Burriac Xtrem 2014

 

Foto d'equip abans de sortir

 

Nova Edició de la Burriac Xtrem acabada. Enguany la curta, la de 15km ja que l’any passat vaig patir massa a la de 25 i la meva pretensió enguany és disfrutar… i així va ser!

Com sempre, matinar una miqueta, per quedar amb el Cesari i l’Aleix, dos dels “ninis” del Club VO2 Triatló per anar cap a Argentona. 

Els Ninis m'acompanyen per sentirme més jove!

Un cop allà, ens trobem quasi tots els membres de l’equip en la recollida de dorsals, tot i que hi ha algún desperdigat que no sortirà a la foto de rigor… així com la Laia i l’Eloi, que porten desde les 7 fent la distancia Marató.

Perfil dels 15km

Anem al cotxe a deixar les coses i tornem trotant, aquest será l’únic escalfament ja que entre amics i coneguts, és mes una trobada que una preparació per la cursa… està el David de la meva cosina, en Victor (l’amic Ironman de torn), gent del poble, etc … total, que com m’agrada més xerrar que córrer, em foto al calaix i a esperar…

La organització posa a les noies al davant com a homenatge a elles… i això alimenta la meva intenció enguany de sortir més ràpid que de costum per no trovar tap a la pujada a la Font Picant com l’any passat... 

Sortida i a córrer, i segueixo el Sergio de l’equip que va amb la marxa alta. Anem a menys de 5 tot i haver pujades i baixades pel poble d’Argentona, fins que arribem a la Font picant sense tap. Avui potser seré jo el que el faig, ja que a les primeres rampes dures ja camino perquè em fa mal el bessó!... em passen el David i el Victor i un grupet… i ja s’estabilitza tot… ni em passa gent ni jo adelanto!

Mapa dels 3 recorreguts ... els aprofitaré per fer-los pasejant amb la familia!

Anem uns quants al mateix ritme… El premianenc Carles Solé és qui ens “guia” amb els seus quasi 2 metres d’alçada, amb nosaltres també va la Cerme Sala i anem comentant el circuit… ja hem fet un parell de pujades llargues i arribem a la baixada del Km 6 on està el primer habituallament… em paro tranquil·lament a menjarme el primer gel i a beure… 

Seguint al Gran Carles Solé!

Baixant les Escales de Burriac!

la pujada al castell, el més maco i més dur!

Comença la pujada al Castell, la part mes dura… tots caminant, ningú diu res, hi ha trams on quasi escalem… però la recompensa és a dalt, és un dels motius de fer aquestes curses… les vistes, la gent animant i la baixada… bé, la baixada no tant, ja que hi han trams que es pateix més que no pas pujant…

El més dur ja ha passat, afrontem camins ja coneguts pel bosc, però els quals mai et canses de disfrutar… vegetacio, aire pur, corriols, camins, …em vaig trobant molt bé, tot s’ha estirat, no veig ningu al davant fins que a partir del km 10… es repeteix una constant… a les baixades em passen uns nois que al pla o les pujades jo els passo ja que ells caminen… això em dona moral, vol dir que no vaig tant malament de cames i m’animo…

Torno a veure al fons a en Carles Solé… vol dir que l’he anat recuperant des del primer habituallament... li faig un crit i això l’esperona, el portaré al davant fins a la “eterna” recta d’asfalt final que porta a la plaça del poble…

Ens allunyem del castell, s'acosta la meta!

Arribo al tram final rient, saludant al Victor Ubeda “supporter”, picant mans als nens, estic prou bé… cap simptoma de rampes o fatiga extrema… miro el rellotge i faré 1h54’… pensaba fer més de 2h… així que entro content…

Javier Montesinos ensenyant-me el "Flash interview" de meta!

A la meta, els VO2 (sobretot Edu i Leo que porten des de les 9 allà) animant i el gran Javier Montesinos es posa al costat meu per fer-me un vídeo a l’entrada un cop més… Grande Javi!... fins i tot em fà un “Flash Interview” divertidíssim… m’ho he Passat genial… 15km va bé, 25km massa… distància ideal 21!

La Sorpresa Final… tinc dinar familiar, porto roba a la bossa i li demano a en Victor anar a dutxar-me a casa seva… jejeje, m’he dutxat a casa d’un Ironman ;)

El Gran Victor Pérez em deixa dutxar-me a casa seva ;)