Mitja Marató de Mataró 2017

Crec que no pot haber una millor cloenda a una temporada. Fer la meva millor Marca Personal a la Mitja Marató de Mataró suposa un premi a una temporada llarga on m’ho he treballat desde l’inici amb l’Objectiu del Ironman Barcelona i on aquests maleïts 6km per ser finixher m’han portat de regal una motivació extra per aquest tram final.

Recapitulem…. Com dic, post Ironman, la Burriac Xtreme i la Mitja de Mataró eren el colofó final. Dos curses al costat de casa que com vaig repetint, m’agrada fer sempre. Enguany, la Mitja de Mataró canviava el Circuit, ja no tenia el temible mur final i per tant es podía afrontar d’una altra manera. A això se li ha de sumar la inercia d’estat de forma que portava, que em va permetre fer series Dimarts veient que el ritme de 4:30 no era del tot descavellat.

A això se li ha de sumar la motivació extra que em van donar l’Oriol Delblanch i l’Oscar Pastor Bichopalo, que em van picar per interntar-ho. De fet jo ja ho portava en ment, recordaría la frase del Rubén Monmany “o podiu o ambulancia” i ho donaría tot a veure que sortia.

Quedo amb Oriol aviat, per anar amb temps a Mataró, aparcar bé, recollir dorsal, saludar els Companys Sergi Garcia, Rai… fer un cafetó i xerrar amb coneguts com en Maymi, o en Toni… escalfar veient els Fondistes de Vilassar amb Aitor i Bienve al capdavant… tot dintre de lo normal. Bé… tot no, fot un fred que pela, estem a 6 graus… i asobre fa vent!... titubejo amb la tactiva a pendre… fins que anem al calaix de sortida. Un cop allà, llebre de 1:40 i llebre de 1:35… Oscar está a la de 1:35 i em convenç per fotre-li dos ous i intentar-ho… i alla que vaig!

Sortim desde el Pavelló del Pla d’en Boet, i hem d’anar a Argentona, per tant el desnivell s’acumula als primers kilometres. Només sortir veig en Franki, faig dos bromes, pero a la qu la Llebre se’m posa al costat em poso en modo ON… Ha de ser un ritme de 4:30 pero com al principi es puja, anem més lents i en trams pensó que será massa rapid. Tot i així, allà em quedo, al costat, al capdavant de la grupeta, respirant bé, corrent bé… km 5 en 22’57”

Del 5 al 10 ja de tornada a la ciutat, Camí de la Gegante del revés, es Baixa més que no algún tram de pujada pel casc antic… Riera… on està en Gonzalo al balcó animant… vaig molt bé i content… pero també molt concentrrat… km 10 en 45’32” clavant els temps.

Camí de la Geganta direcció entrada del Port…entrem al Passeig, el vent encara no molesta prou i segueixo comandant el grup. A mig Passeig están en Victor i en Marc, han vingut a acompañar-bos a alguns Companys i amics. Se sumen a la Grupeta. Comentem una mica com anem, pero avui no estic per xerrar, no vull gastar energies, estic concentrat…

Entrem a la Nacional 2. En Marc es posa davant meu per frenar-me una mica el Vent. Em posos enmig del grup…km15 1:07’29” … pero me’n torno a anar cap al davant, ja que anar enmig m’atavala, corro molt raro, la gent em toca les cames un parell de vegades… rpefereixo anar al davant i veure on vaig i on trepitjo. Les cames ja comencen a notar-se, els peus també, però avui vaig a per totes. Ens creuem amb els Companys que van al davant que m’animent.

Gir de 180 graus de la N-II, Km17,5 … queda una serie de 3,5km… em veig amb forces i decideixo arrencar, apretar les dents, fer com vaig fer a Barcelona i no parar fins al final. Sento la Llebre del Grup comentar el circuit i cada vegada la seva veu és més lluny. No miro enrrere, no sento ni en Marc al costat meu (la marató de San Sebastia de la semana pasada li passa factura)… Vaig enxufat, em surt el km19 a 4’15”… pero ara ja noto el vent, ara ja trobo a faltar gent  amb qui correr, anem desperdigats. Km20 a 4’13” … apretó les dents, perquè veig que baixaré de 1h35’… ara ja no ho puc tirar tot pel terra.

Pero el Km21 és una llosa, se’m fa etern desde la rotonda de l’Avinguda Maresme fins el Gir per pujar a l’Hotel Ciutat de Mataró. No puja gaire, no fa gaire vent… pero és molt… apretó les dents, gir final i meta… apretó mes, allà m’animen Oriol, Aitor, etc… i entro fos… però amb una alegría inmensa… 1:34’26” … 3’ i mig menys que el meu anterior Record… estic molt i molt conent… intento agafar aire… venen Oriol i Aitor a Felicitar-me… ara ja puc dir que sóc gran, perquè baixar de 1:35 ja son paraules majors… em ve a la memoria el 1:55’ de la meva primera mitja. Estic de Subidón. Quina millor manera d’acabar temporada!