Acaba l’any 2019 i es el momento de fer una mirada enrrere i
veure els recorregut i lo disfrutat.
Gener amb la Marina Trail on vinc d’un hivern amb una Mandra
especial. Crec que és més mental que no pas física, provocada pel desgast que
provoca l’Ironman 2018. És difícil d’explicar, és com una falta de ganes per
fer coses, però només abans de fer-les, ja que un cop hi ets a la cursa o
entrenant ja tornes a estar enxufat… al
final em surten 22km en 02:33’44” el 60 de 174 … prou bé i, sobretot, amb la
sensación que tot i la Mandra inicial, m’ho passo pipa!
Després la Duatló SBR Sprint de Mataró en la seva 3ª.
Edició. Altres anys, al meu calendari era fixe anar al Duatló de Btt de
muntanya que va canviar al de Carretera, pero que encara no había tingut la
ocasió o encaix al calendari per fer-lo. Com diem a l’equip, a les curses de
casa hi hem d’anar i aquest any hi erem 17 VO2, i només per fer grupeta em vaig
motivar a fer-la. Com la Sansi de Masnou, un Duatló Sprint és anar amb el Ganivet
a la boca desde l’inici fins el final. Veuriem que surt… Meta en 1:06’13”… molt
bon temps i agònic i divertit a parts iguals!
Febrer, La Mitja Marató de Barcelona sempre te un encant
especial, passen els anys i vagi amb qui vagi té la seva historia, te el seu
punt magic! Aquest any venia amb la incognita de saber que sortiria si cara o
creu. Cara, per l’experiència acumulada amb els anys que m’ha permés entre
Halfs, Mitjes i Ironmans fer aquest salt de qualitat en la meva manera de
correr. Creu, perquè vaig estar el Cap de Setmana anterior al llit amb febre
amb la maleïda grip i em va deixar tan fluix, que l’entrenament de Dimecres amb
en Marc per Mataró va quedar en un intent de correr més de 3km seguits a no
menys de 5:20… suant, patint i marejat!... entro a Meta en 1:39’10” molt
content de veure que la Grip no ha pogut amb la meva experiencia!... una més a
la saca i com sempre, disfrutant com un enano!
Mitja de Granollers… Qui te un amic té un Tresor o en
companyía sempre arribarás més lluny… son frases molt manides però molt sabies.
A la Mitja de Granollers es van demostrar aquestes i vàries máximes més, com
que a vegades el Cap quasi es tant o més important del que ens pensem. Millor
Marca Personal (MMP) a una Mitja Marató amb un temps de 1:34’15” gracies al meu
PaceMaker i Amic Rafa Navarro que em va portar en volandes desde la sortida
fins a la línea de Meta en un petit repte que ens vam marcar.
Març: Duatló de Vic, i com m’agrada aquesta cursa. M’agrada
tant que fins i tot enguany he deixat plantat el meu Amic Marc Català i altres
Companys de l’equip en ser de les cames que fan la Marató amb l’Associació
AEFAT per nens amb Ataxia telangiectasia, una enfermedad genética y
neurodegenerativa que encara no té cura… bé, per la cursa i perquè la Marató és
un desgast que arrossegaría setmanes i aquest any no tenia la motivació
suficiente. Espero en un altre any poder colaborar activamente amb ells… acabo
el Run2 en 12’20” a 4:26 per fer un temps final de 1:53:47… baixant quasi 2’ el
meu temps i com sempre, disfrutant com un enano…
No tenia previst fer la Gran Fondo OnVeló y per tant será
una crónica extranya… i descobrireu perquè. El resum es que es una contra a lo
que sempre he dit… disfrutar, fer esport en compañía, apuntar-se a totes, etc…
tot i així, tampoco es tant dolent… Encaixada al calendari el cap de setmana de
celebración de l’aniversari del meu pare, no sabia si podría o no fer-la. Així
que no m’apunto, i quan decideixo apuntar-me ja no hi han places. Tot i així,
en Gonzalo está amb Grip i em cedeix el seu dorsal… Com a cursa, espectacular
el circuit. Em queda pendent unaltre any intentar la llarga, ja que al final,
entre anar. Cursa i tornar, m’han sortit 123km amb 1400 de desnivell… un bon
entrenako!
Abril, Ningú va dir que seria fácil, pero si que seria
divertit. Totes les proves tenen el seu què, la seva dificultat, pero també la
seva belleza, el seu atractiu. Doncs la SwimRun Costa Brava té mes de belleza
que de dificultat… però hi has d’estar preparat a què et trobaràs. Es tracta
d’una prova on vas disfressat de Dalt a Baix… Corres amb neoprè, gorro,
ulleres, pull boy, pales de nedar… Nedes amb bambes, mitjons… corres mullat,
amb sorra als peus, nedes amb fred I amb un company… corres alter cop per un
camí de pderes, escales, Trail extrem, soora de platja, passeiog marítim… i a
sobre en parelles… com diría el meu company de la cursa d’ahir “una Liada!”… i
això es el que va ser per ell, que no per mi… Fem 4h05’… podriem haber fet
menys, pero no haguéssim “disfrutat” tant… A mi m’encanta aquesta cursa i
repetiré, a en Jordi no li ha convençut… Crec que m’hauré de buscar parella per
altres curses! 😉
Maig: Ja començo a tenir curses tradicionals al calendari i
unaltra es el 10k de Montgat, organizat per el gran Sergio Del Rio de Life For
events destinant part dels ingressos de la Cursa a la Oncolliga, Fundació Lliga
Catalana d’Ajuda Oncològica, com a reconeixement i record d’una gran persona i
esportitsta que ens va deixar, Sergio Matias, també conegut com a YoSoy DeLa
Humanidad… entrem a Meta amb 43’10”… només 16” més lent que l’any passat on
vaig fer MMP amb Javi de llebre… osigui no estem tan malament! Gonzalo ha fet
39’33” (tiempazo) i Alex, per segon any, queda darrere meu, no per falta de
fisic, sinó perquè ell arrenca ara temporada… tot i així ja es Cursa rere cursa
segueixo millorant.
No sé perquè será, será l’experiencia, ja que entrenar més
no ho faig, pero els resultats i les sensacions milloren. Suposo que arribaré a
un punt maxim, però fins aquel dia, toca disfrutar-ho. Aquest cop va ser a la Half
de Empuriabrava, on vaig millorar 15’ el meu temps de l’any anterior (hi había
1km menys de run, osigui son 10’ menys) i amb unes sensacions de disfrutar en
tot moment.pera la rebenja per l’any vinent!... Meta en 5h10’30” … i fent
1:45’04” per fer 20km de run a 5’15”… Estic molt I molt content. Recordo que
fins l’any passat, a totes les Halfs, el meu bajón arribava al Run… baixar de
les 2h era un suplici, correr a menys de 5:45 quasi una quimera… ara, no sé
perquè, he fet aquest salt qualitatiu.
Juny: El Resum del Half de la Rioja eés “una Cura
d’humiltat” o el que és el mateix, no es pot perdre mai la cara o el respecta a
la mitja distancia ni anar relaxat a una cursa d’aquest nivel. Però una cursa
més, ha estat un cap de setmana espectacular on he pogut disfrutar de l’esport,
del turisme, de la gastronomía y de la familia VO2Team.
Em vaig apuntar a la
SantJaumenka de premia de Dalt feia molt de temps. Com sempre dic, les curses
del costat de casa s’han de fer totes i aquesta encara no l’habia tastada. Fins
a darrera hora no sabia si marxaria de pont de Sant Joan, així que tampoco
sabia si la faria. Tota la setmana de descans després de la Half de Logroño… arribada
al Sant Jaume en 44’34” per fer 9,7km a 4’36”… not bad!... comprobó i he fet el
26è de la classificació, crec que mai he quedat tan endavant, també per la poca
gent que hi ha, pero mola!... Cursa Agònica, una emboscada constant però alhora
molt divertida
Juliol: Acaba la primera meitat de la Temporada amb la
Tradicional Cursa 10k de Premia de Mar. La cursa de casa, és la demostració que fer
Esport pot ser més que fer Esport, i es va convertir en una trobada amb els
amics i familia VO2Team. Fins a 12 participants de l’equip a la Cursa, una
trobada amb les families, amb Barbacoa a casa inclosa post cursa que va fer la
vetllada molt especial… El Post Cursa, aquest cop és quasi més important que la
cursa, però es resumeix en Tots a Casa amb les families fent birres,
remullant-nos, Barbacoa, Pastissos Top de Barbara i Ruben per celebrars el 8
anyets de la Paula i gintonic final a la 'fresca'…
Setembre: Feia 4 anys que no corria la Burriac Atac. Feia 4
anys que no recordaba lo dura que era. Feia 4 anys que no recordaba el gran
ambient que es viu a aquesta cursa i perquè s’ha de tenir al calendari de tant
en tant. Un circuit diferente al que jo recordaba, crec que més dur. Volia
baixar de 2h45’ i vaig fer 2h40’24” no sense patir, sobretot els darrers
kilómetres… entro en 2h40’24” el 219 de 550…
Tornava a la Triatló de Tossa, crec que la Triatló Olímpica
més maca que existeix, amb el permís de la classica de Banyoles. Després de dos
any de no caber al meu calendari per culpa del Ironman, aquest any no podía
faltar. Vaig enrredar al Marc Català entre d’altres i cap allá… Al final fem
2h55, 20’ menys que amb l’altre circuit de bike, així que aquest és mes ràpid. En
dos setmanes tocarà patir de valent a la Sailfish de la Ballena Alegre… a veure
qui em rescata a mi allá!?
Aconseguir unificar un Triatló de mitja distancia i Familia
sembla un repte important, doncs la Half Sailfish la Ballena Alegre, ho
aconsegueix. Si a això li sumes bona companyía i que et surti una carrera
rodona, fa que el cap de semtana sigui per enmarcar. Acabar la Half per sota de
5h (anava a fer sub5 tot i els kmts que faltaven de bike i de run) i les
sensacions boníssimes que vaig tenir em van fer disfrutar encara més la cursa… em
planto als darrers metres on m’agafo de les mans de la Paula i la Laia per
entrar tots junts a Meta en 4:36’41” i amb la sensació que si hagues estar 90km
de bike i 1km més de run hagués baixat de 5h perquè encara em quedaba força per
el darrer apretón… Final ideal, entrar a Meta i tirar-me a la piscina, veure
l’arribada dels debutants Llorenç i Sergi, anar a Dinar tots junts una
paellita, comprobar que les nenes s’ho han passat pipa el finde familiar… i a
sobre comprobar que amb el temps i entrenaments les curses van sortint bé, es
pateix i es disfruta a parts iguals… que més es pot demanar?!
Octubre: L’any passat el gran Jordi Mañé, dels VO2TEAM em va
convencer per estar enguany atent al Circuit de Cross del Maresme. Inscripció
gratuïta que et dona dret a poder participar a 9 curses de Cros. Em vaig
apuntar. La pirmera, per calendari, no vaig poder asistir. La segona, era a
Arenys… i Dimarts, a las piscina de Premià, amb els pares dels Trikids comentem
que també la fan. Ens ancigalem fins al punt que a més d’apuntar les Nenes, per
que corrin amb els Trikids, també apunto a la Maria, convençuda per la desi (la
seva companya de Gym els dies de piscina de les nenes)… tinc por que em torni a
sortir la Lumbalgia… al final 27’40”. Ja tinc repte per la Seguent, trovar-me
més en forma, trovar-me sense dolors i guanyar a en Pol!... a veure si enrredo
algun VO2 més i venir a disfrutar unes curses que desconeixia i son molt
divertides.
Final o Inici de Temporada, la meva participación a la BurriacXtrem sempre es això… o El final de la temporada Anual, o el començament
de la nova… Però sempre s’ha de fer. Després de 8 participacions, aquest any
feia per primer cop la distancia ‘curta’… si es pot dir curt 18km amb 1050 de
desnivell. L’Objectiu, el de sempre, disfrutar del Maresme Lliure i Tropical,
dels Companys de’equip i d’una cursa molt i molt maca. L’altre objectiu, sempre
hi ha un… que no em guanyi en Berni (profesor d’Educació Fisica de la meva
filla)… ja li vaig guanyar a la Burriac Atack, però després de la caiguda en
btt feis 2 setmanes i el mal d’esquena, era dubte si estaría jo a l’alçada… Arribo
a meta amb la sensación que la distancia es laideal per l’estat de forma en el
que estic, final o inici de temporada… distancia i ritme ideal per disfrutar
una vegada més!... Arribo en 2h12’302 i soc el 121 de 433 participants (36 de
133 de Veterans)… #noestamostanmal
