Se acabó, final de temporada i demanant la hora. Acabar amb
la llarga de la BurriacXtrem, amb 28km de fang, pluja i 1800+ de Desnivell crec
que es suficient!... El cos ja em demana descans. Desde l’Ironman no nedo, no
vaig en bici… només he corregut 3-4 dies algun d’ells de Trail per arribar a la
Burriac, però amb molèsties a Abdictors, Isquios, Lumbars…i ,sobretot, amb una
Fatiga mental que es necessaria resetejar.
Abans de fer l’Ironman el passat Octubre, en pleno subidón
de forma i mental, vaig decidir apuntar-me a la BurriacXtrem. És una cursa que
cada any la faig, quasi sempre la Llarga… que ha anat pujant de 21 a 25 i ara a
28km. A més, aquest any, vaig enrredar al Marc Català, el meu Amigüito, ja que
l’any passat la vam fer junts i enguany hi había una modalitat nova,
classificació per Parelles… doncs el lio i la fem!
Tota la setmana abans ja notava que el cos no dona per gaire
més, cansat i fatigat, amb un final d’any amb molta feina i, també, dedicant
més hores a la familia per compensar lo perdut pre-Ironman. A més a més
anuncïen pluja… de fet, no ha parat de ploure tota l’atardor practicament. Fins
i tot em passa pel cap no presentar-m’hi, però al final quedo am ben Marc i la
farem peti qui peti.
Realment l’exemple va ser el moment en que ens varem trovar
a les 7:30 el Marc i jo quan el passo a recollir… una mirada que ho diu tot… “estem
xalats!”… “no tinc gens de ganes!”… “com plogui pleguem!”… i poca cosa més a
part de tenir son i anar cap a Argentona a aparcar, buscar dorsal, fer un café,
veure’ns amb els Companys d’equip i anar cap a la Sortida… crec que es la cursa
que he anat més just a la meva vida. A mi, que m’agarada sempre arribar amb
temps per veure l’ambient, ets… avui no, avui son les 8:20, estem a 10’ de la
sortida i encara estem al bar i hem d’anar a deixar les bosses al Guardaroba… “esperem
que no plogui i aguanti!”… i anem al calaix.
Sense escalfa, ens posem al darrera, arrenquem sense pressa,
avui ens ho prendrem amb calma, será molt llarg, hi ha menys gent particiant,
la pluja arronsa els covards… doncs ja que estem, doncs a disfrutar. Espero que
el dolor a la Cadera i Abductors marxi a mesura que escalfi…
Els primers Kilómetres ens els passem mes o menys envoltats
de gent, amb pujades per pistes on encara es pot correr. Encara anem amb força
i ganes, tot i que de tant en tant hi ha alguna pujada o baixada que ja fa
patir. El Marc i jo anem juntets tota l’estona comentant la jugada entre “visca
el Maresme lliure i tropical” i el “tracatrá” d’unaltre corredor anems fent la
conya. A cada avituallament ens ho prenem amb calma, molta calma!...
Del 10 al 12, pujada al Turó de cirers, la més llarga de les
pujades, ja ens comença a posar a lloc. Ja anem quasi sols tota l’estona,
acompanyats d’un noi de Mataró, el qual ens dona per seguir xerrant i donar-nos
vidilla ja que mentalment comencem a flaquejar… sobretot en Marc… ja em té
acostumat, però avui li ha arribat el Bajón abans!... “no pot ser tiu, va!”…
però no tira, diu va cansat, sense ganes, mal de cames.. però el conec i sé que
es més mental. A mi no em queda gaire més de coco, però em faig fort, perquè
com jo defalleixi ja podem marxar a casa… i Així, tirant d’ell el porto fins l’Avituallament
3 al Km20 … un suplici, per mi, per intentar animar-lo, i per ell, perquè li
estic fotent una Xapa de cal Déu… Al Km20 el circuit ens deixa a 300 metre de
meta, si vols plegar és una tentació,,, està a punt d’avandonar però per poc,
però el convenço a seguir, que ja només queden 8km… pero ja no pensó animar-lo
més, ja s’ha farta i m’ha dit que calli i jo ja m’he fartat també, estic
cansat, em fa mal la cadera… lo únic que ens salva es que el circuit es una
meravella, precios, uns camins impressionants que no veuria si no fos per aquesta
cursa… i es la recompensa!
El Fang fa que els kilómetres pesin més. El circuit d’enguany
té les darreres pujades al final, la pujada de les Bruixes al Castell o la pujada
al Turó de Cirers que és quasi escalada… fa que ja estigui fart… menys mal que
ara en Marc sembla ha revifat… també es tipic d’ell… Se’ns fa llarg fins i tot
els darrers 2km de baixada, ha començat a ploure, ja fa estona que no mirem el
temps que farem, perquè superarem les 4h de molt…
Baixada pel poble just quan comença a apretar la pluja, ho
fa més epic, ja ho tenim, hem aguantat, però ja podem dir que amb això n’hi ha
prou al 2018!... 4h22’… 1h més que l’any passat!... això si, avui no hi haurà
cues als Massatges, així que aprofitarem per recuperar una mica…
Tanquem el 2018, l’any de l’Ironman… l’any vinent, tornarem
a Apuntar-nos a totes i disfrutar-les Totes!...
