Burriac Xtrem 2017

La Burriac Xtrem no pot faltar al calendari de qualsevol aficional al Trail del Maresme, arriba just finalitzant la temporada de Triatlons o començant la temporada d’hivern. Al costat de casa i molt ben organitzada, és un classic. Enguany, el repte era que la distancia mica en mica va pujant, de ser una mitja marató va pasar a 25km… i enguany a 28!

Ens ho plantejavem amb la grupeta de VO2Team (Marc Catala, Victor péRez, Ruben Monmany i Gonzalo Cadillach) com un dia de pasejada pel bosc. Anar tots junts i anar a disfrutar. Quedem a la plaça i ja tenim la primera Baixa, en Victor ja feia diez que renegava i a darrera hora prefereix quedar-se al llit per mandra!... tants Ironmans l’obliguen a descansar i estar per lafamilia de tant en tant. Així doncs, quedem els 4 que mes o menys podem tenir mateix ritme. Ens trobem amb amics i coneguts com sempre, com el gran Bichopalo, que també he convençut per fer-la… però aquest es unaltra lliga.

Sense escalfar, fa massa fred i serà llarg, anem a la sortida on, a diferencia d’altres anys, sortim sense cap tipus de pressa, xino-xano… quin goig, quina alegría, poder disfrutar del trote i d’anar gravant el mega reportatge amb la GoPro que porto.

Primera pujada, primers taps, i anem tirant tots junts, tot i que en Ruben ja fa la goma (fa anys que no corria a Trail i ve de fer tiempazo a la Behobia la semana pasada)… i al primer habituallament al km5. L’esperem.

Arrenquem unaltre cop, pels boscos d’Argentona dirección Orrius, uns camins que com cada any disfruto, i enguany encara més fent bromes amb en Gonzalo i Marc ja que no ens exigim gaire… en Monmany segueix despenjant-se fins que arribem al habituallament 2 al km9… Aquí l’espera es fa mes llarga, pero vam decidir anar tots junts.

Tot i així, només arrencar, entre els 3 comentem que parar tanta estona en spot refredar els muscles i ens costa tornar arrencar i pot ser dolent muscularment… i en Ruben ens dona permís per seguir endavant.

No hem canviat el ritme, seguim xino-xano disfrutant dels paissatges i boscos del Maresme Lliure i Tropical, només que en els segÚents habituallaments, en comptes d’esperar, simplement fem la parada de rigor i seguim. 

Ja hem passat l’ecuador de la prova, els kilómetres es van notant, el Marc comença a patir de la ingle, pero entre broma i broma, anem fent… arribem al Poble de Orrius i ja veiem que toca tornar… planeja, baixades i pujades pero ja portem molt de desnivell fet… ja encarem tornada cap a Cabrera, cap a la zona propera al Castell… just quan ens trobem amb els participants de la curta de 15km… coincidencia, em trobo amb en Bernat, el profesor d’Educació Física de les meves filles, el que em fal molta il.lusió… video, bromes, xerrada… i em fa despistar-me d’en Marc… que es va quedant, cansat i tallat amb els de la Curta.

En Marc ja no tira, comença a patir, l’apreto per dir-li que ara ja només queda el Castell de Burriac i cap a Argentona, però sembla que es farà llarg la darrera hora. Baixem per banyadores fins a arribar a peu del Castell.

Pujem el Castell per la part més vertical, on entre el Tap amb els de la curta i lo cansats que anem, només es pot caminar… portem 20km… la recompensa arriba un cop arribes a Dalt del Castell… Gent animant, allà esta en Victor Ubeda, en Joan Basseda, els Indòmits i els tambors i el paissatge que es veu desde el Castell del Maresme…

Parada al Darrer habituallament, i a en Marc ens costarà portar-lo a Meta… en Gonzalo te mal a la cintilla i el ritme lent li fa patir més i decideix tirar endavant, quan abans arribi abans descansarà… jo em quedo ajudant al meu Amigüito!

Darrer tram de baixada, anem fent càlcults i si anem així farem 3h20’ que era millor que l’objectiu que teniem de fet menys de 3h30’… tornem a agafar el ritme, caminem a la darrera de les pujades i ja només queda encarar la baixada final fins a Argentona.

Arribem al poble junts, arribem a Meta junts i fins i tot fem l’entrevista de l’espeaker junts… jajaja fem 3h20’ tal i com teniem calculat ja que no han sortit 28km sinó 26,5… Arribo contant de fer avui de motxilero del Marc… amb qui tenim aquesta relació d’anar salvant-nos mutuament a les curses… en Gonzalo ens ha tret 5’ i en Ruben arriba 10’ darrere… consats però habent disfrutant moltíssim d’una cursa que no ha de morir mai!