Zurich Marató Barcelona

Vaig llegir un article que deia que els Temps Average dels Homes a la Marató era de 4h15’... així que ja puc dir que estic a la meitad bona... ahir vaig fer la Zurich Marató de Barcelona en 4h08’33”... Aquesta seria la visió positiva. També com a positiu que he millorat el meu temps de 4:38’ del 2014... o els 4:22’ del meu Ironman de 2018... i També cal destacar que una Marató es molt i molt dura i ja només el fet de acabar-la dignament es un éxit.

Pero la realitat era que volia baixar de 4h... crec que ho tenia, habia entrenat bé les darreres setmanes, pero una punxada al Soli ho va esgarrar tot... comencem!

Arribava a la Marató amb els deures bastant ben fets. Una planificació d’entrenaments amb el Premium del Strava em servia de guia. 16 setmanes, desde la tornada de vacances a l’Agost, amb 3 entrenaments de run setmanals. A mesura que arribaven les setmanes finals, les distancies dels entrenaments s’allargaven amb les famoses Tirades Llargues de Cap de setmana de 20, 26, 28km que vaig fer amb amics com Nestor, Ruben, Marc, Llorenç o Carmeta i que son dies d’experiencia i que fan que, com tot a la vida, el camí sigui tant important com la meta...

Dia de la Marató, quedo amb en Llorenç per anar a Bcn... al final la Carmeta, per un mal de queixal, es baixa. L’habia de fer amb mi xino xano amb els mateixos ritmes, així ens feiem companyia, pero no va poder venir. Replantejo la meva cursa, keep calm, tot solet, al teu aire i al teu ritme sense engrescar-te ni regalar...

Arribem a un bar, on quedem amb carles Moliner, correrà amb Llorenç; Marc Català i Ruben, que correran empenyent les cadires de Rodes de la Fundació AEFAT. Foto i cap al calaix.

L’estona del Calaix es fa llarga, fa fred, no he escalfat, no cal, ja tindré temps per fer-ho en cursa... i després de 3 sortides, la nostra, la del Calaix 3:30-3:45... era on estava inscrit el seu dia abans de la pandèmia, era un temps que segons els entrenaments que portava el podria fer en un dia bo!... pero avui toca ser conservador!...

Sortim, es una festa, pell de gallina, gent de tots els paisos, gentada animant, carrer de Sants i es el meu escalfament... La Tàctica es molt clara, corre a 5:15-5:20 mirant només les pulsacions, a 150 i anar cómode... vaig disfrutant de correr per Barna, de les converses del meu voltant, de passar per davant del Camp Nou... Km5 segons el meu Garmin vaig a 5:20” pero temps oficial en 26’53 (5’40”)... vaig lent pero comode... keep calm!... Km6 parada a pixar i seguim!... Travessera, Av. Sarria, c. Berlín, Numància i Gran Via... es la part facil de la Marató, baixada i al principi fins al km10... 53’21” (5’29”) segons el temps oficial... vaig segons lo previst!

Passeig de Gracia, Aragó, Mallorca... disfruto d’anar per Barcelona corrents i fent turisme... passem per davant de la Sagrada Familia i em quedo embobat mirant-la.... km15 1:20’28” (5’27”)... i arribem a la primera part dura de la Marató: La MMeridiana. Desde fa un parell d’anys es fa sencera fins a falt de tot quasi a l’enllaç de la Ronda. Fa fresqueta encara, i vent... vent de cara i pujadeta... es fa aborrida... ho salva en Victor Pérez, ha vingut en bici fins allà, m’anima i em fa un video... “voy regulando!” li dic... i es cert... pero es fa llarga. Girem i la tornada ni es baixada ni tens el vent a favor... m’he creuat amb en Gonzalo que m’anima amb un crit!... km20 en 1:48’00” (5’28”) i mitja marató en 1:53’53” (5’28”)... els meus calculs eren passar en menys de 1:55 així que anem bé!...

Els kilòmetres van passant, vaig seguint el planning alimentari, desde el minut 50, Gel cada 5km... anar bebent una mica d’aigua a cada habituallament, com no fa calor, amb uns glopets va be... Pont de Calatrava, Bac de Roda, Lateral de la Gran Via i Baixem Rambla Prim... km25 en 2:15’24 (seguim en 5’28”)... Em passa el Diego de la Iris amb un amic, ens saludem i girem Diagonal Mar amunt... Vaig bé i còmode i estic content perquè estic fent la Diagonal sencera trotant sense caminar. Al 2014 aqui ja em vaig haber de posar a caminar molt cansat... Em passa Oriol Tahull i la novia, van molt sobrats, just quan m’acaba de començar a punxar el Soli dret... intento minimitzar el dolor i la sensació, evitar pensar-hi, però va a mes... merda!... a més, se que el Nestor m’està esperant a Glòries per acompanyar-me la part final... i pam!... el dolor es fa tan intents que he de caminar... hi ha gentada i ni per vergonya torera puc aguantar... camino i troto fins a Glories... 200m on es el Néstor!... intenta ajudar-me fent un mini massatge, pero estem enmig de la curva de Glòries plena de gent i decidim marxar caminant... respiro fons, camino talonant i va afluixant el dolor tot i encara ser molt intens. Troto, fa mal pero puc trotar. Nestor comença la seva teràpia, teràpia sobre el dolor, sobre explicar-me coses, sobre donar-me petits reptes a aconseguir amb petites recompenses, com per exemple arribar al seguient punt d’aigua on camino, bec tranquilament i recupero.. el dolor hi es per va afluixant i em permet trotar... km30 en 2:47’06” (5’37”)... tinc la sensació que m’està marxant l’objectiu del Sub4, pero el Nestor m’anima a oblidar-me d’això i a seguir fent...

Fem tota la part del Litoral sense vent, solete i anar fent, amb moment que m’animo perquè puc correr més ràpid que per sobre de 6... però el Soli no em deixa i he de frenar!... al 32,5 nou punt d’aigua i nova recompensa... caminar, beure i arrenquem altre cop!... Anem assolint “Petits reptes” com diu el Nestor... Torre Mapfre, Gir de km35 en 3:19’41 (5’44”)... 

Parc de la Ciutadella, Arc de Trionf... aquest any si que tinc el cap per veure el paissatge i l’ambient... al 2014 aqui anava Globo... avui vaig mes o menys be... si no fòs pel Soli!... això si, repte de cada km, paradeta a caminar 15-20 metres per recuperar i seguim... Plaça Universitat, Plaça Catalunya ens dediquem Nestor i jo a videos per la Maria i les Nenes i fotos... així em distrec!... Via Laietana i com diu el Nestor... ara ja son 4km.. de res, si hem arribat fins aqui, ja només queda aguantar i lluitar!... Vaig prou bé, pero correr mes extrany encara per culpa del Soli i portar ja 3h i mitja fa que els Quadriceps ja em comencen a dir que això es molt dur!... pero la Nestorina segueix funcionant... Paralel i km40 en 3:54’05” (5’53”)... estic convençut que sense el mal al soli, ara estaria entrant a Meta sub4, pero també penso que tot i el mal al Soli, només em queden poc mes de 2km per arrbar a meta...

Al Km41 esta la dona del Nestor amb el peke, saludem, fem el darrer video i en Nestor es despedeix per deixar-me fer el darrer km sol... i em demana un favor: “Sobretot ara no paris!”... i així Faig... reconec en Marc Salvia al públic animant-me... darrera pujada, darrera curva a Plaça Espanya i Recta de META... llarga pero on es disfruta i molt, marxen tots els dolors, em salten les llagrimes... saludo al gran Speaker Alberto Montenegro, penso en les nenes, en la Maria, en les hores d’entrenaments i entro a META en 4:08’32” (5’55”) un temps més que digne!... content, cansat, lluitat, orguyòs... i pensant que a partir d’ara mitjes maratons, mitjes Ironmans i entrenar per plaer que això es molt dur!

Burriac Xtrem (17km)

Sempre començo amb la mateixa frase, les curse del costat de casa son obligades de fer. A més a més, crec que la Burriac Xtrem és la que te el circuit més maco de la zona i per tant, és un Must al meu calendari, caigui on caigui... ja que aquest extrany any de Final del COVID, em cau just la setmana abans del Repte de l’any, la Marató de Barcelona. Per tant, vaig considerar fa temps amb el Ruben, que la fariem com a entrenament per la Marató. Que vol dir això?... doncs que aniriem a disfrutar-la, sense apretar gaire, mirant bé de no lesionar-me amb una torçada inoportuna que tires per terra les setmanes d’entrenament en Pla...

A més a més, coincidien varies coses per fer de la cursa més una festa que una cursa... Aniversari de la Maria, Sortida a les 10h, canvi d’hora a la nit... resum... que en comptes de tenir les típiques sensacions de cursa, em vaig llevar sense matinar, vaig esmorzar amb la familia, vam pujar els 4 a Argentona, vam petar la xerrada amb Ruben-silvia, Uri-Naroa... tot molt distés... de fet, sense escalfar, vam anar Ruben i jo cap al Calaix i ens vam posar quasi al final... Uri venia amb un amic seu i va anar més endavant!

Segons em diuen, el circuit ha canviat, pero ni em preocupa... de fet, sortim pel poble i anem trobant taps a les primeres pujades, pistes, corriols... i es el lloc per aprofitar amb Ruben per escalfar, per no enxixar-nos, per saludar als profes del Cole: Noe, Laura i Berni... i mica en mica, sense apretar gaire anem buscant el nostre lloc... Els primers 5,5km son d’anar pujant, amb algun tram de pla pel bosc... molt maco i anar xerrant!

Pero aquest any no desgranaré el recorregut, per on anem, que pujem i que baixem, perque la sensació no era anar veient on erem i que estavem fent, sinó d’anar disfrutant d’un entreno pel bosc. A partir del km 10 el Ruben ja comença a dir que nota la carrega, ja que porta molt de “tute”, de fet setmana passada va fer la Marató d’Empuries en 3:59... i ja em toca anar Esperant-lo al final de cada pujada i al final de cada baixada... A mi em va de conya perquè noto que puc anar a mes, i em serveix per controlar-me i no passar-me...

Arribem al km 11, just en passar el cartell on posa que queden 5km... i sento una queixa d’en Ruben... paro i reculo... en un corriol plè de pedres s’ha torçat el tormell... i em diu que marxi... Com veig que no està del tot malament, aprofito i surto desbocat.

El Final de la Cursa és per mi espectacular, una sensació molt bona, ja que com he anat retingut tota la cursa faig el tram de baixada passant a gent... i arriba la Darrera pujada on també segueixo corrents on tothom camina... com mola!...

Baixada Final a Gas, sense notar les cames carregades, podent correr alegrement... arribo al Poble i corro com si no hagués fet més que una estona de trote... sensació fantàstica per poder anar la setmana vinent a la Marató amb els deurtes mes o menys fets...

Recta Final i tinc a la Paula i Laia esperant-me per entrar a meta amb mi... avui si puc anar rapid... el temps final, 2h20’ no es representatiu... podria haver fet molt menys, pero avui tocava això, disfrutar, entrenar cos i cap per la Marató de la Setmana vinent... i no podia ser a millor lloc, la Burriac Xtrem d’Argentona es la cursa ideal!... 

Burriac Atac '21

L’Estiu es una época per disfrutar, per relaxar-se, per la bona vida, el bon menjar, els amics, la cervesa, els gelats, la platja, descansar... o també pot ser l’época de l’any en que mes hores de sol hi ha i per tant l’época en el que la gent que fem esport, més hores tenim per encaixar el tetris i entrenar. Això altres anys era així, però aquest any, lluny d’això, ni nedar, ni anar en bici... i per tant la Burriac Atac era l’excusa perfecte per no deixar-me del tot i, com a mínim, seguir entrenant alguna cosa... correr!... Tenir una cursa de Trail Nocturna amb ambientàs de gent, al costat de Casa i plè de Amics i companys feia de punxa per, en tornar de les merescudes vacances, buscar forats al calendari per quedar per entrenar amb Ruben, Uri o qui fos i com a minim, arribar a la Burriac amb algo a les cames!

La Burriac és Sempre especial, es Molt maca per l’ambient, diferent per ser Nocturna, engrescadora per ser a casa i dur... molt dura!... i Enguany un Regal poder fer-la en les condicions de sortida... o no, de la Pandemia!... Erem uns quants del VO2 que la feiem... i com sempre... abans de la cursa, la cerimonial quedada. Aquest cop berenar a casa dels Sogres del Victor, amb les Families i nens... d’allà tots junts acap a lña sortida que es feia al Poligon de Vilassar per poder fer el Calaix amb les distàncies de Seguretat. Sense escalfar, obren el Box i ens posem a dintre, per no quedar massa enrrere al calaix...

Sortida i com sempre tots a Gas... anem pel Polígon a poc mes de 4... per intentar no pillar cap Tap. La tàctica en teoria era anar amb en Marc, pero ha arribat tard al Calaix i està més enrrere. El ruben sap que sortiré a gas... així que veig a la Ceci i m’enganxo a ella i el seu Germà... fins arribar a la primera pujada, la rampa d’asfalt de Cabrils... allà tothom es posa al seu lloc... saludo diferents coneguts... aquesta pujada posa a tothom al seu lloc... i m’enganxa el Marc... em diu el Segueixi pero em sembla que aquest cop, per fi em passarà la ma per la cara en el nostre pique habitual... ja fa un parell d’anys que esta més fort que el vinagre i avui serà la culminació en les curses amb mi!... baixada cap a Cabrera... allà està la Maria amb les Nenes, saludo i pujem pel Cementiri de Cabrera on ja comença la part de Sorra de la cursa...

M’ho conec, se com és perquè l’he fet diferents vegades així que xino xano i sense pressa... vaig a ritme de diferent gent que ens anem donant ritme. Fa molta Calor, suem molt... em noto aplatanat i em noto que encara tinc el berenar que em repeteix i no ha baixat del tot... pero vaig fent... pujada al Orriols... primera feta... baixada i fem l’aproximació a Marques Blaves... on trobo Tap pujant.. que fins i tot em permet agafar aire... fer un parell de bromes amb en Gabi, germà del Miki Fisiopremia... Arribem al Castell, cansat, calor, pero se el que queda, així que xino xano... la Baixada per les cordes de Nit encara es més perillosa, així que Keep Calm!...

Enllacem un tram pel bosc pels Til.lers que permet correr. Menjo el primer Gel i ja me n’adono que la fluixera i les males sensacions de la panxa eren perquè aquesta no va fina... ja em conec massa i es massa habitual en mi això!... pero toca seguir... Pujada a Cirés.. no tan famosa com les altres dues que hem fet però amb trams molt durs també. Ja no hi ha trenet i començo a anar a trams sol pel bosc... pero el més dur ha passat!

Baixada de Banyadores on m’ho conec tant que fins i tot he de demanar pas a un parell de nois que enganxo... Sento ja el rebombori i gent animant a la Fornt Picant... doncs anem-hi... entro a la Font Picant, omplo bidó d’aigua i ... Amunt!... el primer tram de pujada de la Font picant costa fins i tot caminant... la fluixera s’ha convertit en Aplome... similar al que sents al km 30 de la Marató o al Run del Ironman... salvant les diferencies... és un cansanci General... pero em menjo el Segon Gel a veure si rebifo... ja només queda pujar al Repetidor i baixada fins la Platja...

La Baixada de les Antenes de Montcabrer és per Matar-se. La faig amb molt de compte, està molt trencada, la llum se m’ha posat en mode Fluix... que extrany, m’ha durat només 2h a full!... i per tant veig menys, vaig cansat i no em vull matar!... i Arribem a l’asfalt!... ara ja toca rodar fins avall!

I quan sembla que tot ja es facil... es quan noto que la panxa ja comença a dir prou... Al canvi a l’Asfalt em trobo gent que baixa a 4 encigalada, gent que par per rampes i gent que trota subsistint com jo... Baixem per Mas Terrillo, Riereta i Cabrera i en Arribar al Torrent dels Hortets de Cabrera he de parar per anar al “lavabo” perque ja em marejen els retorcijones... i faig para 1, arrenco... no es suficient, parada 2, arrenco, no es suficient i parada 3... arrenco i vaig lliure i fresc!... Sembla mentida com canvia el cos!... ja puc correr, ja puc saludar a la gent que ens anima...miro el rellotge i veig que tot i la fluixera, tot i les paradinhas... faré el que tenia pensat, 2:45...

Entro a la Platja on esà la Recta plena de gent... miro mentre avanço i veig a la Paula i la Laia que venen corrents cap a mi... i m’agafen de la mà!... això és el que estava desitjant... veure la seva cara d’il.lusió d’entrar a meta amb el seu pare!... i entro en 2:44’52” el 223 de 415... podria estar mes endavant?... portser si, pero no gaire!... així que cursa feta, cursa disfrutada, cursa a la Saca!

ADEU A VO2 TEAM

Ara, després de molt pensar-ho, toca un descans del VO2... tot i que tinc el repte de la Marató en 2 mesos, necessito fer un descans de l’equip, necessito tornar a trobar motivació per encaixar hores d’entrenament, reptes... Necessito prioritzar la Familia, la Feina, el Master, i que l’esport sigui una cosa per disfrutar, sense obligacions, angoixes, fustracions, comparacions... han esta 8 anys on he viscut moltissimes coses, on he assolit grans reptes com fer 2 Ironman (acabar 1!), Mitjes Maratons, Halfs, Stages, Sopars, trovades, entrenaments, pedalades,, travesses... m’emporto amics i moments de vida... pero toca fer un Reset!... Gracies Santi Pellejero i companys per haber-me fet sentir part de la Familia V02... ens veiem segur!

Cronoescalada Fumlee Festa Major Premia de Dalt

 

A través del David Gonzalez, just m’entero hores abans de la prova, que els Fumlee de Premia de Dalt, organitzen una Cronoescalada Gratuïta en motiu de la Festa Major del poble. La Prova eren 5,4 km amb 425m de desnivell, amb una minibaixada al mig... era la Pujada per la Cadira del Bisbe fins al la pista, baixar per la Electrica i pujada final fins a l’esplanada del Mirador de Baldiri... un calentón en tota regla!

Arribem a la sortida en Buquet, David i jo, on ens trobem l’Otger, en Dioego i altres coneguts... foto i quasi sense escalfar al calaix de sortida.

Arrancada per la riera fins l’antic ajuntament, la gent surt a Gas, pero com ja se com va això, em dono marge per no explotar a la primera rampa. El David, Otjer i Diego van endavant, Buquet darrere. La Carretera comença a empinar-se del poble fins a la Cadira del Bisbe, amb la temuda pala del 20% que ens posa a tots al nostre lloc.

De la Cadira del bisbe agafem la Pista amunt. ES una pujada de poc més d’un kilòmetre on hi ha constansts trams de 30-40 metres de mes del 20% i petits descansos de 5m que et permeten agafar 3 segons de aire... una animalada de pujada o  tothom posem el molinet i pensem en pedalar, aguantar fins el següent mini descans i unaltre cop amunt...

En arribar a dalt, pistejem direcció la Electrica on agafem de baixada la pista de la dreta... 1km de recuperar airte, per fer el darrer km de pujada pel Cami de la Costa, que no es tan dur, pero dsprés del calentón d’abans i el descans de la baixada, fa que les cames ja pateixin...

Arribada a dalt, sprint a la recta del Pla de Baldiri on David, Otger i Diego ja m’esperen... al final 50 de 83 amb 34’18”... pero lo millor està per venir!

Son les 9 del matí, la intenció era pirar rapid, ja que David tenia boda i jo volia arribar per esmorzar amb la Maria i les Nenes... baixem per la pista... aquests baixen molt ràoid i en un mioment, m’equivoco de cami i em quedo sol... baixo per un corriolet que se on em porta... disfruto sol de baixada tecnica... segueixo aprenent... ja me’ls trovaré a baix segur!... baixo per riereta al costat del Cerviol... arribo a un carrer de Ciment ple de Gravilla i PAM!... Llepada!... Em foto un ostia monumental perque em patina la roda de davant... uns nois m’ajuden, m’he fotut un bon cop i rascada a la cama dreta. He Doblegat el canvi i està xafat amb els pinyons... menys mal que es baixada... tiro avall o em veuen Otger i Diego... no tinc gaires ganar de xerrar (cosa extranya en mi) i piro a casa a veure si se’m passa... passaran uns dies fins que la pell torni i el cop se m’oblidi!... així que aprofitaré per fer vacances!

Triatló Banyoles B

 Amb el Half de Banyoles es pot dir que la temporada ja s’ha normalitzat i ja ha acabat la primera meitad... amb el COVID, el primer Semestre han estat entrenaments intentant convinar la Pnademia, la Feina i les poques proves al Calendari... pero no podia deixar de tenir una Half que em marques el camí aquests primers mesos de l’any.

Feia anys que volia fer Aquesta Cursa. Enguany no era l’any perque habia de fer la Half de Peñiscola, pero per culpa de les restriccions de la Pandèmia, haber de marxar dos dies fora de casa a Peñicola i no tenir el cap de setmana familiar desitjat, no em motivaba prou i per tant, vaig decidir cancelar l’una i anar a Banyoles, on tenia 12 companys de l’Equip VO2 participant i on podria fer un Sube-baja el mateix dia.

Coordino amb en Miki Llevat per pujar i baixar el mateix dia... Tocarà maitnar molt però aixi sopem i dormim a casa. A les 4:45 sona el despertador, per esmorzar i a les 5:15 en Miki em recull per casa i anem cap a Banyoles amb l’Otger que ens segeuxi a l’Autopista. Arribem a les 6:15 amb temps suficient pe aparcar super aprop de la sortida, anar a la cua per entrar a boxes, trovar-nos amb la resta de companys VO2 i preparar-nos per la Sortida.

Al final l’Organització decideix que no farem 1,9km de Natació, per temes de Temperatura de l’aigua i ambiental. Al final seràn 750 en Rolling Start. Ens porten per ordre de numero cap al moll de sortida, on comparteixo posició amb l’Eloi Solà, i ens dona temps per poder petar la xerrada i fer alguna que altra conyeta...

Sortim de 2 en dos cada 3 segons així que no em trobaré cops ni bloqueig... però només sortir ja comprobo que la gent neda molt ràpid, com tinc un dorsal molt baix, surto dels primers i per tant, la majoria dels 350 participants venen darrera i em van passant com avions. Tinc la sensació de no avançar, pero vaig fent, vaig disfrutant, ja que l’aigua no està tan freda com empensaba... Al final 750m no se’m fa llarg, ja que habia entrenat per fer 1,9km... així que en 15’ estic ja encarant la Transició... em surten 15’54”... natació a 1’55” els 100, que no está malament per mi!

Bike... 2 voltes del circuit direcció Esponellà i 2 voltes del circuit direcció Sant Martí de Campmajor. Només sortir, primera pujada i ja noto que se m’ha baixat unaltre cop el seien i bvaig baix... La Primera meitat es tracta d’una pujada... un pla per donar gas amb la Cabra i una baixada a Esponellà... així que al final fas 4 pujadetes que et van minant... pero tens un tram llarg al mig per agafar ritme... on vaig passant ciclistes i alguns em passen. Anem 3-4 nois a bloc, donant-nos 3-4 metres de distància. Eloi ve amb nosaltres. Fins que al KM 40, quan ja encarem la segona part del Circuit, a la baixada se m’escapen i vaig una estona molt mes sol...

La segona meitat del circuit te la part de pujada i baixada al principi i el pla arribant a Sant Miquel, pero en ser 2 voltes, sempre tens la sensació que el circuit es molt canviant, puja, baixa, pla, puja baixa, pla... a les pujades no puc apretar ja que en anar baix, noto mal al genoll... i vaig fent... a les baixades, amb el terra moll per la pluja nocturna, no arrisco i la gent baixa molt ràpid. Es un circuit molt maco i complert, que si estas fort en bici, pots treure temps... Vaig controlant la meva cursa particular... on tinc els meus companys VO2... Davant de tot els Cracks com en Pol, Carles Moliner, Montesinos, Marc Jr, Marc Catala i Otger o Eloi... DEsprés vinc jo que vaig controlant els que em venen pel darrere, Jordi Solà (que m’acaba pillant al km 60 perquè esta molt fort preparant Vitori), Miki Llevat, Gonzalo i Ruben Monmany... als qui no he de deixar que s’acostin perquè corrents em treuràn les enganxines. Faig la bici en 2h44’32” a XX de mitja... no està malament.

Transició 2, i a correr... aquesta es la part que més venia mentalitzat i que millor volia preparar, ja que després de 14 Halfs sé que es on cauen els minuts, on guanyes i perds temps i on pateixes o no pateixes la cursa... Seran 3 voltes de poc mes de 6km... Surto alegre, a un ritme cómode i xequejant l’estat de les cames. Km1 per sota de 4:50... però la panxa em diu que he de parar... i paro darrera un matoll i descarrego... i torno a sortir a bon ritme, ara si vaig cómode!

La Primera volta me la prenc de deescobriment del circuit. Anem pel mig del bosc del Llac, per on setmanes enrrere habia anat en bici passejant amb la Maria i les Nenes. Vaig disfrutant i cómode i faig la primera volta per sota de 5’/km... molt bé!

La Segona volta es  tracta de seguir disfrutant, de seguir trepitjant fang i bassals de tant en tant, de seguir creuant-me amb els companys i animant-nos. Passo el km 10 en 48’23”... i just encaro el final de la Segona volta que em Passa Javier Montesinos, serà lúnic de l’equip que em dobla... ens animem... Saludo a la silvia del Ruben que ens anima i fa fotos... i encaro la Tercera Volta.

Com art de Magia, la Tercera volta se’m comença a atravessar... de cop passo de anar a 5 fins el km 10, anar a 5:10 ... i al km 13, just arrencar la 3ª volta noto que el cos ja no tira igual... no miro molt el rellotge ni els temps, vaig amb les pulsacions... pero veig que el meu ritme ha caigut a 5:20... Es el moment de tirar de coco, de disfrutar, de no parar tot i tenir la sensació de parar... tiro de Gels a veure si rebifo... Encaro la tornada, que son els 3km finals. M’animo en pensar que si mantinc el ritme baixaré de 5:15 de mitja que per mi està molt bé. M’animo en veure que Només en Mik, a 2km de meta, em passa... per tant Gonalo i Ruben van per darrere, tot i que també han sortit mes tard...

Toca apretar les dents quan arribo al Zig Zag del Parc de la Draga que en aquesta volta es fa llarg... pero ja tenim unaltra a la saca, faig 1:39’44” al tram de Run, i per tant em surten quasi 20k a 5:11 que està molt bé!... Entro a META amb un Temps total de 4:40’10” i amb la sensació com sempre de disfrutar en el patiment, de patir disfrutant i de pasar-m’ho molt i molt bé!... ara toca descansar, donar temps a la Familia, entrenar per plaer i sense obligacions ni muntar tetris al calendari entre feina, familia i entrenaments... i buscar algun repte per després de l’estiu!