Half Ironman Bearman Xtrem

Com ja sabem tots, l’any 2020 serà recordat per l’any COVID. És l’any de la pandemia, del Tancament mundial, de les restriccions, dels confinaments, de les mascaretes, de la Crisis Econòmica mes gran viscuda desde la Segona Guerra Mundial provocada pel coronavirus... i per tant, per els que ens encanta l’esport, és l’any de les proves cancelades, del veure com ens ho fem per entrenar o entrenar sense un objectiu clar o simplement per disfrutar i estar en forma... però al desert sempre hi ha un Oasi. Al juny vam tenir la Cerdanya Cicle Tour i ara, poc abans de que ens tornir a quasi tancar per culpa dels Rebrots de l’atardor, tenim algunes curses... i jo tinc la Sort d’haber estat ‘liat’ per els més xalats del VO2TEAM a fer la Bearman Extreme Triathlon... en distancia Half... un objectiu que m’ha fet entrenar i motivar-me en tornar de l’estiu.

Així que, tot i ser una prova prop de casa, muntem expedició amb els VO2... Mik Llevat, Jordi Mañe, Albert Felix i jo... amb el Guest Star, Jordi Pujol del Calella. Pillem un Camping prop de Amelie les Bains, que es el Lloc neuralgic de la Cursa i pujem divendres tarda per recollir dorsals, veure l’ambient i preparar-nos per la prova del Dissabte.

La cursa, no gaire coneguda, es tracta de 1900 metres nedant al Llac de Saint Jean-Pla-de-Corts a le Boulou... al costat del Pertus o La jonquera... la Bici son 94km amb 1.800 de desnivell per la zona del Vallespir. I acabarem corrent, pujant 10k i mig cap amunt 800 metres i baixant els altres 10,5km per completar una mitja marató... com diu en Mik, en dia d’excursió!

 

Anem al Llac a les 8 i mitja, sense pressa ni nervis. No gaire gent, uns 120 participants a la Distància Half (els del Ironman van sortir a les 6:30) i per tant un ambient molt còmode per afrontar el que ens vindrà per davant. Estreno Literalment Neoprè... un Head comprat als amics de Swimming Zone... escalfem 5’ i sortida desde l’aigua. Una volta i mitja al Llag. Temperatura ideal, gent només a la primera boia, així que xino xano i anar fent. Girem les boies a l’esquerre, que es on giro per respirar i per tant puc veure que no soc l’ultim ni molt menys... vaig fent, disfrutant de nedar tot i no haber entrenat mes de 4.000 metres en 2 mesos... i surto de l’aigua amb la sensació de no estar cansat, amb moltes bicis encara al Box i em trobo als 4 companys... 39’... not bad!... la Mar i la Adelaida ja estan allà animant i fent fotos i videos!

M’ho prenc amb calma, avui vull disfrutar. A la bici i al Run ens obliguen a agafar un GPS i portar el Mobil... vaya cosa m’han fet!... a mi, deixar-me portar el mobil es sinònim de Videos, fotos, audios... i així és... el primer tram son 30k que va pujant de 0 a 700 metres per Vives, Llauro, Calmelles, Bellpuig fins a Saint Marçal... temps per fer algun video, disfrutar del paissatge i anar amb la calma. Explicar vivencies als grups de Whaszzap del Team o veure els anims que m'envia la Maria i les meves filles. Avui toca disfrutar!

Baixada i pla amb asfalt molt rugos entre curves, boscos, paissatges i motos (hi ha una concentració motera avui i tota la cursa estem rodejats d’elles!)... i encarem una baixada pronunciada fins a Amelie-les-Bains ... vaig molt sec, paro a una Font i carrego aigua.

Passem per la Zona de Meta, es el km 50 i vaig bé, no m’han passat gaires i algún he passat jo... fins i tot he tingut temps de fer-me amic d’en Pascal, un francés a qui li he demanat em faci els videos!

Falso llano fins el km55 i, de cop, una paret!... 6km de pujada entre el 9% i el 13%... durissima, molinillo i a passar gent... asfalt trencat, costa moure el darrer pinyó... no s’acaba mai!... fins que arribem a Corsavy on veig que en jordi Pujol esta parat a una font i el passo... doncs no vaig tan malament. 

Queden 10k de puja baixa i a partir del 70 tot avall fins a Le Tech on agafem la carretera Comarcal... i Pam!... en deixar de fer força, rampa al abductor Esquerre!... no pot ser... acompasso la respiració, bec molta aigua i pedalo agil sense fer força per alleugerir esforços i recuperar cames...

Arribo a boxes, on em trobo amb en Jordi Pujol... la Mar em recorda la conversa de l’aigua... es una cursa auto-asistida, tothom va amb motxilletes o cirturons amb ampolles... jo crec que no les necessito...”Quina mandra ara sortir a correr!” crido... pero també es l’actitut que avui tinc... anar xino xano, no petar i disfrutar! em diu l'Adelaida.

Surto de amelie les Bains amunt i de cop unaltra pared on costa fins i tot caminar... i després un tram de Bosc, roques i trail super empinat... "com sigui tot així flipare!" em dic "que porto les bambes dasfalt!".... pero al km1, enllacem amb una carretereta estreta i serà la que no deixarem ja ... 9,5km amunt, 9,5km avall... Decideixo trotar. La carretera puja, pero vaig fent, faig un Caco (Camina-Corre) i mentalment segueixo els meus calculs... hora i mitja amunt i hora avall... Km 5 una Font!... bec aigua, poso el cap a sota, recupero aire i a seguir!... Comencen creuarse amb mi els primers que baixen i m’entretinc contant les seves posicions... 1er, el 2n, el 3er... i el 9è es l’Albert!... li crido que té el 7è i 8è a tocar... va enxufadissim!... Em torna a passar en Pascal i li torno a demanar el video de rigor per el meu Instagram!

Del km 6 al 9 puja sense descans, vaig passant i ens anem passant amb la 2a. noia i un parell de francesos... quan corro els passo, quan caminem em passen... tinc un caminar massa lent!... fa sol, hi ha gorgs i vistes als cantons de la carretera, veig baixar en Mañé al top 30 i en Mik just darrere d’ell... tinc sed!... puc correr pero vull guardar per la baixada... km 9, em creuo en Jordi Pujol i li pregunto si hi ha font a dalt i em diu que no!!!... com que no??... pensaba que hi habia una font al Gir del 10,5... Arribo a dalt on un noi apunta a una llibreta els que passem... vaig pel 50 i poc... Em ve al Cap les paraules de la Mar (dona del Jordi) renyant-me per no portar aigua... he fet 1h25 amunt... vaig on time, pero Sec!

Toca anar avall... em deixo caure, frenant, ja que la inercia t’accelera pero les cames, al final noten l’esforç. Passo a la segona noia, tinc sed, molta sed!... em moro de sed!!!... corro només pensant en la Font del Km5... osigui el 15... que no arriba mai, ja que es el 16 ja!... i en arribar hi poso el cap a sota!... em tiro molta estona bebent aigua... fins i tot faig cua a la noia i els franceos!

 Ja només queda el tram final, veig que pujen els primers de la distància Ironman... hi ha mes Ombres, arribem al tram de trail on has de parar... amb el cansanci només faltaria fer una mala trepitjada i torçar un tormell o caure!... baixem al Poble, la gent als bars ens aplaudeixen i animen entre extranyats i sorporesos de veure’ns... tram del riu... la noia, que m’ha tornat a pssar va caminant davant... em poso al costat i li crido en Espanyol-Francés que corri que baixem de 7h30’... treuré el mobil i em grabaré la meta, ja que avui ens obliguen a portar-lo, tindre el moment unic gravat!.. Recta final, allà estan els meus companys animant i toco la Campa en 7h25’... i Com sempre, somrient, animat, content, disfrutant!... m’ho he passat pipa... unaltre a la saca i unaltre que repetirem!

La Cerdanya Cycle Tour 2020

Aquesta crec que serà la Primera i única crónica d’aquest Fatídic 2020… Per culpa del COVID-19, la nostra vida ha quedat modificada i també el nostre Calendari Esportiu. Cosa extranya, en aquest moment d’impas entre la primera onada de la Pandemia i els rebrots que es preveu que tornin teniem al Calendari la Cerdanya Cycle Tour. Per miracle, s’ha pogut cel.lebrar… i l’hem pogut disfrutar!

Una vegada més, una cursa no és només la Cursa en si, en aquest cas una Cicloturista. Es tracta d’una escapada lúdico-esportiva. La agenda i el plan era disfrutar-la pero no faltar gaire a casa… així que Organitzant-nos amb els Companys VO2 Team la cosa quedaba en… uns pujaven divendres a casa l’Erola (Eloi, Santi, Albert Felix, Carla), altres pujaven amb les seves families a fer el finde (Sergi, Llorenç, Nebot, Otjer, Montesinos) i altres anàvem a casa d’en Marc dissabte (Gonzalo, Jordi Roca, Ruben, Marc i jo)…

El nostre plan era només de 24h però ben aprofitades… marxem dissabte a les 17h… arribem a les 19h a recollir dorsals… anem a la casa a deixar bicis i trsastos… Sopar a la Formatgeria de Llivia amb tots els Companys VO2 per xerrar i fer unes rises… després cap a la casa a preparar bicis i dormir… i al matí, fer la Cursa i en acabar, refrigeri-tentenpié i cap a casa… per arribar a les 17h altres cop!... tot molt TOP! 😉

I Així va ser… com sempre diem, més enllà de les curses, s’agraeix tenir a la Familia VO2 per compartir aquestes experiències de vida… bromes, riures i convivencia no van faltar al Escuadrón Marc, Gonzalo, Ruben i jo… adornar aquest cop amb el convidat estrella, Jordi Roca… unaltre bromista fi de la nostra corda!

Anem al Tajo, m’estalvio el lio de les sortides, calaixo, horaris i histories però que van ser ideals per fer que la cursa, tot i el COVID amenaçador, semblés bastant segura per els mes de 800 participants de la prova. Ens posem al calaix de les 8:40… la idea es anar tots juntets, tot i que alguns están mes formts que altres, pero com no hem de guanyar, doncs a disfrutar del dia… 144km per endavant i 2.500m de desnivell acumulat per la Cerdanya Francesa… La grupeta la formavem Marc, Gonzalo, Llorenç, Albert Felix amb Otjer, Jordi Roca i Pol Surinyach com a convidats.

Sortida de ALP, dirección Bellver i ja anem a Gas… això és molt llarg, Jordi i Pol marxen, la resta ens quedem al segon grup… aquestes curses s’ha d’anar tota l’estona amb la sensación que vas guardant… de Bellver a Puigcerdà, cap a Llívia i primer port del dia… pujar a Font Romeu… uns 12km pujant de 1200 a 1800m d’altitud. Aquí la grupeta ja es desfà, cadascú al seu ritme, en Gonzalo i Jo anem juntets fent la nostra!... Aquest port et regala uns paissatges impressionts, tota la cerdanya a sota teu.

Un cop a Dalt, habituallament I reagrupament de tots I seguim… Baixada rapida fins a Mont Lluís…km 48… 1/3 de cursa I anem bé!

Encarem el Coll de la Llosa, on el primer tram no puja gaire i el tram final em sorprèn, ja que pensaba seria més llarg… en total, poc més de 5km al 5% de desnivell… Marc i jo fem Videos, fotos, Instagram Lives… i portem en Llorenç i Gonzalo just darrere…

Impresionant la Baixada del Coll de la Llosa… Larguísima, quasi 14km de carretera estreta, curves, arbres… baixes de 1800 a 1000m… maquisim enllaçar curva rere curva, veient com mica en mica estas mes avall i avall entre plantes, boscos, vistes al riu… pero quan ja portes 15’ baixant, penses… “ostres! Massa estem baixant!... això ho haurem de tornar a pujar!”…

I així és… un cap avall, creues a l’altra banda del riu i la carretera comença a pujar… es el famòs Col, de la Creu!... 14km Amunt, per tornar al mateix lloc i alçada on erem. El port està dividit com en 3 parts… la primera, Suau, anem tota la grupeta mes o menys junts… a partir dels 3-4 km comença a pica… la pendent ja es un 5-6%... ja cadascú va al seu ritme i esfroç. Gonzalo i jo ens quedem amb un noi de Masnou… Llorenç agafa Pajarón i diu que afluixa i anirà al seu ritme.

La tercera part, els darrers 4km, son un infern… Calor, desnivell mig del 7% amb rampes de fins el 15%, ja portem 80km a les cames i mes de 3h… Gonzalo i el noi de Masnou se’m despenjen… Veig en Marc davant a uns 500m… ara toca patir i arribar fins a Dalt sense guardar!... a Dalt tinc els Companys a l’habituallament on fem la paradeta de rigor.

Baixem de la Creu I anem de Matemala a Les Angles… Aquest tram em sorprèn, ja que estic be de cames, vaig amb Marc i Otjer, mentre Llorenç I Gonzalo ja es despenjen… pensaba seria un port i veig que no, que es tracta de Quilòmetres de Falso Llano amb vent de cara… pero que anem fent xino xano!... fins arribar al darrer Habituallament i una Darrera Baixada on la carretera esta bastant trencada…

Just en aquest moment, Gonzalo ens diu que no va, que está marejat, te mal d’esquena i que marxem… em quedo amb ell pero em diu que marxi amb el grup que s’escapa… i tiro… seguim planejant i baixant fins a La Perche i fins als peus de la Carretera que porta a Eyne… on Marc i jo decidim esperar a Gonzalo… si sortim junts acabem junts i el tram final, tot i ser baixada, son 30km que es poden fer molt i molt llargs.

Fem Eyne, passem per Llo i es fa un petit grup amb nosaltres i alguns corredors que sacoplen… de fet ens tirem tot el tram final fins a Llívia tirant del grup. Tira en Marc i jo al costat tapant aire al Gonzalo.Fem Saillagouse-Llívia a 38 de mitja, not bad, amb aire de cara!...

El mateix al tram de carretera secundaria que ens portarà als peus del camp de Golf… aquí tiro jo com un boig, pensant que tots van enganxats darrere… del Golf girem Amunt cap a Alp, quasi 2km de carretera que va una mica Amunt, aixequem el peu per arribar els 3 juntets a meta…

Finalment ho aconseguim… entrem junts! Personalment estic molt content, ja que pensaba fariem 6h i arribem en 5h29’ a 25kmh de mitja i amb la sensació que podría haber apretat una mica mes!... No hagués guanyat gaire temps, així que com diem en aquestes curses, millor junts i perdre 5’ que sols!... i així és… a meta ens trobem amb la resta de Companys, a una hombra ens apalanquem, birra, fideuà, recuperar aire i recollir per baixar cap a casa amb la sensación d’haber disfrutat com una enano!

Marató Vies Verdes 30k

El primer paragraf de les Vies Verdes ha d’anar en memoria de la Anna, la Noia de 30 anys de Palamós que va morir Diumenge a la cursa… no la coneixia, ni coneixia els seus pares metges els dos que estaven esperant-la a meta amb el seu novio a 200 metres d’on el cor li va dir prou… pero en saber la noticia, em venen al cap el momento que vaig pasar per davant i entre les lones negres i les ambulancies vaig veure les seves bambes New Balance grises… i em venen ganes de plorar, perquè soc pare, soc marit i soc fill i això es una putada!... i per tant, sense saber més d’ella, vull dedicar-li aquesta crónica.

I vull començar explicant perquè fem aquestes coses, perquè som uns bojos, perquè fem esport, perque entrem en aquest món… doncs l’Explicació es a tot el Blog, a totes les curses que he escrit, però us posaré l’exemple d’aquesta Cursa. M’encanta fer esport perquè em fa rodejar-me de gent fantàstica, Companys i amics, on mes enllà de la prova, compartim experiències com aquesta, només 12h des que vam marxar de casa fins que vam tornar, però 12h que m’omplen de vida… i vida, només hi ha una i no saben quan acabarà!

Escuadrón “sou tots molt Macos” que es el nom cursi que ara té el grupet de Whatzzap que tenim. Dels 7 del grup, ens encigalem a fer la 30k Vies Verdes en Gonzalo, Ruben, Marc i jo… ja que ens serveis de tirada llarga a dos setmanes de la Marató de Barcelona. Després de varies negociacions, decidim que el més cómode i saludable es pillar un Apartament a Platja d’Aro per Dissabte a la Nit, pujem els 4 a eso de les 19h… sopem, una copa i a dormir i així el dia seguent hem de matinar menys. Fem la Cursa i cap a casa, a l’hora de dinar ja hi seriem amb les families. Dit i fet.

Doncs anar els 4 en cotxe cap a platja d’Aro, arribar a l’apartament, deixar les bosses, buscar Pizzeria, sopar, fotre’ns un atracon amb un super Flan de Mig Kilo… i desprésfer un Gintonic… això forma part de l’esport. Es el nostre momento, ens expliquem les nostres coses, les nostres batalles de la Feina, de casa, dels amics, de l’equip, de la Familia… Riem, fem conya, ens piquem, ens putejem, ens consolem, ens enfadem,… tot forma part d’aquest microclima de les curses I es per això que les faig, per conviure amb els meus Amics.

La Cursa. Feiem la de 30km… desde Cassà de la Selva fins a Platja d’Aro, seguint la Via del Carrilet. Un autocar surt de la Plaça del Pavelló de platja d’Aro i ens porta a la Sortida. Estona per pensar que estem bojos, per comentar la jugada amb Companys que ens anem trovant… aquest cop en Marius del Vic… quan de temps sense veure’l… Arribem a Cassà, amb temps per fer un Lavabo i un escalfament curtet, que hi ha molta estona per endavant per escalfar.

A la Sortida, Gonzalo té un planning d’anar a 4:30 així que adeu… Marc i Ruben vooen anar amb la Llebre de 5’ el Km… podría anar, però Oscar Pastor @bichopalo em porta la plani i diu que em toquen 10k a 5:30, 10k a 5:15 i 10k a 5 per acabar amb bones sensacions, així que li faré cas. Sortida i els meus amics marxen i tinc la Sort de trovar-me amb la Silvia Belgar.. ha de fer 6km d’escalfament… perfecte, ja tinc parella fins el 6!... i així és, petem la xerrada durant 6km intentant no acelerar i anem a 5:20 entre camps i Prats molt macos…

AL km 6, la Silvia té planning de marxar a 4:30 així que adeu!... Em quedo al meu ritme, disfrutant del paissatge i esperant el momento d’arribar al 10 per acelerar. Km 10, Habituallament, i just em passen un parell d’homes mes grans que jo que van a 5:15 i m’ajunto amb ells… intento no acelerar-me, vaig molt cómode. Passem Llagostera, on em diuen que això Baixa avall… i efectivamente, del 14 al 17 baixa molt i sense voler vaig a 5’ …fins que encarem una pista forestal molt maca que ens porta a poc abans de Santa Cristina d’Aro.

Km 20, toca acelerar i posar-me a 5, hi ha un tram pel costat de la carretera que no em motiva gaire i tinc una defallida mes mental que de cames, ja que vaig molt cómode… just quan em pasa un noi, al que m’enganxo, em prenc unaltre Gel, i quan veu que anem junts, li comento el que em toca d’entreno i ens anem animant mutuament. De fet fins el 24-25 soc jo qui vaig dient i pensant que no vaig ja tan cómode… normal, anem a 4:50’… pero en pasar el km 25, habituallament i entrem a la Riera que ens Baixa a Platja d’Aro… és aquí on rebifo i es ell qui se li fa llarg… al km 27 al 28, el bucle del Parc dels Estanys em sorpren… pero en sortir ja es el km28 i ja descomptem… Ens animent dient 15’ i ja estem, 10’ i ja estem… arribem al Passeig de Platja d’Aro… Veiem l’Helicocter del SEM a la Platja… Alguna cosa ha passat!... en Gonzalo, que ja va a dutzar-se em graba i m’anima!... girem a l’esquerra per encarar cap a la Plaça del Mil.lenari i veiem les ambulàncies i la Anna a terra (☹)… el meu company no vol ni mirar, diu… Es despenja, però l’animo a apreti amb mi!... entrem a la Meta en 2h33’53” … 30km a 5’07”… cansats pero amb la Sensació de la Feina ben feta… Em trobo en Marc, Aquest cop ha aguantat, no ha petat i m’ha tret 4’… en Ruben 6 o 7 … moooolt bé… ens ho hem passat molt bé, circuit molt maco i amè… repetirem. Sense preses pero sense pausa, anem a l’Apartament, ens dutxem i tornem cap a casa a seguir gaudint de la VIDA!

Mitja Marató Barcelona 2020

Com passen els anys… 9ª. Participació a la Mitja Marató de Barcelona. Semblava ahir el 2011 quan vaig debutar a aquesta cursa lluitant per baixer de 1:50’ (1:49’45”)… i 9 participacions després, ja soc un expert, faig la mitja en 1:35’19” i amb la sensación d’haber pogut apretar al final per baixar aquests 19”… pero avui amb la sensación de la faina feta en dos sentits: per un cantó, ajudar a el meu Amigüito Marc Català a feer el seu MMP, i per altra seguir en la preparació per la Marató de aquí a un mes.

Es repeteixen les dinàmiques de sempre. Quedada amb els Amics i Companys del VO2TEAM que fem la cursa. Aquest Any, Pol Badia a pel 1:20; Joan Basseda llebre de Gonzalo a pel sub 1:30… i Ruben Monmany, Marc Català i jo, a fer el MMP d’en Marc. Uri es Baixa per malaltia.

Jo, segeuxo en la planifiació que el meu company i amic Oscap Pastor @bichopalo m’està fent per la Marató. Avui toca fer 1:35. Hem calculat i en Ruben ens portarà a 4:30 i al 10-15 ja veurem com anem… i a veure si en Marc Baixa el su 1:37.

Ens ajuntem al Calaix i sortida. Ja ens coneixem el circuit de memoria. Km 1 i 2 molta gent i intentar agafar ritme i escalfa I no gastar massa esquivant gent. Km 3 I 4 Paralel I Entença, tram en pujada, les pulsacions et pujen, anem clavant els parcials i falta aire. Km5 Gran via, serveix per agafar aire, primer avituallament i toca agafar ritmo crucero. En Monmany al davant i Marc, jo i un amic de Marc, en xavi a roda. Va una mica mes rapid de 4:30, de fet portem les llebres de 1:35 a 50metres i ens serveixen de referencia… em noto que no vaig alegre del tot. De fet en algun moment els hi dic “em porteu callat, cabrons!”… cosa extranya en mi!

Km 6 i 7 i arribem a Arc de trionf. Encara anem amb molta gent al voltant, es nota que cada cop es més masiva la cursa. Km 8, 9 i 10, Carrer Pallars… i comento que del 10 al 15 podriem aixecar una mica el peu! … i just quan jo començo a fer la goma, en Ruben, que ens ha portat fins aquí, pensa que no te ganes de patir més i aixeca el peu. Em quedo sol amb en Marc, que es trova bé i valent i de fet se m’escapa. No vull cremar-me, començo a coneixe’m molt bé i decideixo aixecar aquesta mica que em permeti agafar el meu ritme…

Fem diagonal Amunt i diagonal avall, amb el pensament al cap de seguir a ritme alt, pero sense pasar-te… en el gir de Diagonal veig el Marc ja lluny. Ara toca pensar en els meus entrenos per la Marató, en concentrar-se en la respiració, el ritme, el cos, les trepitjades… i arribem al tram del costat de la ronda, km 17-18. Em començo a notar bé, el darrer gel sembla haber entrat bé. Em pasa la Slivia, la animo, m’ajunto amb ella i de cop, veig que tinc en Marc just a 10 metres!

Arribo al seu costat i sento un “deixa’m!”… tinc dos opcions, fer.li cas i seguir… però tot i que aquest cop no ha explotat, si veig que esta de baixada… Faig la segona opció, quedar-me per ajudar-lo… pero primer m’espero un parell de minuts abans de donar-li la xapa!... Quan ja ha assumit que em uqedo em poso davant, tenim el vent de cara i començo a animar-lo intentant no pasar-me de pesat.

Pujem Marina, faig calculs, no baixem ja de 1:35 pero si de 1:36, així que l’animo… recta final, ja li ha marxat el bajon, de fet accelerem i a la recta final fins i tot soc jo qui esbifega mes que ell… entrem en 1:35’19” … feina feta!... entreno clavar a 1:35 com em va dir l’Oscar i MMP per el meu Amigüito que avui s’ha tret la espina de petar i ha aguantat en els momento de bajon.

I després, BBQ per celebrar-ho a casa, I per celebrar el naixement d’en Luca Tapia Spà! ;)