Half Sailfish Ballena Alegre 2019

Aconseguir unificar un Triatló de mitja distancia i Familia sembla un repte important, doncs la Half Sailfish la Ballena Alegre, ho aconsegueix. Si a això li sumes bona companyía i que et surti una carrera rodona, fa que el cap de semtana sigui per enmarcar. Acabar la Half per sota de 5h (anava a fer sub5 tot i els kmts que faltaven de bike i de run) i les sensacions boníssimes que vaig tenir em van fer disfrutar encara més la cursa.

El cap de setmana es presentava com un Cap de Setmana Familiar. Una Half organitzada i amb base operativa al Camping la Ballena Alegre a Sant Pere Perscador, tenia tota la pinta de ser una oportunitat per fer esport i fer finde familiar. Així va ser, divendres a la tarda, recollim les nenes del cole i cap Amunt. Arribada i anem al bungalow, el més allunyat del centre, però super ben equipat. Tinc com a veí en Xavi Espinosa, quina casualitat. Un cop aterrats, anem a veure el Llorenç, nou fitxatge dels Vo2 Team, que ha pujat amb la familia i 2 amics més, Otger i Sergi i les seves families. Tenen els Bungalows junts i ja aprofitem per sopar al porxo mentre els nens juguen…

Sergi, Otger, llorenç i jo al run activació

Dissabte al matí, fem una petita quedada els 4 per fer una run d’activació, correm part del circuit del run de la Half i descobreixo lo maco que es aquella zona, amb el passeig per Castelló d’Empuries i les Runes Romanes. Tornada, esmorzar de luxe en familia al porxo del bungalow i cap a les piscines on hi ha activitats per families i nens, curses infantils. També aprofitem per anar a la platja i acabem anant a dinar al Bungalow entre banyet i banyet. Per la tarda, més piscines amb tota la colla que muntem les 4 families, també quedo amb el gran Patrick Albert per, mentre veiem el Barça, petar la xerrada amb els nens i families. Mes tard cap al Briefing on ens trobem amb Eloi i Joan Aranega dels VO2 Team que pujaven avui. Deixem bicis a boxes i a sopar aviat veient el concert del Tribute a Queen al Pasta Party que demà toca ‘mambo’.

Pasta Party veien Tribute to Queen

Despertador a les 5:45 que no cal que soni, perquè ja estic donant voltes fa estona. Esmorzar, preparar tot el tingladu i anar a boxes xino xano, xerrant amb el veí Xavi Espinosa. A boxes fa molt de fred, he arribat molt aviat, pero em permet passer la madra I els nervis I les sessions de lavabo sense presses. Arriben Llorenç, Otger, Sergi, joan I Eloi (fa la Olimpica pero sortim tots junts)… anem cap a la platja. Erola ens fa la foto de rigor. La imatge es preciosa, está a punt de sortir el sol, pero tinc fred. I més quan entrem Eloi i jo a l’aigua i sortim mulats, s’està millor dintre que fora…

 

Poca espera I arrenquem I com sempre toca intentar fer-se un lloc entre els més de 700 participants. Com sempre arribar a la primera boia és una barreja de lluita, colze, peu, braçada, respira, aixeca el cap, excuma, bombolles… i així, sense poder nedar bé fas el primer gir. Encares la primera recta i tampoco es neda cómode pero veure la sortida del sol no té preu i em fa embadalir. Primera tornada a la platja, ja que son 2 voltes, i sembla que la cosa es va calmant. Primera volta en 16’, molt bé, a la segona ja només toca agafar un bon ritme i anar fent. A mitja volta toco una Medusa amb la ma… baja, amb el canell… foto un bot, pero veig que pica molt poquet i em permet seguir, pero quin sustu!... i ja encaro la platja, nedo alegre pero sense donar-ho tot, l’experiència em diu que he de guardar que ja tindré on treure-ho. Surto en 34’30” que es molt bon temps per mi!

Llarga transició fins boxes, on m’ho prenc amb molta calma, a més a més fa fred. Arrenco a pedalar i començo a pasar gent i més gent. Vaig enxufat a 35kmh de mitja fins que acabem el tram d’enllaç fins al circuit on farem 2 voltes. La primera es reconeixement, no sé per on anirem ni com será, pero mica en mica comprobó que es un circuit molt rodador, a excepción dels trams de curves o els popbles i badens. Vaig aun ritme molt alegre, no baixo de 34-35 de mitja. Fa estona que veig que s’ha format un grup al darrere meu a uns 150m i dono gas perquè no vull em pillin.

Arrenco la segona volta seguint donant gas, i el grup segueix al darrere… fins que els deixo pasar… i em mantinc a 50m mentre menjo i bec… pero el grup es frena… torno a donar gas per pasar-los i tornen a apretar per intentar pillar-me… estic gastant sense necessitat… arribem al km 60 i decideixo que els 18km que queden reservaré cames (el circuit li falten 12km per unes obres)… deixo pasar el grup i decideixo pedalar sense donar gas del tot… i em pasa tot segui unaltre grup. Els dos son advertits per jutges, pero després a boxes no vaig veure a ningún al Penalty Box, potser es l’únic fallo de la organització. I resevant reservant em planto al Camping altre cop on estan la Maria I les Nenes per animar-me. Em veuren com faig la transició i m’esperen al sortir a correr… he fet la bici en 2h16’ a 33,5kmh de mitja per fer 78km.

 

Surto a correr, em paso a fer un peto a la Maria, la Paula i la Laia i al lio. Sortim del Camping dirección el recorregut del dia abans al entreno, dirección l’Escala i noto que les cames em van molt bé, molt lluny de les rampes de la setmana pasada al entreno de transició. Em creuo amb un amic d’en Marc amb el seu tritraje i l’animo i li xoco la ma, debuta en distancia olímpica. Vaig cómode de Cardio i de Cames i miro el rellotge i estic anant a 5:05… i veig que aguantar aquí no es dur.

 

Disfruto del paissatge, disfruto de la cursa, dels anims de la gent, de creuar-me amb Companys i coneguts de cursa. Arribo fins el gir de l’Escala on está en Patrick, faig broma tot demanant fotos pel blog i que no marxi que ara torno.

 

Tornant em creuo amb Sergi I Llorenç, son més forts que jo però la inexperiència els fa estar darrere. Mantinc un bon ritme i em planto a Camping on m’animen les seves families… passo per davant de les piscines i allá están la Maria i les Nenes donant-se un banyito, això no te preu. En pasar per Meta la primera volta está allá l’Eloi, que ja ha acabat,i i l’Arola animant-me… faig broma perquè vaig molt i molt be. El ritme no defalleix, el circuit ara ja me’l conec, vaig fent i disfrutant perquè veig que passo tanta gent com em passen. Animo en joan que ja va cap a meta “En 15’ estàs!”… També a l’Otger, está fort el tio!... Torno a l’Escala o li dic al Patrick ´fent conyeta “que ja no torno més a veure’l allá!”

Sorprenentment estic al km 15 i estic esperant el moment en que em vindrà el baixon i aquest no arriba, segeuxi corrents al mateix ritme desde l’inici, amb les mateixes sensacions, alegre, desofegat i amb les cames bé, crec que els entrenaments de Run de les darreres setmanes amb l’Uri delblanch que prepara l’Ironman m’han fet posar-me a un molt bon to.… Entrada al Camping, has de fer la llarga recta fins al final, temps per dir-li a la Maria que vagin cap a la meta per entrar junts… i així és, xino xano, bé de coco i cos em planto als darrers metres on m’agafo de les mans de la Paula i la Laia per entrar tots junts a Meta en 4:36’41” i amb la sensació que si hagues estar 90km de bike i 1km més de run hagués baixat de 5h perquè encara em quedaba força per el darrer apretón…

 

Final ideal, entrar a Meta i tirar-me a la piscina, veure l’arribada dels debutants Llorenç i Sergi, anar a Dinar tots junts una paellita, comprobar que les nenes s’ho han passat pipa el finde familiar… i a sobre comprobar que amb el temps i entrenaments les curses van sortint bé, es pateix i es disfruta a parts iguals… que més es pot demanar?!... Doncs amb aquesta cursa donem la Temporada 2018-2019 per Finiquitada…

Finisheras amb Joan Aranega

Tritour Tossa Olimpica 2019

Amigüitos: Marc Català i jo

Tornava a la Triatló de Tossa, crec que la Triatló Olímpica més maca que existeix, amb el permís de la classica de Banyoles. Després de dos any de no caber al meu calendari per culpa del Ironman, aquest any no podía faltar. Vaig enrredar al Marc Català entre d’altres i cap allá.

Per mi es un triatló molt cómode, es a les 15:30 de la tarda, per tant vaig tenir temps d’anar amb les meves filles al veure l’entreno de Natació seu, i vaig quedar amb Marc i Alex Sanz dels Vo2 a les 11 a Vilassar per pujar amb temps, per arribar, aparcar, anar a menjar algo de pasta als restaurants del passeig i preparar-nos per la cursa. Al principi fa mandra aquesta hora, però un cop t’actives, agafes dorsal, entres a boxes i vas cap a la platja a escalfar, el cuquet torna de seguida.

L’aigua está molt i molt moguda, ambo nades per entrar de quasi 2 metres. Escalfem una miqueta mentre veiem sortir els de la Sprint amb els Companys Vo2 que van arribant, Imanol, Joan Aranega i Raimon… Objectiu avui, nedar intentant disfrutar, veure el nou recorregut de la bici (carretera fins a Sant Feliu de Guixols en comptes de la volta per Llagostera i Sant Grau) i veure sensacions al Run a dos setmanes de la Half Sailfish Ballena Alegre… i el pique sano, d’intentar pillar a en Marc corrents, ja que neda i pedala més fort que jo, i no ser l’últim de l’equip avui.

Entrada a l’aigua i com sempre, sembla que entrem a una rentadora, son dos voltes de 750 metres, per tant, circuit més petit que de costum i per tant, mes gent, mes embolic, mes escuma, més lio a cada boia. Tot, sumat a la mar moguda fa que acabi la primera volta sense poder agafar ritme. Entro a la segona pensant que s’haurà estirar, i res, seguim igual… dintre de la rentadora… en cap momento he agafat ritme, pero en sortir de l’aigua em sorprenc de veure que he fet 26:40 per fer 1450 metres… a 1:52/100m

La bici es una incognita de com la pasaré, se que és un circuit trencacames. He contat fins a 8 picos d’anar i 8 de tornada. A més a més fa vent. Decideio anar xino xano, sense apretar-me molt, per anar veient sensacions. Agafo Imanol, diu que no ha entrenat gaire aigua i run, i que vol dosificar… just quan el pillo, suposo es dona conta que va massa suau i puja el seu ritme. No vull enchichar-me. La carretera es molt maca, pero és un constant de pujada i baixada i curves que no et deixa agafar ritme. 

Alex Sanz, dels VO2 Team

Ens creuem amb els primers, amb els coneguts com Oscar Pastor que va al davant de tot, els Companys i en Marc que em crida “Dos!”… i als dos minuts gir de 180 graus, per tant em porta 4’…

La tornada en teoria tenim el vent a favor pero les ratxes van cap a tot arreu. M’Anima el veure que porto quasi tanta gent darrere que davant i em motivo… pero no em vull pasar, perque vull correr bé… Tot i així vaig mirant el rellotge, faig 1:31 pelats a 25,8kmh de mitja, no está malament.

Toca correr, són dos voltes de 4,5 km, me les conec, mitja volta pica Amunt i mitja de tornada avall… just arrencar em passen Alex Sanz, Rai i Joan Aranega… que forts están aquests tios. Els primers kmts em costen molt, les cames no em van, pero decideixo agafar ritme marxeta. Vaig a 5:10/5:15 fins el km4 que ja tornes avall on em poso a 4:50 I noto que ja puc començar a correr bé… arribant al carrer del Gir veig al Marc al fons i va caminant… “veus, ja et vaig dir que el pillaría!” li crido corrents… em paro al costat seu, diu está mort… intento animar-lo i em diu que marxi… i arrenco a correr, pero només girar, veig que comença a trotar i pensó “que cony, aquí hem vingut a divertir-nos, si el deixo sol se li farà llarg, que guanyu,? 5’ de merda?” i decideixo parar-me i esperar-lo.

Marc Català, el veig caminant...

Moment en el que espero en Marc...

“Va, que tu el que vols es sortir a la crónica!”… diu que marxi, però ja m’he parat, ja he decidit acompañar-lo… i fem la segona volta com si fossim al km 35 del Ironman… intento animar-lo, faig bromes amb les noies del habituallament, pico mans als nens, li dono la xapa al Marc… es de coco, ja que corrents també es més fort que jo, pero acaba de ser pare per segona vegada i entre la Feina i la Familia, entrenar o trovar motivació, es fa dur, aixì ho se de primera mà… però tard o d’hora tornarà… un tio que fa la Ultrabike o l’Ironman en 11h no poc caminar a un Olímpic, però avui era el que tocaba… i a 6:30/7 anem fent fins que arribem a meta i ens podem fer la Foto juntets, com Amigüitos, com a tantes i tantes curses que ens he manar rescatant mutuament… això si, li pensó donar la xapa fins la propera que em guanyi. Al final fem 2h55, 20’ menys que amb l’altre circuit de bike, així que aquest és mes ràpid.

En dos setmanes tocarà patir de valent a la Sailfish de la Ballena Alegre… a veure qui em rescata a mi allá!?

Burriac Atac 2019

Feia 4 anys que no corria la Burriac Atac. Feia 4 anys que no recordaba lo dura que era. Feia 4 anys que no recordaba el gran ambient que es viu a aquesta cursa i perquè s’ha de tenir al calendari de tant en tant. Un circuit diferente al que jo recordaba, crec que més dur. Volia baixar de 2h45’ i vaig fer 2h40’24” no sense patir, sobretot els darrers kilómetres.

El primer de tot a recalcar de la Burriac Atac es que al ser el pati de casa, les setmanes abans pots entrenar pels mateixos llocs per on després anirà la cursa… això si, menys del que voldria i de dia, ja que la prova es per la nit… però ja es bastant!

Segon tema a destacar, el Gran Ambient de la Cursa. Es la Cursa emblemática de Vilassar i Cabrera, els dos pobles es volquen en ella, i també és el lloc de trobada de tot els amics i coneguts del mòn de l’esport que tenim pel voltant. Anar 2h abans a la Plaça de l’ajuntament i començar a saludar a gent sense parar, desde els Piris (organitzadors), passant pels Global (amb la Noe i el Berni), fins als compis dels VO2 que feiem la cursa. Molt de xerrar i poc escalfar i cap al calaix…

Es dona la sortida i l’ambient com sempre és increíble, poble atapÏt de gent per fer més amè l’inici de la cursa, asfalt, molt asfalt i en pujadeta fins al Polígon… Passo per davant de lea Maria i les nenes que m’animen. Decideixo sortir amb el Rubén, no a tot gas com altres anys, però si alegres. Arribem al polígon a 5:15, enguany no hi hael turó de l’infern, pel que no hi haurà taps. Com sempre, em vaig trobant gent pel camí. En Flamarich em pasa (només ens veiem aquí i sempre al mateix lloc), adelanto en Berni (profe de Psico de les meves filles), Adelanto a Andoni, Assis i Ceci arribant a Cabrera no sense fer les típiques bromes de l’inici quan encara vas amb força. El Ruben, a la primera pujada forta d’asfalt ja se m’ha quedat enrrere. Segeuixo, confio que em pillarà tard o d’hora…. Primer habituallament a la Plaça de Cabrera i allá están la Maria, la Paula i la Laia. Bec, un petó i a seguir, que ara començarà la sorra.

Cementiri de Cabrera i comença el camí de sorra. Vaig amb en Franki i la Carla, crec que son un bon ritme per a mi. Fem alguna conyeta i xino xano cap Amunt. Primera pujada forta, Turó dels Orriols, crec que es la més dura, però amb l’efecte cursa no se’m fa tan dura. D’allà, baixadeta i trams de correr bé fins a les marques blaves per pujar a Burriac on trobo una mica de tap que em va de conya per respirar una mica. Ambientas a tot arreu, gent animant… Baixada del Castell per les Cordes, perillòs fins trovar els caminets per tornar a correr. Ja es mitja cursa i vaig bé.

Correr per la nit té algo especial, ja no trobo taps, vaig amb gent, però es pot correr bé. Fem la volta per darrera del Turó de Cirers, dos pujades fortes més, amb les seves baixades i arribar a Banyadores que tocarà baixar a la Font Picant. Sembla fácil de dir-ho aquí, però en cursa vas fent i et va minvant les forces, fins al punt que ja baixant cap a la Font picant, començo a notar el cansanci. M’atrapen en Franki i la Carla, que feia estona que els había deixar enrrere i els hi comento que començo a anar cansat.

Arribem a la Font picant. Hi tornen a ser allà la Maria, la Paula i la Laia per animar-me, com s’ho están currant avui. M’he menjat un gel, a veure si rebifo. La pujada de la Font Picant Amunt era l’únic tram que no había entrenat. Es molt dur i vaig amb bajón. Allà están en Gonzalo i en Delblanch per animar-me i fer broma… jo no estic per gaires bromes… intento no exprimir-me per guardar. Encara estem al 14 i aquesta pujada no la conec. Es una pujada que es fa en varies parts amb descansos que aprofito per trotar, fins que arribem a Montcabrer.

Ja només queda baixar. La primera part és una baixada molt dura i técnica, les cames ja fallen i és on es corre el perill de caure perquè el cap tampoco respon bé. Comento amb un company que anem junts ue se’ns fa llarga… fins que arribem al bosc de cabrera on ja es pot correr millor… d’allà, Mas Terrillo, urbanització on tornes a correr per Asfalt i on els muscles et comencen a avisar. Em trobo en Josep dels Gafarruns, un parell de bromer per animar-nos i baixada per la Riera fins el Plà del avellà. Miro el rellotge, baixaré de les 2h45… així que toca trotar alegre i intentar guardar cames pels 200m finals a la platja.

Arribo a la platja, ambientazo, pico mans als nens i miro a dreta i Esquerra fins que trobo la Maria i les Nenes. La Paula entra i corre cap a mi, m’agafa de la mà… com m’agrada aquesta sensación, entrar a meta de la ma de la meva filla, la gent animant i content d’haber disfrutat i haber fet una bona cursa superant els moments de bajón… entro en 2h40’24” el 219 de 550… #nosinmishijas i #noestamostanmal