Tritour Tossa Olímpic 2023

Sempre intento tenir la Triatló de Tossa marcada al calendari després de l’estiu per tenir un objectiu durant aquests mesos i així seguir fent esport, entrenar, obligar-me, cuidar-me. Pero aquest any vaig fer com quan a l’escola, deixar-ho tot per l’ultim dia... en aquest cas per les ultimes setmanes. Vaig entrenar pero no tot el que calía... Fer tantes curses i tants anys d’experiència et porta a perdre-li el respecte a la cursa. A més a més, la setmana de la prova, dinars, cervesses, gintonics, un sopar d’empresa la nit abans... vaja un totum revolutum que ja vaig notar al matí que em passaria factura. 

Vaig convéncer al Ruben Eslava a fer-la amb mi, així que com sempre, com la cursa es a les 15:30, no cal matinar, pujem a les 11 cap a Tossa, arribem allà a les 12:30 amb temps per anar a pels dorsals i baixar al passeig a agafar taula i dinar... primer nosaltres dos i després, quan anem nosaltres a deixar les coses al box, dinen les dones i els/les nens/nenes... Van arribant també els Vo2 que fan la cursa, el Marc amb uns companys de la caixa, Carles Moliner, Rai, Otger, Eloi i Marc Clotet. 

No estic nerviòs, fa molta calor i el dubte es neoprè si o neoprè no... però les onades em fan decidir per SI!... primer surten els de la distància Sprint on està el Berni, profe de Gym de les nenes. Després els Federats, on surt el Rubén... i 2’ després els No Federats, jo! 

Em poso al darrere, m’ho vull pendre amb calma. En entrar al mar, m’entra aigua a la ullera esquerra... i molta... no puc nedar així... paro, me la poso bé i en seguir, torna a entrar... i així 2-3 cops... cada parada es gent passant-me quasi per sobre.. Així que decideixo anar amb un ull tancat tota la primera volta. ÉS angoixòs per vaig fent, sé que és més curt que els 750 que haurien de ser... arribo a la platja per fe el primer giro, allà em trec les ulleres, salido a la Maria i les nenes i em torno a posar les ulleres be... em tiro i unaltre cop igual.... vaya merda!... doncs hauré de fer tota la natació amb un ull... Surto de l’aigua per fer 1.100m en 20’27” a 1:51... no esta malament... però surto amb la respiració entretallada, com ofegant-me... l’Speaker crida el meu nom perque la Maria i les nenes estan al costat... saludo i cap a Box. 

Al Box transició amb calma, em trec el neoprè, em poso tot el tinglado de bici, la Maria em diu que tinc el Marc just davant... i surto!... 

La Bici comença amb una primera pujada de 1,5km i 100m... osigui rampotes... que fa que em segueixi costant molt respirar i agafar Aire. M’ho vull pendre amb calma, em conec el recorregut de sobres, 8 pujadetes d’anada a Sant Feliu i 8 de tornada. Vaig fent, no miro ni rellotge ni velocitats ni res... em passa gent i jo passo gent. Fa aire, pero extrany, a vegades a favor a vegades en contra... i al km 15 em trobo en Marc sentat a la cuneta a una curva. “Estas bé?”... “Si tranki!”... haurà punxat!... Començen a tornar els primers, conto, eln Marc Clotet va 3er... en Carles Moliner al grup de Top20... Passa el Ruben i em diu “Ya me tienes!”...

Arribo al Gir en 51’, per tant vaig més lent del que em pensava pero la tornada es una mica més facil... però cada cop noto que les pujades em costen més... cada cop la cursa va més estirada i vaig més sol... i tens menys referències... no em vull passar així que vaig xino xano... torno a veure en MArc sentat a la cuneta. Espera la Ambulància perquè ha caigut. Arribo a Tossa en 1h 36’28” a 24,2 de mitja... es nota la manca d’entrenaments! 

Ara toca correr. Bambes, gorra i al lio!... intento sortir a un ritme còmode. L’any passat el vaig fer a 5’ pero aquest any intentaré anar sense mirar temps... Primera volta, surto de box i pujada fins el camp de futbol, al primer Gir porto el Ruben a 30”... Però ja noto que no tiro, que porto fatiga, m’ofego, el cap no em va... vaig a 5’30” i la feina que tinc per no parar a les petites pujadetes del bosc o del Avituallament on camino per veure aigua bé!... Arribo al poble, un Gel, li dono la gorra i ulleres a les nenes... i a veure com va la 2a. Volta

 

... menys mal que no son 10km... que son menys... perquè la segona pujada em costa i molt. De fet, camino en el moment que deixa d’haber-hi gent... per agafar aire... Ho gaif un parell de cops, els temps ja no importen, el Ruben ja se m’ha escapat... ara només toca Pati-disfrute i arribar... se’m fa llarg, pero em planto a Meta, paro a fer un petó a la Maria, la Paula i la Laia i entro a meta. He fet 8,78 km en 50’18”... a 5’44”... quina petada!... pero ja tinc unaltra a la Saca. 

Temps Final 2h51’45”... el 77 de veterans, els 205 homes, 224 general... unaltra a la saca i la Lliçó que no es poden subestimar aquestes coses i m’he de cuidar millor! ;)