domingo, 1 de marzo de 2020

Marató Vies Verdes 30k



El primer paragraf de les Vies Verdes ha d’anar en memoria de la Anna, la Noia de 30 anys de Palamós que va morir Diumenge a la cursa… no la coneixia, ni coneixia els seus pares metges els dos que estaven esperant-la a meta amb el seu novio a 200 metres d’on el cor li va dir prou… pero en saber la noticia, em venen al cap el momento que vaig pasar per davant i entre les lones negres i les ambulancies vaig veure les seves bambes New Balance grises… i em venen ganes de plorar, perquè soc pare, soc marit i soc fill i això es una putada!... i per tant, sense saber més d’ella, vull dedicar-li aquesta crónica.

I vull començar explicant perquè fem aquestes coses, perquè som uns bojos, perquè fem esport, perque entrem en aquest món… doncs l’Explicació es a tot el Blog, a totes les curses que he escrit, però us posaré l’exemple d’aquesta Cursa. M’encanta fer esport perquè em fa rodejar-me de gent fantàstica, Companys i amics, on mes enllà de la prova, compartim experiències com aquesta, només 12h des que vam marxar de casa fins que vam tornar, però 12h que m’omplen de vida… i vida, només hi ha una i no saben quan acabarà!

Escuadrón “sou tots molt Macos” que es el nom cursi que ara té el grupet de Whatzzap que tenim. Dels 7 del grup, ens encigalem a fer la 30k Vies Verdes en Gonzalo, Ruben, Marc i jo… ja que ens serveis de tirada llarga a dos setmanes de la Marató de Barcelona. Després de varies negociacions, decidim que el més cómode i saludable es pillar un Apartament a Platja d’Aro per Dissabte a la Nit, pujem els 4 a eso de les 19h… sopem, una copa i a dormir i així el dia seguent hem de matinar menys. Fem la Cursa i cap a casa, a l’hora de dinar ja hi seriem amb les families. Dit i fet.


Doncs anar els 4 en cotxe cap a platja d’Aro, arribar a l’apartament, deixar les bosses, buscar Pizzeria, sopar, fotre’ns un atracon amb un super Flan de Mig Kilo… i desprésfer un Gintonic… això forma part de l’esport. Es el nostre momento, ens expliquem les nostres coses, les nostres batalles de la Feina, de casa, dels amics, de l’equip, de la Familia… Riem, fem conya, ens piquem, ens putejem, ens consolem, ens enfadem,… tot forma part d’aquest microclima de les curses I es per això que les faig, per conviure amb els meus Amics.


La Cursa. Feiem la de 30km… desde Cassà de la Selva fins a Platja d’Aro, seguint la Via del Carrilet. Un autocar surt de la Plaça del Pavelló de platja d’Aro i ens porta a la Sortida. Estona per pensar que estem bojos, per comentar la jugada amb Companys que ens anem trovant… aquest cop en Marius del Vic… quan de temps sense veure’l… Arribem a Cassà, amb temps per fer un Lavabo i un escalfament curtet, que hi ha molta estona per endavant per escalfar.


A la Sortida, Gonzalo té un planning d’anar a 4:30 així que adeu… Marc i Ruben vooen anar amb la Llebre de 5’ el Km… podría anar, però Oscar Pastor @bichopalo em porta la plani i diu que em toquen 10k a 5:30, 10k a 5:15 i 10k a 5 per acabar amb bones sensacions, així que li faré cas. Sortida i els meus amics marxen i tinc la Sort de trovar-me amb la Silvia Belgar.. ha de fer 6km d’escalfament… perfecte, ja tinc parella fins el 6!... i així és, petem la xerrada durant 6km intentant no acelerar i anem a 5:20 entre camps i Prats molt macos…


AL km 6, la Silvia té planning de marxar a 4:30 així que adeu!... Em quedo al meu ritme, disfrutant del paissatge i esperant el momento d’arribar al 10 per acelerar. Km 10, Habituallament, i just em passen un parell d’homes mes grans que jo que van a 5:15 i m’ajunto amb ells… intento no acelerar-me, vaig molt cómode. Passem Llagostera, on em diuen que això Baixa avall… i efectivamente, del 14 al 17 baixa molt i sense voler vaig a 5’ …fins que encarem una pista forestal molt maca que ens porta a poc abans de Santa Cristina d’Aro.




Km 20, toca acelerar i posar-me a 5, hi ha un tram pel costat de la carretera que no em motiva gaire i tinc una defallida mes mental que de cames, ja que vaig molt cómode… just quan em pasa un noi, al que m’enganxo, em prenc unaltre Gel, i quan veu que anem junts, li comento el que em toca d’entreno i ens anem animant mutuament. De fet fins el 24-25 soc jo qui vaig dient i pensant que no vaig ja tan cómode… normal, anem a 4:50’… pero en pasar el km 25, habituallament i entrem a la Riera que ens Baixa a Platja d’Aro… és aquí on rebifo i es ell qui se li fa llarg… al km 27 al 28, el bucle del Parc dels Estanys em sorpren… pero en sortir ja es el km28 i ja descomptem… Ens animent dient 15’ i ja estem, 10’ i ja estem… arribem al Passeig de Platja d’Aro… Veiem l’Helicocter del SEM a la Platja… Alguna cosa ha passat!... en Gonzalo, que ja va a dutzar-se em graba i m’anima!... girem a l’esquerra per encarar cap a la Plaça del Mil.lenari i veiem les ambulàncies i la Anna a terra ()… el meu company no vol ni mirar, diu… Es despenja, però l’animo a apreti amb mi!... entrem a la Meta en 2h33’53” … 30km a 5’07”… cansats pero amb la Sensació de la Feina ben feta… Em trobo en Marc, Aquest cop ha aguantat, no ha petat i m’ha tret 4’… en Ruben 6 o 7 … moooolt bé… ens ho hem passat molt bé, circuit molt maco i amè… repetirem. Sense preses pero sense pausa, anem a l’Apartament, ens dutxem i tornem cap a casa a seguir gaudint de la VIDA!