Tritour Tossa Olimpica 2019

Amigüitos: Marc Català i jo

Tornava a la Triatló de Tossa, crec que la Triatló Olímpica més maca que existeix, amb el permís de la classica de Banyoles. Després de dos any de no caber al meu calendari per culpa del Ironman, aquest any no podía faltar. Vaig enrredar al Marc Català entre d’altres i cap allá.

Per mi es un triatló molt cómode, es a les 15:30 de la tarda, per tant vaig tenir temps d’anar amb les meves filles al veure l’entreno de Natació seu, i vaig quedar amb Marc i Alex Sanz dels Vo2 a les 11 a Vilassar per pujar amb temps, per arribar, aparcar, anar a menjar algo de pasta als restaurants del passeig i preparar-nos per la cursa. Al principi fa mandra aquesta hora, però un cop t’actives, agafes dorsal, entres a boxes i vas cap a la platja a escalfar, el cuquet torna de seguida.

L’aigua está molt i molt moguda, ambo nades per entrar de quasi 2 metres. Escalfem una miqueta mentre veiem sortir els de la Sprint amb els Companys Vo2 que van arribant, Imanol, Joan Aranega i Raimon… Objectiu avui, nedar intentant disfrutar, veure el nou recorregut de la bici (carretera fins a Sant Feliu de Guixols en comptes de la volta per Llagostera i Sant Grau) i veure sensacions al Run a dos setmanes de la Half Sailfish Ballena Alegre… i el pique sano, d’intentar pillar a en Marc corrents, ja que neda i pedala més fort que jo, i no ser l’últim de l’equip avui.

Entrada a l’aigua i com sempre, sembla que entrem a una rentadora, son dos voltes de 750 metres, per tant, circuit més petit que de costum i per tant, mes gent, mes embolic, mes escuma, més lio a cada boia. Tot, sumat a la mar moguda fa que acabi la primera volta sense poder agafar ritme. Entro a la segona pensant que s’haurà estirar, i res, seguim igual… dintre de la rentadora… en cap momento he agafat ritme, pero en sortir de l’aigua em sorprenc de veure que he fet 26:40 per fer 1450 metres… a 1:52/100m

La bici es una incognita de com la pasaré, se que és un circuit trencacames. He contat fins a 8 picos d’anar i 8 de tornada. A més a més fa vent. Decideio anar xino xano, sense apretar-me molt, per anar veient sensacions. Agafo Imanol, diu que no ha entrenat gaire aigua i run, i que vol dosificar… just quan el pillo, suposo es dona conta que va massa suau i puja el seu ritme. No vull enchichar-me. La carretera es molt maca, pero és un constant de pujada i baixada i curves que no et deixa agafar ritme. 

Alex Sanz, dels VO2 Team

Ens creuem amb els primers, amb els coneguts com Oscar Pastor que va al davant de tot, els Companys i en Marc que em crida “Dos!”… i als dos minuts gir de 180 graus, per tant em porta 4’…

La tornada en teoria tenim el vent a favor pero les ratxes van cap a tot arreu. M’Anima el veure que porto quasi tanta gent darrere que davant i em motivo… pero no em vull pasar, perque vull correr bé… Tot i així vaig mirant el rellotge, faig 1:31 pelats a 25,8kmh de mitja, no está malament.

Toca correr, són dos voltes de 4,5 km, me les conec, mitja volta pica Amunt i mitja de tornada avall… just arrencar em passen Alex Sanz, Rai i Joan Aranega… que forts están aquests tios. Els primers kmts em costen molt, les cames no em van, pero decideixo agafar ritme marxeta. Vaig a 5:10/5:15 fins el km4 que ja tornes avall on em poso a 4:50 I noto que ja puc començar a correr bé… arribant al carrer del Gir veig al Marc al fons i va caminant… “veus, ja et vaig dir que el pillaría!” li crido corrents… em paro al costat seu, diu está mort… intento animar-lo i em diu que marxi… i arrenco a correr, pero només girar, veig que comença a trotar i pensó “que cony, aquí hem vingut a divertir-nos, si el deixo sol se li farà llarg, que guanyu,? 5’ de merda?” i decideixo parar-me i esperar-lo.

Marc Català, el veig caminant...

Moment en el que espero en Marc...

“Va, que tu el que vols es sortir a la crónica!”… diu que marxi, però ja m’he parat, ja he decidit acompañar-lo… i fem la segona volta com si fossim al km 35 del Ironman… intento animar-lo, faig bromes amb les noies del habituallament, pico mans als nens, li dono la xapa al Marc… es de coco, ja que corrents també es més fort que jo, pero acaba de ser pare per segona vegada i entre la Feina i la Familia, entrenar o trovar motivació, es fa dur, aixì ho se de primera mà… però tard o d’hora tornarà… un tio que fa la Ultrabike o l’Ironman en 11h no poc caminar a un Olímpic, però avui era el que tocaba… i a 6:30/7 anem fent fins que arribem a meta i ens podem fer la Foto juntets, com Amigüitos, com a tantes i tantes curses que ens he manar rescatant mutuament… això si, li pensó donar la xapa fins la propera que em guanyi. Al final fem 2h55, 20’ menys que amb l’altre circuit de bike, així que aquest és mes ràpid.

En dos setmanes tocarà patir de valent a la Sailfish de la Ballena Alegre… a veure qui em rescata a mi allá!?