La Cerdanya Cycle Tour 2020

Aquesta crec que serà la Primera i única crónica d’aquest Fatídic 2020… Per culpa del COVID-19, la nostra vida ha quedat modificada i també el nostre Calendari Esportiu. Cosa extranya, en aquest moment d’impas entre la primera onada de la Pandemia i els rebrots que es preveu que tornin teniem al Calendari la Cerdanya Cycle Tour. Per miracle, s’ha pogut cel.lebrar… i l’hem pogut disfrutar!

Una vegada més, una cursa no és només la Cursa en si, en aquest cas una Cicloturista. Es tracta d’una escapada lúdico-esportiva. La agenda i el plan era disfrutar-la pero no faltar gaire a casa… així que Organitzant-nos amb els Companys VO2 Team la cosa quedaba en… uns pujaven divendres a casa l’Erola (Eloi, Santi, Albert Felix, Carla), altres pujaven amb les seves families a fer el finde (Sergi, Llorenç, Nebot, Otjer, Montesinos) i altres anàvem a casa d’en Marc dissabte (Gonzalo, Jordi Roca, Ruben, Marc i jo)…

El nostre plan era només de 24h però ben aprofitades… marxem dissabte a les 17h… arribem a les 19h a recollir dorsals… anem a la casa a deixar bicis i trsastos… Sopar a la Formatgeria de Llivia amb tots els Companys VO2 per xerrar i fer unes rises… després cap a la casa a preparar bicis i dormir… i al matí, fer la Cursa i en acabar, refrigeri-tentenpié i cap a casa… per arribar a les 17h altres cop!... tot molt TOP! 😉

I Així va ser… com sempre diem, més enllà de les curses, s’agraeix tenir a la Familia VO2 per compartir aquestes experiències de vida… bromes, riures i convivencia no van faltar al Escuadrón Marc, Gonzalo, Ruben i jo… adornar aquest cop amb el convidat estrella, Jordi Roca… unaltre bromista fi de la nostra corda!

Anem al Tajo, m’estalvio el lio de les sortides, calaixo, horaris i histories però que van ser ideals per fer que la cursa, tot i el COVID amenaçador, semblés bastant segura per els mes de 800 participants de la prova. Ens posem al calaix de les 8:40… la idea es anar tots juntets, tot i que alguns están mes formts que altres, pero com no hem de guanyar, doncs a disfrutar del dia… 144km per endavant i 2.500m de desnivell acumulat per la Cerdanya Francesa… La grupeta la formavem Marc, Gonzalo, Llorenç, Albert Felix amb Otjer, Jordi Roca i Pol Surinyach com a convidats.

Sortida de ALP, dirección Bellver i ja anem a Gas… això és molt llarg, Jordi i Pol marxen, la resta ens quedem al segon grup… aquestes curses s’ha d’anar tota l’estona amb la sensación que vas guardant… de Bellver a Puigcerdà, cap a Llívia i primer port del dia… pujar a Font Romeu… uns 12km pujant de 1200 a 1800m d’altitud. Aquí la grupeta ja es desfà, cadascú al seu ritme, en Gonzalo i Jo anem juntets fent la nostra!... Aquest port et regala uns paissatges impressionts, tota la cerdanya a sota teu.

Un cop a Dalt, habituallament I reagrupament de tots I seguim… Baixada rapida fins a Mont Lluís…km 48… 1/3 de cursa I anem bé!

Encarem el Coll de la Llosa, on el primer tram no puja gaire i el tram final em sorprèn, ja que pensaba seria més llarg… en total, poc més de 5km al 5% de desnivell… Marc i jo fem Videos, fotos, Instagram Lives… i portem en Llorenç i Gonzalo just darrere…

Impresionant la Baixada del Coll de la Llosa… Larguísima, quasi 14km de carretera estreta, curves, arbres… baixes de 1800 a 1000m… maquisim enllaçar curva rere curva, veient com mica en mica estas mes avall i avall entre plantes, boscos, vistes al riu… pero quan ja portes 15’ baixant, penses… “ostres! Massa estem baixant!... això ho haurem de tornar a pujar!”…

I així és… un cap avall, creues a l’altra banda del riu i la carretera comença a pujar… es el famòs Col, de la Creu!... 14km Amunt, per tornar al mateix lloc i alçada on erem. El port està dividit com en 3 parts… la primera, Suau, anem tota la grupeta mes o menys junts… a partir dels 3-4 km comença a pica… la pendent ja es un 5-6%... ja cadascú va al seu ritme i esfroç. Gonzalo i jo ens quedem amb un noi de Masnou… Llorenç agafa Pajarón i diu que afluixa i anirà al seu ritme.

La tercera part, els darrers 4km, son un infern… Calor, desnivell mig del 7% amb rampes de fins el 15%, ja portem 80km a les cames i mes de 3h… Gonzalo i el noi de Masnou se’m despenjen… Veig en Marc davant a uns 500m… ara toca patir i arribar fins a Dalt sense guardar!... a Dalt tinc els Companys a l’habituallament on fem la paradeta de rigor.

Baixem de la Creu I anem de Matemala a Les Angles… Aquest tram em sorprèn, ja que estic be de cames, vaig amb Marc i Otjer, mentre Llorenç I Gonzalo ja es despenjen… pensaba seria un port i veig que no, que es tracta de Quilòmetres de Falso Llano amb vent de cara… pero que anem fent xino xano!... fins arribar al darrer Habituallament i una Darrera Baixada on la carretera esta bastant trencada…

Just en aquest moment, Gonzalo ens diu que no va, que está marejat, te mal d’esquena i que marxem… em quedo amb ell pero em diu que marxi amb el grup que s’escapa… i tiro… seguim planejant i baixant fins a La Perche i fins als peus de la Carretera que porta a Eyne… on Marc i jo decidim esperar a Gonzalo… si sortim junts acabem junts i el tram final, tot i ser baixada, son 30km que es poden fer molt i molt llargs.

Fem Eyne, passem per Llo i es fa un petit grup amb nosaltres i alguns corredors que sacoplen… de fet ens tirem tot el tram final fins a Llívia tirant del grup. Tira en Marc i jo al costat tapant aire al Gonzalo.Fem Saillagouse-Llívia a 38 de mitja, not bad, amb aire de cara!...

El mateix al tram de carretera secundaria que ens portarà als peus del camp de Golf… aquí tiro jo com un boig, pensant que tots van enganxats darrere… del Golf girem Amunt cap a Alp, quasi 2km de carretera que va una mica Amunt, aixequem el peu per arribar els 3 juntets a meta…

Finalment ho aconseguim… entrem junts! Personalment estic molt content, ja que pensaba fariem 6h i arribem en 5h29’ a 25kmh de mitja i amb la sensació que podría haber apretat una mica mes!... No hagués guanyat gaire temps, així que com diem en aquestes curses, millor junts i perdre 5’ que sols!... i així és… a meta ens trobem amb la resta de Companys, a una hombra ens apalanquem, birra, fideuà, recuperar aire i recollir per baixar cap a casa amb la sensación d’haber disfrutat com una enano!