domingo, 28 de diciembre de 2014

Duatlo de Cabrils 2014


Per acabar l'any sempre esta al calendari la Duatlo de Cabrils. Al costst de casa i amb un recorregut que conec i que no es dels mes exigents.

Enguany molt poca participacio tant VO2 com en general... 200 participants. Com cada any pujo pedalant, un dels avantatges. Un cop alla, saludo a coneguts i amics i em reuneixo amb Xavi Mas... Que fara de fotograf i llebre a la bici de Ricard Cesari. Tambe arriba la Marta, que debuta a un Duatlo.
Sense quasi escalfar, anem a la sortida... Briefing i a correr. Dos voltes a un circuit que ja em se de memoria i per tant, se on aguantar sense caminar... Vaig com sempre a la part del darrera... Fem la primera volta i veig en Santi Pellejero animant!

A la segona volta, per primer cop en anys, aconsegueixo arribar fins a dalt sense caminar... Bones noticies.


La transicio per agafar la bici la faig molt i molt lenta... Em lio ja que he deixat els gels i menjar a dins la bossa... Pardillada!... Fins i tot arriba la Marta a Boxes que encara soc alla!

Surto amb la idea de menjar a la pujada de la Mutua... La faig amb el pensament dels 10' que triga corrents en Lanuza fins a dalt i ni voig el pillaria... Aquest tio es un galgo!

Baixada molt rapida a Argentona per fer la pujada del Burro. Vaig fent i fins i tot passant a gent. El dia que la vaig fer entrenant la recordaba mes dura... Baixem una mica i empalmem la tercera pujada fins a dalt... Per tornar a baixar per pista a Orrius.

Em sento comode sense corriols i fins i tot la darrera pujada de tornada, que es la mes dura, la vaig fent sense patiment. Enguany no es puja a les antenes i es nota.
Curiosament on pateixo mes es a la baixada final de la Hipica de Cabrils. Terreny trencat i pedregòs que faig molt poc a poc i tensionat.

Arribo al tram final de correr. Ja esta com sempre animant-me, la Maria amb les pekes i amb el meu germa i els meus pares... Enfilem riera amunt i les cames no em van... Prefereixo caminar 50 metres per recuperarles... I un cop agafat oxigen... Amunt...

A la baixada final, tot i anar molt content i be de cardio, ja em noto els cuadriceps carregats i un Isquio avisant. Recta final.. La Paula corre cap a mi i l'agafo de la ma per entrar amb ella en 2:09' a 11' del Cesari (que no habia dormit) i amb 9' amb la Marta que guanya a la categoria Sub23.

Un cop a meta... M'espero per fer-me la foti de rigos amb en Bosco dels Piris ja que em va tocar en el Sorteig l'Estudi Biomecanic a Cyclist Lab... Bona Manera d'acabar un gran any!

viernes, 26 de diciembre de 2014

San Silvestre de Masnou 2014

Un any mes, la San Silvestre de Masnou era punt de trobada amb familiars i amics... 5km per fer lloc als canalons.

Quedo amb el Rafa i Edu per anar corrents fins al Port de Masnou... 30' d'escalfament i per comentar coses.



Arribem i tenim temps per veure les curses infantils i femenina... O les meves cosines posen el llisto molt alt... La Mariona amb 21'30" i la Cristina amb 22'30'... Com corren!
Tambe hi son en Ferran i en Guell dels VO2... Foto de rigor i a escalfar una mica.


Em trobo tambe amb el meu germa que ha quedat amb en Marc i Feri per fer-la al seu rollo...

Anem a la sortida, enguany per calaixos i per tant Edu i Rafa van al calaix bo. Tinc la intencio de baixar els 22' de l'any passat i calculo que corrents a 4'20" ho faig... Aixi que des del principi vaig regulant... No vull petar com l'any passat.



Vaig com un rellotge i em noto millor... Saludo a les meves cosines que m'animen desde la barrera... tambe hi son el Victor i en Puchi que han vingut a animar. Tot i que sempre es una agonia les curses tan rapides, tinc el temps just per animar al Edu que fara menys de 18 i al Rafa que va una mica mes enrrere...

Recta final patint amb les darreres forces... Veig que si baixare de 22'... 21'43"... Content... Tampoco estamos tan mal!

domingo, 23 de noviembre de 2014

Burriac Xtrem 2014





 
Foto d'equip abans de sortir
 

Nova Edició de la Burriac Xtrem acabada. Enguany la curta, la de 15km ja que l’any passat vaig patir massa a la de 25 i la meva pretensió enguany és disfrutar… i així va ser!
Com sempre, matinar una miqueta, per quedar amb el Cesari i l’Aleix, dos dels “ninis” del Club VO2 Triatló per anar cap a Argentona. 

Els Ninis m'acompanyen per sentirme més jove!

Un cop allà, ens trobem quasi tots els membres de l’equip en la recollida de dorsals, tot i que hi ha algún desperdigat que no sortirà a la foto de rigor… així com la Laia i l’Eloi, que porten desde les 7 fent la distancia Marató.

Perfil dels 15km
Anem al cotxe a deixar les coses i tornem trotant, aquest será l’únic escalfament ja que entre amics i coneguts, és mes una trobada que una preparació per la cursa… està el David de la meva cosina, en Victor (l’amic Ironman de torn), gent del poble, etc … total, que com m’agrada més xerrar que córrer, em foto al calaix i a esperar…

La organització posa a les noies al davant com a homenatge a elles… i això alimenta la meva intenció enguany de sortir més ràpid que de costum per no trovar tap a la pujada a la Font Picant com l’any passat... 

Sortida i a córrer, i segueixo el Sergio de l’equip que va amb la marxa alta. Anem a menys de 5 tot i haver pujades i baixades pel poble d’Argentona, fins que arribem a la Font picant sense tap. Avui potser seré jo el que el faig, ja que a les primeres rampes dures ja camino perquè em fa mal el bessó!... em passen el David i el Victor i un grupet… i ja s’estabilitza tot… ni em passa gent ni jo adelanto!


Mapa dels 3 recorreguts ... els aprofitaré per fer-los pasejant amb la familia!

Anem uns quants al mateix ritme… El premianenc Carles Solé és qui ens “guia” amb els seus quasi 2 metres d’alçada, amb nosaltres també va la Cerme Sala i anem comentant el circuit… ja hem fet un parell de pujades llargues i arribem a la baixada del Km 6 on està el primer habituallament… em paro tranquil·lament a menjarme el primer gel i a beure… 

Seguint al Gran Carles Solé!

Baixant les Escales de Burriac!

la pujada al castell, el més maco i més dur!

Comença la pujada al Castell, la part mes dura… tots caminant, ningú diu res, hi ha trams on quasi escalem… però la recompensa és a dalt, és un dels motius de fer aquestes curses… les vistes, la gent animant i la baixada… bé, la baixada no tant, ja que hi han trams que es pateix més que no pas pujant…
El més dur ja ha passat, afrontem camins ja coneguts pel bosc, però els quals mai et canses de disfrutar… vegetacio, aire pur, corriols, camins, …em vaig trobant molt bé, tot s’ha estirat, no veig ningu al davant fins que a partir del km 10… es repeteix una constant… a les baixades em passen uns nois que al pla o les pujades jo els passo ja que ells caminen… això em dona moral, vol dir que no vaig tant malament de cames i m’animo…

Torno a veure al fons a en Carles Solé… vol dir que l’he anat recuperant des del primer habituallament... li faig un crit i això l’esperona, el portaré al davant fins a la “eterna” recta d’asfalt final que porta a la plaça del poble…

Ens allunyem del castell, s'acosta la meta!


Arribo al tram final rient, saludant al Victor Ubeda “supporter”, picant mans als nens, estic prou bé… cap simptoma de rampes o fatiga extrema… miro el rellotge i faré 1h54’… pensaba fer més de 2h… així que entro content…

Javier Montesinos ensenyant-me el "Flash interview" de meta!



A la meta, els VO2 (sobretot Edu i Leo que porten des de les 9 allà) animant i el gran Javier Montesinos es posa al costat meu per fer-me un vídeo a l’entrada un cop més… Grande Javi!... fins i tot em fà un “Flash Interview” divertidíssim… m’ho he Passat genial… 15km va bé, 25km massa… distància ideal 21!
La Sorpresa Final… tinc dinar familiar, porto roba a la bossa i li demano a en Victor anar a dutxar-me a casa seva… jejeje, m’he dutxat a casa d’un Ironman ;)

El Gran Victor Pérez em deixa dutxar-me a casa seva ;)

domingo, 2 de noviembre de 2014

I Duatló Indomit de Sant Andreu de Llavaneres





Aquest Diumenge va ser una mostra de perquè faig esport i perquè estic apuntat als VO2. Com en tantes Curses, un comentari a l’equip per part de l’Eloi genera una corrent per a que entre un i l’altre, ens piquem per participar a la I Duatló de Muntanya Inndomit a Sant Andreu de Llavaneres. A mi em pica l’Edu, a qui pica l’Eloi, jo pico a en Marc, en Saul, a en Juan i així fins a completar una llista de quasi una Dotzena…


la meva nova Focus Raven ;)
La prova pinta que será molt dura, ja que segons ens comenten el tram de bici será més que exigent. Arribem tots a la Sortida… també en Cesari, en Xavi Mas, la Laia, el Jordi… i foto de rigor…

nombrosa presència de l''equip VO2

Quasi ni escalfem, fem mes xerrada i cachondeo… i sortida!... 5 km de Córrer… que es fan en uns inici que va pujant per la pista però sense gaire complicació.. fins que al kilòmetre 3… paret amuint pel mig del bosc… quasi escalada!... i tot seguit avall que fa baixada!... vaig bé… he vingut a disfrutar!

Agafem la bici… i ¾ del mateix… pista amunt fins que al km 7/8… la pista s’empina i entre la pendent i els corriols ja he de posar el peu a terra… Aquesta será la primera i no l’última, ja que els kilòmetres següents és un constant de pujades dures i dificils.. però encara a pista…

Fem una mica de baixada i de cop… ups.. hem sembla que m’he passat algo… veig un home i em diu que m’he colat… he seguit 500 metres pista avall… giro cua i veig algo pintant que entra al bosc.. será això?... m’endinso al bosc, pero no sembla gaire un lloc per on hagin passat 100 bicis abans que jo… em desespero i torno a girar cua!... i ja pensó en tornar pista enrrere i plegar quan veig uns nois que venen avall… porten un kilòmetre menys que jo i em fan veure el gir que ‘he perdut!

I a partir d’aquí fins als kilòmetres finals de Baixada, tot es resumeix en corriols molt técnics pel mig del bosc on més que per força, per manca d’habilitat, en més d’un cop he de posar el peu a terra o fins i tot caic… Em trobo en Jordi Pujol, amb el canvi trencat… em paro però no tinc ni idea de mecánica.. pobre, haura de baixar sense pedalat fins a abaix!


el circuit de BTT va ser molt exigent

Un dels moments més grans és la meva arribada a la transició… tots els companys de l’equip VO2m’esperen per fer-me la onada i animar-me (ells ja han acabat)… Edu m’acompanya a boxes… i diu m’acompanyarà el tram de correr que li servirá per descarregar… la Laia també s’apunta… 2,5 km per endavant amb dos pujadetes però que se’m fan molt amenes amb els dos “motxilers” que porto.


El segon tram de running...

Tram final de baixada i en un salt entre dos troncs… crack.. em torço el tormell… però ja no és temps per lamentar-se. Com diu la Laia: “tira que ara está calent!”… i apreto per arribar en 2h 58’59”… mitja hora menys del que havia pensat!

Entrant a Meta amb l'Edu com a motxiler

El resum… m’ho he passat pipa, tot i ser molt dura la bici. Però a més, com deia al principi, l’mabient que hem viscut entre els compyans d’equip encara fa molt més divertida la Prova… és per això que faig esport, per salut, per diversió, per la gent, per l’ambient, pels camins que descobreixo, per la natura… jajaja!

lunes, 20 de octubre de 2014

Sant Mateu Xtrail 2014



Ivan San Antonio, repte assolit!


Aquesta Crónica ha de ser un homenatge, ja que el que menys importa, tot i ser meva crónica, és la meva cursa. És un homenatge a l’Ivan san Antonio, per la seva primera Mitja de Muntanya i a les Meves Cosines… que están molt fortes!


Anem per parts. Aquesta Cursa ja és obligada al meu calendari, s’han de correr les de casa sempre. A més, es tracta d’una distancia (21km) amb un desnivell asequible i no molt técnica.
La historia comença a l’estiu, en plenes vacances, a la sobretaula d’una barbacoa. Pujadets de copes, apunto a l’Ivan San Antonio a la cursa. Ell mai ha fet una cursa de muntanya, d’asfalt si i entrena el mateix que jo, el que pot i poc… Apuntats!


Des de l’estiu hem intentat quedar per entrenar però no ha pogut ser… Hem entrenat cadascú el que ha pogut, ell per completar el que s’havia convertit en un repte i jo, per aguantar al seu costat i per… que no em guanyin les meves Cosines, la Cristina i la Mariona… I aquí va el meu altre homenatge… a aquest parell que no vegis lo fortes que están!

Cristina, David, Mariona, Oriol, Diego i Jo

Vaig liar també a alguns dels VO2, el Ricard Cesari, l’Ivan Rovira i en Rai (a darrera hora aprofitant un dorsal que sobraba)


Anem a la Sortida i tots es posen al davant… l’Ivan i Jo decidim quedar al darrere… això és molt llarg i crec que enguany no hi haurà gaires taps amb el nou recorregut… la primera pujada entre asfalt i pista col·loca a tothom mes o menys al seu lloc.


Anem els dos xino xano entre la gent, sense voler gastar massa … Corriols fins a Teià i l’Ivan i jo anem gaudint dels paisatges i comentant el circuit… trobem un petit tap… veig a fons al David (marit de la Cristina) i penso que “no deuen estar gaire lluny les nenes”… Baixada cap al Cerviol... i cap amunt per camí conegut, més lent del que esperàvem, ja que la gent camina…


Baixada i arriba la duríssima pujada del Vedat… on l’Ivan se m’escapa una mica… en arribar al mirador… veig al fons a les Nenes… paro per veure aigua i comencem a baixar comentant que “aquestes no paren, jajaja”… S’han convertit en una obsessió per mi!... baixem per la pista disfrutant!... “com vas?” li pregunto a l’Ivan… “be, molt bé” contesta!


Pujada pel GR fins a Sant Mateu… és pujada técnica, i ja es comencen a notar els kilómetres…  i baixant de la Font de Sant Mateu pista avall començo a cridar “ja sóc aquí!” i enganxem a les “nenes” just arribant a l’habituallament, també hi és el David… Paro per veure, per menjar i només arrencar, en el corriol de pujada, veiem com la Cris i la Mariona posen la marxeta… on jo només puc caminar elles corren!... buff… no puc!... Em prenc un Gel baixant… on l’Ivan se m’escapa… fins que agafo una mica d'aire i ritme a la pujada del Vietnam… on ja recupero el terreny amb l’Ivan… entre crits de “Visca el Maresme, Lliure i Tropical!”…


Baixada final fins al Poble… l’Ivan baixa molt més rapid i li crido que m’esperi… i quan penso que ja és la meta i ho estem celebrant, ens fan fer una volta pel poble inesperada on cada metre de pujadeta és un suplici!... però sentim els tambors… imaginem a les pekes esperant a Meta!... “va nen que ja ho tenim!” crida l’Ivan… gir a l’esquerra i allà estàn la Paula i l’Adela petites esperant els seus Papes!... deliri col·lectiu, per entrar corrents amb elles i tenir unaltra al Sac!

Rai, Jo, Ivan, Ricard Cesari i Santi Pellejero

Post Data.- Aquí no entrena ningú… però jo entreno el que puc, que no és poc i tothom está molt fort perquè he fet 2h 46’29” i he estat el 221 de 311!!!... tela eh!!...


29           IVAN ROVIRA DONATE                                02:09:57               Male     28
35           ORIOL SETO ALBERT                                      02:11:08              Male     34
74           RICARD CESARI GOMEZ-ESCALONILLA  02:22:28               SUB23 MAS 1
92           DIEGO GONZALEZ SANCHEZ                      02:26:59               Male     88
122         FERRAN SERRANO DIAZ                               02:32:20             Male     113
199         MARIONA PUJOL PUIGHERMANAL        02:42:57               Female 25
200         DAVID GONZALEZ SANCHEZ                      02:42:59              Male     175
201         CRISTINA PUJOL PUIGHERMANAL          02:42:59               Female 26
212         VICTOR TORRELLA ROSA                              02:44:56               Male     186
214         OSCAR MARTINEZ FUMADO                      02:45:11               VET MAS 66
215         JAUME RIERA BOHER                                    02:45:20              Male     188
220         IVAN SAN ANTONIO                                      02:46:23               Male     192
221         RICARD TORRES PUIGHERMANAL           02:46:29               Male     193
249         LEONOR FONT BALDUQUE                         02:54:13              Female 31

domingo, 12 de octubre de 2014

Cursa de l'Aire de Cabrera Vilassar 2014


amb el Sergi Garcia

 
Cursa de l’Aire de Cabrera. Obligada darrerament al calendari ja que és a prop. Un bon lloc per córrer sense desnivell, per llocs coneguts i amb els amics.

Amb els Amics, Victor, jo, Ernest i Agus

Quedo 45’ abans de la sortida amb el Sergi Garcia, l’únic de l’equip que la fa amb mi. Anem a pels dorsals i ens trobem als meus amics Victor, Agus i Ernest… també ens trobem al super-crack Puchi I al runner de la Canon, Carles Segarra… I els “veteranos” Toni solà I companyía…

Amb el gran Carles Segarra

Quasi ni escalfem I ja ens posem a la sortida, li dic al serge que tiri endavant per agafar lloc. Sortim amb el Victor, Agus i Ernest al darrera de tot i als 100m ja no els veig. Miro un parell de vegades enrrere i decideixo anar a la meva.

De xarreta abans de la sortida!

La primera part és el que més puja. No gaire però va fent, fins a arribar al Polígon els Garrofers on crido a en Puchi, que va 7è i a en Sergi que va Top20. Em noto be, tot i que no porto el ritme infernal de l’any passat amb els de l’equip… vaig a 5 i poc…

Camí del Mig i Riera avall fins al Mercat de la Flor… allargo la passa però sé que aquí he de recuperar i agafar aire per arribar bé al tram del Passeig. Túnel i cap al Passeig… on ja noto que tinc la forma justeta per fer un 10.000… miro a terra i a mig passeig apareix el Victor. Va sobrat, després de fer l’Ironman Barcelona la semana passada… ha vingut desde el darrera, ja que ha fet bona part de la cursa amb l’Agus. Li dic que estic fòs, m’anima i diu que es provarà fins al final i em deixa com un coet!...també em creuo amb l’Uri dels VO2 que va passejant el gos i ens anima… menys mal d’ells, perquè tot i així se’m fa llarg el Passeig.

Entrem al darrer kilòmetre, veig que baixaré de 53 que és a 5’15” i era el meu objectiu… recta en pujada patint però ja apretant les dents per entrar en 51’20”… 5’ més que l’any passat, però és el que tinc a dia d’avui…  un entreno de qualitat… la Setmana Vinent a Patir a la Sant Mateu Xtrail de 21km!