10k Montgat #yosoydelahumanidad

Ja començo a tenir curses tradicionals al calendari i unaltra es el 10k de Montgat, organizat per el gran Sergio Del Rio de Life For events destinant part dels ingressos de la Cursa a la Oncolliga, Fundació Lliga Catalana d’Ajuda Oncològica, com a reconeixement i record d’una gran persona i esportitsta que ens va deixar, Sergio Matias, també conegut com a YoSoy DeLa Humanidad.

Enguany vaig tornar a enganyar a un parell de company per a fer-la: Gonzalo, que está a tope preparant e seu debut al Ironman; i Alex Tapia, arrencant temporada. Gonzalo ens recull, anem aviat cap a Montgat tot i que ja tenim els dorsals, però així tenim temps per fer el darrer cafelito i el darrer lavabo. Ens trobem a la Marta i el Jordi, mare del cole que també fará el 10k… darrers consells i a escalfar.

Fa bon temps pero farà vent dirección Mataró així que contrameta es farà dur, important tenir-ho en compte. Intenció, Gonzalo probar-se a veure si Baixa de 40’… Alex i jo, aguantar el 4:30 i baixar de 45’… Ens coloquem al costat de la llebre de 40’ i sortida!

El km1 es la primera de les pujades i tot i així el fem a 4:02…. Anem amb la adrenalina de la sortida, km2. En 4:07. Gonzalo va davant la Llebre sub40 i Alex i jo, decidim aixecar el peu perquè anem massa fort i ofegats. Km 3 i 4 es nota el vent en contra pero tot i així encara estem amb força, girem per encarar la recta de Meta de la Volta1 i passem el km5 en 21’11

Agafem el Ritme a 4:30, entre les pujades i el Vent, avui es el que tenim. Veiem Gonzalo va aguantant davant del Sub40.. nosaltres fem Calculs i farem sub45. Cauen el 6, el 7 on está la darreres de les 4 pujadetes de la Nacional, que van fent mal i et fan patir molt per poder aguantar el ritme desitjat. Km8 passes per contrameta i anem regulant. “Ara toca el Pico pala!” li dic al Alex… aguantar contra el vent fins al darrer Gir… pero al 8 i mig l’Alex em diu “Tira, no m’esperis!”… ha vist que estic aguantant-me i decideixo començar a fer la serie final… Gonzalo també aguanta davant de la Llebre i l’Animo!

Darrer Gir, ara vent a favor, em poso al costat d’un noi que anava amb nosaltres i el veig baixant el ritme. El crido “va, enganchate a mi, son 800m, levanta rodillas!”… animar-lo a ell m’anima a mi, animem els dos el ritme, veiem ja les arcades de Meta, apretem per entrar fent el darrer km a 4’10” i entrem a Meta amb 43’10”… només 16” més lent que l’any passat on vaig fer MMP amb Javi de llebre… osigui no estem tan malament! Gonzalo ha fet 39’33” (tiempazo) i Alex, per segon any, queda darrere meu, no per falta de fisic, sinó perquè ell arrenca ara temporada… tot i així ja espera la rebenja per l’any vinent!

Gonzalo sub 40'

BH 10k Montgat 2018

Després de 3 anys, tornava a la Cursa 10k de Montgat, Organitzada pel gran Sergio del Río de Life for Events sempre per una bona causa, enguany destinant part dels ingressos Oncolliga, Fundació Lliga Catalana d’Ajuda Oncològica, com a reconeixement i record d’una gran persona i esportitsta que recentment ens ha deixat, Sergio Matias, també conegut com a YoSoy DeLa Humanidad.

Després de lesionar-me el dia 31 de Desembre de la cola de Astragalo, el meu inici d’any va quedar totalment aturat. Res de Córrer, només nedar i bici, que no és poc. Gener i Febrer en blanc i Març amb uns inicis de Running seguint les directrius i tractament del meu salvador, en Miki Martinez (@Fisiopremia) que ha tingut la paciencia, el coneixement, la psicología, les mans i les hores necessaries per permetre’m tornar a correr. A l’Abril ja sembla que el problema està controlat i quasi resolt, així que ja he pogut fer alguns kilometres tot preparant les Hals de Empuriabrava (27 maig) i Zarautz (9 de Juny).

La cursa de Montgat per tant estaba al calendari en un lloc ideal. Enrredo en Marc Catala i un parell de Companys més del VO2Team i a veure que surt.

Quedo amb en Marc per anar en moto, tot i que està plovent, ja que per logística es més sencill. Arribem bé de temps, com a mi m’agrada, temps per fer bromes, anar al lavabo, comantar la jugada, veure gent, amics, coneguts i saludats. Arriba en Putxi, el crack de l’equip. Arriben també l’Alex Tapia i en AJ Benito. Segueix plovent i endarrereixen la sortida una mica. Temps per que deixi de ploure, anar al guardaropia a deixar les coses i escalfar poc, molt poc. I cap al calaix.

Allà els 4, ja que Putix va al davant de tot. Arriba en Javi Montesinos, el Capi… ha aconseguit un dorsal, viu davant i la farà d’entreno amb jaqueta posada i tot!... comentem que farem i com sempre, som prudents. “Em conformo amb un 45’” dic jo tot inocent. La premisa es aquesta, anem a 4:30 i ja veurem que passa.

Es dona la sortida i tenim el globus de 40’ al nostre costat i es clar, no podem fer unaltre cosa que tirar darrere d’ell sortejant la barreja de gent rápida i lenta que hi ha als primers metres… fem el turonet de Montgat per la Nacional2 i ja em falta l’aire quan encara no hem fet el km1… anem a 4… Marc es queda enrrere i decideixo fer el mateix, això es massa ràpid. Benito igual. Montesinos tira i Alex el segueix, pero en poc el veiem que es deixa també anar i ens reagrupem els 4… ens posem en formació tota la recta fins el Titus… “el Escuadrón VO2”… anem a 4:10 clavant els ritmes. No podem quasi ni parlar. Marc i Alex marquen el pas. Girem per pasar per la primera volta del km5 en 20’51”… i crido… “baixem de 43 minuts”

Tornem al turonet, Benito ja es despenja, Alex També… i Marc i jo seguim donant gas… Arribem a les cases de Montgat on es gira i alla s’ha parat Montesinos per fer-nos de llebre a la darrera pujadeta… Em despenjo, aquesta pujadeta es més llarga i els tinc a 30 metres… a la baixadeta miro a terra, agafo ritme, torno al 4:10 i sento en Javi cridar “vamos Ricard que nos cojes!”… i mica en mica em vaig acostant… els enganxo a contrameta… ja només queden 2 km… i segueixo donant gas fins al punt de pasar a en Marc i al Gir del Titus, veig que es queda enrrere. El miro amb cara de dir “va, no et despenjis ara!”… recta final, 800 metres. Javi crida “visualizar los Arcos de Meta!”… seguim a gas, Marc esbufega i a mi em comença a faltar aire… arribem a l’estació… 100 metres, miro el rellotge, em crida en Marc “Torres!”… els miro, ens agafem els 3 de les mans i entrem junts!... timepazo de 42’54” per fer 10,2k (els 10k em surten en 41’53”)… entro sense aire, passen un parell de minuts fins que puc buscar en Marc i Javi entre la gent i felicitar-nos… vaya tiempazo! Vaya Estrujada! #noestamostanmal i tots els Hastags que us imagineu!... estic super content. M’he deixat el Xip Groc pero en Marc confirma que hem entrat el 73 de 430… impensable per mi estar tant al davant!... dolor del peu 0,5 a la Cursa, dolor a la tarda 1-2… Seguirem treballant amb en Miki (Fisiopremia) la lesió… això ja ha arrencat!