Sempre començo amb la mateixa frase, les curse del costat de casa son obligades de fer. A més a més, crec que la Burriac Xtrem és la que te el circuit més maco de la zona i per tant, és un Must al meu calendari, caigui on caigui... ja que aquest extrany any de Final del COVID, em cau just la setmana abans del Repte de l’any, la Marató de Barcelona. Per tant, vaig considerar fa temps amb el Ruben, que la fariem com a entrenament per la Marató. Que vol dir això?... doncs que aniriem a disfrutar-la, sense apretar gaire, mirant bé de no lesionar-me amb una torçada inoportuna que tires per terra les setmanes d’entrenament en Pla...
A més a més, coincidien
varies coses per fer de la cursa més una festa que una cursa... Aniversari de
la Maria, Sortida a les 10h, canvi d’hora a la nit... resum... que en comptes
de tenir les típiques sensacions de cursa, em vaig llevar sense matinar, vaig
esmorzar amb la familia, vam pujar els 4 a Argentona, vam petar la xerrada amb
Ruben-silvia, Uri-Naroa... tot molt distés... de fet, sense escalfar, vam anar
Ruben i jo cap al Calaix i ens vam posar quasi al final... Uri venia amb un
amic seu i va anar més endavant!
Segons em diuen,
el circuit ha canviat, pero ni em preocupa... de fet, sortim pel poble i anem
trobant taps a les primeres pujades, pistes, corriols... i es el lloc per
aprofitar amb Ruben per escalfar, per no enxixar-nos, per saludar als profes del
Cole: Noe, Laura i Berni... i mica en mica, sense apretar gaire anem buscant el
nostre lloc... Els primers 5,5km son d’anar pujant, amb algun tram de pla pel
bosc... molt maco i anar xerrant!
Pero aquest any
no desgranaré el recorregut, per on anem, que pujem i que baixem, perque la
sensació no era anar veient on erem i que estavem fent, sinó d’anar disfrutant
d’un entreno pel bosc. A partir del km 10 el Ruben ja comença a dir que nota la
carrega, ja que porta molt de “tute”, de fet setmana passada va fer la Marató d’Empuries
en 3:59... i ja em toca anar Esperant-lo al final de cada pujada i al final de
cada baixada... A mi em va de conya perquè noto que puc anar a mes, i em
serveix per controlar-me i no passar-me...
Arribem al km 11,
just en passar el cartell on posa que queden 5km... i sento una queixa d’en
Ruben... paro i reculo... en un corriol plè de pedres s’ha torçat el tormell...
i em diu que marxi... Com veig que no està del tot malament, aprofito i surto
desbocat.
El Final de la
Cursa és per mi espectacular, una sensació molt bona, ja que com he anat
retingut tota la cursa faig el tram de baixada passant a gent... i arriba la
Darrera pujada on també segueixo corrents on tothom camina... com mola!...
Baixada Final a
Gas, sense notar les cames carregades, podent correr alegrement... arribo al
Poble i corro com si no hagués fet més que una estona de trote... sensació
fantàstica per poder anar la setmana vinent a la Marató amb els deurtes mes o
menys fets...
Recta Final i tinc
a la Paula i Laia esperant-me per entrar a meta amb mi... avui si puc anar
rapid... el temps final, 2h20’ no es representatiu... podria haver fet molt
menys, pero avui tocava això, disfrutar, entrenar cos i cap per la Marató de la
Setmana vinent... i no podia ser a millor lloc, la Burriac Xtrem d’Argentona es
la cursa ideal!...
