Ets pare de Família, et tires tota la setmana aixecant-te a les 6:15 per anar a treballar, arriba el cap de setmana i tens aniversaris, dinars, platja, quedades amb familia o amics i no pares... i arriba el Diumenge i no se t'ocurreix unaltre cosa que aixecar-te a les 5:30 del matí per carregar els "bartuls", la bici, etc... i baixar a Barcelona per fer un Triatló.. això és amor per l'esport.
A més, la Zona de Boxes, situada entremig de la Torre Mapfre i l'Hotel Arts et fa coincidir amb tots els crápules, borratxos, juerguistes i fiesteros que acaben la seva nit de dissabte... la imatge és molt curiosa... esportistes arribant creuant-se amb guiris i autòctons que van de voltes...
A boxes et troves de tot. Aquest esport m'ha demostrat que és per tothom... des dels cosos danone, tritrajes sense cap arruga que deixen entreveure un cos modulat pel gimnàs o la genètica, fins al "cincuenton" que es veu oblgat a embutir-se dins d'quest estil de vestimenta que evidencïa tot... arribo com sempre amb temps i observo... fins i tot un es fuma un "piti" a boxes.. això és vici!... amics que es troben i es saluden, dos noies que es nota que es el seu debut en aquest mòn ja que es van preguntant constanment que han de fer, que han de deixar preparat, etc...
Anem per la platja caminant cap a la sortida, esquivant les "restes" dels que han acabat la nit dormint a la platja. Un cop al costat de la sortida miro enrrere, la imatge és espectacular, triatletes i acompanyants caminant per la platja aixecant un núvol de pols amb les dues torres de Barcelona al fons... llàstima no porto la cámara per evidenciar el moment!
No surto fins les 8:45 així que segueixo observant... i em venen al cap dos temes més. Per un banda está l'estil i la varietat de colors, trajes, marques. Alguns estan molt acoseguits, disenys adients, discrets, elegants... però de tant en tant em trobo algún que clama al cel, pel seu color o disseny que realment t'hi has d'acostumar per mirar-lo... però al triatló tot s'hi val... fins i tot gent amb un banyador de surfer, l'antípoda del que porta banyador de natació (exemple que será bon nedador!)...
L'altre punt a considerar i molt imprtant són els acompanyants o els "patidors"... aquests normalment són de dos tipus... Novies/Dones que han matinat per anar a veure (es un dir) la cursa del seu home... Que segueixen tot el previ i després hauran d'estar una bona estona esperant a veure si els veuen passar a la bici o esperant apilotonatd a meta a veure si el veuen arribar.... tenen tot el nostre respectei admiració... i les que, a mes a mes, venen amb els fills, més encara, ja que despertar els nens i aguantar-los al llarg del matí no té preu... es més dur ue la prova, segur!
Després tenim l'altre tipus d'acompnyant, els familiars, normalment són Mares i Pares orgullosos de veure com el seu fill s'atreveix a fer un esport tan dur i difíil com el triatló. El segueixen a tot arreu amb la cámara per inmortalitzar tots els moments... l'aconsellen tot i no ser esportistes, però són pares i per tant experts en tot. Finalment els veus i els sents a tot el circuit cridant com bojos perquè el seu fill tingui aquest ánim que el rebifi... per ells no quedará, un pare i una mare sempre estan allá per animar-te, als triatlons i a la vida!
Finalment, aquest cop no parlaré de la cursa, ja són moltes curses en les que he explicat el meu mal nedar però que acabo disfrutant, que a la bici acabo recuperant una mica de llocs i que el córrer, sigui una Sprint de 5km o una Half de 21km es pateix, tots patim però disfrutem patint i quan entrem a Meta acabem comentant la jugada amb el company de torn i acabem estant orgullosos d'haber-nos aixecat a les 5:30 del matí un diumenge... això si, la majoria, els que no tenim la dona o els pares a meta, tenim pressa per recollir i tornar ràpid a casa perque ens esperen, ja que el dia tot just acaba de començar!
