la Barbara… recullo a en Marc i decidim anar a esmorzar davant de la sortida, ja que te pearking de la seva sogra just davant. Xeradeta i consells fins que van arribant la resta de l’equip, com en Gonzalo, i animadors inclosos com en Santi Pellejero, Alexandra o Karla i ricard Boix. Sergi diu que fará de llebre, i li asseguro i reasseguro que a menys de 4:40 no hi vagi… no em fan cas.

Escalfem una mica o saludo al gran Chus d’Hospitalet o el meu fisio Aitor. Ens plantem al calaix de sortida on també coicideixo amb el gran amic i company de feina Oscar Pastor, amb l’Alvar, Jordi Pujol i en Rai. Darrer consens al calaix i decideixo anar finalmente amb Alvar.

Som la part del davant de la Sortida 2 i per tant tenim metre al davant per córrer. Sergi i Marc marxen a u ritme molt alt. Alvar i jo, anem més enrrere i rebem els ànims dels company d’equip, Alex, els boix, Laia Cuevas… primers trams de pujades i baixades que ens porten a Argentona i ja veig que també anem una mica ràpid. En 3 km anem a 4’30” i per tant decideixo aixecar el peu… Em passa en Gonzalo, li dic que m’he fòs a la sortida i diu que ens ha vist sortir massa rapid. Baixem Cerdanyola i el gran Jaume Riera també em passa… decideixo anar recuperant de l’escalfament inicial en el tram de baixada que ens porta pel centre de mataró.

Passo el km 10 en 47 i en arribar a San Simó, 2 sorpreses… per un Cantó el Vent, en fa molt. Per l’altre, ens han canviat el recorregut i en comptes d’entrar al Port, anem Nacional 2 direcció Barcelona i em trastoca els plans. Allà està Javi Montesinos per animar la llarga recta que faig a un ritme molt constant de 4’50”

Al gir està en Raul Estevez que amb els seus crits desperta a un mort. El gir també em serveix per comprobar que en Marc em diu que ha petat. Mes enrrere veig l’Alvar i la Laia que l’acompanya, i tampoc els tinc tan lluny.

La Recta desde la Laia l’Arquera fins a l’Experience són 4km amb el vent en contra on no puc baixar de 5’ el km, em noto cansat, però un crit del gran Chus de l’Hospitalet em fa posar-me una estoneta darrera d’ell fins que tornem a girar. Allà foto i ànims del Quim Ponsa, els VO2 estem a tot arreu. Ja vent a favor, km 15 i 16, menjo Gel i intento tornar a rebifar el ritme fins arribar al port.

Es més agraït aquest canvi de recorregut ja que el tram del port, en ser mes curt i creuant-te amb la gent es fa molt més amè. Intento seguir peus de gent i al gir veig que tinc molt més a prorp a Marc i a Alvar i Laia. En Santi m’esperona unaltre cop. Já només queda tirar fins a San Simó on donarem la resta… però arribant a la riera veig que agafo en Marc. Els meus pensaments són, si apreto pillo l’alvar peròp no puc deixar sòl a en Marc.

Encarem la pujada, son 1’5km, molt durs si vens fort i duríssims si vas amb el globus. Animo a en Marc, el vaig esperonant perquè no pari, va mort, però faig que no s’aturi, que pensi en el correr i no en lo cansat que està. Primer tram fet. Planeja una mica i li dic aixeque el cap i el ritme, i efectivament, pujem el tò, queda la darrera pujada on ja li dic que ho doni tot… Arribant al Parc el seu millor amic l’anima, li dona el plus que li queda… “apreta o no baixem de 1:45!” li dic… estirem les passes, gentada i entrem a meta en 1:44’50”. Feina feta!

Mitja Marató Mataró 2015

  

Doncs sembla que la feina va donant els seus fruits!... Anar amb 6 kg de menys al cos (gracies a Laia Cuevas tot i que no segueixo a rajatabla la dieta!)… tenir un ritme d’entrenaments constants (no molts, dos dies a la semana!), venir d’una Tardor de Trail (m’ha donat el punt de sacrifici!)… i arribo a la Mitja de Mataró, la que Estrena la Temporada, i em poso al 1:44’11” … a 41” de la MMP a la Mitja de Barna de l’any passat… si treiem el temps que perds a la Pujada de Sant Simó… voilà!... i el millor de tot, com ha anat la cursa i les sensacions posteriors!

Com cada any, logística de Cotxe per anar i aparcar al centre de Mataró… enguany, anava amb el Ruben montmany, en Karamo i en Toni Serra (que debitaba a una mitja)… un cop a Mataró, trobada amb els membres de l’equip VO2 que feiem la prova… Rai i Aida, Basseda, Montesinos, Jordi Pujol & Mar… fa una mica de Fred i comentem la táctica a seguir…

Avui seré la parella de Ball d’en Ruben, te molt bon temps a Mitja (1:38’), encara no ha arrencat la pretemporada i em retindrá perquè no m’hipermotivi a la sortida i porti un Ritme constant de 4’50” tota la cursa… Anem al cotxe, deixem la roba, escalfem una miqueta amb en Jordi Pujol i cap al Calaix de sortida.

Arrenquem entre la gent, intentant agafar el ritme promés… el tram inicial és nou, anem direcció Argentona per un constant puja baixa que a mi se’m fa amè… Vaig alegre i cómode i retenint-me, sempre mirant el Ruben i la Llebre del 1:45’ que la portem al darrere… Km5 en 0:24’37”

Del 5 al 10 arriba la baixada fins al Port… i segueixo amb la sensació que podría donar més, però avui toca fer cas al Ruben i quedar-me a un ritme constant. Em dedico a anar cridant i animant els amics i companys com en Victor, el Sergi Garcia, en Basseda, en Pujol, en Montesinos… Passem el km10 en 48’54” i arribant a la rotonda de gir veig que el Ruben es despenja… em sembla que algo té (després em comentará que tenia mal al Taló d’aquiles). Porto l’Alex Comella amb un parell d’amics al davant i m’ajunto a ells. Veig que porten el ritme constant que vull…

Arribem a la Nacional-II, potser el tram més aborrit… l’Alex i jo seguim amb el ritme constant i depenjem els seus amics. Ens toca fer-nos compañía i ens anem motivant entre nosaltres i el que anem creuant. Passem en Karamo, que va molt clavat… i en fer el Gir de Tornada enganxem en Bienve… tiet dl meu cosí i un classic de l’Atletisme. El ritme no decau, arribem al KM15 en 1:13’27” però en l’habituallament, en Bienbe ens perd conva i el deixem enrrere… ha estat un plaer compartir kilòmetres amb ell!

Ja començo a notar el cansanci, l’Alex m’anima, ja no podem defallir!... i sorpresa… adelanto en Marc Roca (no sabia que la feia!)… ara ja només queda anar fins a la Laia l’Arquera… em plantejo que son 3 series de 2.000m … anar, tornar i pujada final… i així em serveix de Motivació… 

Arribem al 18 i li dic a l’Alex que em quedo… va fort i jo vull recuperar per la pujada final, passo de 4:50 a 4:58… suficient per agafar aire i encarar la Pujada de Sant Simó… que se’m fa molt i molt dura.. no vull caminar, pero em costa més del que em pensaba… fins que arribem a la Ronda Cervantes… això ja està fet… pujada final i miro el rellotge… no he fet cálculs en tota la cursa i me n’adono, en arribar al parc que estic més a prop del meu millor temps que del 1:45’ … motivació extra per apretar una mica i entrar super content en 1h44’11”… el que deia… amb la sensació que en una cursa plana, seguint entrenant com ara puc baixar el meu temps… a Granollers o a Barcelons ho intentarem!