10k Montgat #yosoydelahumanidad

Ja començo a tenir curses tradicionals al calendari i unaltra es el 10k de Montgat, organizat per el gran Sergio Del Rio de Life For events destinant part dels ingressos de la Cursa a la Oncolliga, Fundació Lliga Catalana d’Ajuda Oncològica, com a reconeixement i record d’una gran persona i esportitsta que ens va deixar, Sergio Matias, també conegut com a YoSoy DeLa Humanidad.

Enguany vaig tornar a enganyar a un parell de company per a fer-la: Gonzalo, que está a tope preparant e seu debut al Ironman; i Alex Tapia, arrencant temporada. Gonzalo ens recull, anem aviat cap a Montgat tot i que ja tenim els dorsals, però així tenim temps per fer el darrer cafelito i el darrer lavabo. Ens trobem a la Marta i el Jordi, mare del cole que també fará el 10k… darrers consells i a escalfar.

Fa bon temps pero farà vent dirección Mataró així que contrameta es farà dur, important tenir-ho en compte. Intenció, Gonzalo probar-se a veure si Baixa de 40’… Alex i jo, aguantar el 4:30 i baixar de 45’… Ens coloquem al costat de la llebre de 40’ i sortida!

El km1 es la primera de les pujades i tot i així el fem a 4:02…. Anem amb la adrenalina de la sortida, km2. En 4:07. Gonzalo va davant la Llebre sub40 i Alex i jo, decidim aixecar el peu perquè anem massa fort i ofegats. Km 3 i 4 es nota el vent en contra pero tot i així encara estem amb força, girem per encarar la recta de Meta de la Volta1 i passem el km5 en 21’11

Agafem el Ritme a 4:30, entre les pujades i el Vent, avui es el que tenim. Veiem Gonzalo va aguantant davant del Sub40.. nosaltres fem Calculs i farem sub45. Cauen el 6, el 7 on está la darreres de les 4 pujadetes de la Nacional, que van fent mal i et fan patir molt per poder aguantar el ritme desitjat. Km8 passes per contrameta i anem regulant. “Ara toca el Pico pala!” li dic al Alex… aguantar contra el vent fins al darrer Gir… pero al 8 i mig l’Alex em diu “Tira, no m’esperis!”… ha vist que estic aguantant-me i decideixo començar a fer la serie final… Gonzalo també aguanta davant de la Llebre i l’Animo!

Darrer Gir, ara vent a favor, em poso al costat d’un noi que anava amb nosaltres i el veig baixant el ritme. El crido “va, enganchate a mi, son 800m, levanta rodillas!”… animar-lo a ell m’anima a mi, animem els dos el ritme, veiem ja les arcades de Meta, apretem per entrar fent el darrer km a 4’10” i entrem a Meta amb 43’10”… només 16” més lent que l’any passat on vaig fer MMP amb Javi de llebre… osigui no estem tan malament! Gonzalo ha fet 39’33” (tiempazo) i Alex, per segon any, queda darrere meu, no per falta de fisic, sinó perquè ell arrenca ara temporada… tot i així ja espera la rebenja per l’any vinent!

Gonzalo sub 40'