La BurriacXttrem m’ha deixat 3 coses clares. La Primera,
m’encanta participar a curses per passar-m'ho be amb amics o companys. Dos: les
curses de Trail cada vegada les fan més dures i tècniques i potser no s’han
parat a pensar que el que volem es córrer per la muntanya i no escalar. I 3!...
el canvi climàtic està aquí!... comencem!
Un Any més, i ja en van 10, la BurriacXtrem s’ha convertit en un fixe al meu calendari, fins al punt que juntament amb la Mitja de Barcelona, son les curses que més he repetit... Com cada any, per dates, em va genial després de l’estiu, amb l’arribada del fred (això després en parlem) entrenar per les muntanyes de la Serralada Litoral amb la BurriacXtrem com a objectiu. Em dona 2 mesos per deixar el pla i la calor per aclimatarme a pujar pel bosc... també com sempre, enganyo a algú, aquest any al meu amic, alcalde i pericu, en Rafa Navarro. També els amics i excompanys del VO2 com en Gonzalo, en Marc o Uri Delblanc la faran... repte?... fer-la bé i disfrutar-la!
Quedo amb el Rafa a les 7:15, aparquem a Argentona i ja comença el ritual d’amics, coneguts i saludats. Anem amb Gonzalo i Marc a fer un cafè i preparar-nos. Ens trobem en Flama, en Putxi, Uri, Angel Llamar, etc.. Tot un regitzell de cares conegudes. Alguns fan la de 28, nosaltres farem la de 21k que surt a les 8:30.
Fem la zona de les Planes, que com bé diu, es un puja baixa que es fa bé i fins i tot algun moment de pista!... passem per la bass del Senglar… i tornem a pujar cap al Turó de Cirerà… arribem al punt mig de la cursa, km 12 i el Rafa ja m’ha anat avisant que a partir d’aquí la cursa va de baixada. Cert, perque faig els càlculs i portem en 12k mil metres dels 1.300m que hem de fer… no hi ha unaltra.
Portem ja 1h45!... i Rafa i jo anem comentant la jugada, explicant-nos batalletes, que si la canço de Rocky va ser perquè Queen no els hi va voler cedir una seva, que si la feina, que si la vida!... disfrutant ara si d’una zona de bosc i caminets on es pot correr!... vaig sempre davant ja que el Rafa baixa pitjor que jo… a les pujades ja em pillarà!... i li fotem una mossegada de distancia a la cursa… Avituallament del km15… parem, menjem, bebem i arrenquem una petita pujada prop de la zona de Can Raimi…
Fem calculs que
farem al voltant de les 3h… i avui no crec que pilli en Marc amb el Globus
tipic seu!... crec que ha estat entrenant bé i ja comença a coneixer el seu
cos!... De cop, en una baixada, patinada del Rafa i es fot de cap… fem chequeig
de com està, sembla que és només un cop i seguim!... Ara ja anem bastant sols,
de tant en tant ens passa algu o passem algu, i anem fent xino xano disfrutant
del Maresme Lliure i Tropical!